Les construccions passives centren l’atenció en l’objecte de l’acció verbal, més que no pas en qui fa aquesta acció, que queda en segon terme o, fins i tot, s’obvia.





En català, disposem de dos tipus de construccions passives: la passiva amb ser o perifràstica i la passiva pronominal o reflexa.

La construcció passiva perifràstica es caracteritza perquè es construeix amb el verb ser més el participi del verb que indica l’acció.



Opcionalment, el verb pot anar seguit d’un complement encapçalat per la preposició per, que expressa qui fa l’acció.



Cal recordar que és incorrecte utilitzar la locució per part de en comptes de per quan s’especifica qui fa l’acció.




És preferible no fer un ús abusiu de la passiva amb ser o perifràstica. Per saber en quins casos pot ser útil usar-la, podeu consultar el criteri «Recomanacions d’ús».

La passiva pronominal o reflexa es caracteritza perquè presenta el verb en tercera persona (singular o plural) precedit del pronom es, i perquè no visibilitza o determina qui fa l’acció del verb.





Cal recordar que en aquestes construccions no hi pot haver un sintagma encapçalat per la preposició per o la locució per part de que expressi qui fa l’acció.





Si es vol visibilitzar el subjecte, aleshores cal construir la frase sense la passiva pronominal.



Per saber en quins casos cal usar aquest tipus de construccions, podeu consultar el criteri «Recomanacions d’ús».

Per regla general no és recomanable fer ús de les construccions passives.







Tot i així, la passiva és un tipus de construcció a la qual es pot recórrer de manera puntual per dos motius bàsics:

• Perquè es vol invisibilitzar l’agent de l’acció que expressa el verb.
  
  

  L’Hospital Clínic es va fundar l’any 1906.

  
  
  
• Perquè es vol centrar l’atenció en l’objecte en comptes de l’agent de l’acció que expressa el verb, a vegades motivat per la llargada d’aquest agent.
  
  

  El Tirant lo blanc es va publicar a València l’any 1490.

  
  
  

  Aquesta acció és exigida per la llei escrita, pel principi general de la diligència necessària i per un sentit general de justícia o equitat.

  
  

  La llei escrita, el principi general de la diligència necessària i un sentit general de justícia o equitat exigeixen aquesta acció.

En el cas que es faci servir una construcció passiva, és preferible la passiva pronominal o reflexa abans que la passiva amb ser o perifràstica.




Tot i això, és preferible usar la passiva amb ser o perifràstica, si la passiva pronominal o reflexa pot provocar interpretacions errònies.




Per invisibilitzar l’agent de l’acció que expressa el verb també hi ha altres possibilitats, com ara fer servir un pronom indefinit. En aquest cas, però, no és recomanable fer servir el pronom hom.

L’ús de la passiva també pot estar condicionat pel tipus de text.

Tot i la recomanació general de no abusar de les construccions passives, és convenient saber en quins contextos es recomana d’usar-les.

• En textos de l’àmbit cientificotècnic, cal evitar especialment l’ús abusiu de les construccions passives amb ser o perifràstiques, propiciat pel fet que en anglès són molt més usuals que en català.
  
  Segons el grau de visibilització que es vulgui donar a l’agent que expressa l’acció del verb, es pot optar per una passiva pronominal o per una construcció en veu activa.
  
  

  Es van utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

  
  

  Vam utilitzar dos mètodes diferents per calcular les variables.

  
  

  Dos mètodes diferents van ser utilitzats per calcular les variables.

  
  
  En general, però, és preferible recórrer a la passiva pronominal per tal d’impersonalitzar i objectivar al màxim els textos.
  
  

  En aquest treball s’han plantejat dos objectius generals.

  
  

  Es reparteixen 75 μl de la barreja de reacció en sis tubs de microcentrífuga.

  
  
  
• En textos de l’àmbit jurídic i administratiu, és recomanable de no abusar de la passiva pronominal o reflexa, perquè amaga o invisibilitza el subjecte de l’acció del verb. En aquests casos, són preferibles construccions en veu activa amb el subjecte ben explícit.
  
  

  La Comissió ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

  
  

  S’ha decidit de no concedir l’ajut a cap de les persones que ho va sol·licitar.

  
  
  En aquest mateix tipus de textos, cal evitar les construccions de participi acompanyades d’un complement precedit de la preposició per, que expressa qui fa l’acció. És preferible substituir-les per una construcció de relatiu.
  
  

  en els termes que estableix aquest article

  
  

  en els termes establerts per aquest article

  
  
  

  Els casos que preveu la llei no ho inclouen.

  
  

  Els casos previstos per la llei no ho inclouen.