Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Representació d’elements informàtics < Convencions < Llibre d’estil

Representació d’elements informàtics


Representació d’elements informàtics 


Sistemes operatius i aplicacions 

En general, el nom dels sistemes operatius i de les aplicacions informàtiques ha d’anar precedit de l’article, i s’ha d’escriure en rodona i amb les majúscules pertinents d’acord amb la marca registrada:

Exemple correcte El Windows XP, el Linux, el Mac OS, el DOS, l’UNIX, l’OpenOffice.org, l’Access, el Microsoft Office, l’Adobe Acrobat, el Firefox, etc.


Ara bé, en estructures de relació o pertinença (de + nom de l’aplicació), l’article sovint s’elideix:

Exemple correcte Les taules de Word, una base de dades d’Access, un full de càlcul d’Excel, etc.

Línies d’informació 

En els entorns gràfics, la informació dels programes s’estructura en línies o barres el nom descriptiu de les quals s’escriu en minúscules i lletra rodona.

Exemple correcte La barra de tasques del Windows conté, entre d’altres, el botó Inicia i els botons de les aplicacions en execució.

Exemple correcte La barra de títol s’ubica a la part superior de la finestra d’un programa i en mostra el nom. En general, també hi ha la icona del programa i els botons Maximitza, Minimitza i Tanca.

Exemple correcte La barra de menú, situada a la part superior de la finestra d’una aplicació, per sota de la barra de títol, permet d’accedir a diversos menús desplegables amb opcions.

Exemple correcte La barra d’eines, a sota de la barra de menú, permet d’activar, per mitjà de botons o d’icones, les funcions més habituals d’un programa.

Exemple correcte La barra d’estat se sol mostrar a la part inferior de la pantalla i informa l’usuari sobre l’activitat del programa.

Menús, icones i botons 

Els menús són les llistes de funcions i d’opcions que permeten a un usuari de seleccionar les diverses accions que ha d’executar el programa. Les icones, situades a les barres d’eines, representen les funcions i les opcions més habituals dels menús. Els botons són els elements que permeten d’establir un diàleg entre l’usuari i l’ordinador.

Exemple correcte Així doncs, si feu servir el navegador Mozilla, per exemple, podeu desplegar el menú Fitxer i seleccionar l’opció Anomena i desa per posar nom a la pàgina activa i desar-la a l’ordinador; podeu clicar la icona Enrere de la barra de navegació i tornar a la pàgina anterior, o bé podeu accionar el botó Minimitza de la barra de títol per reduir la finestra activa.


En general, els noms dels menús, de les icones i dels botons no es tradueixen, sinó que es mantenen com apareixen al programa. A diferència dels menús i dels botons, els noms de les icones solen ocultar-se rere una imatge, de manera que cal mantenir-hi el punter a sobre fins que apareix una etiqueta descriptiva per saber-ne el nom exacte.

Exemple correcte Els menús File, Edit, Document, Tools, View, Window i Help de la barra de menú de l’Adobe Acrobat; les icones Open, Open web page, E-mail, Create Adobe PDF online i Show/Hide navigation pane de la barra d’eines; els botons Set to zero i Revert to selection del quadre Crop pages; etc.


S’han d’escriure en majúscula inicial i, atès que són elements del text que cal destacar, es poden consignar en lletra cursiva o en un altre tipus de lletra. Si s’opta per un tipus de lletra diferent, cal evitar les lletres de pal sec (o sans serif), ja que no permeten de distingir entre 1, l i I. En llenguatge HTML es pot utilitzar l’etiqueta <code>...</code> que, precisament, serveix per marcar un fragment com a codi de màquina.

Exemple correcte Els menús Fitxer, Edita, Visualitza, Insereix, Format, Eines, Finestra, Web i Ajuda de la barra de menú de l’AbiWord; les icones Crea un document nou, Obre un document existent, Desa el document amb un altre nom o Imprimeix el document de la barra d’eines; els botons Desa i Cancel·la del quadre Anomena i desa; etc.

Exemple correcte Els menús Archivo, Edición, Ver, Insertar, Formato, Herramientas, Tabla, Ventana i ? de la barra de menú del Microsoft Word; les icones Nuevo documento en blanco, Abrir, Guardar o Resaltar (amarillo) de la barra d’eines; els botons Mostrar barra i Cerrar del quadre Contar palabras; etc.


En qualsevol cas, per raons de coherència, el recurs tipogràfic que s’empri per destacar aquests elements s’ha de mantenir sistemàticament al llarg del text.

Exemple correcte Per seleccionar tot el text d’una pàgina, ves a Edita i clica Selecciona-ho tot.

Exemple incorrecte Per seleccionar tot el text d’una pàgina, ves a Edita i clica Selecciona-ho tot.

Expressió de processos 

Per citar una seqüència de menús, d’icones o de botons que s’han de prémer l’un després de l’altre, es fan servir els angles de tancament, que transmeten una idea de procés ordenat.

Exemple correcte Premeu Archivo > Guardar como, escriviu el nom amb què voleu desar el document i cliqueu Guardar.


És convenient que els angles de tancament estiguin precedits i seguits d’un espai de no-separació, de manera que el signe no sigui ni el primer ni el darrer caràcter d’una línia.

Exemple correcte Si voleu treballar amb la màquina virtual, feu clic a Aplicacions > Eines del sistema > Sun xVM VirtualBox.

Exemple inadequat Si voleu treballar amb la màquina virtual, feu clic a Aplicacions >
Eines de sistema > Sun xVM VirtualBox
.

Exemple inadequat Si voleu treballar amb la màquina virtual, feu clic a Aplicacions
> Eines de sistema > Sun xVM VirtualBox
.

Tecles i combinacions de tecles 

Els noms de les tecles, tant de les formes desenvolupades com de les abreujades, s’han d’escriure en rodona i en la mateixa llengua del document que es redacta.

Exemple correcte Per canviar de paràgraf premeu la tecla de retorn.

Exemple incorrecte Per canviar de paràgraf premeu intro.


Dins de text, les abreviacions han de dur majúscula inicial de cada element, mentre que les formes desenvolupades corresponents han d’anar en minúscules.

Exemple correcte Amb la tecla de fixació de teclat numèric (o Bloq Num) activem la funció numèrica i desactivem les tecles de cursor.

Exemple correcte La tecla de funció F2 no té res a veure amb les tecles F i 2.


Les tecles de drecera permeten d’executar de manera directa, per mitjà de combinacions de tecles, determinades ordres. Per exemple, en general, si es vol tancar la finestra activa, es pot prémer simultàniament la tecla de control i la tecla de funció F4.

Per consignar les dreceres, cal fer servir les formes abreujades de les tecles —escrites en majúscula inicial i rodona— i el signe més (+) com a separador. És convenient deixar un espai de no-separació davant i darrere el signe, perquè la seqüència de caràcters es mantingui en una mateixa línia.

Exemple correcte En general, Ctrl + C copia la selecció, Ctrl + P imprimeix el document, Alt + Tab permet passar a una altra aplicació que hi hagi oberta, Alt Gr + 2 serveix per introduir el símbol de l’arrova, etc.

Exemple correcte En la majoria d’aplicacions, Edita > Retalla és una alternativa a prémer Ctrl + X.

Exemple inadequat En la majoria d’aplicacions, Edita > Retalla és una alternativa a prémer Ctrl +
X
.

Exemple inadequat En la majoria d’aplicacions, Edita > Retalla és una alternativa a prémer Ctrl
+ X
.


És possible de combinar dues tecles de manera simultània i una altra de manera consecutiva. Per exemple, en general, per seleccionar una única línia, es pot prémer simultàniament Maj + Fi, però per seleccionar tot el que hi hagi a partir del cursor, cal prémer Ctrl + Maj alhora i després pitjar la tecla de final.

En aquests casos, cal separar les tecles que s’han de prémer simultàniament de la que cal prémer després per mitjà d’una coma (,) i respectar les indicacions que regeixen per a la consignació de combinacions simples de tecles.

Exemple correcte En general, Ctrl + Maj, Fi selecciona el text des del cursor fins al final; Ctrl + Alt, E introdueix el símbol de l’euro; Ctrl + Alt, Supr despenja l’ordinador, etc.

Denominacions de tecles 

La taula següent recull les denominacions en català de les tecles més freqüents:

Tecla
Desenvolupament
fletxa amunt
fletxa avall
fletxa dreta
fletxa esquerra
Alt
tecla d’alternativa
Alt Gr
tecla d’alternativa gràfica
*
tecla d’asterisc
Av Pàg
tecla d’avançar pàgina
Esc
tecla d’escapada
Impr Pant
tecla d’impressió de pantalla
Inici
tecla d’inici
Inser
tecla d’inserció
tecla d’ordre
/
tecla de barra inclinada
\
tecla de barra inversa
A, S, D, F, G, etc.
tecla de caràcter
Ctrl
tecla de control
↑, ↓, ←, →
tecla de cursor
Fi
tecla de final
Bloq Despl
tecla de fixació de desplaçament
Bloq Maj
tecla de fixació de majúscules
Bloq Núm
tecla de fixació de teclat numèric
F1, F2, F3, F4, etc.
tecla de funció
Maj
tecla de majúscules
tecla de menys
+
tecla de més
Pausa/Interr
tecla de pausa/interrupció
Pet Sis
tecla de petició del sistema
⏎ Retorn
tecla de retorn
Re Pàg
tecla de retrocedir pàgina
⌫ Retrocés
tecla de retrocés
Supr
tecla de supressió
Tab
tecla de tabulació
tecla de Windows

Llenguatges de programació 

Els llenguatges són el conjunt de símbols i de normes que permeten d’introduir programes a un ordinador. S’escriuen en rodona i minúscules, i les sigles corresponents, si en tenen, en rodona i majúscules.

Exemple correcte El llenguatge C, el llenguatge d’etiquetatge generalitzat estàndard o SGML, el llenguatge d’interrogació estructurat o SQL, el llenguatge de marcatge d’hipertext o HTML, el llenguatge d’etiquetatge extensible o XML, etc.

Unitats de disc 

Tant en l’MS DOS com en el Windows, les diverses unitats on es pot emmagatzemar i des d’on es pot recuperar informació s’anomenen amb lletres assignades de manera convencional pel sistema operatiu. Les lletres de les unitats s’han d’escriure en rodona, majúscules i seguides de dos punts.

Exemple correcte En general, C: es fa servir per designar la unitat de disc dur; A:, per fer referència a la unitat de disquets; D: o E:, per anomenar els dispositius òptics (CD, DVD); G:, per a les unitats extraïbles, etc.

Fitxers i directoris 

En general, el nom dels fitxers i de les carpetes els assigna l’usuari, de manera que en fixa els accents i els altres caràcters especials que hi pugui haver. Per fer referència a un fitxer o a una carpeta determinats, se n’ha de reproduir exactament el nom, sense traduir-lo i amb les majúscules i minúscules que corresponguin. A més, a fi d’ajudar a identificar-los dins de text, cal escriure’ls en cursiva.

Exemple correcte Les carpetes Mis documentos, Program files, Bustia, etc. i els fitxers Readme, Document de prova, AcroDist, Salt.exe, Readme.txt, Dau.jpg, Help.pdf, etc.

Camins 

En general, per designar el camí complet on es troba un fitxer determinat, se citen tant la unitat com les carpetes que el contenen. Així doncs, a la dreta de la lletra de la unitat, seguida dels dos punts, es consignen jeràrquicament totes les carpetes fins a arribar al fitxer que interessa anomenar. Els diversos elements que componen els camins s’escriuen en rodona i se separen per barres, inclinades si es treballa en UNIX i inverses si es treballa en DOS.

Exemple correcte C:\Program Files\Adobe\Acrobat\Distillr\AcroDist.exe
A:\q1\chart.ps
D:\docs\criteris.doc

Formats i extensions 

El format defineix la manera com un fitxer s’emmagatzema, es visualitza per pantalla o s’imprimeix. En general, s’expressa per mitjà de l’extensió. Per exemple, un document en format de text porta l’extensió .txt i a un document en format de Word li correspon l’extensió .doc.

En general, els formats s’escriuen en rodona i en minúscules, tret que el nom respongui a una sigla i s’hagi de posar en majúscules. D’altra banda, les extensions sempre s’escriuen en rodona i minúscules, i van precedides d’un punt convencional.

Exemple correcte Al format de text enriquit o RTF, li correspon l’extensió .rtf; al format PostScript, l’extensió .ps; al PDF, li correspon l’extensió .pdf; al format d’intercanvi de gràfics o GIF, l’extensió .gif; a l’MP3, l’extensió de fitxer .mp3; l’estàndard JPEG, s’identifica per l’extensió .jpeg o .jpg; etc.


Per extensió, el nom dels formats s’aplica als dispositius i productes que en segueixen les normes.

Exemple correcte Un fitxer PDF o un document PDF, un fitxer JPEG o un lector JPEG, etc.

Tipus de lletra 

El disseny gràfic que s’aplica a un conjunt de caràcters s’anomena tipus de lletra o família. En general, els tipus de lletra, que solen tenir nom anglès, s’han d’escriure en rodona i mantenir les majúscules i minúscules corresponents.

Exemple correcte Arial, Times New Roman, Courier, MS Sans Serif, MS Serif, Small, Symbol, etc.

URL i adreces electròniques 

Les adreces web s’expressen en forma d’URL (localitzador uniforme de recursos). L’estructura dels URL es compon del nom abreujat del protocol (per exemple, HTTP o de transferència d’hipertext i FTP o de transferència de fitxers), seguit de dos punts i dues barres inclinades, i el nom del domini acompanyat, si escau, del camí fins al recurs (els elements que segueixen el nom del domini se separen per mitjà de barres inclinades).

Exemple correcte http://www.uoc.edu/jocs/7/articles/olle/index.html

Aquest URL fa referència a l’article «L’espai desert de Pere Gimferrer», del professor Manel Ollé, publicat al número 7 de la revista Journal of Catalan Studies.


Els dominis són la part central de les adreces i es componen de la seqüència d’etiquetes següent: a) les tres w; b) el domini de primer nivell, que identifica territoris (per exemple, .cat fa referència a l’àmbit de la llengua i la cultura catalanes i .fr s’identifica amb França) o sectors d’activitat (en general, .com fa referència a empreses; .org, a organitzacions sense ànim de lucre; .net, als proveïdors de serveis d’Internet; .edu, a institucions educatives; etc.), i c) el domini de segon nivell, és a dir, el nom que hi ha a l’esquerra del domini de primer nivell i que identifica l’autor del recurs:

Exemple correcte www.gencat.cat
www.ub.edu
www.larutadelcister.info
www.llengua.org


Així doncs, l’adreça web http://www.ub.edu té els elements següents:
  • http és el protocol de transferència d’hipertext.
  • www indica el subdomini.
  • ub és el domini de segon nivell.
  • .edu és el domini de primer nivell que correspon a organitzacions amb finalitats educatives.

Les adreces d’Internet s’escriuen en rodona i en minúscules. Per referir-se als dominis de primer nivell, es manté el punt inicial i s’opta per les minúscules, com passa amb les extensions de fitxer.

Exemple correcte .cat, .org, .net, .es, .com, .gov, .edu, etc.
Bibliografia
Berners-Lee, Tim; Fielding, Roy T.; Masinter, Larry. «Uniform resource identifier (URI): generic syntax» [en línia]. Reston VA: Internet Society, 2005. <http://www.ietf.org/rfc/rfc2396.txt> [Consulta: 22 maig 2012].

Citation Style Guides for Internet and Electronic Sources [en línia]. Edmonton (Canada): University of Alberta Libraries. <http://guides.library.ualberta.ca/citing> [Consulta: 17 maig 2017].

Com citar documents electrònics [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Biblioteca. <http://www.bib.ub.edu/ajuda/com-citar/documents-electronics/> [Consulta: 22 maig 2012].

Estivill, Assumpció; Urbano, Cristóbal. Com citar recursos electrònics [en línia]. Vers. 1.0. Barcelona: Universitat de Barcelona. Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, 1997. <http://www.ub.es/biblio/citae.htm> [Consulta: 13 juny 2005].

ISBD (ER): descripció bibliogràfica normalitzada internacional per a recursos electrònics. Traducció catalana de Maria Rosa Escayola Ritter; revisada per Assumpció Estivill. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1999.

Merlo Vega, José Antonio. «Estilos de citas y referencias de documentos electrónicos» [en línia]. Revista Española  de Documentación, oct.-des. 2000, vol. 23, núm. 4, pàg. 483-496. <http://digital.csic.es/bitstream/10261/9457/1/citas.pdf> [Consulta: 21 agost 2005].

Norme international ISO 690-2: (F). Information-Références bibliographiques. Partie 2: Documents éléctroniques, documents complerts ou parties de documents. Ginebra: ISO, 1997.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 21-10-2019
Citació recomanada:
«Representació d’elements informàtics» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=1567> [consulta: 3 març 2021].