Responsabilitat secundària 

Es considera responsabilitat secundària els editors, traductors, il·lustradors i altres persones que hagin col·laborat en l’obra, però que no en són la responsabilitat principal. La menció de responsabilitat secundària és opcional; però, si es fa constar, ha d’anar darrere del títol de l’obra.

L’especificació del tipus d’intervenció dins del text cal posar-la en català i cal escriure el nom i els cognoms de la persona responsable amb minúscula, fora de la inicial, i rodona.

Exemple correcte Voltaire. Cartes filosòfiques. Traducció de Joan Tarrida. Barcelona: Edicions 62, 1994. (Textos Filosòfics; 70).

Mieres, Tomàs. Costums de Girona. Edició crítica i traducció d’Antoni Cobos Fajardo. Girona: CCG edicions; Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines; Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes, 2002. (Documents; 3).

Fuster, Joan. Terra en la boca. 3a ed. Edició a cura de Josep Palacios. [s. l.]: Afers, 1993.

Internacional Council on Archives. ISAD(G): norma internacional general de descripció arxivística. Adaptada pel Comitè de Normes de Descripció, Estocolm, Suècia, 19-22 de setembre de 1999. Versió catalana a cura de Josep Matas i Balaguer i Jaume Rufí Pagès, amb l’assessorament d’Àngels Bernal et al. 2a ed. Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya; Departament de Cultura, 2001. ISBN 84-605-4625-X.
Darrera actualització: 4-3-2016
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Responsabilitat secundària» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=374> [consulta: 26 gener 2022].