mateix i propi 

L’adjectiu propi ha d’expressar necessàriament una idea de possessió, de pertinença.

Exemple correcte Cada ensenyament fixa el seu propi calendari acadèmic.

Exemple correcte Se’n deriven les obligacions pròpies d’un contracte laboral.


És incorrecte, doncs, fer-lo servir per indicar identitat o per donar èmfasi.

Exemple incorrecte Els components de la comissió els determina el propi centre.

Exemple incorrecte La pròpia rectora va reconèixer la falta de recursos.


En els casos en què no hi ha una veritable relació de pertinença, es pot emprar l’adjectiu mateix per donar èmfasi. Sovint, però, el més senzill és prescindir-ne.

Exemple correcte Els components de la comissió els determina el mateix centre.
Exemple correcte Els components de la comissió els determina el centre.
Exemple correcte La mateixa rectora va reconèixer la falta de recursos.
Exemple correcte La rectora va reconèixer la falta de recursos.


Amb aquesta funció de reforç, mateix també pot anar posposat al nom que acompanya i llavors és invariable.

Exemple correcte Els components de la comissió els determina el centre mateix.

Exemple correcte La rectora mateix va reconèixer la falta de recursos.
Bibliografia
Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016, p. 562.
Darrera actualització: 26-3-2019
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«mateix i propi» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=542> [consulta: 21 gener 2021].