Femenins en -essa 

El sufix ‑essa, amb què tradicionalment es formaven femenins referits a càrrecs o professions, avui dia ja no és productiu, és a dir, ja no genera noms nous. Els existents (com ara advocadessa, alcaldessa, batllessa, jutgessa o metgessa) conviuen amb femenins formats amb el sufix ‑a (advocada) o femenins coincidents amb els masculins (alcalde, batlle, jutge o metge), els quals necessiten algun mecanisme sintàctic, com ara l’article, per establir l’oposició de gènere (la batlle, la jutge o la metge).

Per això, davant l’alternança de formes, en els casos invariables es recomana l’ús dels femenins acabats en ‑essa que tenen tradició, amb la voluntat de visibilitzar les dones que ocupen aquests càrrecs o professions.

Exemple correcte l’alcaldessa
Exemple inadequat l’alcalde
Exemple correcte la batllessa
Exemple inadequat la batlle
Exemple correcte la jutgessa
Exemple inadequat la jutge
Exemple correcte la metgessa
Exemple inadequat la metge


En canvi, en els casos en què l’alternança es dona amb femenins formats amb el sufix ‑a, aquesta es prioritza per davant de la forma amb el sufix ‑essa.

Exemple correcte l’advocada
Exemple inadequat l’advocadessa
Més informació
Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016, p. 163. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991000525939706708.
Darrera actualització: 7-4-2022
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Femenins en -essa» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=2629> [consulta: 9 desembre 2022].