Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Treballs acadèmics < Documents de docència i de recerca < Models de documents < Llibre d’estil

Treballs acadèmics


Treballs acadèmics 

En aquest apartat «Treballs acadèmics» es recullen una sèrie de recomanacions i recursos que poden ser útils per redactar, especialment, treballs finals de grau (TFG), treballs finals de màster (TFM) i tesis doctorals.

Cal tenir en compte que, d’una banda, aquests tipus de textos sovint s’han d’ajustar a normatives internes de cada centre (TFG) o màster (TFM), o generals de la UB (tesis), que en alguns casos també estableixen uns mínims criteris pel que fa a l’estructuració i redacció d’aquests documents. I, de l’altra, que són treballs elaborats sempre sota la supervisió de professorat (tutors o directors, segons el cas), que també pot donar indicacions per a la redacció dels textos. Per tant, els criteris que es presenten a continuació han de tenir en compte aquest marc de referència.

Els treballs acadèmics comparteixen molts trets, tot i la variabilitat que hi pot haver segons el tipus de treball i l’àmbit d’especialitat a què pertanyi.
  • Són textos especialitzats, pel que fa a la temàtica, i això té conseqüències en l’ús de terminologia.

  • Són textos amb una funció bàsicament argumentativa: ja sigui per donar compte dels objectius definits, ja sigui per validar les hipòtesis de treball, si és el cas.

  • Són textos adreçats a destinataris especialitzats: els més immediats, el professorat que jutja el treball i, en darrer terme, la comunitat universitària i el públic especialitzat. Aquest fet té implicacions en la informació seleccionada, atès que hi ha molt coneixement compartit que fa que determinades informacions puguin ser innecessàries. Trobar l’equilibri en aquest punt és un dels reptes en la redacció dels treballs acadèmics.

  • Són textos escrits, que segueixen unes convencions determinades. Fins i tot quan s’acompanyen de presentacions orals, aquestes acostumen a requerir un suport escrit (pòster, diapositives, etc.).

  • Són textos en què l’autor del text ha de ser objectiu i tenir poc protagonisme, i això es reflecteix en la tendència a la impersonalitat. I a la vegada són textos en què surten moltes veus. En tot moment s’ha de saber qui diu què: si és l’autor del treball o si són altres autors (en forma de citacions textuals o paràfrasis), i en aquest cas les fonts han de ser explícites i estar ben referenciades. Cal ser molt curós per evitar el plagi.

A continuació, doncs, es presenten alguns dels aspectes textuals, lingüístics i estilístics propis d’un treball d’aquestes característiques i se’n ressegueixen les diferents fases del procés d’elaboració:
Bibliografia
Com comunicar. Recursos per avaluar i millorar les competències comunicatives a la universitat [en línia]. Bellaterra: serveis lingüístics de la UAB i la UPC, 2010. <http://www.upc.edu/slt/comcomunicar/#.VM9tdiyj_YI [consulta: 5 novembre 2014]

Coromina, Eusebi; Casacuberta, Xavier; Quintana, Dolors. El treball de recerca. Procés d’elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos. 3a reimpr. Vic: Eumo Editorial, 2003.

Cunha, Iria da. El trabajo de fin de grado y de máster. Redacción, defensa y publicación. Barcelona: Editorial UOC, 2016.

Guia lingüística per a la presentació escrita i oral del treball final de grau [en línia]. Barcelona: Serveis Lingüístics, Universitat de Barcelona. <http://www.ub.edu/tfg> [consulta: 13 febrer 2020].

Guia de redacció científica [en línia]. Barcelona: Servei de Llengües i Terminologia, Universitat Politècnica de Catalunya. <http://www.upc.edu/slt/ca/recursos-redaccio/criteris-linguistics/guia-redaccio-cientifica [consulta: 12 desembre 2014].

«Produir textos» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_23/tot_t23.html> [consulta: 2 juliol 2018].

Rigo, Antònia; Genescà, Gabriel. Tesis i treballs. Aspectes formals. Vic: Eumo Editorial, 2000.

Sancho, Jordi. Com escriure i presentar el millor treball acadèmic. Guia pràctica per a estudiants i professors. Vic: Eumo Editorial, 2014.

Estructura i parts del document 

L’estructura d’un treball acadèmic pot variar segons el tipus de document (TFG, TFM o tesi) i l’àmbit d’especialitat a què pertany. Així doncs, es recomana de conèixer la normativa que regula els TFG de cada centre, els TFM de cada màster o, en el cas de les tesis, la normativa de la Universitat de Barcelona.

Tot i les diferents possibilitats, l’estructura d’un treball acadèmic ha de contenir:

Cada part d’un treball acadèmic ha de respectar les característiques que li són pròpies; però sempre que sigui possible ha de seguir criteris homogenis, especialment en els aspectes formals, per aconseguir la coherència, cohesió, comprensió i llegibilitat del text final.

Es recomana establir l’estructura del treball abans de començar a redactar el text, especialment per als grans apartats, i assegurar-se que segueix una exposició lògica i reflecteix la història raonada de la recerca que s’ha dut a terme.

Parts preliminars 

En l’estructura dels treballs acadèmics, hi ha una part prèvia al cos del document, que hem anomenat parts preliminars, que pot contenir: portada, agraïments, resum i paraules clau, índex o sumari i llista d’abreviacions.

La presència de cadascuna d’aquestes parts depèn del tipus de treball acadèmic que es redacti, de la tradició de l’àmbit d’especialitat a què pertanyi i, fins i tot, de les recomanacions de cada centre. Cal remarcar, però, que tant la portada com l’índex o sumari són obligatoris.

Tot i ser les parts preliminars, es recomana de redactar-les quan ja s’ha enllestit tot el treball.

Portada 

La portada d’un treball acadèmic ha de contenir la informació imprescindible per identificar-lo, com ara el títol i l’autoria; i segons el tipus de treball i les diferents normatives, s’hi ha de posar o s’aconsella d’afegir-hi altres informacions, com ara la denominació de l’ensenyament, el curs acadèmic, etc.

En els treballs finals de grau i de màster, es recomana de fer constar a la portada la informació següent, excepte que la normativa corresponent a cada centre o màster indiqui una pauta diferent:
  • títol del treball
  • nom i cognoms de l’autor
  • nom i cognoms del tutor
  • curs acadèmic o data en què es presenta
  • nom de l’assignatura (Treball Final de Grau o Treball Final de Màster)
  • denominació de l’ensenyament

Pel que fa a les tesis, la normativa de la Universitat de Barcelona estableix que s’hi faci constar, com a mínim, la informació següent:
  • denominació dels estudis de doctorat cursats
  • títol de la tesi
  • nom i cognoms del doctorand
  • nom i cognoms dels directors de tesi i del tutor

En el cas que els noms i cognoms vagin acompanyats d’un descriptor, com ara doctorand o doctoranda, tutora o tutora, director o directora, etc., cal flexionar la paraula corresponent segons el gènere que li pertoqui.

Convé tenir present, també, que tota aquesta informació s’escriu en diferents files acabades sense punt final i que cal usar correctament les majúscules segons cada cas.


Exemples de portades

ModelWord

PDF
ModelWord

PDF
ModelWord

PDF


Si es vol incloure el logotip de la Universitat de Barcelona, es poden utilitzar les plantilles que segueixen la imatge corporativa.

Després de la portada s’acostuma a deixar un full en blanc de cortesia. Ni aquest full ni la portada han de dur número de pàgina.

Remarques sobre el títol 

Si el títol d’un document ocupa més d’una línia, cal tenir en compte les consideracions següents a l’hora de separar els mots a final de ratlla:
  • Els articles, preposicions i conjuncions han de passar a la línia següent amb la resta del títol.

    Exemple correcte Anàlisi dels arxius audiovisuals en línia
    de les televisions autonòmiques espanyoles

    Exemple inadequat Anàlisi dels arxius audiovisuals en línia de
    les televisions autonòmiques espanyoles


    Exemple correcte Contribucions a la dependència
    i dimensionalitat en còpules

    Exemple inadequat Contribucions a la dependència i
    dimensionalitat en còpules

  • Sempre que sigui possible, es recomana de mantenir junts a la mateixa ratlla els elements de sintagmes que vehiculen un únic concepte.

    Exemple correcte Anàlisi mètrica de l’edició teatral
    en català entre 1947 i 1959

  • En els títols que inclouen puntuació forta (punt o dos punts) aquest signe es pot suprimir si no perjudica la comprensió de l’enunciat. En aquest cas, és recomanable de posar amb majúscula inicial la primera paraula de la segona part.

    Exemple correcte L’acostament a la terminologia en la formació dels científics
    El cas de les ciències de la salut

    Exemple inadequat L’acostament a la terminologia en la formació dels científics:
    e
    l cas de les ciències de la salut

Agraïments 

En els treballs acadèmics, i especialment en les tesis doctorals, hi acostuma a haver una pàgina per als agraïments, després de la portada.

Acostuma a ser un text breu en què es dona les gràcies, d’una banda, al director o tutor (segons el tipus de treball) i, de l’altra, a les persones que han ajudat l’autor en algun aspecte. També s’hi solen incloure al final agraïments més personals no lligats a l’àmbit acadèmic.

Tenint en compte les característiques d’aquest text, acostuma a tenir un to personal i subjectiu, a diferència de la resta del treball.

Els agraïments han d’anar en un full a part, precedits del títol Agraïments. No s’hi ha de posar el número de pàgina.

Resum i paraules clau 

En alguns treballs acadèmics s’hi fa constar un resum i paraules clau amb l’objectiu que el lector es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà i de facilitar la cerca documental. Es recomana de posar-los en un full a part, i sense el número de pàgina.

Exemple correcte Resum

En aquest estudi qualitatiu s’investiga la influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. La mostra està constituïda per 24 infants, d’edats compreses entre els 5 i 6 anys, i per una mestra de 58 anys. Es fa una intervenció educativa, basada en quatre dinàmiques de grup diferents, per avaluar la seva incidència en relació amb la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. Els instruments utilitzats són de naturalesa qualitativa, concretament, l’entrevista i l’observació, que s’apliquen pre- i postintervenció per identificar possibles canvis. En els resultats, no es poden observar grans canvis quant a cohesió de grup ni a estabilitat emocional dels infants, però sí, una actitud positiva i de motivació en relació amb l’aplicació de dinàmiques de grup. La curta durada de la intervenció educativa ha estat la principal limitació d’aquesta investigació, fet pel qual no s’han pogut extreure uns resultats significatius. És per això que a les conclusions es mostren un seguit d’aspectes a tenir en compte en futurs estudis.


Paraules clau: infants, dinàmiques de grup, cohesió de grup, estabilitat emocional, educació emocional


Abstract

This is a qualitative study mainly focused on the effect of group dynamics to improve group cohesiveness and children’s emotional stability. The sample contains 24 children, aged five and six, and a 58 year-old teacher. An educational intervention based on four different group dynamics is implemented so as to assess its influence on the group cohesiveness and the children’s emotional stability. The interview and the observation are the qualitative tools that have been used in this study. They have been employed before and after the educational intervention in order to identify possible changes. The results from this research don’t provide important changes regarding group cohesiveness and emotional stability. However, a positive and motivational attitude towards the application of group dynamics has been observed. The short period of the educational intervention has been the main limitation of this study; this is the reason why meaningful results haven’t been extracted. Hence, many aspects to take into account in the future are included in the conclusions.


Keywords: infants, group dynamics, group cohesiveness, emotional stability, emotional education

Abans d’aplicar les recomanacions que s’exposen a continuació, cal consultar la normativa corresponent a cada centre o màster, i en el cas de les tesis, la normativa de la Universitat de Barcelona, especialment per a l’ús de les diferents llengües.

  • Resum

    El resum és un text breu (d’unes 250 paraules) que ha de condensar el contingut del treball, i fer-ne ressaltar especialment els resultats o conclusions més importants o innovadors. L’objectiu principal del resum és que el lector del text es faci càrrec ràpidament de què hi trobarà.
    • S’aconsella de redactar-lo un cop acabat el treball.
    • Ha d’anar precedit pel títol Resum (Abstract o Resumen, si és el cas), normalment en negreta.
    • El text del resum s’ha d’escriure en rodona, independentment de la llengua que es faci servir.
    • Es recomana que sigui concís, objectiu i impersonal.
    • S’aconsella de no posar-hi abreviacions ni fórmules.

  • Paraules clau

    Les paraules clau són mots o conjunts de mots que remeten a les àrees temàtiques, idees o conceptes més rellevants que es tracten en un treball acadèmic. La finalitat de les paraules clau és facilitar la cerca en bases de dades, repositoris, etc., i també la classificació dels treballs.
    • Es recomana de posar-les a sota del resum corresponent.
    • S’aconsella de posar només les paraules clau necessàries, entre 5 i 10.
    • Es recomana de precedir-les per Paraules clau (Keywords o Palabras clave, si és el cas) i, a continuació, escriure-les en rodona i amb minúscula inicial (excepte si es tracta de noms propis) i separades per una coma.
    • Les paraules clau s’han d’escriure en la mateixa llengua en què es fa el resum.

Índex o sumari 

L’índex o sumari recull els títols de les diferents parts d’un document (parts, capítols, apartats, subapartats, etc.), precedits de la numeració corresponent, si és el cas, i seguits de la indicació de pàgina.

Aquest tipus d’índex ha d’anar precedit del títol Índex o Sumari; pot col·locar-se al començament o al final del document (tot i que en els treballs acadèmics ha d’aparèixer a l’inici) i s’aconsella que porti número de pàgina.

Exemple correcte Exemple d'índex o sumari{


Alguns programes de tractament de textos permeten generar els índexs de manera automàtica. Tot i això, cal tenir en compte les recomanacions següents:
  • Els títols es poden sagnar seguint la numeració dels apartats del document.
  • La numeració i els títols de l’índex han de coincidir exactament amb la numeració i els títols dels diferents apartats de l’interior del document.
  • Els números de pàgina s’alineen a la dreta i no cal que els precedeixi cap abreviatura.
  • Entre els títols i els números de pàgina pot haver-hi una línia de punts.

En els treballs acadèmics, cal recordar que s’han d’incloure en l’índex la bibliografia i els annexos, si n’hi ha, i no s’hi han d’incloure cap de les parts preliminars del document (la portada, els agraïments, etc.).

Convé no confondre aquest índex amb altres tipus d’índexs, com ara el de taules i il·lustracions, l’analític o l’onomàstic.

Llista d’abreviacions 

En els treballs acadèmics que utilitzen un nombre important d’abreviacions, especialment de sigles, es recomana de confegir una llista per tenir-les totes a mà i poder-ne consultar el significat o desenvolupament amb més facilitat.

Aquesta llista acostuma a mostrar-se en forma de taula: l’abreviació s’introdueix a la columna esquerra i el desenvolupament a la columna dreta. Per afavorir-ne la consulta, la columna de l’esquerra amb les abreviacions s’ordena alfabèticament.

La llista ha d’anar precedida del títol Llista d’abreviacions.

Exemple correcte Llista d’abreviacions

Abreviació
Desenvolupament
ECG
Electrocorticograma
EEG
Electroencefalograma
EEGI
Electroencefalograma intracranial
MEG
Magnetoencefalograma
PCL
Potencials de camp local
RMF
Ressonància magnètica funcional



Aquesta llista acostuma a col·locar-se al final dels textos que configuren les parts preliminars del treball acadèmic, darrere de l’índex o sumari.

Cos 

El cos és la part central del treball i també la que presenta més variacions, segons el tipus de treball acadèmic, l’àmbit d’especialitat a què pertany, si es tracta d’un treball teòric o aplicat, si és un compendi d’articles, etc.

Així doncs, algunes de les parts que es poden trobar en el cos d’un treball acadèmic són:

Tenint en compte que la introducció i les conclusions són les parts coincidents a qualsevol treball acadèmic, es fan algunes recomanacions específiques només per a aquestes dues parts. I a continuació, es presenten una sèrie de remarques generals per a tot el cos del treball.
  • Es recomana que, abans de començar a redactar, s’estableixi una primera estructura del cos del treball, amb apartats i subapartats, per afavorir una organització de la informació adequada i equilibrada. Tot i així, a mesura que avança la redacció es pot reconsiderar, si cal, alguna subdivisió.
  • S’aconsella de fer els apartats i subapartats estrictament necessaris però, en tot cas, no sobrepassar el quart nivell de divisió.
  • Cal tenir en compte el format dels apartats i subapartats, tant en la numeració que acompanya els títols com en el cos i la classe de lletra utilitzats.
  • S’ha de fer un ús coherent i sistemàtic dels diferents aspectes formals en el conjunt del cos del treball.

Introducció o presentació 

  • La introducció o presentació és la part inicial del treball que serveix per presentar-ne la justificació o motivació, els objectius que persegueix, els supòsits de què es parteix, les hipòtesis que es volen demostrar, i fer una breu descripció de com s’estructura el treball, si és el cas.

  • Qualsevol treball acadèmic ha de tenir explicitats els objectius, que s’han de redactar de manera clara i concisa. Des del punt de vista lingüístic, han de començar amb un infinitiu. Es poden incloure en el text en forma d’enumeració en paràgraf a part o de forma discursiva (cas que es recomana si només n’hi ha un).

    Exemple correcte L’estudi té tres objectius específics:
    • Proposar un mètode d’avaluació en un camp poc estudiat.
    • Detectar els punts forts i les mancances dels arxius estudiats.
    • Definir un rànquing d’arxius en línia en funció de les seves característiques.

    Exemple correcte L’objectiu principal del treball és analitzar i avaluar les característiques dels arxius audiovisuals en línia de les televisions autonòmiques espanyoles.

  • En relació amb les hipòtesis, es recomana que siguin clares, verificables, objectives, comprovables i pertinents, i que estiguin ben enunciades.

    Exemple correcte Una de les hipòtesis és que la noció de col·lectiu representada nominalment pot detectar-se i identificar-se en corpus textuals a partir de l’aplicació automàtica o semiautomàtica de paràmetres lexicosintàctics i morfològics.

  • Tant en els objectius com en les hipòtesis s’aconsella d’utilitzar frases afirmatives.

  • Un cop enllestit el treball, cal revisar bé tota la introducció per assegurar-se que tot el que s’hi diu es correspon amb el que s’ha fet i exposat realment i que, per exemple, no s’han perdut pel camí objectius previstos a l’inici.
Bibliografia
«Formular una hipòtesi» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_03/tot_t03.html> [consulta: 2 juliol 2018].

Conclusions 

  • Les conclusions han d’incloure la validació o no de les hipòtesis plantejades en la introducció del treball; han de donar compte dels aspectes més rellevants dels diversos objectius plantejats i dels resultats obtinguts; i, si és el cas, han d’apuntar possibles línies de continuïtat en la recerca.

  • Aquesta part ha de ser un text sintètic i breu, i no una mera repetició o paràfrasi dels principals aspectes tractats en el treball.

Bibliografia 

La bibliografia és la part dels treballs acadèmics en què es recullen totes les fonts i referències bibliogràfiques que s’han citat dins del treball.

També s’hi poden incloure referències bibliogràfiques i fonts consultades que no surtin citades en el text, si així ho admeten les normes de cada centre o màster.

A continuació es fan una sèrie de consideracions per tenir en compte a l’hora de redactar la bibliografia.

Annexos 

Els annexos aporten materials complementaris o de suport que no s’han inclòs en el cos del treball per afavorir-ne la llegibilitat, però que permeten comprendre millor el document. Es tracta, per tant, d’una part optativa que depèn de les característiques de cada treball.

Els textos que s’inclouen en els annexos poden ser molt diversos: enquestes, estadístiques, corpus de dades, exemples, fonts de buidatge, etc.

Els annexos acostumen a anar al final del treball, després de la bibliografia. En cas que n’hi hagi més d’un, s’han de numerar correlativament i cadascun ha de començar en una nova pàgina. Els annexos han de dur número de pàgina.

Cada annex ha de portar un títol descriptiu precedit de la paraula annex, la numeració corresponent i un punt.  

Exemple correcte Annex 1. Model d’enquesta

Exemple correcte Annex 2. Resultats del buidatge de dades (2012-2013)

Els annexos s’han de fer constar en l’índex o sumari, com una part més dels treballs acadèmics.

Dins del cos del treball, es recomana de fer al·lusió quan calgui a cadascun dels annexos (per exemple, en forma de remissió interna) perquè quedin vinculats.

Redacció 

En aquest apartat s’ofereixen criteris i recursos per afavorir la qualitat lingüística dels treballs acadèmics en la fase de redacció.

S’hi apleguen consells per a la redacció útils, tant per millorar aspectes de llengua general com d’altres de més específics d’àmbits especialitzats. També s’hi inclouen aspectes formals (com ara el disseny de la pàgina), convencions (per exemple, l’ús de majúscules i minúscules, les abreviacions, i les referències i citacions bibliogràfiques, entre d’altres), i una selecció de recursos per a una redacció de qualitat (per exemple, diccionaris i verificadors ortogràfics).

Consells per a la redacció 

En aquest apartat es presenten diversos criteris que convé tenir en compte mentre es redacta un treball acadèmic per aconseguir un text de qualitat. S’hi inclouen tant aspectes lingüístics generals, com aspectes més propis dels treballs acadèmics. També s’hi recullen recomanacions concretes segons l’àmbit a què pertany el document.

Per aconseguir un text de qualitat, és recomanable tenir en compte els consells de redacció següents:

Ordre dels mots 

Resum

  • Es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase (subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements) per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.

    Exemple correcte En el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.

  • En el sintagma nominal, els adjectius solen anar després del nom.

    Exemple correcte Els objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.
Cada llengua té una estructura sintàctica particular, més o menys flexible. En el cas del català, per defecte, les frases segueixen l’ordre següent; si bé alguns complements, com ara els circumstancials, acostumen a aparèixer al començament:


subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements



  • En general, es recomana de seguir l’ordre natural dels constituents de la frase tant com sigui possible per evitar estructures forçades, duplicacions pronominals, un excés de signes de puntuació, possessius innecessaris, etc.

    Exemple correcte En el segle xii, abans de l’epidèmia, Barcelona tenia una població de 200.000 habitants.

    Exemple inadequat Barcelona tenia, en el segle xii, abans de l’epidèmia, una població de 200.000 habitants.


    Exemple correcte En el capítol segon els autors exploren els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà.

    Exemple inadequat Els efectes de la teràpia cognitiva en el comportament humà, els autors els exploren en el capítol segon.


    Exemple correcte Aquesta hipòtesi manté que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.

    Exemple inadequat Manté, aquesta hipòtesi, que els organismes vius de la Terra regulen d’una manera activa la composició química de l’atmosfera i la hidrosfera.


    Tot i això, si s’opta de manera puntual per canviar l’ordre habitual d’alguns dels elements de la frase, cal tenir en compte que la puntuació i les duplicacions pronominals siguin correctes.

  • Pel que fa al sintagma nominal, també és més habitual que els adjectius vagin darrere el nom que acompanyen.

    Exemple correcte D’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el rànquing de televisions següent: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.

    Exemple inadequat D’acord amb les puntuacions assignades a cada indicador, podem establir el següent rànquing de televisions: Televisió de Catalunya, Canal 9 i Barcelona TV.


    Exemple correcte Els objectius del curs responen a la formació correcta dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.

    Exemple inadequat Els objectius del curs responen a la correcta formació dels estudiants en tècniques específiques de gestió perquè es puguin incorporar al mercat laboral.


    Ara bé, en el cas d’alguns adjectius cal tenir en compte que el canvi de posició en modifica el significat i, fins i tot, la funció.

    Exemple correcte L’autor ha publicat articles diversos sobre aquesta qüestió [significa ‘de caràcter diferent, de distinta espècie o mena’].

    Exemple correcte L’autor ha publicat diversos articles sobre aquesta qüestió [significa ‘alguns, un cert nombre de’].

Llargada de frases i paràgrafs 

Resum

  • Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs.

    Exemple correcte En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital, n’hi hauria prou suposant que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

    Exemple inadequat En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital —que, de fet, és inqüestionable—, n’hi hauria prou suposant —fet, d’altra banda, bastant lògic— que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

  • És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si.

    Exemple correcte Quan es va decidir fer aquest treball, encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies; però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts. Malgrat tot, en l’àmbit bibliotecari, sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

    Exemple inadequat Quan es va decidir fer aquest treball encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies, però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts tot i que en l’àmbit bibliotecari sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

  • La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.

    Exemple correcte Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

    Exemple inadequat Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.
Per tal d’afavorir la cohesió, la claredat i la llegibilitat dels textos, poden ser útils les recomanacions següents relatives a la redacció de frases i paràgrafs.
  • Es recomana d’incloure només informació necessària i rellevant, tant en les frases com en els paràgrafs. En conseqüència, cal evitar l’abús d’incisos, que poden dificultar la comprensió.

    Exemple correcte En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital, n’hi hauria prou suposant que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

    Exemple inadequat En economia oberta, a més de la mobilitat internacional del capital —que, de fet, és inqüestionable—, n’hi hauria prou suposant —fet, d’altra banda, bastant lògic— que les activitats de capital més intensiu —amb una composició orgànica més elevada— estan concentrades als països desenvolupats.

  • És convenient que les frases i paràgrafs estiguin ben cohesionats internament i entre si. En aquest sentit, cal fer un bon ús dels connectors i dels signes de puntuació.

    Exemple correcte Quan es va decidir fer aquest treball, encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies; però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts. Malgrat tot, en l’àmbit bibliotecari, sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.

    Exemple inadequat Quan es va decidir fer aquest treball encara no es parlava gaire de les possibilitats que tenien les noves tecnologies, però durant els últims mesos ja se n’estan fent més evidents les virtuts tot i que en l’àmbit bibliotecari sembla que encara no és gaire habitual l’ús d’aquestes tecnologies, tret d’algunes excepcions, com ara la Biblioteca de Catalunya.


    Exemple correcte La normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i, en segon lloc, per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.

    Exemple inadequat La normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis.

  • La llargada excessiva de les frases i paràgrafs pot provocar dificultats de comprensió del text.

    Exemple correcte L’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre, des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats. L’objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.

    Exemple inadequat L’Oficina de Relacions Internacionals s’encarrega de gestionar els programes de mobilitat internacional del centre —des de la recerca de nous convenis amb universitats estrangeres fins a la selecció d’estudiants i la gestió de la seva mobilitat un cop seleccionats— i el seu objectiu és contribuir a ampliar la dimensió internacional de l’alumnat, i oferir-li la possibilitat de participar en diversos programes per anar-se’n a estudiar durant un any acadèmic o un semestre a una universitat estrangera.

    Malgrat tot, s’ha d’evitar de redactar textos només amb frases simples i curtes i caure en un excés de simplicitat, especialment en documents de tipus argumentatiu com ara els treballs acadèmics.

    Exemple correcte Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector, que es pot descarregar gratuïtament, en el dispositiu mòbil. A continuació, s’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. Aleshores, l’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

    Exemple inadequat Per llegir el codi només s’ha de tenir instal·lat un lector en el dispositiu mòbil. Aquests lectors són de descàrrega gratuïta. S’ha d’obrir l’aplicació i enfocar la càmera del dispositiu al codi. L’aparell escaneja el codi i s’obté la informació.

    I també evitar de fer paràgrafs frase.

    Exemple correcte Aquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius. En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

    Exemple correcte Aquest treball s’estructura en quatre blocs. Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.

    En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari. En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme. Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

    Exemple inadequat Aquest treball s’estructura en quatre blocs.

    Es parteix d’una introducció on es justifica la finalitat del treball, els objectius i la metodologia emprada per arribar a donar resposta als objectius.

    En el segon i tercer blocs s’expliquen i s’analitzen les aplicacions que poden tenir els codis quick response i la realitat augmentada en l’àmbit bibliotecari.

    En el quart, es presenten les conclusions i les diferents proves que s’han dut a terme.

    Per acabar, s’inclouen la bibliografia i els annexos.

Frases afirmatives 

Normalment, les frases afirmatives acostumen a ser més clares i entenedores que les frases negatives. Per tant, es recomana de redactar els textos en positiu, mitjançant frases afirmatives, i evitar abusar de frases negatives.

Exemple correcte El període per presentar la sol·licitud comença el proper dia 8 de maig.

Exemple inadequat El període per presentar la sol·licitud no comença fins al proper dia 8 de maig.
 

Aquesta recomanació és especialment rellevant en la redacció d’objectius, d’hipòtesis, d’instruccions, etc.

Exemple correcte L’objectiu del treball és fer una primera aproximació a la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat.

Exemple inadequat L’objectiu del treball no és fer una anàlisi exhaustiva de la imatge de la ciutat de Barcelona des de les primeres referències —de mitjan segle xvi— fins a l’actualitat, sinó una primera aproximació a aquesta qüestió.


Exemple correcte La hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira hi resideix, d’una manera inconscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.

Exemple inadequat La hipòtesi d’aquesta recerca és que en el cinema de Manoel de Oliveira no hi resideix, d’una manera conscient, la supervivència històrica de l’imaginari de Portugal.

Construccions passives 

Resum

  • Àmbit cientificotècnic

    Convé evitar especialment l’ús abusiu de les construccions passives amb ser o perifràstiques, i usar la passiva pronominal o reflexa.

    Exemple correcte Es van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

    Exemple inadequat Dos mètodes diferents van ser utilitzats per calcular les variables.

  • Àmbit jurídic i administratiu

    És recomanable de no abusar de la passiva pronominal o reflexa, i usar la veu activa.

    Exemple correcte La Comissió ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

    Exemple inadequat S’ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

Tot i la recomanació general de no abusar de les construccions passives, és convenient saber en quins contextos es recomana usar la passiva pronominal i la passiva perifràstica.

  • En textos de l’àmbit cientificotècnic, cal evitar especialment l’ús abusiu de les construccions passives amb ser o perifràstiques, propiciat pel fet que en anglès són molt més usuals que en català.

    Segons el grau de visibilització que es vulgui donar a l’agent que expressa l’acció del verb, es pot optar per una passiva pronominal o per una construcció en veu activa.

    Exemple correcte Es van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

    Exemple correcte Vam utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

    Exemple inadequat Dos mètodes diferents van ser utilitzats per calcular les variables.


    En general, però, és preferible recórrer a la passiva pronominal per tal d’impersonalitzar i objectivitzar al màxim els textos.

    Exemple correcte En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

    Exemple correcte Es reparteixen 75 μl de la barreja de reacció en sis tubs de microcentrífuga.


  • En textos de l’àmbit jurídic i administratiu, és recomanable de no abusar de la passiva pronominal o reflexa, perquè amaga o invisibilitza el subjecte de l’acció del verb. En aquests casos, és preferible construccions en veu activa amb el subjecte ben explícit.

    Exemple correcte La Comissió ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

    Exemple inadequat S’ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.


    En aquest mateix tipus de textos, cal evitar les construccions de participi acompanyades d’un complement precedit de la preposició per, que expressa qui fa l’acció. És preferible substituir-les per una construcció de relatiu.

    Exemple correcte en els termes que estableix aquest article

    Exemple inadequat en els termes establerts per aquest article


    Exemple correcte Els casos que preveu la llei no ho inclouen.

    Exemple inadequat Els casos previstos per la llei no ho inclouen.


Per a la resta d’usos de la passiva, es pot consultar la informació ampliada.

Gerundis incorrectes 

Resum

  • Gerundi de posterioritat

    Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

    Exemple correcte L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

    Exemple incorrecte L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.

  • Gerundi especificatiu

    Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

    Exemple correcte El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

    Exemple incorrecte El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.
Hi ha usos incorrectes del gerundi, que cal evitar: el gerundi de posterioritat i el gerundi especificatiu.

  • Gerundi de posterioritat

    Quan el gerundi indica un fet posterior al fet expressat pel verb principal, normalment una conseqüència, és incorrecte. En aquest cas, cal substituir la construcció amb gerundi per una oració coordinada amb la conjunció i i el verb en forma personal:

    Exemple correcte L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.

    Exemple incorrecte L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç.


    Exemple correcte La Marta Coll va estudiar medicina i va obtenir el títol l’any 2003.

    Exemple incorrecte La Marta Coll va estudiar medicina, obtenint el títol l’any 2003.


    Exemple correcte El rector es va aixecar de la cadira i va cloure l’acte.

    Exemple incorrecte El rector es va aixecar de la cadira cloent l’acte.


    Exemple correcte La Universitat de Barcelona fa més de 500 anys que existeix, i és la universitat catalana més antiga.

    Exemple incorrecte La Universitat de Barcelona fa més de 500 anys que existeix, sent la universitat catalana més antiga.


  • Gerundi especificatiu

    Cal recordar que l’ús del gerundi que equival a una oració de relatiu especificativa no és correcte; en aquests casos s’ha de substituir la construcció amb gerundi per una oració de relatiu d’aquest tipus introduïda pel pronom que:

    Exemple correcte S’han fet públics els estatuts que regulen la Universitat de Barcelona.

    Exemple incorrecte S’han fet públics els estatuts regulant la Universitat de Barcelona.


    Exemple correcte Properament es discutirà el document que estableix els drets del PAS.

    Exemple incorrecte Properament es discutirà el document establint els drets del PAS.


    Exemple correcte El coordinador ha d’enviar l’arxiu que conté el programa de l’assignatura.

    Exemple incorrecte El coordinador ha d’enviar l’arxiu contenint el programa de l’assignatura.


    En canvi, quan la construcció amb gerundi equival a una oració de relatiu explicativa, l’ús del gerundi és correcte:

    Exemple correcte El doctorand, volent estar-se’n, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.

    Exemple correcte El doctorand, que se’n volia estar, va acceptar de presentar les hipòtesis de la tesi.


Així mateix, cal tenir en compte els usos del gerundi en les perífrasis verbals següents, que en alguns casos poden ser incorrectes:

Per a la resta d’usos del gerundi es pot consultar la informació ampliada.

Nominalitzacions 

Els treballs acadèmics són textos especialitzats que acostumen a tenir moltes nominalitzacions, bàsicament per dues raons:
  • Perquè contenen molta terminologia, que és bàsicament nominal.

    Exemple correcte Cal reconèixer la importància del rentatge amb sal.


  • Perquè són textos que persegueixen un grau important d’impersonalitat.

    Exemple correcte L’abocament de dades va fer-se en la tercera fase del projecte.

En la majoria de textos, es recomana de no abusar de les nominalitzacions perquè poden carregar en excés el text, no afavorir-ne la claredat i, fins i tot, fer feixuc el ritme del discurs. Aquesta recomanació és especialment pertinent quan aquestes formes no tenen un pes terminològic especial ni serveixen per aconseguir un text impersonal.

Exemple correcte Ítems per comprendre millor les mostres analitzades.

Exemple inadequat Ítems per a una millor comprensió de les mostres analitzades.


Exemple correcte Aquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per elaborar el treball.

Exemple inadequat Aquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per a l’elaboració del treball.


Sovint aquestes formes nominals van acompanyades de possessius, que encara fan més carregós el text.

Exemple correcte L’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per obtenir-los i verificar-los.

Exemple inadequat L’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per a la seva obtenció i verificació.


Per a més informació sobre els usos no recomanables dels possessius, es pot consultar «Altres construccions que expressen possessió».

Impersonalitat 

Resum

Recursos per reflectir la impersonalitat
  • Preferència per la tercera persona

    Exemple correcte El treball aporta noves dades sobre les orquídies.

  • Ús de la primera persona del plural

    Exemple correcte Vam centrifugar la mostra durant 4 min a 500 rpm.

  • Ús de la passiva pronominal

    Exemple correcte En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

  • Ús del verb caldre

    Exemple correcte Cal considerar que la recerca s’ha dut a terme in vivo.

  • Ús de les formes d’imperatiu observem, tinguem en compte, suposem, etc.

    Exemple correcte Observem els resultats en la taula següent.

  • Ús moderat de nominalitzacions

    Exemple correcte El subclonatge de la línia cel·lular L6E9 no va obtenir els resultats esperats.
Els treballs acadèmics tenen com a finalitat descriure, argumentar, transmetre informació, etc. de la manera més objectiva possible. Això fa que el llenguatge especialitzat propi d’aquests textos tendeixi cap a la impersonalitat i la neutralitat emotiva, a diferència per exemple del llenguatge general o el literari.

Aquestes característiques es manifesten en el text amb una certa ocultació de l’autor del document, que es pot aconseguir mitjançant les estratègies següents:

  • Predomini de la tercera persona.

    Exemple correcte Aquest treball aporta noves dades sobre les orquídies del delta del Llobregat.

    Exemple inadequat Amb aquest treball aporto noves dades sobre les orquídies del delta del Llobregat.


    Exemple correcte Les recerques dutes a terme estan directament relacionades amb el procés d’innovació empresarial dels laboratoris farmacèutics.

  • Ús de la primera persona del plural encara que només hi hagi un autor (recurs anomenat plural de modèstia).

    Exemple correcte Vam centrifugar la mostra durant 4 min a 5000 rpm.

    Exemple inadequat Vaig centrifugar la mostra durant 4 min a 5000 rpm.

  • Ús de la passiva pronominal per amagar l’autor del text.

    Exemple correcte En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

    Exemple inadequat En aquest treball m’he plantejat dos objectius generals.


    Exemple correcte Es van analitzar els resultats en un microscopi de fluorescència.
     
    Exemple inadequat Van analitzar els resultats en un microscopi de fluorescència.


    Exemple correcte S’ha observat que 75 μl de la barreja en sis tubs de microcentrífuga reaccionen.

  • Ús de formes verbals que eviten apel·lar a una persona determinada, com ara el verb caldre o les formes d’imperatiu observem, tinguem en compte, suposem, etc.

    Exemple correcte Cal considerar que la recerca s’ha dut a terme in vivo.

    Exemple correcte Tinguem en compte que la major part de contaminacions del cultiu són fàcilment detectables a simple vista.


  • Utilització de nominalitzacions en detriment de formes verbals, sempre que se’n faci un ús moderat.

    Exemple correcte El subclonatge de la línia cel·lular L6E9 a partir de la línia L6 no va obtenir els resultats esperats.

    Exemple inadequat Vaig subclonar la línia cel·lular L6E9 a partir de la línia L6 i no va obtenir els resultats esperats.

Cal remarcar que tots aquests procediments poden combinar-se en el discurs, especialment en textos llargs i complexos.
Bibliografia
Gutiérrez Rodilla, Bertha M. La ciencia empieza en la palabra. Barcelona: Península, 1998, p. 35-36.

Connectors 

Els connectors són paraules o grups de paraules que donen cohesió al text i n’afavoreixen la comprensió i llegibilitat. Tenen bàsicament una doble funció: d’una banda, estructuren, organitzen i relacionen les frases, els paràgrafs i les diferents parts d’un text; i, de l’altra, permeten de veure com es distribueixen les idees al llarg d’aquest text.

Tot seguit, s’inclou una llista de connectors que no és exhaustiva, ordenats segons la funció.

  • Per ordenar les parts del text

    Inici
    Continuació
    Final
    abans de res
    a continuació
    al final
    abans de tot
    tot seguit
    en últim lloc / en últim terme
    abans (que)
    després (que)
    en darrer lloc / en darrer terme
    en primer lloc
    en segon lloc
    finalment
    d’entrada / per començar
    posteriorment
    per acabar
    primer (de tot)
    segon
    per tancar
    primerament
    segonament
    per fi


  • Per presentar la informació

    a propòsit de
    amb referència a
    en el marc de
    en l’àmbit de
    en un altre ordre de coses
    pel que fa a
    respecte a
    respecte de


    No s’han d’utilitzar en relació a ni en quant a atès que són incorrectes.

  • Per desenvolupar o continuar explicant un tema

    a més
    així
    així mateix
    això és
    altrament
    com també
    d’altra banda
    dit d’una altra manera
    efectivament
    en altres paraules
    en efecte
    és a dir
    és més
    més encara
    o sigui
    també


  • Per exemplificar

    a tall d’exemple
    a tall de mostra
    així
    com a mostra
    com és ara
    concretament
    en concret
    en el cas de
    en especial
    en particular
    especialment
    n’és un bon exemple
    n’és un exemple clar
    particularment
    per exemple (p. ex.)
    per il·lustrar
    per posar un exemple
    un bon exemple de
    una bona mostra de


    No s’ha d’utilitzar l’abreviatura i. e., pròpia dels textos anglesos. És preferible fer servir p. ex.

  • Per fer èmfasi

    cal insistir
    cal destacar
    cal fer esment
    cal fer referència
    cal recalcar
    cal recordar
    cal remarcar
    cal subratllar
    convé
    de la mateixa manera
    dit d’una altra manera
    efectivament
    en altres paraules
    en altres termes
    en efecte
    és per això que
    igualment
    la idea central és
    més encara
    s’ha d’insistir
    s’ha de destacar
    s’ha de fer esment
    s’ha de fer referència
    s’ha de recalcar
    s’ha de recordar
    s’ha de remarcar
    s’ha de subratllar
    tal com s’ha dit
    val a dir
    val la pena dir


    No s’ha d’utilitzar tal i com perquè és incorrecte.

  • Per resumir o concloure

    a l’últim
    a manera de
    a tall de conclusió
    a tall de recapitulació
    al cap i a la fi
    al capdavall
    amb tot plegat
    breument
    com a conclusió
    com a resum
    comptat i debatut
    concloent
    de fet
    de manera genèrica
    de manera global
    en conclusió
    en conjunt
    en darrer terme
    en definitiva
    en general
    en poques paraules
    en suma
    en resum
    fet i fet
    finalment
    globalment
    per acabar
    per concloure
    per fi
    recapitulant
    resumint
    tot plegat


    No s’ha d’utilitzar per últim perquè és incorrecte.

  • Per unir elements (connectors copulatius)

    així com
    com també
    i
    i també
    ni
    o


    No s’ha d’utilitzar així com també perquè és redundant.

  • Per distribuir els elements (connectors distributius)

    ara… ara
    bé… bé
    d’un costat… i de l’altre
    d’una banda… i de l’altra
    d’una part… i de l’altra
    ja sigui… ja sigui
    ni… ni
    no només… sinó
    no només… sinó que
    no només… sinó també
    no solament… sinó
    no solament… sinó que
    no solament… sinó també
    no sols… sinó
    no sols… sinó que
    no sols… sinó també
    o… o
    o bé… o bé
    per un costat… i per l’altre
    per una banda… i per l’altra
    per una part… i per l’altra
    tant… com


  • Per expressar causa (connectors causals)

    a causa de
    amb motiu de
    atès/atesa/atesos/ateses
    atès que
    com que
    com sigui que
    considerant que
    gràcies a
    ja que
    pel fet que
    per aquest motiu
    per aquesta raó
    per causa de
    per causa que
    per culpa de
    per raó de


    No s’ha d’utilitzar doncs amb valor causal.

  • Per expressar finalitat (connectors finals)

    a fi de
    a fi que
    a l’efecte de
    amb aquest objectiu
    amb aquest propòsit
    amb aquesta finalitat
    amb l’objectiu de
    amb la finalitat de
    amb vista a
    per tal de
    per tal que


    Només s’ha d’utilitzar per a què en frases interrogatives.

  • Per expressar conseqüència (connectors consecutius)

    a conseqüència de
    així
    així doncs
    així és que
    aleshores
    com a conseqüència de
    cosa que
    de manera que
    doncs
    és per això que
    fins al punt que
    per això
    per aquest fet
    per consegüent
    per tant
    talment… que
    tan… que
    tant… que

    No s’ha d’utilitzar conseqüentment amb valor consecutiu.

  • Per expressar condició (connectors condicionals)

    a condició de
    a condició que
    en cas de
    en cas que
    en el cas de
    en el cas que
    llevat que
    mentre
    només de
    només que
    posat que
    prenent en consideració
    si
    si cal
    si considerem
    si de cas
    si és necessari
    si és procedent
    si fa al cas
    si fos el cas
    si no [+ verb]
    si no és que
    si per cas
    sols que
    tenint en consideració
    tret que


    No s’ha d’utilitzar sempre i quan perquè és incorrecte.

  • Per expressar oposició (connectors adversatius)

    així com
    així i tot
    al contrari
    altrament
    amb tot
    ara bé
    ben al contrari
    contràriament
    d’altra banda
    en canvi
    en realitat
    en veritat
    i això que
    i no
    mentre que
    més aviat
    no… sinó
    però
    per contra
    realment
    sinó (que)
    tanmateix
    tot i això


  • Per expressar concessió (connectors concessius)

    així i tot
    bé que
    de tota manera
    encara que
    mal que
    malgrat (que)
    malgrat tot
    mentre que
    ni que
    per bé que
    per més que
    si bé
    tot amb tot
    tot i (que)
    tot i així
    tot i amb això
Bibliografia
Departament de Justícia. Mots connectors [en línia]. <http://justicia.gencat.cat/web/.content/home/serveis/llenguatge_juridic/de_quines_eines_disposo/criteris_linguistics_gene/mots_connectors.pdf> [Consulta: 8 abril 2013].

Servei Lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya. Conjuncions i locucions conjuntives [en línia]. <http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/gramatica/conjuncions.html> [Consulta: 26 setembre 2013].

Signes de puntuació 

Es recomana consultar el capítol «Signes de puntuació», de la Guia lingüística i d’estil de la Universitat de Girona, recurs en què s’expliquen i exemplifiquen els diferents usos de tots els signes.
Bibliografia
«Signes de puntuació». A: Guia lingüística i d’estil [en línia]. Girona: Universitat de Girona. Servei de Llengües Modernes, 2010. <http://www2.udg.edu/Portals/160/docs/estil_udg/llibre_estil/Signes%20de%20puntuaci%
C3%B3.pdf
> [consulta: 11 maig 2018].

Arcaismes 

Per afavorir una comunicació planera, directa i entenedora, és preferible evitar l’ús de mots arcaics, més propis del registre literari o volgudament culte.

Exemple correcte Tot i això, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.

Exemple inadequat Nogensmenys, la metodologia marca el ritme de treball a l’aula.


Exemple correcte Hi han assistit els alts càrrecs i els seus subordinats immediats.

Exemple inadequat Hi han assistit els alts càrrecs i llurs subordinats immediats.


La llista següent recull els arcaismes que convé substituir per expressions més actuals. Alguns dels mots arcaics, però, es mantenen en locucions encara vives, que s’indiquen entre parèntesis.

En lloc de…
És preferible…
adés
fa un moment, d’aquí a un moment
adesiara
de tant en tant
àdhuc
fins i tot
aital
tal
ans
abans, sinó que (s’empra, però, ans al contrari)
antany
antigament
baldament
encara que
car
perquè
ço
això
d’antuvi
d’entrada, en principi
de bell antuvi
d’entrada, en principi
ensems
alhora, juntament
hom
es
llur -s
el seu, la seva, els seus, les seves
mant -a
nombrós -osa
mes
però
nogensmenys
no obstant això, tanmateix
onsevulla
a tot arreu, en qualsevol banda
onsevulga
a tot arreu, en qualsevol banda
o sia
és a dir
puix que
atès que
quelcom
alguna cosa, res
sens
sense (s’empren, però, sens dubte, sens falta i sens perjudici)
tostemps
sempre
tothora
sempre
ultra
a més de

Precisió lèxica 

A l’hora de redactar qualsevol text, però especialment els treballs acadèmics, cal utilitzar amb precisió les paraules i evitar, tant com sigui possible:

Ús de paraules innecessàries 

Es consideren paraules innecessàries les que en un context determinat no aporten cap matís de significat, que funcionen com si fossin semànticament buides i que, per tant, poden dificultar la claredat del text. Habitualment es tracta d’adjectius o noms deverbals que, en aquests casos, es recomana d’eliminar.

Exemple correcte Per determinar la relació entre aquestes dues variables cal recórrer a l’anàlisi anterior.

Exemple inadequat Per determinar la relació existent entre aquestes dues variables cal recórrer a l’anàlisi anterior.


Exemple correcte En el gràfic 3 es pot observar el percentatge de les diferents situacions en el lloc de treball.

Exemple inadequat En el gràfic 3 es pot observar el percentatge de l’existència de les diferents situacions en el lloc de treball.


Exemple correcte La metodologia emprada en aquest treball es descriu en l’apartat següent.

Exemple inadequat La metodologia emprada en la realització d’aquest treball es descriu en l’apartat següent.

Ús de verbs semànticament buits en lloc de verbs amb significat precís 

Es consideren verbs semànticament buits els que no tenen un significat ben delimitat i precís, com ara fer, haver-hi, etc. A vegades, hi ha verbs amb significat precís que s’usen de manera inadequada com a verbs semànticament buits, per exemple procedir a, realitzar, etc.

Quan el verb fer (o similar) va seguit d’un substantiu que fa de complement directe, es recomana usar el verb corresponent si és possible.

Exemple correcte L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la pobresa ampliant la concepció clàssica amb nous factors.

Exemple inadequat L’objectiu d’aquest estudi és fer una anàlisi de la pobresa ampliant la concepció clàssica amb nous factors.


Exemple correcte L’operació per deixar les fibres, els filaments i els fils amb el grau d’humitat que marca la llei per avaluar-lo comercialment s’anomena condicionament.

Exemple inadequat L’operació per deixar les fibres, els filaments i els fils amb el grau d’humitat que marca la llei per procedir a la seva avaluació comercial s’anomena condicionament.


Exemple correcte Les diferències observades en contrastar el grup experimental 1 i el grup experimental 2 ratifiquen la hipòtesi plantejada.

Exemple inadequat Les diferències observades en realitzar els contrastos entre el grup experimental 1 i el grup experimental 2 ratifiquen la hipòtesi plantejada.


Quan els verbs buits ocupen el lloc d’un verb amb un significat ple i precís, es recomana usar el verb amb el significat més adequat segons el context.

Exemple correcte L’empresa japonesa va inventar aquests codis.

Exemple inadequat L’empresa japonesa va fer aquests codis.


Exemple correcte La superposició dels criteris temàtics va provocar que algunes obres es categoritzessin sota dos conceptes.

Exemple inadequat La superposició dels criteris temàtics va fer que algunes obres es categoritzessin sota dos conceptes.


Exemple correcte A les segones edicions s’estalvien alguns costos fixos.

Exemple inadequat A les segones edicions hi ha estalvi d’alguns costos fixos.


Tot i això, cal recordar que l’ús d’aquests verbs buits en català és correcte; el que cal és no abusar-ne en detriment de la precisió lèxica, especialment en textos especialitzats com ara els treballs acadèmics.

Abús de verbs amb significat precís utilitzats com a verbs semànticament buits 

Cal evitar l’ús de verbs semànticament plens, com ara existir, disposar, realitzar, constituir, etc., que tot i tenir un significat precís, a vegades s’utilitzen abusivament com si fossin verbs semànticament buits com ara fer, ser, haver-hi, tenir, etc.

  • Existir

    Exemple correcte Les dades obtingudes ens mostren que hi ha una relació directa entre aquestes dues variables.

    Exemple inadequat Les dades obtingudes ens mostren que existeix una relació directa entre aquestes dues variables.


  • Realitzar

    Exemple correcte Document sobre els codis QR fet a la Biblioteca de Lletres.

    Exemple inadequat Document sobre els codis QR realitzat a la Biblioteca de Lletres.


  • Disposar

    Exemple correcte Es tracta de mètodes contrastats i molt més ràpids que permeten obtenir resultats en un dia.

    Exemple inadequat Es tracta de mètodes contrastats i molt més ràpids que permeten disposar de resultats en un dia.


  • Constituir

    Exemple correcte L’ús dels procediments per aprendre no té una finalitat en si mateix sinó que és un mitjà per facilitar un aprenentatge significatiu i profund.

    Exemple inadequat L’ús dels procediments per aprendre no té una finalitat en si mateix sinó que constitueix un mitjà per facilitar un aprenentatge significatiu i profund.

Terminologia 

Els termes o paraules especialitzades són les denominacions pròpies de cada camp d’especialitat. Cada denominació és l’expressió d’un concepte especialitzat que forma part d’una xarxa conceptual. Per tant, els termes es caracteritzen per ser conceptualment precisos. Així, no és el mateix parlar d’estels en llengua general (en què es fa referència a qualsevol astre brillant) que fer-ho en astronomia, on ocupa un lloc conceptualment precís (‘astre que brilla amb llum pròpia’) i diferenciat d’altres conceptes propers del mateix camp.

El predomini de l’anglès en la comunicació i difusió científica fa que la majoria dels termes es creïn o es difonguin en aquesta llengua. Tot i això, en determinades disciplines (per exemple, la filosofia, la ciència dels aliments o la musicologia) també prenen força altres llengües (com ara l’alemany, el francès o l’italià, respectivament).

En la redacció dels treballs acadèmics cal usar correctament la terminologia o termes de cada especialitat.
Bibliografia
Cabré, M. Teresa. La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries, 1992.

«Terminologia» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_07/tot_t07.html> [consulta: 27 maig 2014].

Termes manllevats d’altres llengües 

En els textos especialitzats, sovint hi apareixen termes en altres llengües, però sobretot en anglès perquè actualment la majoria de recerca es fa en aquesta llengua. El tractament d’aquests termes és diferent segons el cas:

En català, es disposa de diversos recursos per consultar els termes correctes amb les equivalències a altres llengües, entre els quals cal destacar especialment el Cercaterm (eina de consulta del TERMCAT que conté termes de totes les àrees) i l’UBTerm (portal terminològic de la UB). També cal tenir en compte la Gran enciclopèdia catalana, que conté molts termes dins els articles, a més de les entrades, tot i que no hi ha equivalències en altres llengües. Per a més informació, es pot consultar «Diccionaris i altres recursos lingüístics».
Bibliografia
Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2015, p. 31-33. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/13-Guia-mots-xinesos.pdf>. [Consulta: 17 febrer 2016].

Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2005. <http://www.termcat.cat/docs/docs/ManlleusCalcs.pdf> [Consulta: 27 maig 2014].

Termes en altres llengües que tenen una forma catalana equivalent 

En el cas que un terme anglès (o en una altra llengua) tingui una forma catalana equivalent, es recomana d’utilitzar sempre el terme fixat en català.

Exemple correcte Un sistema de cribratge genètic basat en el bacteriòfag lambda.

Exemple inadequat Un sistema de screening genètic basat en el bacteriòfag lambda.


Exemple correcte Els pilars coronats són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt.

Exemple inadequat Les dames coiffées són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt.


Quan el terme català, tot i estar fixat, no és d’ús habitual en el col·lectiu de l’especialitat (que sol usar el terme manllevat) es recomana fer referència al terme manllevat el primer cop que s’usa el terme català equivalent. D’aquesta manera s’assegura la comprensió del text i s’ajuda a fixar el terme català. El terme en la llengua original s’ha d’escriure en cursiva, que és la manera com es destaquen els estrangerismes i llatinismes.


Exemple correcte Els pilars coronats, coneguts internacionalment amb el nom francès de dames coiffées, s’originen per l’acció de l’erosió sobre materials geològics poc coherents i molt heteromètrics.


Exemple correcte L’estratègia experimental se centra en el cribratge (screening) de quimioteques. El cribratge […]

Exemple inadequat L’estratègia experimental se centra en l’screening de quimioteques. L’screening […]


Exemple correcte S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per transferència d’RNA (Northern blot). La transferència d’RNA […]

Exemple correcte S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per transferència Northern (Northern blot). La transferència Northern […]

Exemple inadequat S’ha detectat un augment de l’expressió del gen per Northern blot. El Northern blot […]

Termes en altres llengües que s’han fixat sense adaptar-se gràficament 

En català, hi ha termes fixats manllevats de l’anglès (o d’una altra llengua) que no s’han adaptat gràficament. En són un exemple el terme d’astronomia seeing i el terme de matemàtiques spline.

Exemple correcte Seeing perfecte, imatges sense cap tipus de tremolor.

Exemple correcte Els splines són corbes que es van introduir per aproximar altres funcions.


Aquests termes fixats però no adaptats gràficament es poden escriure en cursiva si es considera que el destinatari del text no coneix el terme i, per tant, tampoc no en sap la procedència ni la pronúncia correcta. En canvi, si el terme és d’ús habitual per als destinataris s’acostuma a escriure en rodona.

Termes en altres llengües que encara no estan fixats 

En la redacció dels treballs acadèmics sovint hi apareixen termes en anglès (o altres llengües) que no estan fixats perquè són molt recents o perquè són provisionals, i probablement encara no en trobem una alternativa catalana a les obres de referència. En aquests casos, és especialment recomanable l’ús de la cursiva.

Exemple correcte Investigadors de la UB i la UPC proposen anomenar flash heats els episodis de pujada sobtada de la temperatura ambient de més de dues hores i fins a dos dies de durada.

Interferències de l’anglès 

Actualment, la llengua que s'utilitza majoritàriament en la recerca és l’anglès. És per aquest motiu que a l’hora de redactar els treballs acadèmics en una altra llengua, cal procurar evitar paraules i estructures que en anglès són del tot habituals, però que en la llengua de redacció resulten forçades o fins i tot incorrectes. En són alguns exemples l’abús de la passiva, l’ús de literatura o bibliografia o la supressió de l’article davant de noms comuns, entre d’altres.

Pel que fa a l’ús de termes o paraules especialitzades en anglès, es poden consultar els criteris «Terminologia» i «Termes manllevats d’altres llengües».

És conegut… 

L’ús de l’expressió és conegut per introduir una informació és un calc de l’anglès it is known i cal evitar-ne un ús abusiu. És preferible utilitzar se sap, s’ha vist, s’ha descrit, etc.

Exemple correcte Se sap que els greixos saturats poden fer augmentar el nivell de colesterol a la sang.

Exemple correcte S’ha descrit que la proteïna té una funció repressora.

Exemple inadequat És conegut que aquesta tècnica és molt sensible.

Literatura o bibliografia? 

S’utilitza el terme literatura per referir-se a les obres del llenguatge creades amb un fi fonamentalment artístic.

Per extensió, també s’anomena literatura el conjunt d’obres sobre un tema o una matèria (p. ex., literatura mèdica, literatura científica). Amb aquest significat, les paraules literatura i bibliografia són sinònimes.

Exemple correcte La bibliografia sobre Escherichia coli és inabastable.

Exemple correcte La literatura sobre la ribonucleasa M5 és molt escassa.


Ara bé, per referir-se a la part d’un document en què es llisten totes les referències bibliogràfiques utilitzades o citades, no es pot fer servir el terme literatura.

Exemple correcte Consulteu la referència completa de l’obra a l’apartat «Bibliografia».

Exemple incorrecte Consulteu la referència completa de l’obra a l’apartat «Literatura».

Supressió de l’article davant de noms comuns 

En català hi ha diversos contextos en què, per influència de l’anglès, es tendeix a eliminar els determinants sense cap raó que ho justifiqui.
  • Noms comuns en el subjecte

    En català els noms comuns sempre han d’anar acompanyats d’algun determinant si són subjecte i apareixen abans del verb.

    Exemple correcte La vitronectina és una glicoproteïna plasmàtica.

    Exemple incorrecte Vitronectina és una glicoproteïna plasmàtica.


    Exemple correcte El piretroide és un insecticida present en algunes plantes.

    Exemple incorrecte Piretroide és un insecticida present en algunes plantes.


    Exemple correcte Les integrines són glicoproteïnes de membrana.

    Exemple incorrecte Integrines són glicoproteïnes de membrana.


    Exemple correcte L’estagflació es dona quan l’economia d’un país no creix però els preus incrementen.

    Exemple incorrecte Estagflació es dona quan l’economia d’un país no creix però els preus incrementen.

  • Els noms plurals indeterminats

    La llengua anglesa sempre omet l’article definit (the) davant els noms plurals indeterminats; també quan estan situats abans del verb.

    Exemple correcte Experiments have shown that animals prefer MDMA.


    En català i en el mateix context no s’ha d’ometre l’article, o bé s’han d’utilitzar altres determinants (alguns, diversos, uns, etc.).

    Exemple correcte Els experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.

    Exemple correcte Alguns/Diversos/Uns experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.

    Exemple incorrecte Experiments han mostrat que els animals prefereixen l’MDMA.

  • El subjecte indeterminat en les passives pronominals o reflexes

    La passiva pronominal és un dels recursos habituals del llenguatge especialitzat per fer més impersonal i, per tant, menys subjectiu el discurs.

    En anglès, el subjecte de les oracions passives, tant si és indeterminat com si és determinat, sempre va davant el verb.

    Exemple correcte Monoclonal antibodies are used, for instance, to distinguish subsets of B cells and T cells.

    En canvi, en català no s’ha de posar un subjecte no determinat davant el verb. Cal que vagi acompanyat d’un determinant o bé que estigui situat darrere el verb.

    Exemple correcte Els anticossos monoclonals es poden utilitzar per separar poblacions d’eritròcits.

    Exemple correcte Es poden utilitzar anticossos monoclonals per separar poblacions d’eritròcits.

    Exemple incorrecte Anticossos monoclonals es poden utilitzar per separar poblacions d’eritròcits.


  • Abreviacions

    Quan es tracta de noms formats per algun procés d’abreviació (sigles, símbols, etc.), cal posar l’article en els mateixos casos en què ho faríem si fossin noms no abreujats (vegeu el criteri «L’apostrofació de les sigles»):

    Exemple correcte La funció de la reelina i l’mDab1 en processos de migració i creixement axonal

    Exemple incorrecte La funció de reelina i mDab1 en processos de migració i creixement axonal


    Exemple correcte L’estructura de l’NADH

    Exemple incorrecte L’estructura d’NADH


    Exemple correcte El PIB és un indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associat a un país durant un determinat període de temps.

    Exemple incorrecte PIB és un indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associat a un país durant un determinat període de temps.

  • Quan impliquen un plural, és imprescindible usar un determinant per indicar-ho:

    Exemple correcte La fosforilació de les Ras

    Exemple correcte La fosforilació de les proteïnes Ras

    Exemple incorrecte La fosforilació de Ras
Bibliografia
Ainaud, Jordi; Espunya, Anna; Pujol, Dídac. Manual de traducció anglès-català. Vic: Eumo Editorial; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Vic; Universitat Jaume I, 2003.

Carbó, Josep M. et al. «Calcs de l’anglès». Versió Doblada, desembre de 2000, núm. 8, p. 2.

Remissions internes 

Resum

  • S’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.
  • Convé no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.

    Exemple inadequat En el cap. 1 s’expliquen les raons aportades per Margany.

  • S’escriuen amb minúscula inicial.

    Exemple correcte En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

  • Quan les precedeix la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) convé escriure-les entre parèntesis i escrites en rodona.

    Exemple correcte Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).
Les remissions internes són les indicacions amb què es remet a una part o element concret del text, com ara un apartat, un capítol, un annex, una taula, una il·lustració, etc.
  • La remissió es compon habitualment de l’element a què ens referim (apartat, capítol, figura, etc.) i la numeració, si en té, que s’escriuen amb la mateixa tipografia que la resta del text.

    Exemple correcte Tal com s’ha explicat en el capítol 1, són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple correcte Vegeu en l’annex 1, la llista sistemàtica dels mamífers marins, segons Jefferson et al. (1993).

    Exemple correcte La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).

    Exemple correcte En aquest cas (i a diferència de les citacions: v. § 2.50.5) els incisos de narrador van marcats amb guions.

    En el cas que es vulgui incloure el títol de l’element en qüestió, es recomana d’escriure’l entre cometes baixes.

    Exemple correcte Tal com s’ha explicat en el capítol 1, «La ciència de la paraula», són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple correcte Tal com s’ha explicat en el capítol 1 («La ciència de la paraula»), són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple inadequat Tal com s’ha explicat en el capítol 1, La ciència de la paraula, són diverses les raons aportades per Margany.

    Es recomana no abreujar enmig de text les parts o elements als quals es remet.

    Exemple inadequat Tal com s’ha explicat en el cap. 1, són diverses les raons aportades per Margany.

    Exemple inadequat La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la fig. 32).

  • Quan en un text es remet a una part (capítol, annex, etc.) o element (figura, taula, gràfic, etc.), s’escriu amb minúscula inicial el mot que fa referència a aquesta part o element.

    Exemple correcte En la figura següent (figura 1) apareix un detall d’una fulla de Quercus ilex.

    Exemple correcte En el capítol sobre la ciència de la paraula (v. el capítol 1) hem resseguit les raons aportades per diferents autors.

    Exemple incorrecte En la Taula 2, es pot veure la distribució de responsabilitats dels membres.

  • Les remissions precedides de la forma verbal vegeu (o l’abreviació v.) acostumen a anar entre parèntesis i escrites en rodona. Cal recordar que la forma correcta és la del verb en imperatiu (vegeu) i no pas ni la forma en infinitiu veure ni la imperativa veieu, que és molt informal. També cal tenir en compte que no es poden ometre els elements connectors (articles i preposicions) ni el punt de les abreviatures.

    Exemple correcte Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu el capítol 1).

    Exemple incorrecte Margany exemplifica totes les raons aportades (vegeu capítol 1).

    Exemple correcte La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. la figura 32).

    Exemple incorrecte La proporció dels diferents grups tròfics és la mateixa de l’estudi anterior (v. figura 32).

  • Tradicionalment, en les citacions textuals també s’han utilitzat algunes expressions llatines, cada cop més en desús, com ara els imperatius vide i videte (o l’abreviació vid.), equivalents a vegeu.

    Quan la remissió interna té un objectiu específicament de comparació, es pot fer servir l’imperatiu confer (‘conferiu’, ‘compareu’) o bé l’abreviatura cf.

    Els adverbis infra (‘més avall’, més endavant en el text) i supra (‘més amunt’, anteriorment en el text) ajuden a localitzar la remissió. Quan s’utilitzen, cal evitar d’usar alhora vegeu o v.

    Exemple correcte Tot el que hem exposat sobre la compartimentació de les cèl·lules eucariotes (supra capítol 8) és vàlid per a aquest capítol.

    Exemple correcte És un fenomen en què la paret cel·lular (infra § 13.24) té una funció essencial.

    Com es pot veure en els exemples, com que es tracta de paraules llatines, s’escriuen en cursiva.

Recomanacions segons l’àmbit 

En aquest apartat es recullen diverses recomanacions i criteris específics dels diversos àmbits d’estudi de la UB, presents en altres parts del CUB però agrupats aquí temàticament.

Els cinc àmbits en què s’han agrupat els estudis són arts i humanitats (antropologia, documentació, història de l’art, belles arts, filosofia, geografia, història, filologia i lingüística), ciències (biologia, física, geologia, matemàtiques i química), ciències de la salut (farmàcia, medicina, infermeria, odontologia, podologia i psicologia), ciències socials i jurídiques (dret i ciències polítiques, economia i empresa, educació i sociologia) i enginyeries (informàtica i telecomunicacions).

Arts i humanitats 

Biblioteconomia i documentació

Filologia i lingüística

Geografia

Història

Ciències 


Biologia

Física

Geologia

Matemàtiques

Química

Ciències de la salut 


Farmàcia

Ciències socials i jurídiques 

Dret i ciències socials

Economia i empresa

Enginyeries 


Aspectes formals 

En la redacció d’un document, cal tenir en compte aspectes formals relacionats amb el disseny de la pàgina i, si és el cas, amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes.

Tots aquests aspectes formals han de tenir en compte, d’una banda, les característiques pròpies de cada document i, de l’altra, aconseguir com a objectiu últim la llegibilitat i claredat del text.

Disseny de la pàgina 

A l’hora de plantejar-se la redacció d’un document, especialment quan són complexos i llargs, hi ha certs aspectes relacionats amb el disseny de la pàgina que s’han de tenir en compte des del principi, com ara tipus de lletra i mida, marges, paràgrafs i interlineat, paginació, i capçalera i peu, si cal.

El fet de tenir-los presents de bon començament ajuda a organitzar tant l’estructura del text com la informació que hi apareix. Així mateix, cal tenir en compte que aquests aspectes de format es poden aplicar de manera automàtica a tot el document, o només a una part, amb la majoria de processadors de textos informàtics.

En el cas dels treballs acadèmics, en les diferents normatives dels treballs finals de grau, dels treballs finals de màster o de les tesis, pot ser que les indicacions pel que fa al disseny de pàgina estiguin mínimament fixades.

Tipus de lletra i mida 

El tipus i la mida de lletra han d’afavorir la llegibilitat del treball acadèmic. Per assegurar-se que la tria és correcta, es recomana previsualitzar unes quantes pàgines del text, encara en fase d’esborrany, i prèviament a la revisió final.

Pel que fa al tipus de lletra, es recomana utilitzar un únic tipus per a tot el text. Per indicar les diferents parts del document, la jerarquització dels apartats, etc., cal recórrer a mides diferents de la mateixa lletra o a altres recursos (com ara negretes i cursives, o majúscules), tal com s’indica a «Cos i classe de lletra».

Quant a la mida de la lletra, i sempre segons les característiques i parts de cada document, i del tipus de lletra triat, cal tenir en compte que:
  • El títol del treball acadèmic acostuma a tenir una mida de lletra força més gran que la triada per al cos del text.
  • La mida de la lletra de les citacions textuals, les taules i il·lustracions, els exemples o els índexs analític i onomàstic és un o dos punts més petita que la del cos del text.
  • La mida de la lletra de les notes, la capçalera i peu acostuma a ser dos o tres punts més petita que la del cos del text.

Pel que fa a la classe de lletra, es fa servir per defecte la rodona. Les altres classes (cursiva, negreta, versaleta) es reserven per a usos específics.

Marges 

Per establir els marges superior i inferior, s’ha de tenir en compte si la pàgina té capçalera i peu, i on s’ubica la paginació, perquè quedi prou distància entre el cos del text i els límits del full.

Per establir els marges dret i esquerre, cal tenir present com s’han definit els paràgrafs i l’interlineat. També s’ha de considerar si el document final serà en paper i enquadernat, per si cal deixar una mica més de marge interior per a l’enquadernació.

Paràgrafs i interlineat 

  • Paràgrafs

    Es recomana d’usar el paràgraf modern o alemany, que es caracteritza per tenir la primera línia a caixa (no sagnada). Per tant, el començament del paràgraf següent s’indica deixant una línia en blanc entre paràgrafs. El text convé que sigui justificat, és a dir, amb el text alineat tant a la dreta com a l’esquerra. També es recomana no partir paraules a final de ratlla, però si es fa, cal assegurar-se que es parteixen correctament.

    Exemple correcte

    Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.

    Cap a l’any 2000, els avenços tecnològics canvien radicalment el mode de consum d’audiovisuals.



    Aquest paràgraf s’ha d’aplicar a tots els elements del text, com ara el cos, les citacions textuals, les notes, etc.

    Així mateix, cal deixar una línia en blanc entre el títol d’un apartat i el seu primer paràgraf.

    Exemple correcte
    1 Introducció

    Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.



    I deixar dues línies en blanc entre l’últim paràgraf d’un apartat i el títol del següent.

    Exemple correcte

    Aquest treball s’inicia amb una breu revisió bibliogràfica de l’àmbit. Tot seguit, es defineixen els objectius de l’estudi, el mètode emprat i la proposta d’indicadors per analitzar les televisions que integren la mostra. Finalment, es recullen els principals resultats dels indicadors i es conclou amb un rànquing de televisions.



    2 Antecedents



  • Interlineat

    Es recomana triar un interlineat que faciliti la lectura segons el tipus i mida de lletra del document. En general, acostuma a ser d’1,5 o múltiple, i sempre més gran que el d’altres parts del text (com ara notes, citacions textuals, etc.).

Es pot veure informació ampliada per a altres tipus de paràgrafs i composició i per a paràgrafs amb elements segregats en línia a part.

Altres tipus de paràgrafs i composició 

A banda del paràgraf modern o alemany, hi ha altres tipus de paràgrafs: el paràgraf ordinari, el paràgraf amb sagnia francesa i el paràgraf en bandera o irregular.

  • Paràgraf ordinari

    El paràgraf ordinari es caracteritza per tenir la primera línia sagnada, és a dir, entrada cap a la dreta en relació amb el marge esquerre, i el text justificat. En aquest cas, no s’ha de deixar cap línia en blanc entre paràgrafs.

    Exemple correcte

           Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.
         Cap a l’any 2000, els avenços tecnològics canvien radicalment el mode de consum d’audiovisuals.



    Així mateix, es recomana deixar una línia en blanc entre el títol d’un apartat i el seu primer paràgraf.

    Exemple correcte 1 Introducció

           Als anys noranta, el televisor havia esdevingut el mitjà tradicional per al consum d’audiovisuals. El telespectador consultava la programació i, a l’horari fixat, seia davant el televisor per visualitzar de forma passiva els continguts.


    A l’hora de separar l’últim paràgraf d’un apartat i el títol del següent també convé deixar una línia en blanc.

    Exemple correcte

           Aquest treball s’inicia amb una breu revisió bibliogràfica de l’àmbit. Tot seguit, es defineixen els objectius de l’estudi, el mètode emprat i la proposta d’indicadors per analitzar les televisions que integren la mostra. Finalment, es recullen els principals resultats dels indicadors i es conclou amb un rànquing de televisions.


    2 Antecedents



  • Paràgraf amb sagnia francesa

    El paràgraf amb sagnia francesa es caracteritza per tenir totes les línies sagnades excepte la primera, i el text justificat. En aquest cas no es deixa cap línia en blanc entre paràgrafs. Aquest tipus de paràgraf s’usa especialment en les bibliografies.

    Exemple correcte
    Cabré, M. Teresa et al. (2002). Lèxic i neologia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Observatori de Neologia, 301 p. (Sèrie Monografies; 5).
    Estivill, Assumpció (2008). «Els fons i les col·leccions d’arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 21 (des.). <http://bid.ub.edu/21/estiv1.htm>. [Consulta: 16/05/2017].



  • Paràgraf en bandera o irregular

    En el paràgraf en bandera o irregular cada línia té una llargada diferent, perquè el text s’alinea només per un dels marges, o bé l’esquerre o bé el dret.

    Exemple correcte A través dels portals audiovisuals, el telespectador, que fins al moment havia estat lligat a una programació rígida, accedeix als continguts quan vol i on vol, amb una visualització no seqüencial (avançar, retrocedir, aturar) i de forma més activa (comentar, compartir).

    Exemple correcte

    Als meus pares,
    que m’han acompanyat en aquest dur camí
    .


Paràgrafs amb elements segregats en línia a part 

En alguns tipus de text es pot trobar un paràgraf que inclogui algun element que en comptes d’aparèixer en línia seguida aparegui en línia a part. Aquest fet es pot donar tant per la complexitat gràfica —fórmules matemàtiques— com per la voluntat de claredat en la representació —exemplificacions lingüístiques.

A diferència de les enumeracions d’elements precedides de dos punts, en aquests casos pot no haver-hi cap signe de puntuació abans de l’element segregat. A més a més, en la represa del text, si no hi ha cap signe de puntuació que ho impedeixi, s’ha de fer servir la minúscula.

Exemple correcte Les oracions d’infinitiu es poden trobar tant preposades al verb com posposades. Així, en l’oració

[ or. inf. Esbrinar la veritat ] és la seva feina


la clàusula d’infinitiu fa la funció de subjecte.


Exemple correcte El valor observat de la gravetat es relaciona amb el teòric mitjançant l’expressió

g = g0Ca + Aa,


on A és la part de l’anomalia de la pesantor que no és deguda purament a l’altura.


Per aquest motiu, cal remarcar la importància de fer ús dels signes de puntuació en els textos que inclouen fórmules, sobretot quan queden integrades en el text com un element més de l’oració.

Paginació 

Per numerar les pàgines normalment s’usen xifres aràbigues. En alguns documents, a més, es poden combinar amb xifres romanes escrites en minúscula per numerar les pàgines preliminars.

La numeració es pot situar a la part inferior de la pàgina, a la part superior o a la lateral. Pot estar centrada (tant si la impressió és a una com a dues cares) o en un costat: en el marge dret (si és a una cara) o en el marge exterior (si és a dues cares).

Si el document té capçalera, es recomana de situar la numeració a la part inferior, i si inclou notes a peu de pàgina, a la part superior.

  • Numeració inferior a una cara

    Exemple correcte Numeració inferior centrada
    Exemple correcte Numeració inferior al marge dret


  • Numeració inferior centrada

    Exemple correcte Numeració inferior centrada


  • Numeració inferior exterior

    Exemple correcte Numeració inferior exterior


  • Numeració superior a una cara

    Exemple correcte Numeració superior centrada
    Exemple correcte Numeració superior al marge esquerre


  • Numeració superior centrada

    Exemple correcte Numeració superior centrada


  • Numeració superior exterior

    Exemple correcte Numeració superior exterior



  • Numeració lateral exterior

    Exemple correcte Numeració lateral a una cara

    Exemple correcte Numeració lateral a doble cara


La numeració d’un document comença a comptar des de la primera pàgina (o portada, si és el cas) i acaba a l’última pàgina, incloent-hi les pàgines en blanc que hi pugui haver. Tot i això, segons el tipus de document s’omet el número en algunes parts (com ara la portada) o pàgines (com ara les pàgines de respecte).

En el cas dels treballs acadèmics, el número de pàgina s’omet a la portada i, si escau, a les pàgines de respecte, a la del resum i paraules clau, a la d’agraïments o dedicatòries i a les de separació (amb títol o sense) entre les diverses parts del treball.

Capçalera i peu 

La capçalera és el text que apareix a la part superior de la pàgina; en canvi, el peu se situa a la part inferior. Són elements textuals opcionals que es consideren fora de la part central del document.

Tant la capçalera com el peu són útils per garantir la identificació del document al llarg de totes les pàgines, especialment si s’hi fa constar el títol (ja sigui el general o el d’alguna de les parts) i l’autoria (nom i cognoms o denominació d’una institució, segons el cas). La informació pot ser sempre la mateixa a totes les pàgines o ser diferent segons si es tracta de pàgina parell o senar.

En qualsevol cas, convé tenir en compte les consideracions següents:
  • La portada i les pàgines en blanc no tenen ni capçalera ni peu.
  • La capçalera i el peu es componen habitualment amb el mateix tipus de lletra que la resta del document, però en un cos més petit (dos o tres punts menys); i convé assegurar-se que sigui llegible.
  • Es recomana que el text de la capçalera i del peu no ocupi més d’una línia.

Format dels apartats 

La jerarquia de les diverses parts del text s’indica per mitjà de la numeració que acompanya els títols de cada apartat i pel cos i classe de lletra utilitzats. Així mateix, cal tenir en compte algunes consideracions sobre els títols.

Numeració 

La numeració dels apartats acostuma a tenir les característiques següents:
  • Es fa mitjançant xifres aràbigues.
  • Els apartats de primer nivell es numeren correlativament a partir del número 1.
  • Cada apartat es pot subdividir en altres de segon nivell, que també es numeren correlativament a partir del número 1. Cada subapartat es pot tornar a subdividir en un tercer nivell, i així fins al quart nivell com a màxim.
  • Les xifres representatives de cada nivell s’escriuen sense punt al final.
Exemple correcte
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Nivell 4
1
1.1
1.1.1
1.1.1.1
1.1.1.2
1.1.1.3
1.1.2
1.1.3
1.2
1.3
2
2.1
2.1.1
2.1.2
2.1.2.1
2.1.2.2


En documents molt llargs, es pot haver de separar el text en parts, que es numeren independentment dels apartats amb xifres romanes seguides de punt. Quan hi ha numeració romana, la numeració dels diferents apartats de les parts és correlativa.

Exemple correcte Part i. Les referències bibliogràfiques sobre la trompa d’aigua
1 La farga catalana
2 La trompa d’aigua o trompa dels Pirineus

Part ii. Construcció i modelització d’una trompa d’aigua
3 Construcció d’una trompa pilot al laboratori
4 Càlculs hidràulics de la trompa pilot i la recirculació
Bibliografia
Norma UNE 50132:1994. Numeración de las divisiones y subdivisiones en los documentos escritos. Madrid: AENOR, 1994, 4 p.

Cos i classe de lletra 

La jerarquia de les diverses parts d’un text també s’indica amb el cos i la classe de lletra utilitzats en els títols, tenint en compte sempre que cal evitar un carregament tipogràfic excessiu (acumulació de negreta, cursiva, versaletes, etc.) i que no convé de fer servir el subratllat.

Els dos models següents il·lustren possibilitats de jerarquització tipogràfica; però se’n poden fer servir d’altres, sempre que se’n mantingui la sobrietat i la coherència al llarg del treball, i que la claredat jeràrquica quedi marcada clarament.

Exemple correcte 1 Capítol
1.1 Apartat
1.1.1 Subapartat
1.1.1.1 Subsubapartat

Exemple correcte 3 Estadística aplicada al laboratori
3.1 Introducció a l’estadística
3.1.1 El tractament de dades experimentals
3.1.1.1 Els histogrames
3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica


Exemple correcte 1 CAPÍTOL
1.1 Apartat
1.1.1 Subapartat
1.1.1.1 Subsubapartat

Exemple correcte 3 ESTADÍSTICA APLICADA AL LABORATORI
3.1 Introducció a l’estadística
3.1.1 El tractament de dades experimentals
3.1.1.1 Els histogrames
3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica

Consideracions sobre els títols 

A banda del cos i la classe de lletra, convé tenir en compte algunes consideracions sobre els títols dels apartats.

  • No porten punt final. En cas que presentin puntuació interna, cal seguir les regles generals de puntuació i d’ús de majúscules i minúscules. Per tant, després d’un punt escriurem majúscula i després de dos punts, minúscula.

    Exemple correcte Espectroscòpia òptica en tungstats. Un nou làser d’estat sòlid

    Exemple correcte El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús

  • Es recomana que s’alineïn a l’esquerra, seguint la composició del paràgraf triat per a la resta del text.

    Exemple correcte Classificació dels protons

    Exemple inadequat

    Classificació dels protons


  • Han de contenir tots els articles i preposicions que siguin necessaris.

    Exemple correcte Classificació dels motors d’imants

    Exemple inadequat Classificació motors d’imants


    Exemple correcte Eliminació del sensor de posició

    Exemple inadequat Eliminació de sensor de posició

  • Han de ser descriptius i es recomana que siguin tan breus com sigui possible.

    Exemple correcte Agressions al sistema nerviós central

    Exemple correcte La prosa noucentista

  • Han d’anar separats del primer paràgraf del text per una línia en blanc.

  • Si el títol d’un document ocupa més d’una línia, cal tenir en compte de fer correctament la separació de mots i expressions a final de ratlla.

Enumeracions 

Les enumeracions es poden fer a ratlla seguida enmig de text o en paràgraf a part.

  • Enumeracions a ratlla seguida

    En les enumeracions a ratlla seguida, la puntuació que es troba habitualment en aquests casos (coma o punt i coma) fa que no s’hagi de fer servir la majúscula inicial. Fins i tot, en el cas que hi hagi una marca d’enumeració abans de cada element —lletres en cursiva o nombres seguits d’un parèntesi de tancament en rodona— no hi ha cap motiu per fer servir la majúscula inicial, ni tan sols en el primer element situat després dels dos punts.

    Exemple correcte S’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques.


  • Enumeracions en paràgraf a part

    Quan es fa una enumeració d’elements disposats en paràgrafs diferents, cal considerar un seguit d’aspectes per saber si els elements han d’anar amb majúscula inicial o no.

    • Si es fa una enumeració de mots o sintagmes breus sense cap forma verbal ni cap construcció complexa amb puntuació interna, els diferents elements no van amb majúscula inicial i no es tanquen amb cap signe de puntuació.

      Exemple correcte Els principis que regeixen aquestes actuacions són els següents:
      • cohesió social i territorial
      • autonomia personal i familiar
      • universalitat d’accés als serveis


      Quan una enumeració d’aquest tipus apareix just després d’un títol o d’un subtítol, el primer element va amb majúscula inicial perquè li correspon per posició.

      Exemple correcte Utillatge
      • Un generador de senyals sinusoidals
      • dues resistències
      • un condensador
      • una bobina
      • una placa de connexions
      • un oscil·loscopi


    • D’altra banda, si els elements de l’enumeració inclouen alguna forma verbal, aleshores sí que cal començar el primer mot de cada paràgraf amb majúscula i tancar-los amb punt.

      Exemple correcte L’alumnat ha d’assolir els objectius següents:
      • Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs més representatives.
      • Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.
      • Conèixer les principals transformacions metabòliques que pot experimentar un fàrmac dins l’organisme.


    • Si els elements que formen part de l’enumeració, tot i no tenir caràcter oracional, són molt llargs o, per exemple, tenen un text explicatiu delimitat per algun signe de puntuació també és millor optar per la majúscula inicial i el punt final.

      Exemple correcte L’estudi posa en relleu característiques com ara:
      • La condició d’excedent agrari comercialitzable (el 1605 ja era la principal exportació valenciana).
      • L’enorme difusió assolida, especialment durant els períodes de 1720-1752 i 1789-1807.
      • La vinculació amb l’augment de la superfície regada.


    • En el cas que en l’enumeració s’hi combinin elements dels dos supòsits anteriors (tot i que no és gaire recomanable), cal optar per la majúscula inicial i el punt final.

Pel que fa al format dels paràgrafs, es recomana aplicar la mateixa alineació que a la resta del document i fer un sagnat a l’esquerra.

Exemple correcte Davant l’escassetat d’estudis específics sobre l’objecte del treball, l’establiment dels indicadors s’ha dut a terme de dues maneres:
  • Adaptant els preestablerts en estudis sobre hemeroteques de diaris a les característiques dels arxius audiovisuals.
  • Creant-ne de propis a partir dels aspectes que es consideren més rellevants.


Convé començar cada element de l’enumeració amb un pic (•) o altres caràcters com ara els quadrats (▪) o els guions llargs (—).

Exemple correcte Els motius pels quals s’han triat aquest programari són diversos, però principalment:
  • L’empresa va decidir no exercir els drets de patent i va convertir-lo en un  estàndard obert, fet que ha ajudat a difondre’l.
  • Té una gran capacitat de gestió de dades, concretament, 4.296 caràcters alfanumèrics, és a dir, dues pàgines escrites.

Citacions textuals 

Les citacions textuals són una reproducció literal d’un fragment de text que es dona com a suport o contrast d’una idea o una afirmació. En el cas que tinguin una finalitat documental (com passa en els treballs acadèmics o de recerca), han d’anar acompanyades de la citació bibliogràfica corresponent, que n’indica la font. Cal recordar que totes les fonts de les citacions textuals s’han d’incloure com a referència bibliogràfica a la part corresponent del document.

Exemple correcte «La vinculació de les paraules amb les coses és també la causa d’unes pèrdues i d’uns guanys coneguts amb el nom de tabú» (Tuson, 1994, p. 20).

En les citacions que només tenen una finalitat estilística, no s’acostuma a indicar-ne la font.

Exemple correcte En qualsevol cas, potser caldria matisar la frase d’Émile Buré: «Un imbécile sans culture ne sera jamais un imbécile complet»; fóra més pertinent de formular-ho a l’inrevés: una cultura sense imbècils mai no serà una cultura al complet.

No s’ha de confondre la citació textual, que és literal, amb la paràfrasi, que implica reproduir amb paraules pròpies el que diu el text original de la citació. En aquests casos també cal fer constar l’autoria.

Exemple correcte
  • Citació textual:

    Joan Requesens afirmava en el seu article: «I si d’algú es pot dir que donà i regalà entusiasme és del canonge Colell».

  • Paràfrasi:

    Joan Requesens afirmava en el seu article que si d’algú es podia dir que havia donat i regalat entusiasme era del canonge Colell.

Per a les citacions textuals que es troben en els epígrafs, vegeu «Dedicatòries i epígrafs».
Bibliografia
Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 69-75.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

The Chicago manual of style. 14a ed. Chicago: University of Chicago Press, 1993, p. 382-383.

Literalitat de les citacions textuals 

Les citacions textuals, ja siguin enmig de text o en paràgraf a part, són sempre literals (en estil directe). Els únics canvis permesos en fer les citacions són passar la lletra inicial a majúscula o minúscula i adaptar la puntuació final, segons convingui.

Si convé suprimir algun paràgraf del text original de la citació per raons d’espai o contingut, cal tenir en compte les consideracions següents:
  • Una supressió interna en una citació s’indica amb punts suspensius entre claudàtors: […].

    Exemple correcte «Leibniz podria haver estat un filòsof més gran i potser un home més gran si hagués hagut de lluitar per la grandesa […]. Mai no va tenir motiu per témer la persecució, com Descartes i Locke» (Tomlin, 1965).

    Convé tenir en compte que la supressió pot obligar a canviar la majúscula o minúscula inicial i la puntuació del fragment citat.

  • No cal indicar sistemàticament amb […] una supressió al començament o al final de la citació (per exemple, quan el fragment citat no comença ni acaba la frase).

    Exemple correcte
    • Text original:

      «Els fets que semblen robar-li sentit a la vida inclouen tant el patiment i l’angoixa com la mort. Mai no em cansaré de repetir que l’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).

    • Fragment citat:

      «L’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).

  • En el cas de les citacions de poesia, només és imprescindible indicar amb […] la supressió parcial d’un vers.

    Exemple correcte
    • Versos sencers:

      «Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
      al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).

    • Versos incomplets:

      «[…] com fumerol de festa;
      al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).

    En canvi, la supressió d’un vers sencer o més s’indica amb una línia de punts espaiats.

    Exemple correcte El sonet lxvi de Shakespeare, en traducció de Magí Morera i Galícia:

    La pau demano de la mort, cansat
    de veure el mèrit néixer nu al carrer
    i el pobre vergonyant embufonat
    i feta burla en la més pura fe.
    .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
    Oh sí, ja en fora mort sinó que em dol
    de morir-me deixant mon amor sol.

Disposició en el text de les citacions textuals 

La disposició d’una citació textual dins d’un document pot ser enmig de text o bé situada en paràgraf a part.

  • Citacions textuals enmig de text

    En les citacions textuals enmig de text cal tenir en compte que la frase o paràgraf inserits s’integren correctament, i que es manté la coherència del temps i les persones verbals.
    • Habitualment, les citacions textuals enmig de text s’escriuen en rodona, amb el mateix cos i tipus de lletra que la resta del text, i entre cometes, preferiblement baixes.

      Exemple correcte Stendhal acaba algunes de les seves obres amb la frase «To the happy few».

    • Quan la citació enmig de text o inserida constitueix una oració amb sentit complet porta majúscula inicial. Pot anar precedida de dos punts:

      Exemple correcte Com recorda Amigó: «Sembla que la química de la vida es basa simplement en l’existència o no de molècules orgàniques».

      Però no necessàriament:

      Exemple correcte El «¡No pasarán!» de Dolores Ibárruri és mundialment conegut.

      La citació textual també pot ser fragmentària i constituir una part de la frase en què s’insereix. En aquest cas porta minúscula inicial.

      Exemple correcte Riquer descriu el trobador Guillem de Berguedà com «un senyor feudal altiu, desvergonyit i tan violent, que fou capaç d’arribar a les més ultrades denigracions i a l’assassinat».

      En els casos, però, en què el text que es vol citar conté un punt intern, la citació textual ha de començar amb majúscula i anar precedida de dos punts o d’un punt i seguit.

      Exemple correcte Pel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu: «El primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».

      Exemple inadequat Pel que fa a la numeració, el manual d’ortotipografia diu que «el primer que cal fer és establir les seqüències i l’existència d’elements separables. En segon lloc, el nombre d’unitats de cada seqüència».

    • El punt final de les citacions inserides va fora de les cometes, excepte quan la citació textual es troba entre dues frases acabades amb punt i seguit:

      Exemple correcte Només els il·lusos parlen de la veritat pura i simple. «La veritat pura i simple rares vegades és pura i mai no és simple.» Oscar Wilde l’encerta de ple.

    • En les citacions textuals de poesia, els versos se separen amb una pleca (|) o bé una barra inclinada (/), amb un espai a cada banda:

      Exemple correcte Una de les «Corrandes d’exili», de Pere Quart: «Una esperança desfeta, | una recança infinita. | I una pàtria tan petita | que la somio completa».

      Exemple correcte El poema de Gabriel Ferrater que acaba «el cos recorda: encara / tens la pell mig del sol, mig de la lluna».

      El canvi d’estrofa s’indica amb dues pleques o dues barres inclinades:

      Exemple correcte Shakespeare sentencia: «¿Per què un ull fals i enganyador sol saludar | la meva sang de llicenciós temperament, | i febleses en mi el feble vol trobar, | si jo trobo que és bo el que ell troba dolent? || No, jo soc el que soc. I els que paren esment | en els meus fets de seducció mostren els seus». (Traducció de Salvador Oliva.)


  • Citacions textuals en paràgraf a part
    • Habitualment les citacions textuals en paràgraf a part s’escriuen en rodona, amb el text sagnat i un cos de lletra més petit que el de la resta del text. Quant a la puntuació, acostuma a anar precedida de dos punts i acaba amb punt final.

      Exemple correcte Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós:

      Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís. (Dídac Pujol, 2005)


      Exemple correcte Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005):

      Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’Odissea (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.


      Com que el paràgraf a part, el sagnat i la mida de lletra ja diferencien prou la citació de la resta del text, no cal afegir-hi altres recursos tipogràfics com ara les cometes o la cursiva.

      Exemple inadequat Per al règim, el concepte de traduir obres estrangeres era intrínsecament sospitós, tal com escriu Dídac Pujol (2005):

      Un exemple emblemàtic de les grans dificultats per editar en català durant aquests anys és la traducció de Carles Riba de l’«Odissea» (publicada el 1948 en edició de bibliòfil de 300 exemplars): Riba va haver de negociar personalment amb el ministre d’Educación, José Ibáñez Martín, per obtenir el permís.


    • No obstant això, si es prefereix, també es pot fer la citació en paràgraf a part entre cometes baixes, sense sagnar el text i amb el mateix cos de lletra.

      Exemple correcte El començament de la novena de les Elegies de Bierville, de Carles Riba:

      «Glòria de Salamina vermella en el mar a l’aurora.
      Adormits en el vent de Queronea, xiprers!
      Esplendor per als ulls o malencònica estampa,
      crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom,
      llocs! la meva presència amb cor violent us completa,
      mots! la meva veu assedegada us fa plens».

      Quan una citació textual ocupa més d’un paràgraf, cal que no es tanquin les cometes fins al darrer paràgraf de la citació; però, en començar cada paràgraf, a partir del segon, cal posar-hi unes cometes de tancament [»], per indicar que la citació encara continua oberta.

      Exemple correcte Aquest fragment pertany a Terres de l’Ebre, d’Arbó:

      «Maria tornà a plorar i, plorant, s’abraçà al seu pare i li prometé que obeiria.

      »Aquella nit, quan es retirà a la seva habitació, a la Maria va semblar-li com si haguessin passat el darrer forrellat a la porta de la seva presó.

      »A partir d’aleshores no li concediren repòs. La mare extremà encara les seves atencions.»

      Cal llegir la novel·la per entendre’n el significat.

Llengua de les citacions textuals 

Les citacions textuals extretes d’una referència bibliogràfica poden coincidir o no amb la llengua de redacció del document en què s’insereixen. En els casos en què la llengua de la citació no coincideix amb la de redacció del document, es pot decidir de fer-ne la traducció o mantenir la llengua original.
  • Se solen traduir les citacions a la llengua del document en què s’insereixen, en textos d’àmbit general o segons les característiques textuals i a qui s’adreça.

    Exemple correcte Com diu Bion, «certs llibres, com algunes obres d’art, susciten emocions poderoses i estimulen el creixement, es vulgui o no».

  • En canvi, s’acostuma a mantenir la citació en la llengua original de la referència consultada en textos d’àmbits d’especialitat, sobretot acadèmics i de recerca.

    No obstant això, en casos de determinades llengües, susceptibles de no ser enteses pels destinataris del text (perquè no són tan freqüents en aquell àmbit d’especialitat, perquè tenen alfabets diferents del llatí, etc.), es pot optar per posar-hi només una traducció o incloure-hi tant la citació original com la traduïda.
    • Si es decideix d’incloure-hi només la traducció, s’hi acostuma a fer constar una frase com ara «La traducció és nostra.» entre parèntesis:

      Exemple correcte Com diu Cioran: «Així neixen les ideologies, les doctrines i les farses sangonentes».1

      1 Emil M. Cioran, Précis de décomposition, p. 9. (La traducció és nostra.)

      Exemple correcte Tal com es recull en el començament de les Disquisitiones Arithmeticæ de Carl Friedrich Gauss (1986): «Les disquisicions contingudes en aquesta obra pertanyen a la part de les matemàtiques que tracta els nombres enters, excloent-ne sovint els fraccionaris, sempre els irracionals». (La traducció és nostra.)

      Quan això es repeteix moltes vegades, en la primera traducció es pot fer una nota per indicar que, si no s’especifica el contrari, l’autor del document ha traduït totes les citacions textuals que hi apareixen.
    • En cas d’optar per les dues citacions, primer es pot facilitar l’original i després la traduïda, o a l’inrevés. La citació que apareix en segon lloc es pot decidir incloure-la en forma de nota:

      Exemple correcte Forster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «First, the face. It’s a God-given clown’s mask».1

      1 Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel.

      Exemple correcte Forster Hirsch (2001, 1) comença així el llibre sobre Woody Allen: «Primer, la cara. Una màscara de pallasso que és un do del cel».1

      1 First, the face. It’s a God-given clown’s mask.

      O bé a continuació entre claudàtors, sense cometes. Es recomana no abusar d’aquesta opció.

      Exemple correcte El llibre Le sexe des mots ironitza sobre la definició de dona que fan els diccionaris:

      «Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».

      [Què en pot dir, un diccionari, de la paraula dona? Sembla que la definició és senzilla i sense equívocs. S’ha tirat pel dret definint la dona en termes biològics com a «representant del sexe que té els nens».]


Taules i il·lustracions 

Les taules permeten sintetitzar la informació del text i presentar-la de manera esquemàtica i ordenada. En canvi, les il·lustracions, que poden consistir tant en la representació gràfica de dades com en figures, esquemes, dibuixos o fotografies, complementen o exemplifiquen de manera molt visual la informació del text.

Les taules i il·lustracions s’han de presentar inserides en el text tan a prop com sigui possible del fragment que complementen.

Exemple correcte Exemple de taula

Tal com es pot veure en la taula anterior, aquesta primera distribució per gèneres facilita l’agrupació d’obres més minoritàries.


Exemple correcte En el gràfic següent es poden observar els resultats de l’enquesta:

Exemple d'il·lustració


En documents en què es fan remissions internes, es recomana numerar independentment cada tipus d’element (taula, gràfic, figura, etc.) per facilitar-ne la localització. En aquests casos, la numeració pot ser correlativa per a tot el document o per apartats.

  • Numeració per a tot el document:

    Exemple correcte 2 Discussió

    Com es pot veure en la taula 3, els elements…

  • Numeració per apartats:

    Exemple correcte 2 Discussió

    Com es pot veure en la taula 2.1, els elements…

El format dels diversos elements de les taules —títol, cos i peu— i de les il·lustracions —peu, i etiquetes i llegendes— s’ha de mantenir al llarg de tot el document.

Per afavorir la llegibilitat, es pot augmentar l’interlineat del text per sobre i per sota de les taules i il·lustracions.

Format de les taules 

És recomanable que les taules, sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, tinguin un títol que les identifiqui. Si escau, poden contenir un peu amb informació diversa.

Les diferents parts de la taula solen tenir una lletra més petita que la resta del document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.

El format dels diferents elements de la taula s’ha de mantenir al llarg de tot el text.

Títol de les taules 

El títol, que s’escriu a sobre de la taula, és l’element que permet identificar-la.

S’encapçala amb el mot taula seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar la remissió interna. A continuació i separat per un punt, generalment hi apareix un text explicatiu breu. Com a títol que és, no porta punt final.

Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta, i fins i tot augmentar la mida de la lletra en relació amb el cos de la taula.

Exemple correcte Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Taula 4. Classificació de la hipertensió arterial

Cos de les taules 

Els encapçalaments de les columnes i les files s’escriuen sense punt final i, generalment, amb majúscula inicial.

Tradicionalment, s’ha fet servir la cursiva per destacar-los, però també es poden fer servir altres recursos gràfics, cosa que permet reservar la cursiva per a usos més específics.

El contingut de les cel·les, en principi, s’escriu en rodona. Quan les dades són frases o sintagmes complexos, es fa servir habitualment la majúscula inicial i el punt final. En canvi, si són mots o sintagmes breus, es poden escriure en minúscula i sense punt final. Cal mantenir el mateix criteri de majúscula o minúscula i puntuació final en totes les cel·les d’una mateixa columna.

Exemple correcte Exemple de taula


L’alineació del text de les cel·les depèn del tipus de dada:
  • Les dades textuals solen anar alineades a l’esquerra. Ara bé, quan són mots o sintagmes breus, poden anar centrades.

    Exemple correcte Taula amb dades textuals alineades a l´esquerra

    Exemple correcte Taula amb dades textuals centrades

  • Les dades numèriques s’alineen per l’última xifra i, en cas que hi hagi decimals, per l’última xifra abans del delimitador corresponent. En canvi, els intervals s’alineen pel guionet.

    Exemple correcte Taula amb dades numèriques

    Exemple correcte Taula amb dades alineades
     
  • Si no hi ha cap dada a la cel·la i no es vol deixar buida, es recomana fer servir un guió llarg o els punts suspensius, que han d’anar centrats.

    Exemple correcte Taula amb cel·la buida

És convenient que l’alineació de l’encapçalament i les dades de cada columna sigui la mateixa per facilitar la lectura de la taula.

Peu de les taules 

El peu, que s’escriu a sota de la taula, serveix per recollir la font de les dades o altres informacions complementàries. Se sol compondre en una lletra més petita que la del cos de la taula.

Les diferents informacions del peu s’han d’escriure en paràgrafs independents, que han d’acabar amb punt i no poden sobrepassar el marge dret de la taula. A més, per afavorir la llegibilitat, és convenient deixar una separació mínima entre cada paràgraf.

Quan el peu inclou informacions de tipus diferents, cal mantenir l’ordre següent: nota puntual d’una part de la taula, nota general de tota la taula i font de les dades.

Exemple correcte Taula amb peu de taula complet

  • Nota puntual d’una part de la taula

    Les dades afectades per una nota puntual han d’anar seguides d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.

    Si només hi ha una nota, habitualment es fa servir l’asterisc. Si n’hi ha més d’una, s’acostumen a fer servir lletres minúscules volades en cursiva.

    El criteri per establir l’ordre de les crides a la taula és sempre d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

    Totes les dades afectades per la mateixa nota han de portar el mateix signe de crida.

    Pel que fa al peu, les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig. En el cas que s’hagin fet servir lletres, han de mantenir el mateix format tipogràfic que tenen a la taula (volades i en cursiva) i no han d’anar seguides ni de parèntesi de tancament, ni de punt, ni de cap altre signe de puntuació.

    Exemple correcte Taula amb peu (nota puntual d´una part de la taula)

    Per a més informació sobre les crides, vegeu «Crida de les notes».

  • Nota general de tota la taula

    Les informacions generals que afecten tota la taula habitualment van precedides de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt. Encara que siguin de tipus diferent, s’escriuen en un sol paràgraf.

    Exemple correcte Nota. Els números i lletres de les caselles corresponen a la qualificació obtinguda per cada revista en els índexs internacionals. Item: Item: revista de biblioteconomia i documentació; PLS: Public Library of Science; DIEPER: Digitised European Periodicals.

  • Font

    La font d’on es reprodueix la taula o s’extreuen les dades habitualment va precedida de la paraula font, en versaleta i seguida de punt. Si es modifica una taula o les dades d’un altre autor, s’ha d’indicar, a la font, que la taula ha estat modificada.

    La indicació de la font ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.

    Exemple correcte Font. Dades extretes de Fitzpatrick, David (1998). The two Irelands: 1912-1939. Oxford [etc.]: Oxford University Press.

    Exemple correcte Font. Dades modificades a partir de Kaplan, Jean-Claude; Delpech, Marc (1989). Biologie moléculaire et médecine. París: Flammarion, i de Schilperoort, Robbert A.; Dure, Leon (ed.) (1992). 10 years plant molecular biology. Dordrecht [etc.]: Kluwer Academic.


    Si la referència bibliogràfica de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.

    Exemple correcte Font. Dades extretes de Fitzpatrick (1998).

    Exemple correcte Font. Dades modificades a partir de Kaplan i Delpech (1989) i de Schilperoort i Dure (1992).


    Si es vol remarcar que la taula no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».

    Exemple correcte Font. Elaboració pròpia.

Format de les il·lustracions 

És recomanable que les il·lustracions (gràfics, figures, esquemes, dibuixos, fotografies, etc.), sobretot en els documents en què hi ha remissions internes, vagin seguides d’un peu que les identifiqui, i que pot contenir informació diversa. D’altra banda, les il·lustracions també poden incloure etiquetes i llegendes.

Les diferents parts textuals de la il·lustració solen tenir una lletra més petita que la resta del document i no se solen justificar per evitar que els mots quedin massa separats.

El format dels diferents elements de la il·lustració s’ha de mantenir al llarg de tot el text.

Peu de les il·lustracions 

El peu, que s’escriu a sota de la il·lustració, pot incloure informacions de tipus diferent que habitualment es presenten en l’ordre següent: títol, aclariments de la il·lustració en forma de nota i font.

Les diverses informacions s’han d’escriure en un sol paràgraf, acabat amb punt, que no pot sobrepassar el marge dret de la il·lustració. Per separar cadascun dels elements també es fa servir el punt.

En el cas que el peu només contingui un element, que no sigui ni una frase completa ni tingui puntuació interna, es pot obviar el punt final. Això, però, no es pot fer si al mateix document hi ha un peu que n’ha de portar, atès que hi ha d’haver coherència entre les diferents il·lustracions.

No és recomanable fer servir recursos gràfics, com ara la cursiva, per destacar-ne tot el text.

Exemple correcte Il·lustració amb peu complet

Exemple correcte  Il·lustració amb peu d'un tipus informació
Figura 1. Organigrama del departament


  • El títol de les il·lustracions

    El títol de la il·lustració s’encapçala amb el mot figura o gràfic, seguit del número d’ordre corresponent, en xifres aràbigues, per facilitar-ne les remissions internes, si cal. Per destacar-lo, es pot fer servir algun recurs gràfic, com ara la negreta o la versaleta.

    A continuació i separat per un punt, generalment apareix un text descriptiu breu.

    Exemple correcte Figura 5.28. Contracció de la fibra muscular llisa


    Exemple correcte Gràfic 5. Resultats de l’enquesta


  • Aclariments de les il·lustracions

    Els aclariments serveixen per explicar detalls de la il·lustració, identificar-ne les parts o desenvolupar abreviatures, sigles o símbols.

    Exemple correcte A la foto, d’esquerra a dreta: Jesús Munt, Laia Pino i Mercè Ribes.


    Exemple correcte Figura 3.23. Diverses varietats de bufs diastòlics. Components mitral (M1), tricuspídic (T1), aòrtic (A2) i pulmonar (P2).


    Aquest tipus d’informació pot anar precedida de la paraula nota, en versaleta i seguida de punt, especialment si la il·lustració porta títol.

    Exemple correcte Gràfic 5. Resultats de l’enquesta. Nota. El total es refereix a dades fins al 31 d’octubre de 2013.


    Exemple correcte Gràfic 4. Les dades es mostren agrupades per triennis.

  • Font

    La font d’on es reprodueix la il·lustració va precedida habitualment de la paraula font, en versaleta i seguida de punt, i ha de seguir el format de la referència bibliogràfica.

    Exemple correcte Font. Rozman, Ciril (2002). Compendi de medicina interna. Madrid: Harcourt Brace de España.


    Si la referència de la font apareix en una bibliografia final, aleshores ha de seguir el format de la citació bibliogràfica.

    Exemple correcte Font. Rozman (2002).


    Si es vol remarcar que la il·lustració no s’ha extret de cap font, es pot indicar posant-hi «Elaboració pròpia».

    Exemple correcte Font. Elaboració pròpia.


    En el cas de les fotografies i imatges, la font s’acostuma a posar com a peu, si també hi consten altres informacions, com ara el títol o descripció de la imatge. Si no hi ha cap altra informació, aleshores la font s’acostuma a posar en un dels laterals de la imatge.  

    Exemple correcte Imatge amb peu

Etiquetes i llegendes de les il·lustracions 

Les etiquetes i llegendes són els diversos elements textuals que poden aparèixer dins de la il·lustració. La informació que contenen no s’ha de repetir al peu.

S’escriuen sense punt final. Quan són frases o sintagmes complexos, van amb majúscula inicial. En canvi, si són mots o sintagmes breus, poden anar amb minúscula.

En general, no cal fer servir cap recurs gràfic, com ara la cursiva, per destacar-les.
  • Les etiquetes identifiquen parts concretes de la il·lustració.

    Exemple correcte Imatge amb etiquetes

  • La llegenda és l’explicació dels símbols o codis usats a la il·lustració.

    Exemple correcte Imatge amb llegenda


Notes 

Les notes són advertiments, aclariments, explicacions o comentaris que, per tal de facilitar la lectura, van fora del text. Convé posar les estrictament necessàries i no abusar-ne. Les notes han de contenir informació imprescindible i rellevant, i es recomana que no siguin excessivament llargues.

Pel que fa a la ubicació, hi ha tres possibilitats de situació de les notes: a peu de pàgina (o al marge de la pàgina), al final d’un apartat o capítol, o bé al final del document. Es recomana posar les notes a peu de pàgina, ja que aquesta opció permet llegir paral·lelament el cos del text i les notes, i això afavoreix la lectura. Només en els documents en què hi hagi peu, es recomana de posar-les al final.

Les notes estan constituïdes, d’una banda, per la crida, que és el signe que s’insereix dins del text per remetre a la nota corresponent i, de l’altra, per la nota pròpiament dita, que ha de tenir en compte una sèrie d’aspectes quant al contingut i al format.

Cal recordar que, en general, els títols de documents o de parts de documents no acostumen a portar notes.
Bibliografia
Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 79-83.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, p. 505.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

The Chicago manual of style. 14a ed. Chicago: University of Chicago Press, 1993.

Crida de les notes 

El text afectat per una nota ha d’anar seguit d’un signe de crida, sense espai en blanc entremig.

Els signes de crida més habituals són els números, tot i que també es poden usar lletres o altres símbols.

En documents llargs, es pot recomençar la numeració de les notes a cada apartat o capítol.

  • Format de la crida

    • La crida de les notes s’acostuma a escriure volada i en rodona encara que el text que la precedeixi estigui en una altra classe de lletra (cursiva, negreta, versaleta).

      Exemple correcte En aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències.19

      D’acord amb les normes de Vancouver, també es pot escriure entre claudàtors o parèntesis en el mateix cos que la resta del document.

      Exemple correcte En aquest exemple, la significació de l’objecte el·líptic de l’infinitiu es recupera gràcies al control que hi exerceix el subjecte de l’oració principal les teves exigències (19).


    • Si es fan servir lletres com a crida, s’escriuen volades i en cursiva; aquest ús és habitual en les taules.

      Exemple correcte Exemple de taula


    • En determinats textos (per exemple, articles) si es vol fer un aclariment que afecta tot el document, la crida se situa al final del títol i acostuma a ser un asterisc.

      Exemple correcte Els mamífers marins i els seus noms*

      Jordi Lleonart Aliberas
      Institut de Ciències del Mar, CSIC


      * Aquest treball s’ha dut a terme en el marc del projecte Corpus ictionímic del català, finançat per la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb la col·laboració del TERMCAT Centre de Terminologia.


      En aquests casos, si es necessiten més crides (fins a tres) es pot duplicar o triplicar l’asterisc. Si en calen més, s’ha d’usar la sèrie formada pels símbols * (asterisc), † (creu),  ‡ (doble creu), § o (paràgraf), | (pleca) i # (coixinet), un a continuació de l’altre i en aquest ordre.

      Exemple correcte Dinàmica relativista d’un objecte corpuscular. Aplicacions

      Josep Graell,* Carme Martín, Laura Niubó i Marc Pla§






      * Doctor en Física a la Universitat de Barcelona.
      Professora de La Salle Gràcia.
      Cap del Departament de Física de la Universitat de Lleida.
      § Pèrit industrial elèctric per l’Escola d’Enginyeria Tècnica Industrial.


  • Posició de la crida

    La crida se situa immediatament darrere de l’element que suscita la nota. Quan coincideix amb un signe de puntuació, es posa després del signe:

    Exemple correcte Fitzpatrick opina tot el contrari.1

    Exemple inadequat Fitzpatrick opina tot el contrari1.

    Exemple correcte «La figura és de probable geometria irregular»,3 afirma Weinberg.

    Exemple inadequat «La figura és de probable geometria irregular»3, afirma Weinberg.

    Exemple correcte Així doncs, quina és la funció de l’enzim?12

    Exemple inadequat Així doncs, quina és la funció de l’enzim12?


    Però, si s’ha triat el sistema numèric de citació bibliogràfica, les crides van just abans de la puntuació:

    Exemple correcte Fitzpatrick opina tot el contrari (1).

    Exemple correcte «La figura és de probable geometria irregular» (3), afirma Weinberg.

    Exemple correcte Així doncs, quina és la funció de l’enzim (12)?

Contingut i format de les notes 

  • Contingut de les notes

    El contingut de les notes s’ha d’escriure en un únic paràgraf, tot i que hi hagi informacions de menes diferents.

    Les notes poden contenir informacions diverses: informacions o explicacions complementàries, remissions internes, consideracions sobre fonts bibliogràfiques, representació de la citació bibliogràfica en nota, entre d’altres. Es recomana de no incloure-hi ni taules ni il·lustracions.

    Exemple correcte 12 Dades fins al 25/10/2013. Per a les dades del 2012, vegeu el capítol 4. Més informació metodològica a Carreras (2010).

    • Informacions o explicacions complementàries

      Les notes poden incloure dades marginals, opinions de suport o contrast amb altres fonts, aclariments, exemples, citacions textuals, etc.

      Exemple correcte 1 «Que peut bien dire un dictionnaire du mot femme? La définition est simple et sans équivoque, semble-t-il. On a vite fait de définir la femme en termes biologiques comme “représentant du sexe qui porte les enfants”».

      Exemple correcte 2 Segons el cas pot ser de fins a 5 mg.

      Exemple correcte 3 Dades extretes de Fitzpatrick (1998).

      Exemple correcte 4 Trobareu la informació desenvolupada a Cuenca (2000).

      Per a més informació sobre com s’ha de referenciar la font bibliogràfica, vegeu «La citació bibliogràfica».

    • Remissions internes

      Exemple correcte 31 Vegeu el capítol vi.

      Exemple correcte b Cf. nota 15 vi.

    • Citacions bibliogràfiques en nota

      Exemple correcte 1 Salvador Oliva, Joan Solà, in memoriam, p. 10.

      Exemple correcte 5 Oliva, p. 23-30.


  • Format de les notes

    Tant el text que compon les notes com la crida que el precedeix, s’escriuen en un cos de lletra més petit que el de la resta del document.

    S’aconsella de seguir el mateix tipus de format de paràgraf que en la resta del text. Per afavorir la llegibilitat, és convenient deixar una separació mínima entre cada nota.

    Exemple correcte Exemple d’interlineat a les notes


    Les notes van precedides del signe de crida corresponent, amb un espai en blanc entremig.
    • Si la crida va volada, no va seguida de cap punt.

      Exemple correcte 1 Vegeu la nota 2.

      Exemple correcte 13 Més avall tornarem sobre aquest problema.


    • Si la crida no va volada, acostuma a anar seguida d’un punt. S’ha de tenir en compte que quan hi ha crides amb més d’un caràcter, s’alineen pel caràcter de la dreta, a fi que el text de les notes també quedi alineat.

      Exemple correcte   9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1.
      10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.

      Exemple inadequat 9. Compareu-ho amb les dades de la taula 2.1.
      10. En la primera anàlisi hi va participar el Grup d’Estudis Avançats en Violència.

Convencions 

S’entén per convencions tots els aspectes lingüístics que, sense que hi hagi sovint cap norma que els reguli, s’adopten per acord, per unificar i sistematitzar determinats criteris formals.

Els aspectes que es troben en aquest apartat (majúscules i minúscules, escriptura dels nombres, abreviacions i referències i citacions bibliogràfiques) es considera que són els més útils a l’hora de redactar treballs acadèmics.

Majúscules i minúscules 

L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text  —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.

D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.

Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.

Exemple correcte Àgueda
Exemple correcte És una assignatura de primer any.
Exemple correcte INICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA

La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; documents; obres, treballs i publicacions; noms de lloc, i expressions temporals.

Persones
Jaume I el Conqueridor
els Montcada
els Trastàmara
la vicedegana
l’administrador de centre
el professor Milà
la doctora Pérez

Organismes
la Unió Europea
la Universitat de Barcelona
el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials

l’Administració pública
la Facultat de Medicina
el Departament de Ciències Clíniques

les facultats de Química i Farmàcia
els departaments de Filologia Anglesa i de Lingüística

el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones
la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat

els grups de recerca de la UB


Activitats educatives, científiques i socials
el grau de Física
el màster de Geologia i Geofísica de Reservoris
l’assignatura Treball Final de Grau
el doctorat de Filologia Romànica
un manual de física
una conferència de lingüística aplicada
les Jornades Cuina i Salut
el Simposi de Física Nuclear

una jornada sobre dret
un simposi amb molt de públic

la conferència «Els països en vies de desenvolupament»
la fórmula d’Euler
el teorema del sinus
la teoria de cordes
la llei de la gravetat
el ximpanzé (Pan troglodytes)
la família de les petúnies (Petunia hybrida)
el virus Streptococcus faecalis


Documents
el Reglament de la Facultat de Dret
la Llei de propietat intel·lectual
la Normativa reguladora de la UB
el capítol segon
l’article 18 del reglament
l’annex de la memòria
la taula següent
l’apartat 5
el passaport
el carnet d’estudiant


Obres, treballs i publicacions
Publicacions periòdiques
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
la Revista de Llengua i Dret
la revista Science
Llibres, articles i obres artístiques
la novel·la Incerta glòria
l’article «Educar els brivalls»
Les Menines, de Velázquez


Noms de lloc
el Masnou
la República Txeca
la Vall de B

La Rioja
Le Havre

la comarca del Priorat
la ciutat de Reus
el mar Atlàntic
el riu Segre
la serra de Collserola
l’Edifici Històric
el Palau de les Heures
el Campus de Bellvitge

l’edifici de les Cúpules
l’aulari de Migdia 1

l’Aula Magna
el Pati de Lletres
la Biblioteca de Farmàcia

la sala d’actes
el laboratori d’electrònica
el despatx 371



Empressions temporals
Dates i períodes
el 20 de juny
el curs 2014-2015
el segon semestre
dimarts
primavera
l’Onze de Setembre
les festes de Nadal
l’edat mitjana
l’edat del ferro
el paleozoic
la Revolució Industrial
la Guerra dels Balcans
el romanticisme
el marxisme
el keynesianisme


Si convé es pot consultar la informació ampliada sobre la majúscula distintiva i l’ús de les majúscules i minúscules en les abreviacions.

Escriptura dels nombres 

Els nombres es poden escriure de dues maneres: amb lletres o amb xifres.

En general, quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.

Exemple correcte Falta una hora perquè comenci l’acte.

Exemple correcte El zero va arribar a Occident per mitjà dels àrabs.


En canvi, quan els nombres van darrere d’un nom, normalment s’escriuen amb xifres.

Exemple correcte El curs es fa a l’aula 2.


Aquestes dues regles generals, però, s’han d’aplicar tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.

Quan el nombre va darrere del nom 

Quan el nombre va darrere d’un nom, per regla general, s’escriu amb xifres.

Si la xifra correspon a un nombre que identifica un objecte dins una sèrie, generalment s’usen les xifres aràbigues.

Exemple correcte La conferència és a l’aula 3.
Exemple correcte La solució és a la pàgina 234.
Exemple correcte Si voleu més informació, truqueu al telèfon 934 035 417.
Exemple correcte Vam fer el trajecte amb un Boeing 747.
Exemple correcte Arribaran a Barcelona el dia 7.


En alguns casos, però, es fan servir les xifres romanes.

Exemple correcte Jaume I el Conqueridor
Exemple correcte el segle xxi
Exemple correcte l’assignatura Ciència Política II

Quan el nombre va davant d’un nom o és un nom 

Quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.

Exemple correcte Les dues vicerectores noves han pres possessió del càrrec.
Exemple correcte És el tercer alumne que s’ha matriculat avui.
Exemple correcte La Facultat té vint-i-cinc grups de recerca reconeguts.


Amb tot, però, l’ús de les xifres és preferible o inevitable en casos com els següents:
  • Nombres formats per tres mots o més.

    Exemple correcte S’hi han inscrit 1.130 alumnes.

    Exemple inadequat S’hi han inscrit mil cent trenta alumnes.


    També convé escriure amb xifres els nombres de només dos mots si algun porta guionet.

    Exemple correcte Hi havia 154 persones a la sala.

    Exemple inadequat Hi havia cent cinquanta-quatre persones a la sala.


  • Nombres que expressen una quantitat i van seguits del símbol corresponent.

    Exemple correcte La longitud del riu Ebre és de 910 km.
    Exemple incorrecte La longitud del riu Ebre és de nou-cents deu km.
    Exemple correcte La temperatura mitjana anual és de 17 °C.
    Exemple incorrecte La temperatura mitjana anual és de disset °C.


  • Nombres amb decimals.

    Exemple correcte L’interès ha pujat un 1,3.
    Exemple incorrecte L’interès ha pujat un u coma tres.

Pel que fa a les quantitats arrodonides superiors al milió i que estiguin formades per més de dos mots, es pot usar la grafia mixta, en què la primera part del numeral s’expressa amb xifres i es completa amb el mot milions, bilions, etc.

Exemple correcte 152 milions
Exemple inadequat 152.000.000
Exemple correcte 2.900 bilions
Exemple inadequat 2.900.000.000.000.000


En tot cas, en l’escriptura dels nombres sempre ha de prevaldre la coherència i s’ha d’evitar el tractament diferent en un mateix fragment.

Exemple correcte Hi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i 5 de màster).

Exemple inadequat Hi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i cinc de màster).


Més enllà d’aquestes consideracions, cada context determina si és millor emprar lletres o xifres. En general, com més discursiu sigui un text, més es tendeix a escriure les quantitats en lletres i, en canvi, com més esquemàtic, més es tendeix a fer-ho en xifres.

Abreviacions 

De vegades, les paraules es poden representar per segments més curts anomenats abreviacions. Les més freqüents poden agrupar-se en tres tipus: abreviatures, sigles i símbols.

En els treballs acadèmics, es recomana de fer un ús mesurat de les abreviatures, ja que poden dificultar la comprensió i la claredat del text. Tot i això, poden ser molt útils per als gràfics, llistes, taules, quadres sinòptics i il·lustracions diverses, en què la manca d’espai en justifica i n’afavoreix l’ús. En canvi, l’ús de sigles i de símbols és força freqüent en determinats àmbits d’especialitat.

En cas que s’utilitzi un nombre important d’abreviacions, especialment sigles, s’aconsella de fer-ne una llista com a part del document.

En els casos de doble tractament, d’abreviatura i sigla (s. l. / SL [societat limitada]) o d’abreviatura i símbol (angl./en [anglès]), en general són preferibles els darrers, a causa del seu caràcter internacional. I en tot cas, cal aplicar el mateix criteri al llarg de tot el treball.

Si es vol consultar alguna abreviació concreta, es recomana anar a Totes les abreviacions.

Abreviatures 

Una abreviatura és la representació d’un sol mot o un grup de mots per mitjà d’una o algunes de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser la inicial.

Abreviatura
Desenvolupament
h.
habitant
etc.
etcètera
aprox.
aproximadament

apt.
apartat
dept.
departament
espf.
específicament

n. de la t.
nota de la traductora
p. ex.
per exemple
p. o.
per ordre


Consideracions generals
  • Generalment, les abreviatures porten punt al final encara que n’hi ha algunes que s’escriuen amb barra.

    Exemple correcte cap. [capítol]
    a/e [adreça electrònica]

  • Mantenen els accents de la paraula sencera.

    Exemple correcte màx. [màxim]

  • Només tenen forma femenina o plural les que conserven la part final del mot.

    Exemple correcte Dra. [doctora]
    nres. [nombres]

    Exemple incorrecte núms. [números]
    caps. [capítols]

  • En general, s’escriuen amb minúscula o majúscula segons com s’hagi d’escriure el mot desenvolupat.

    Exemple correcte núm. 4 [número 4]
    Dept. de Biologia Vegetal [Departament de Biologia Vegetal]

    En canvi, les abreviatures dels tractaments de respecte sempre van amb majúscula inicial.

    Exemple correcte Sra. [senyora]
    Prof. [professor o professora]

  • En les abreviatures de sintagmes o fragments formats per més d’un element, s’ha de deixar un espai en blanc entre els elements abreujats.

    Exemple correcte u. m. [unitat monetària]


    En determinades abreviacions d’àmbits de la ciència, però, no s’acostuma a deixar cap espai.

    Exemple correcte v.o. [via oral]

    En aquests casos, cal mantenir sempre el mateix criteri al llarg de tot el document.

  • Davant de les abreviatures, l’article (el o la) i la preposició de s’apostrofen seguint la mateixa norma general que se seguiria davant dels mots sencers.

    Exemple correcte l’apt. 4
    el cap. 5
    la univ. pública
    un llibre d’A. Solís


Per a més informació sobre les abreviatures, es pot consultar la informació ampliada.

Sigles 

Una sigla és un conjunt de lletres, normalment inicials, que s’utilitzen com a forma abreujada d’un conjunt de mots. Algunes sigles contenen una xifra o algun símbol.

Sigla
Desenvolupament
FMI
Fons Monetari Internacional
CAP
centre d’assistència primària
R+D
recerca i desenvolupament
ERx
exploració radiogràfica
TV3
Televisió de Catalunya
radar
radio detecting and ranging


Consideracions generals
  • Es recomana que la primera vegada que s’usa una sigla dins d’un text aparegui entre parèntesis i precedida de la forma desenvolupada corresponent, o que aparegui després de la sigla la forma desenvolupada entre parèntesis.

    Exemple correcte Els trastorns de comportament alimentari (TCA) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys.

    Exemple correcte Els TCA (trastorns de comportament alimentari) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys.

  • S’escriuen amb majúscula, excepte les sigles lexicalitzades, i sense cap punt ni espai en blanc després de cada lletra.

    Exemple correcte IDIBAPS
    Exemple inadequat Idibaps

    Exemple correcte ICE
    Exemple inadequat I.C.E
    I C E

    Exemple correcte sida
    Exemple inadequat SIDA

  • S’escriuen sense accent gràfic, excepte les sigles lexicalitzades.

    Exemple correcte IPC [índex de preus al consum]

    Exemple correcte un cedé

  • Les sigles són invariables i només pluralitzen els elements del sintagma nominal que les determinen. No s’hi ha d’afegir cap s i, en general, no s’ha de fer la duplicació de lletres.

    Exemple correcte les ONG [organitzacions no governamentals]
    el responsable d’RH [Recursos Humans]
    les CA [comunitats autònomes]

  • Habitualment, s’escriuen en rodona encara que corresponguin a denominacions estrangeres o a títols d’obres.

    Exemple correcte DOGC [Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]

    Exemple correcte làser [light amplification by simulated emission of radiation]

  • A l’hora d’apostrofar l’article (el o la) i la preposició de davant les sigles, cal tenir en compte si es pronuncien com una paraula:

    Exemple correcte el CRAI
    l’OTAN
    la ICEA
    d’INEFC

    o si es lletregen:

    Exemple correcte l’IPC
    el TSJC
    l’FM
    la UB

  • Les sigles lexicalitzades es comporten com a paraules de la llengua i aleshores s’escriuen amb minúscula, poden portar accent gràfic i pluralitzen com un substantiu qualsevol.

    Exemple correcte els làsers

    Exemple correcte les pimes

    Exemple correcte els cedés


Per a més informació sobre les sigles, es pot consultar la informació ampliada.

Símbols 

Un símbol és un signe gràfic, format per lletres, xifres o pictogrames, que representa internacionalment la forma abreujada d’una paraula, un concepte o un valor, generalment d’àmbits d’especialitat de la ciència o la tècnica.

Els símbols responen, majoritàriament, a convencions de caràcter internacional, adoptades per organismes estandarditzadors reconeguts.

Símbol
Desenvolupament
20 m3
vint metres cúbics
2000 km
dos mil quilòmetres
3 %
tres per cent
vent de NE
vent de nord-est


Consideracions generals
  • Els símbols s’escriuen sense punt, llevat que apareguin al final de la frase en què s’insereixen.

    Exemple correcte 20.30 h
    250 kcal

  • Els símbols no admeten cap marca de plural, encara que el mot que representen en tingui.

    Exemple correcte 50 g [50 grams]
    5 min [5 minuts]

  • Sempre s’ha de respectar, en l’ús de majúscules i minúscules, la forma que s’ha fixat internacionalment, independentment de la tipografia de la resta del text en què s’insereix el símbol.

    Exemple correcte El símbol de l’aigua és H2O.

  • Sovint, els símbols acompanyen xifres, que expressen quantitats. Segons el sistema internacional, en aquests casos, s’ha de deixar un espai de no-separació entre la xifra i el símbol.

    Exemple correcte 2 m3
    25 km2
    un 12 %

  • L’article singular (el, la) i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols.

    Exemple correcte El O i el Es són símbols d’elements químics.
    Exemple incorrecte L’O i l’Es són símbols d’elements químics.

    Exemple correcte La α-amilasa és un enzim secretat pel pàncrees.
    Exemple incorrecte L’α-amilasa és un enzim secretat pel pàncrees.

    Exemple correcte La notació sin−1 es pot fer servir en lloc de arcsin.
    Exemple incorrecte La notació sin−1 es pot fer servir en lloc d’arcsin.

  • Els codis, d’altra banda, són un altre tipus d’abreviació i s’usen sobretot per designar amb pocs caràcters comarques, aeroports, països, monedes, etc.

    Codi
    Desenvolupament
    BCN
    Aeroport del Prat (Barcelona)
    AU
    Alt Urgell
    AD
    Andorra
    SEK
    corona sueca


Per a més informació sobre els símbols, es pot consultar la informació ampliada.

Referències i citacions bibliogràfiques 

Les referències i les citacions bibliogràfiques són aspectes importants d’un text, especialment en l’àmbit acadèmic i de recerca. Tant les referències com les citacions bibliogràfiques han de contenir els elements necessaris per identificar els documents a què fan referència, i seguir l’estructura i les directrius establertes per les recomanacions o normatives corresponents.

Referència bibliogràfica 

La referència bibliogràfica és el conjunt d’elements que descriuen un document i en permeten la identificació i la cerca. Alguns d’aquests elements són necessaris i imprescindibles; d’altres són opcionals i complementaris. Com més elements s’inclouen més exhaustiva és la referència.

Les referències bibliogràfiques apareixen generalment en forma de llista al final d’un text o part d’un document (per exemple, al final d’un capítol), ordenades alfabèticament, temàticament o numèricament. No obstant això, també poden aparèixer com a notes a peu de pàgina.

La presentació i ordenació de les referències bibliogràfiques pot variar segons els criteris, recomanacions o normatives adoptats, però és important que el conjunt sigui coherent i homogeni dins d’un mateix document.

Citació bibliogràfica 

Una citació bibliogràfica és una forma de referència bibliogràfica breu que permet identificar la font d’on s’ha extret una citació textual, un fragment parafrasejat, una idea, etc.

Les citacions bibliogràfiques poden representar-se de diverses maneres. Les més usuals són dins de text entre parèntesis; en forma de nota a peu de pàgina, al final del capítol o del document; o mitjançant un sistema numèric.

  • La citació dins de text (sistema autor-data, americà o de Harvard) és molt utilitzada per als documents de l’àmbit de les ciències socials i, en general, de les disciplines en què es fa ús, sobretot, de la bibliografia secundària (referències al treball analític d’altres autors).
  • La citació en nota és habitual en les ciències humanes per la seva flexibilitat (de vegades s’han de citar obres molt antigues, anònimes, etc.) i per la possibilitat de fer-ho discursivament, afegint-hi comentaris.
  • En l’àmbit de les ciències experimentals s’ha generalitzat la citació amb el sistema numèric (normes de Vancouver i semblants), que consisteix a situar dins el text un número entre parèntesis o claudàtors que remet a una llista de referències bibliogràfiques al final del document.

Cal recordar que totes les obres citades en un text han de tenir la corresponent referència bibliogràfica completa i exacta al final del document.

Recursos per a una redacció de qualitat 

A l’hora de redactar un document és important conèixer les diverses eines que es tenen a l’abast per aconseguir textos de qualitat.

Els recursos que es presenten en aquest capítol s’han agrupat segons si són criteris, diccionaris i altres recursos lingüístics o verificadors ortogràfics.

Criteris 

Recurs
Descripció
Llibre d’estil en què es tracten qüestions de gramàtica, estil, tipografia i convencions gràfiques rellevants a l’hora de redactar textos tant de l’àmbit acadèmic com de l’administració i la gestió universitàries.
Recurs elaborat amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos científics en català dins el camp de la química.
Secció del Paraules de la física que conté materials i recursos per contribuir a la qualitat lingüística dels textos acadèmics i científics en català dins el camp de la física.
Recurs elaborat amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos científics en català dins el camp de la farmàcia.

Diccionaris i altres recursos lingüístics 

Diccionaris i altres recursos

Català
Diccionari normatiu de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. 2a edició.

Diccionari de la llengua catalana que ofereix, en línia, el contingut actualitzat del Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC). Elaborat pel Grup Enciclopèdia Catalana.
Enciclopèdia catalana, d’accés lliure, que conté les entrades i els articles de la Gran enciclopèdia catalana (GEC), a més d’altres obres del Grup Enciclopèdia Catalana, com ara la Gran geografia comarcal de Catalunya.

Castellà
Diccionari normatiu del castellà elaborat per la Reial Acadèmia Espanyola.
Diccionari d’ús del castellà, que recull les expressions i els termes més usuals. Elaborat pel grup editorial SM.
Web de Fundéu, organisme que s’encarrega de vetllar per l’ús correcte del castellà dins els mitjans de comunicació, assessorat per la Reial Acadèmia Espanyola.

Anglès
Diccionari de referència de la llengua anglesa moderna, editat per Oxford University Press.
Diccionari de referència de la llengua anglesa actual, editat per HarperCollins.


Bilingües
La quarta edició del Diccionari castellà-català i del Diccionari català-castellà, del Grup Enciclopèdia Catalana, es pot consultar mitjançant l’Optimot.
Inclou els tres diccionaris WordReference Spanish Dictionary, Diccionario Espasa Concise i Collins Spanish Dictionary: Complete and Unabridged. S’hi pot accedir des del Wordreference.


Recursos terminològics

Recurs
Descripció
Blog dels Serveis Lingüístics de la UB que té l’objectiu de difondre totes les eines terminològiques que poden ser útils a la comunitat universitària per garantir la qualitat lingüística de les comunicacions científiques.

Consta de l’apartat «Apunts», amb comentaris lingüístics sobre expressions d’ús freqüent en l’àmbit universitari i apunts sobre publicacions recents especialment rellevants per a la terminologia científica i tècnica; i de l’apartat «Diccionaris», presentats en un recorregut per ajudar a fer una cerca segura i ordenada, i a conèixer cadascuna de les eines de consulta proposades: entre d’altres, l’UBTERM (portal dels Serveis Lingüístics per a la consulta conjunta de tots els diccionaris i vocabularis terminològics de la UB) i l’Optimot (servei de consultes lingüístiques de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya).
Servei de consultes en línia, ofert pel
Termcat. S’hi pot consultar lliurement la terminologia catalana de qualsevol àmbit d’especialitat a partir de qualsevol llengua (especialment català, castellà i anglès).
El Cercaterm inclou els termes de la Neoloteca, que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell Supervisor, amb la definició i les equivalències en altres llengües.
Portal de l’Institut d’Estudis Catalans format per diverses interfícies: una biblioteca en línia sobre obres terminològiques, un motor de cerca avançada i una interfície que permet trobar contextos d’ús de diversos termes inclosos en revistes de l’Hemeroteca Científica Catalana.

Verificadors ortogràfics 

Des del moment que es crea el document de treball i es comença a escriure cal seleccionar la llengua de redacció del text i activar el verificador del processador de textos en aquesta llengua. El fet de tenir el verificador activat mentre s’escriu, permet detectar les errades ortogràfiques, morfològiques i de picatge a mesura que es redacta el text. En la majoria de casos, el verificador ofereix diverses alternatives per substituir les paraules que considera incorrectes.

S’ha de recordar que el verificador no té en compte el context i que, per tant, no assenyala paraules ben escrites encara que siguin incorrectes en el context en què s’usen.

Exemple incorrecte Molècula de senyalització extracel·lular alliberada en la sinapsis química.
[No detecta que ha de ser sinapsi, perquè sinapsis és la forma correcta en plural.]

Exemple incorrecte Proteïna molt enriquida en els complexes fibril·lars.
[No detecta que ha de ser complexos, perquè complexes és la forma correcta en femení plural.]


I, a la inversa, el verificador assenyala com a incorrectes totes les paraules que no té en el seu diccionari (cosa molt habitual quan s’utilitzen paraules especialitzades o termes, encara que siguin correctes). En aquests casos tenim l’opció d’anar-les afegint al nostre diccionari personalitzat, perquè si tornen a aparèixer no les marqui.

Exemple correcte L’apoptosi és la mort cel·lular fisiològica.
[Marca com a incorrecta apoptosi si no la té al diccionari.]

Exemple correcte L’àcid acetilsalicílic és un analgèsic força usat.
[Marca com a incorrecta acetilsalicílic si no la té al diccionari.]


Per ampliar la informació, es pot consultar, d’una banda, la pàgina dels Serveis Lingüístics de la UB sobre els verificadors ortogràfics i, de l’altra, la Guia de configuració de la llengua dels documents i del verificador del Word i Instal·lació de diccionaris complementaris per al verificador del Word redactades també pels Serveis Lingüístics de la UB.

Revisió 

Després de la redacció d’un text o document, i abans de considerar que ja s’ha enllestit, la revisió és la darrera fase per aconseguir un text definitiu de qualitat. Cal considerar com a esborranys provisionals els primers textos de la fase de redacció i no confondre’ls amb el text definitiu.

Revisar vol dir, d’una banda, fer una última lectura sencera del text final per comprovar que:
  • S’ajusta a les propietats textuals de coherència, cohesió, precisió i claredat, que ja s’han d’haver tingut en compte en el moment de la redacció.
  • S’adequa a les característiques que li són pròpies, d’acord amb el tipus de document, l’objectiu proposat, a qui s’adreça, la situació comunicativa en què es dona, la funció, etc.
  • Conté tots els continguts i apartats que ha de tenir.

I, de l’altra, també vol dir fer les esmenes i canvis que siguin necessaris per millorar-ne la llegibilitat; i per assegurar-ne la correcció gramatical i d’estil, i l’adequació dels aspectes formals.

Exposició del contingut i llegibilitat 

Abans de donar per acabat el text, cal rellegir-lo i assegurar-se que s’entén, i que conté tots els continguts i parts pertinents.

En el cas de textos llargs i complexos, un recurs útil per assegurar la claredat o bona llegibilitat del text és demanar-ne una lectura a una altra persona; en estar menys familiaritzada amb el document, pot ajudar a detectar on hi ha qüestions mal expressades, relacions d’idees no prou evidents o argumentacions que no estan justificades amb claredat. En alguns documents acadèmics, com ara els treballs finals de grau o màster, o en les tesis, aquesta funció l’acostumen a fer els tutors o directors en el transcurs del seguiment del treball.

Així, per aconseguir textos llegibles, es recomana:
  • Revisar que l’exposició segueix un desenvolupament lògic i que cada informació és en la part del document que li correspon.
  • Seguir els consells que es detallen a l’apartat «Redacció», com ara considerar la llargada de les frases i paràgrafs, seguir l’ordre natural dels constituents de la frase, usar connectors per relacionar les idees i triar frases afirmatives, entre d’altres aspectes.

Finalment, cal assegurar també una llegibilitat tipogràfica, basada en l’adequació dels aspectes formals.
Bibliografia
«Argumentació» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_15/tot_t15.html> [consulta: 2 juliol 2018].

Correcció lingüística 

La correcció gramatical i d’estil és un aspecte imprescindible de la revisió d’un text. En la fase de revisió, cal assegurar-se que el text és correcte pel que fa a la gramàtica (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, etc.) i coherent amb les tries estilístiques que s’han anat prenent al llarg de la redacció del document.

El contingut d’un text no pot destriar-se de la manera com s’expressa o vehicula lingüísticament. Per tant, un text amb incorreccions o errors gramaticals —més enllà de les dificultats de comprensió que pugui generar— és una pèssima carta de presentació. Així doncs, cal ser conscient de la importància de la correcció i qualitat lingüística i posar els recursos necessaris per dur-la a terme.

Es pot consultar el document L’eina de substitució del Word, elaborat pels Serveis Lingüístics de la UB, si interessa aprofundir en l’ús d’aquest recurs per fer cerques i substitucions durant el procés de correcció del text.

Adequació dels aspectes formals 

En la fase de revisió, un cop fetes totes les esmenes necessàries per aconseguir la llegibilitat i correcció lingüística del text, s’han de revisar tots els aspectes formals i relacionats amb convencions per assegurar-se que els criteris s’han aplicat de manera sistemàtica i homogènia al llarg de tot el document, especialment quan és llarg i complex, com ara els treballs acadèmics.

És el moment de fer una revisió visual i gràfica de cada pàgina, en particular, i del document, en general, per detectar possibles incoherències formals i alguns errors habituals fruit de la paginació o de la incorporació d’esmenes d’última hora.

Remarques

  • S’ha de comprovar que la tipografia, i especialment el cos de lletra, dels títols dels diferents apartats i de les diferents parts del text és la correcta, i que el criteri s’ha aplicat de manera homogènia al llarg de tot el document.

  • Cal evitar que quedi una única frase al final o al començament de pàgina (com a mínim n’han de quedar dues). En aquests casos, cal forçar un salt de pàgina.

  • S’ha de comprovar que la numeració final del document i dels índexs és coincident.

  • Si en el document hi ha pàgines que no han de dur encapçalament ni número de pàgina, comprovar que sigui així.

  • Si en el text s’hi han d’incloure pàgines en blanc, comprovar que hi són, que no estan numerades, però que s’han tingut en compte en la paginació.

  • S’ha de comprovar que la numeració de les remissions (d’apartats, notes, taules i il·lustracions, etc.) sigui correcta; especialment si hem fet canvis en el darrer moment, ja sigui incorporant o esborrant algun element.

  • Cal comprovar que totes les citacions bibliogràfiques tenen la referència bibliogràfica completa corresponent, si és el cas.

  • Convé assegurar-se que les taules i il·lustracions s’ubiquen en el lloc que els correspon i que estan ben identificades, si cal.

  • S’ha de comprovar que la separació de mots a final de ratlla és correcta i que no queden en línies diferents elements que no es poden separar.

Es recomana consultar l’apartat «Aspectes formals» i «Convencions» per als diversos aspectes que s’han de tenir en compte.

Presentació oral 

La majoria de treballs de recerca acaben amb una presentació oral davant una comissió o tribunal, que avalua si s’han acomplert els objectius previstos, si s’han validat les hipòtesis plantejades, i com s’han analitzat i presentat els resultats. Generalment, després de la presentació, l’estudiant ha de respondre les preguntes que li formula aquesta comissió o tribunal.

Sovint la presentació oral té el suport d’algun material gràfic, com ara un pòster o diapositives en PowerPoint.

Quant a la presentació, convé assegurar-se que:
  • L’explicació és ordenada i estructurada.
  • El discurs està cohesionat, les idees s’expressen amb claredat i estan ben entrellaçades.
  • La presentació respon als objectius plantejats en el treball.
  • La terminologia usada és l’adequada i es demostra un bon domini tant del tema com gramatical.
  • S’acompleix l’objectiu comunicatiu i la presentació inclou la informació necessària i no n’hi ha d’irrellevant.
  • El registre s’adequa a una situació acadèmica d’un cert grau de formalitat. Cal tenir en compte que la presentació s’adreça sobretot als membres de la comissió o tribunal, i al públic assistent.
  • Els materials, com ara pòsters o diapositives en PowerPoint, que es puguin utilitzar durant la presentació només serveixen de suport tot i que no se n’ha de dependre en excés; l’objectiu principal és facilitar el seguiment a l’auditori. A més, cal assegurar-se que aquests materials estan ben redactats, són correctes des d’un punt de vista lingüístic i són llegibles a distància.
  • Se sap respondre les preguntes de la comissió o tribunal per defensar el treball.
  • La presentació oral s’ajusta a la durada prevista: no sobrepassa el temps establert ni és massa breu. S’aconsella de fer una prova abans per tal de controlar el temps i adequar-hi la presentació.
  • Es tenen en compte aspectes relacionats amb la comunicació no verbal, com ara:
    • Fer servir gestos oberts i receptius, que expressen i demostren seguretat. Per exemple: braços i mans oberts, espatlles rectes, senyalitzacions, gestos que acompanyen el discurs, etc.
    • Mostrar-se serè, sense nervis i tics gestuals. Per exemple, evitar de moure els papers o les notes de manera continuada; evitar de tocar-se els cabells, les mans, un anell, les ulleres, etc.
    • Passar la mirada entre els membres de la comissió o tribunal, i entre el públic assistent; d’aquesta manera es capta i manté l’atenció de qui escolta. Per exemple: evitar de mirar un punt fix (a terra o sempre les mateixes persones), evitar de donar l’esquena a l’auditori, etc.
    • Adequar el volum de la veu a les dimensions de la sala en què es fa la presentació.
    • Parlar amb un ritme constant, però amb petits canvis de ritme i entonació per tal de captar l’atenció del públic i interessar-lo, i evitar així la monotonia.

Es pot consultar la unitat temàtica «Exposició oral» de l’Argumenta, recurs interuniversitari per millorar les competències lingüístiques i comunicatives en l’àmbit acadèmic i professional.
Bibliografia
50 consells pràctics per fer exposicions orals eficaces [en línia]. Barcelona; Bellaterra: Servei de Llengües i Terminologia, Universitat Politècnica de Catalunya; Servei de Llengües, Universitat Autònoma de Barcelona. <http://www.upc.edu/slt/comcomunicar/files/50_consells.pdf> [Consulta: desembre 2014].



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 13-2-2020
Citació recomanada:
«Treballs acadèmics» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=1512> [consulta: 4 agost 2020].