En els escrits d’especialitat, les denominacions d’animals i plantes tradicionalment es designen amb el seu nom binomial en llatí (per evitar la multiplicitat denominativa i, per tant, les ambigüitats). Aquesta designació està formada per la combinació de dos noms:

• Un nom genèric (per exemple, Staphylococcus), comú a totes les espècies d’un mateix gènere.
  
  
• Un epítet específic (per exemple, aureus), propi i exclusiu d’una espècie concreta.

El binomi resultant (Staphylococcus aureus) serveix per identificar-los de manera unívoca arreu del món.

D’acord amb les regles taxonòmiques internacionals, aquest nom binomial s’escriu en cursiva, amb el genèric (el gènere) amb majúscula inicial i l’específic (l’espècie) en minúscula.




En general, davant dels noms científics s’evita l’ús de l’article.





Quan s’esmenta per primera vegada un nom científic, es reprodueix de manera completa. En segones referències —si es designen diferents espècies d’un mateix gènere o si una mateixa espècie és repetida diverses vegades al llarg d’un escrit, per exemple—, el gènere pot abreujar-se.

L’abreviatura, que generalment és la lletra inicial, ha de ser unívoca. Conserva la cursiva del nom desenvolupat i va acompanyada del punt i l’espai inseparable corresponent.