Els grans períodes, com per exemple èpoques, mil·lennis, edats i eres, s’introdueixen sempre amb una preposició, que pot ser tant a com en.








Hi ha, però, unes restriccions en l’ús d’aquestes dues preposicions: davant d’article indefinit, davant d’un demostratiu i davant de referències genèriques (com ara les expressions en plural), fem servir sempre en.

Per fer referència a un segle s’utilitza l’article masculí el precedit de les preposicions a o en, o bé les expressions al segle i en el segle. No és correcte esmentar un segle sense cap preposició.








Un cop s’ha escollit una de les opcions possibles, cal mantenir-la en tot el document per donar coherència al text.

Les dècades s’introdueixen sempre amb una preposició, que pot ser tant a com en.



Hi ha, però, unes restriccions en l’ús d’aquestes dues preposicions: davant d’article indefinit, davant d’un demostratiu i davant de referències genèriques (com ara les expressions en plural), fem servir sempre en.





Les dècades s’escriuen amb lletres i en singular.

Per fer referència a un any s’utilitza l’article masculí el o l’expressió l’any.













En general, tant en les datacions completes (dia + mes + any) com en les incompletes, davant l’any podem fer servir indistintament la preposició de o bé la contracció del. En els anys a partir del 2000, i com a reflex de la tendència general en llengua oral, el més habitual és fer servir la contracció.

Datacions completes:








Datacions incompletes:









Cal tenir en compte, però, que en el cas dels textos administratius i jurídics la datació es fa sempre amb la preposició de més l’any, i no es fa servir mai la contracció del.








Quan s’esmenta l’estació i l’any d’un esdeveniment s’utilitza sempre la contracció del.





En les enumeracions i referències a períodes en què apareixen anys diferents són possibles les dues solucions esmentades, és a dir, de i del. Un cop s’hagi escollit una opció, cal mantenir-la en tot el document per donar coherència al text.

Per referir-se a les estacions, es poden emprar diferents estructures segons si es tracta d’una referència genèrica (és a dir, quan s’esmenta únicament l’estació) o si es fa una referència específica (és a dir, quan l’estació s’acompanya d’algun complement, com per exemple l’especificació de l’any o els mots -ada, que ve, vinent).

• En les referències genèriques, s’utilitza l’article precedit de la preposició a:
  
  

  A l’hivern va fer una estada Erasmus a Bolonya.

  
  

  Algunes espècies venen a reproduir-se en aquesta zona a la primavera.

  
  
  
• En les referències específiques, la construcció es fa sense preposició:
  
  

  L’hivern passat va fer una estada Erasmus a Bolonya.

  
  

  L’hivern del 2002 va fer una estada Erasmus a Bolonya.

  
  
  

  A l’hivern passat va fer una estada Erasmus a Bolonya.

  
  

  A l’hivern del 2002 va fer una estada Erasmus a Bolonya.

A l’hora d’expressar el mes en què s’esdevé un fet s’han de distingir dos casos: quan es fa una referència genèrica (és a dir, quan s’esmenta únicament el mes) i quan es fa una referència específica (és a dir, quan el mes s’acompanya d’algun complement, com per exemple l’especificació de l’any o els mots passat, que ve, vinent).

• En les referències genèriques, es fa servir l’article masculí el precedit de la preposició a, o bé l’expressió al mes de.
  
  

  Al juny es va presentar l’informe sobre desigualtat social.

  
  

  Al mes de juny es va presentar l’informe sobre desigualtat social.

  
  
  

  Les classes comencen a l’octubre.

  
  

  Les classes comencen al mes d’octubre.

  
  
  També es pot emprar la preposició per.
  
  

  Per l’abril, cada gota val per mil.

  
  

  Van ser aquí per l’agost.

  
  

  Pel febrer li donen l’alta.

  
  

  Si pel novembre trona, la collita serà bona.

  
  
  
  
• En les referències específiques, es fa servir l’article masculí el sense preposició, o bé l’expressió el mes de.
  
  

  El març del 2013 l’atur registrat a Barcelona va ser de 111.451.

  
  

  El mes de març del 1991 l’atur registrat a Barcelona va ser de 111.451.

  
  
  

  Les pràctiques es faran el gener vinent.

  
  

  Les pràctiques es faran el mes de gener vinent.

Períodes

Per indicar un període també es pot distingir entre una expressió genèrica i una d’específica.

• Expressió genèrica: s’introdueixen els mesos sense article.
  
  

  de maig a juny

  
  

  del maig al juny

  
  
  
• Expressió específica: s’introdueix el mes i les referències específiques amb article.
  
  

  del 25 de maig al 14 de juny

  
  

  del maig del 2002 al juny del 2004

Per expressar el dia en què s’esdevé un fet s’utilitza l’article masculí el o bé l’expressió el dia.




Quan els dies de la setmana es complementen amb una data concreta, com que s’utilitzen en qualitat de noms, s’introdueixen amb un article.





Quan ens referim al dia de la setmana immediatament anterior o posterior (casos en què es pot substituir el terme per adverbis com ara ahir, demà, abans-d’ahir, demà passat, etc.) aleshores no s’hi posa article.





En aquests casos també es pot explicitar la data concreta, que s’ha de tancar entre comes perquè es tracta d’una explicació no estrictament necessària, de la qual es pot prescindir.




L’ús adverbial (sense article) dels dies de la setmana també el trobem quan el dia està complementat per les expressions passat, vinent o que ve.




Quan es vol indicar que un fet és habitual i es repeteix cada setmana, s’hi posa l’article. Es pot utilitzar tant en singular com en plural, però és preferible la forma plural.

Dividim el dia en les parts següents: matí, migdia, tarda, vespre, capvespre, nit, mitjanit i matinada (també vesprada al País Valencià i horabaixa a les Illes Balears).

• Preposició a + article
  
  Quan ens referim a les parts del dia fem servir la preposició a seguida de l’article determinat que calgui per a cadascuna, excepte en el cas de mitjanit, que no porta article.
  
  

  Al matí no hi és mai.

  
  

  Si vols, quedem al migdia i en parlem.

  
  

  Diu que a la tarda no pot estudiar.

  
  

  No vol que el truquin al vespre a casa.

  
  

  A la nit se’n va a dormir d’hora perquè es lleva a la matinada per anar a treballar.

  
  

  El dia 23 al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit / a la matinada.

  
  
  

  Es va despertar sobresaltada a mitjanit pensant en l’examen.

  
  

  El dia 23 a mitjanit.

  
  
  
• Preposició de sense article
  
  Alguns d’aquests termes també es poden introduir amb la preposició de i sense article:
  
  
  1. L’expressió de matí, que significa d’‘hora al matí’.
     
     

     Arriba molt de matí.

     
     
     
  2. Construccions que indiquen distribució d’una activitat durant el dia:
     
     

     torn de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada

     
     

     horari de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada

     
     

     classes de matí / de migdia / de tarda / de vespre / de nit / de matinada

     
     
     
  3. Els termes matinada i nit admeten ser introduïts també per de amb el mateix significat que tenen quan van introduïts per la preposició a + article.
     
     

     Es lleva de matinada perquè té la feina molt lluny.

     
     

     Es lleva a la matinada perquè té la feina molt lluny.

     
     
     

     De nit no s’hi veu gaire.

     
     

     A la nit no s’hi veu gaire.

     
     
     

Cal recordar que amb les parts del dia són incorrectes les construccions amb la preposició per o sense preposició ni article.

En documentació administrativa, quan s’indica un termini en relació amb una expressió temporal, es poden fer servir les construccions a comptar de o comptador des de.




No són recomanables altres expressions com ara a comptar des de o comptador a partir de.

La locució a finals de indica el final d’un període i significa ‘cap a la fi d’un espai de temps’. Es pot fer servir tant en plural com en singualar.




Les locucions següents expressen la mateixa idea: al final de, a la fi de, a fi de, a l’acabament de, a la darreria de, a les acaballes de, a darrers de.

La locució a principis de indica l’inici d’un període. Es pot fer servir tant en plural com en singular.




Les locucions següents expressen la mateixa idea: al principi de, a començaments de, a començament de, al començament de, a la primeria de, a l’inici de, a l’entrant de. Cal tenir en compte, però, que si duen article la construcció no admet el plural.

La locució a mitjan s’utilitza per referir-se a la meitat aproximada d’un període de temps. No té forma de plural i no va seguida de la preposició de.



L’expressió a mig (o a mitja si acompanya un nom femení) té el mateix significat que a mitjan i se sol usar per evitar construccions forçades davant de noms femenins.



En alguns casos, també es pot fer servir la locució a la meitat de amb el mateix significat.

El mot decurs fa referència a l’acció de transcórrer (especialment el temps) i, per tant, implica durada.




Per aquesta raó, l’expressió durant el decurs de és redundant i no s’ha de fer servir. Per expressar la mateixa idea hi ha, com a mínim, les opcions en el decurs de i durant. Aquesta última opció, durant, és preferible pel fet que és l’expressió més planera.





D’altra banda, segons el context, es poden trobar altres solucions possibles que s’adaptin millor al sentit de cada oració.