Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Assignatures

  • Principis bàsics
  • Remarques
    • Majúscules i minúscules
    • Puntuació
    • Abreujaments
    • Tipus de lletra
    • Escriptura dels nombres
    • Concordança de gènere i nombre
    • Manlleus
    • Precisió lèxica


Principis bàsics

Els noms de les assignatures dels ensenyaments que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona:

  • Han de ser oficialment en llengua catalana, independentment que se’n recullin les versions en castellà i anglès.

  • Han de ser funcionals, concisos, precisos i transparents —fàcilment identificables i descriptius.

  • Han de respectar la coherència denominativa d’altres noms d’assignatures paral·leles o relacionades.

  • Han de ser lingüísticament correctes i s’han d’adequar als criteris lingüístics i d’estil de la Universitat.

  • Han de mantenir els nexes lingüístics (articles, preposicions, conjuncions, etc.) necessaris.

  • Han de ser preferentment breus (és convenient que no ultrapassin els cent caràcters, inclosos els espais en blanc).


Majúscules i minúscules

  • Els noms, adjectius i verbs s’escriuen amb majúscula inicial. Per la seva càrrega semàntica, també cal escriure amb majúscula inicial l’adverbi no.

    Exemple adequatTemes de Lògica: Computabilitat

    Exemple adequatTècniques Paleogràfiques de l’Època Medieval

    Exemple adequatRecursos per Aprendre i Ensenyar Ciències Experimentals

    Exemple adequatÀlgebra No Commutativa


  • Els numerals escrits amb lletres s’escriuen amb majúscula inicial tant si van davant com darrere d’un nom.

    Exemple adequatTeoria de la Racionalitat: Mètode i Filosofia Primera de Descartes a Spinoza

    Exemple adequatHistòria de l’Art des de les Primeres Avantguardes


  • Els determinants (articles, demostratius, possessius, quantitatius i indefinits) s’escriuen en minúscula, llevat que siguin el primer mot de l’assignatura o que estiguin després d’un punt.

    Exemple adequatMaquiavel i el seu Temps

    Exemple adequatDiagnosi de Virus i altres Microorganismes en Aliments


  • Les preposicions, els adverbis, les conjuncions i les locucions prepositives, adverbials i conjuntives s’escriuen en minúscula, llevat que siguin el primer mot de l’assignatura o que estiguin després d’un punt.

    Exemple adequatLa Salut del Malalt Mental des de la Perspectiva Evolucionista

    Exemple adequatAccidents més Freqüents en la Infància i l’Adolescència

    Exemple adequatNous Comportaments Artístics a partir del 1960

    Exemple adequatHistòria i Literatura Poloneses a través del Cinema


  • Els elements que habitualment van en minúscula, si pertanyen a una unitat terminològica, han d’anar amb majúscula inicial.

    Exemple adequatMecànica Quàntica de Molts Cossos

Puntuació

És preferible restringir al màxim l’ús de signes de puntuació en les denominacions de les assignatures. En el cas que no se’n pugui evitar l’ús, cal tenir present les qüestions següents:

  • Punt. En principi cal evitar l’ús del punt en les denominacions de les assignatures. Només s’ha d’usar el punt en les denominacions que contenen diferents conceptes en què no hi ha una relació d’inclusió o de concreció de l’un respecte a l’altre.

    Exemple adequatMedicina Legal i Toxicologia. Deontologia i Legislació Mèdica

    Exemple adequatHematologia Biològica. Diagnòstic de Laboratori


  • Coma. La coma només pot aparèixer en les denominacions d’assignatures en el cas que hi hagi una enumeració de més de dos elements. No és recomanable usar la coma per marcar incisos, aclariments o especificacions. Per a aquestes funcions cal usar els dos punts o els parèntesis.

    Exemple adequatJustícia, Política i Mercat

    Exemple adequatCiència, Tecnologia, Tècnica i Estètica

    Exemple adequatLiteratura Espanyola Moderna (Segles XVIII-XIX)

    Exemple no admissibleLiteratura Espanyola Moderna, Segles XVIII-XIX


  • Dos punts. Els dos punts en les denominacions de les assignatures s’usen per explicitar l’objecte d’estudi inclòs en un tema més general expressat en la primera part de la denominació.

    Exemple adequatSòcrates: Ètica i Política

    Exemple adequatHistòria del Dret Català: Institucions Públiques

    Cal evitar repetir l’ús dels dos punts en una mateixa denominació. Es pot combinar l’ús dels dos punts amb els parèntesis.

    Exemple adequatLiteratura Catalana Contemporània (Segle XIX): Gèneres i Estètiques

    Exemple no admissibleLiteratura Catalana Contemporània: Segle XIX: Gèneres i Estètiques


  • Punt i coma. No s’ha d’usar el punt i coma en les denominacions d’assignatures.

  • Punts suspensius. No s’han d’usar els punts suspensius en les denominacions d’assignatures.

  • Parèntesis. Els parèntesis s’usen principalment per fer acotacions espacials o temporals del tema inclòs en la denominació de l’assignatura.

    Exemple adequatGènere i Memòria a les Societats de l’Antiga Mediterrània (Grècia i Roma)

    Exemple adequatOrígens de l’Art Modern (Segles XVI-XVII)

    Cal evitar l’ús dels parèntesis per expressar concrecions temàtiques, que es poden expressar amb els dos punts. Excepcionalment es poden usar si en la denominació ja s’han fet servir els dos punts.

    Exemple adequatMatemàtiques I: Anàlisi i Càlcul

    Exemple no admissibleMatemàtiques I (Anàlisi i Càlcul)

    Exemple adequatHeidegger: Existència, Cura i Temporalitat (Ésser i Temps)

    Exemple no admissibleHeidegger: Existència, Cura i Temporalitat: Ésser i Temps


  • Guió llarg. No s’ha d’usar el guió llarg en les denominacions de les assignatures per separar conceptes, per explicitar concrecions temàtiques ni per fer incisos. Per a aquests casos cal usar altres signes de puntuació com ara els dos punts.

    Exemple adequatPaleografia i Diplomàtica: Epigrafia i Numismàtica

    Exemple no admissiblePaleografia i Diplomàtica —Epigrafia i Numismàtica


  • Guionet. No s’ha d’usar el guionet en les denominacions de les assignatures per separar conceptes, per explicitar concrecions temàtiques ni per fer incisos. A banda dels casos de compostos que han de portar guionet segons la normativa, és preferible restringir els usos del guionet als casos en què es marca un període temporal.

    Exemple adequatArt Català del Segle XX (1939-1990)

    Cal evitar l’ús del guionet preposicional per indicar relació entre dos termes si es pot expressar amb una conjunció o una preposició.

    Exemple adequatLes Relacions entre Ciència i Tecnologia

    Exemple no admissibleLes Relacions Ciència-Tecnologia


  • Barra inclinada. L’ús de la barra inclinada queda restringit als casos en què forma part d’una unitat terminològica.

    Exemple adequatMetodologia i Estratègies per a l’Ensenyament/Aprenentatge de la Música

    Cal evitar l’ús de la barra per indicar una relació entre dos termes si es pot expressar amb una conjunció o una preposició.

    Exemple adequatLiteratura Catalana Contemporània: Gèneres i Escoles

    Exemple no admissibleLiteratura Catalana Contemporània: Gèneres/Escoles

    Exemple adequatCompostos Orgànics i Rehabilitació de Sòls

    Exemple no admissibleCompostos Orgànics / Rehabilitació de Sòls

Abreujaments

Cal evitar l’ús d’abreujaments en les denominacions d’assignatures.

  • L’ús d’abreviatures queda restringit a casos molt esporàdics, com ara la inicial dels noms propis de persones, tot i que sempre s’ha de procurar usar el nom complet.

    Exemple adequatHistòria de la Filosofia Contemporània: la Filosofia de Theodor W. Adorno


  • L’ús de símbols no és pertinent en la denominació d’una assignatura.

  • Cal evitar l’ús de sigles en les denominacions d’assignatures.

    Exemple adequatLes Organitzacions No Governamentals i el Voluntariat

    Exemple no admissibleLes ONG i el Voluntariat

    Exemple adequatDret Internacional Públic i de la Unió Europea

    Exemple no admissibleDret Internacional Públic i de la UE

    Exemple adequatBones Pràctiques de Laboratori i Altres Criteris de Qualitat en el Treball de Laboratori

    Exemple no admissibleBPL i Altres Criteris de Qualitat en el Treball de Laboratori

Tipus de lletra

Cal escriure en cursiva els títols d’obres que hi pugui haver en la denominació d’una assignatura, sempre que ho permeti l’aplicació informàtica. Si no es pot usar la cursiva, cal fer servir les cometes baixes (si l’aplicació no ho permet, es poden fer servir les cometes altes):

Exemple adequatL’Eneida de Virgili

Exemple adequatLiteratura Espanyola del Segle XV: «La Celestina»

Escriptura dels nombres

  • En general, els ordinals que apareguin en la denominació de les assignatures s’han d’escriure amb lletres.

    Exemple adequatAnglès com a Segona Llengua i la seva Literatura

  • En les denominacions de les assignatures, els segles s’han d’escriure amb xifres romanes en majúscula i precedides sempre del mot segle.

    Exemple adequatLa Novel·la Francesa del Segle XIX

    En el cas que s’indiqui un període, cal usar el mot segles seguit de les xifres pertinents separades per un guionet.

    Exemple adequatLiteratura Catalana Medieval (Segles XII-XIII)

  • Els anys s’han d’escriure amb xifres aràbigues, sense abreujar i precedits de l’article masculí el o de la contracció corresponent amb la preposició precedent, si escau (al, del o pel).

    Exemple adequatLiteratura Catalana Contemporània: del Modernisme al 1939

    En el cas que s’indiqui un període, cal usar els anys sense abreujar i separats per un guionet.

    Exemple adequatNarrativa Anglesa Modernista (1880-1930)

  • S’ha d’evitar usar els noms de les dècades sense fer referència al segle. Els noms de les dècades s’han d’escriure amb lletres.

    Exemple adequatL’Art dels Anys Vuitanta i Noranta del Segle XX

  • Les assignatures que tenen el mateix nom però que són continuació l’una de l’altra s’han de numerar amb xifres romanes, en majúscula i sense parèntesis, i no s’han d’usar altres tipus de numeració com ara lletres en majúscula o xifres aràbigues.

    Exemple adequatHistòria de les Matemàtiques I

    Exemple adequatHistòria de les Matemàtiques II

    Exemple no admissibleHistòria de les Matemàtiques A

    Exemple no admissibleHistòria de les Matemàtiques B

Concordança de gènere i nombre

En les denominacions de les assignatures en què apareixen dos o més substantius coordinats que duen un adjectiu comú, és preferible fer l’adjectiu en plural. Cal tenir en compte que si un dels substantius és masculí i l’altre és femení, l’adjectiu ha de ser masculí plural.

Exemple adequatHistòria i Cultura Alemanyes

Exemple adequatOrganitzacions i Moviments Religiosos

Exemple adequatMesurament i Avaluació Educatius

Manlleus

Cal usar la forma catalana dels termes que puguin aparèixer en les denominacions de les assignatures i evitar l’ús dels manlleus, sempre que sigui possible.

Exemple adequatProgramari Gràfic

Exemple no admissibleSoftware Gràfic

Precisió lèxica

D’acord amb els principis bàsics, s’han d’evitar expressions imprecises o vagues en les denominacions de les assignatures, com ara etcètera o d’altres, i buscar solucions alternatives.

Exemple adequatConceptes Bàsics de Lingüística

Exemple no admissibleConceptes Bàsics de Lingüística: Tipologia Lingüística, Lingüística Cognitiva, etc.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 18-2-2024
Citació recomanada:
«Assignatures» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=1737> [consulta: 18 abril 2024].