Els epígrafs, tot i ser citacions textuals en paràgraf a part, no s’acostumen a posar entre cometes.
Tipogràficament, com que s’escriuen en ratlles curtes que poden dificultar la distinció entre prosa i vers, es pot seguir la convenció d’utilitzar la rodona per a la prosa i la cursiva per al vers.
La font de la citació acostuma a estar formada habitualment només pel nom de l’autor escrit en versaleta.
En determinats casos, també s’hi pot fer constar el títol de l’obra, escrit en cursiva, o bé la data de naixement i de mort de l’autor, escrit entre parèntesis.
Tipogràficament, com que s’escriuen en ratlles curtes que poden dificultar la distinció entre prosa i vers, es pot seguir la convenció d’utilitzar la rodona per a la prosa i la cursiva per al vers.
 |
Life imitates art far more |
|
Tota la meva vida es lliga a tu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel |
La font de la citació acostuma a estar formada habitualment només pel nom de l’autor escrit en versaleta.
|
En tota persona serena i raonable |
En determinats casos, també s’hi pot fer constar el títol de l’obra, escrit en cursiva, o bé la data de naixement i de mort de l’autor, escrit entre parèntesis.
|
Doubts [can] be swept away only by deeds. |
|
La diversitat de les llengües no es basa en una diversitat de sons |
Citació recomanada:
«Epígrafs» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=3057> [consulta: 2 desembre 2020].
