Epígrafs 

Els epígrafs, tot i ser citacions textuals en paràgraf a part, no s’acostumen a posar entre cometes.

Tipogràficament, com que s’escriuen en ratlles curtes que poden dificultar la distinció entre prosa i vers, es pot seguir la convenció d’utilitzar la rodona per a la prosa i la cursiva per al vers.

Exemple correcte

Life imitates art far more
than art imitates life.

Oscar Wilde


Exemple correcte

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca
.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel



La font de la citació acostuma a estar formada habitualment només pel nom de l’autor escrit en versaleta.

Exemple correcte

En tota persona serena i raonable
s’amaga una segona persona aterrida per la mort.

Philip Roth



En determinats casos, també s’hi pot fer constar el títol de l’obra, escrit en cursiva, o bé la data de naixement i de mort de l’autor, escrit entre parèntesis.

Exemple correcte

Doubts [can] be swept away only by deeds.

Winston Churchill, Their Finest Hour


Exemple correcte

La diversitat de les llengües no es basa en una diversitat de sons
i signes, sinó en una diversitat de formes d’entendre el món.

Wilhem von Humboldt
(1767-1835)

Darrera actualització: 15-5-2018
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Epígrafs» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=3057> [consulta: 2 desembre 2020].