Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Règims verbals < Verbs < Morfosintaxi < Qüestions de llengua < Llibre d’estil

Règims verbals


Règims verbals 

Més informació
Ginebra, J.; Montserrat, A. Diccionari d’ús dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62, 1999.

afectar 

El verb afectar, en el sentit de ‘causar un efecte’, és transitiu. Per tant, el complement d’aquest verb no pot anar introduït per la preposició a.

Exemple correcte La decisió de la Junta afectarà el desenvolupament del pla.

Exemple incorrecte La decisió de la Junta afectarà al desenvolupament del pla.


Exemple correcte L’última pedregada ha afectat la collita.

Exemple incorrecte L’última pedregada ha afectat a la collita.


Exemple correcte Cal tenir en compte els problemes que afecten els estudiants.

Exemple incorrecte Cal tenir en compte els problemes que afecten als estudiants.


Exemple correcte L’osteoporosi pot afectar persones de qualsevol edat.

Exemple incorrecte L’osteoporosi pot afectar a persones de qualsevol edat.


Segons aquesta precisió, doncs, cal fer la substitució pronominal corresponent pròpia dels verbs transitius (el, la, els o les).

Exemple correcte El pla d’austeritat de l’empresa afecta la cap de recursos humans.
El pla d’austeritat de l’empresa l’afecta.

Exemple incorrecte El pla d’austeritat de l’empresa afecta a la cap de recursos humans.
El pla d’austeritat de l’empresa li afecta.


Exemple correcte El professional autònom ha de conèixer la normativa laboral, professional i fiscal que l’afecta.

Exemple incorrecte El professional autònom ha de conèixer la normativa laboral, professional i fiscal que li afecta.


Pot donar-se el cas que el pronom li acompanyi el verb afectar, que duu llavors dos complements: la cosa i la persona afectades.

Exemple correcte El traçat de les vies li afecta la casa.

Exemple correcte L’aire condicionat li afecta la respiració.

aplicar 

En general, el verb aplicar és transitiu i, per tant, va acompanyat d’un complement directe que expressa el que s’aplica.

Exemple correcte Li han aplicat una pomada a la ferida.

Exemple correcte L’estudiant ha d’aplicar la formació adquirida durant el grau.


Sovint apareix en construccions impersonals amb passiva pronominal. En aquest cas, doncs, ha d’anar acompanyat del pronom es.

Exemple correcte Aquesta condició no s’aplica als estudiants d’intercanvi.

Exemple incorrecte Aquesta condició no aplica als estudiants d’intercanvi.


En taules o altres textos resumits es fa servir a vegades l’expressió incorrecta no aplica, com a desenvolupament de la sigla NA, que cal substituir per no aplicable o no s’aplica.

Exemple correcte Valor mínim: 1
Valor màxim: no aplicable

Exemple correcte Valor mínim: 1
Valor màxim: no s’aplica

Exemple incorrecte Valor mínim: 1
Valor màxim: no aplica

aprofundir 

El verb aprofundir té diversos significats en sentit figurat: ‘fer més profund’, ‘estudiar a fons’ i ‘anar al fons de les coses’. En els dos primers casos, el verb va seguit d’un complement sense preposició.

Exemple correcte Els descobriments del virus de la sida han permès aprofundir els coneixements sobre els virus en general.

Exemple correcte Aquest estudi aprofundeix la classificació dels morfemes nominals.


En el segon cas, també es pot construir la frase sense cap tipus de complement.

Exemple correcte Hi ha molts estudiants que no aprofundeixen.


En canvi, en el tercer cas (quan aprofundir significa ‘anar al fons de les coses’), el complement que apareix ha d’anar amb preposició, ja que aquest complement no expressa el tema o la qüestió que s’aprofundeix, sinó el camp o l’àmbit en què s’entra.

Exemple correcte La tesi de Maria Puig aprofundeix en la teoria quàntica.


Cal tenir en compte que la preposició ha de ser en (com en l’exemple) i no pas amb.

Exemple incorrecte La tesi de Maria Puig aprofundeix amb la teoria quàntica.


Com aprofundir, els verbs pensar, creure i somiar, quan van seguits de preposició, davant de sintagma nominal usen en i no pas amb.

Exemple correcte La majoria de físics pensen / creuen / somien en la teoria quàntica.

Exemple incorrecte La majoria de físics pensen / creuen / somien amb la teoria quàntica.

cessar 

El verb cessar, quan significa ‘dimitir’, es pot construir de dues maneres:

  • Sense complement explícit.

    Exemple correcte La directora del Departament de Filologia Italiana ha cessat.

    Exemple correcte El degà va demanar a la directora que cessés.


  • Amb complement explícit, introduït per de, en o com a.

    Exemple correcte Carme Cruz ha cessat de directora.

    Exemple correcte Carme Cruz ha cessat en la direcció.

    Exemple correcte Carme Cruz ha cessat com a directora.


Contràriament al verb dimitir, cessar no admet un ús transitiu.

Exemple correcte Carme Cruz ha dimitit el càrrec.

Exemple incorrecte Carme Cruz ha cessat el càrrec.


No es pot utilitzar, doncs, en el sentit de ‘destituir’ algú del seu càrrec; és un mateix qui cessa en un càrrec.

Exemple correcte La rectora ha destituït el gerent per mala gestió.

Exemple correcte La rectora ha separat del càrrec el gerent per mala gestió.

Exemple correcte La rectora ha rellevat el gerent per mala gestió.

Exemple incorrecte La rectora ha cessat el gerent per mala gestió.


En llenguatge administratiu, sovint es defuig d’aquests verbs transitius (destituir, separar, rellevar, remoure, revocar) per la càrrega negativa que comporten i s’opta per una perífrasi amb cessar que permet utilitzar-lo correctament.

Exemple correcte La rectora ha fet cessar el gerent per mala gestió.

Exemple correcte La rectora ha disposat el cessament del gerent.
Més informació
Rovira, R. «Cessar en el llenguatge administratiu (I i II)». A: Llengua i Administració, 1982, núm. 3 i 4, pàg. 8.

clicar 

De l’acció de prémer algun botó del ratolí de l’ordinador se’n diu clic.

Per expressar verbalment aquesta acció tant es pot dir

Exemple correcte Heu de fer clic amb el botó de la dreta.

Exemple correcte Heu de fer doble clic sobre la icona.

Exemple correcte N’hi ha prou a fer clic en aquesta opció, i en qüestió de segons el procés s’haurà acabat.


com

Exemple correcte Heu de clicar el botó de la dreta.

Exemple correcte Heu de clicar dues vegades sobre la icona.

Exemple correcte N’hi ha prou a clicar en aquesta opció, i en qüestió de segons el procés s’haurà acabat.

contactar 

El verb contactar, que té el sentit de ‘establir contacte’, exigeix un complement precedit de la preposició amb.

Exemple correcte Per resoldre-ho, contacteu amb els gestors de pràctiques del centre.

Exemple incorrecte Per resoldre-ho, contacteu els gestors de pràctiques del centre.


En conseqüència, l’única pronominalització possible és amb el pronom hi, quan el complement és en tercera persona. En la resta de casos (primera i segona), cal deixar el complement explícit.

Exemple correcte Per resoldre la incidència, contacteu-hi.

Exemple incorrecte Per resoldre la incidència, contacteu-los.


Exemple correcte Si t’interessa aquest àmbit de recerca, contacta amb nosaltres!

Exemple incorrecte Si t’interessa aquest àmbit de recerca, contacta’ns!


Al costat del verb contactar, hi ha la construcció posar en contacte, que té un comportament anàleg.

Exemple correcte Per resoldre-ho, poseu-vos en contacte amb els gestors de pràctiques.

Exemple correcte Per resoldre-ho, poseu-vos-hi en contacte.


En contextos que exigeixen molta concisió i en què cal simplificar la informació, com ara llocs web o textos publicitaris, es pot optar per usar simplement Contacte.

Exemple correcte © Universitat de Barcelona, 2021 | Contacte | Mapa del web | Avís legal

Exemple incorrecte © Universitat de Barcelona, 2021 | Contacta’ns | Mapa del web | Avís legal

delegar 

El verb delegar és transitiu, és a dir, va acompanyat de complement directe.

Exemple correcte El rector delega una vicerectora per desenvolupar el projecte.

Exemple correcte El rector delega el projecte en una vicerectora.


En el primer cas, el complement directe fa referència a la persona o l’organisme a qui algú traspassa el poder o encarrega una funció.

Exemple correcte La cap d’estudis pot delegar el secretari per exercir les seves funcions.

Exemple correcte El degà ha de delegar una comissió perquè resolgui els premis.

Exemple correcte La reunió la presideix el secretari o la persona que delegui.


En el segon cas, el complement directe indica els poders o funcions traspassats. La persona o l’organisme que els rep, si s’esmenta, apareix com a complement indirecte precedit de les preposicions a o en.

Exemple correcte La cap d’estudis pot delegar les seves funcions en el secretari.

Exemple correcte El degà ha de delegar els premis a una comissió.

Exemple correcte La reunió la presideix el secretari o la persona en qui delegui l’atribució.


En el cas de construccions en què només s’expressi la persona o l’organisme que rep el poder, sense fer esment ni de les funcions ni de les facultats delegades, cal respectar la construcció transitiva, de manera que aquest element no pot aparèixer precedit de preposició.

Exemple incorrecte La cap d’estudis pot delegar en el secretari.

Exemple incorrecte El degà ha de delegar a una comissió.

Exemple incorrecte La reunió la presideix el secretari o la persona en qui delegui.

dimitir 

El verb dimitir es pot usar com a transitiu, cas en què el complement directe designa el càrrec. Igualment es pot usar amb valor absolut, sense el complement directe explicitat. També es pot usar com a verb intransitiu, seguit de la preposició de o de la locució com a.

Exemple correcte Casajoana es planteja seriosament dimitir el càrrec. [ús transitiu]

Exemple correcte Casajoana es planteja seriosament dimitir. [ús transitiu]

Exemple correcte Casajoana es planteja seriosament dimitir de vicerectora. [ús intransitiu]

Exemple correcte Casajoana es planteja seriosament dimitir com a vicerectora. [ús intransitiu]


El participi d’aquest verb, però, no s’ha d’usar com a adjectiu amb el significat de ‘dimissionari’ ni de ‘destituït’.

Exemple correcte El vicerector dimissionari es presentarà a les properes eleccions.

Exemple incorrecte El vicerector dimitit es presentarà a les properes eleccions.


Exemple correcte Els alts càrrecs destituïts recentment podrien ser processats.

Exemple incorrecte Els alts càrrecs dimitits recentment podrien ser processats.

gaudir 

Amb el sentit de ‘posseir una cosa de la qual traiem un profit, un avantatge’ el verb gaudir sempre s’ha d’utilitzar com a verb intransitiu amb la preposició de.

Exemple correcte D’aquests dies d’afers propis, se’n podrà gaudir amb el vistiplau del cap immediat.

Exemple incorrecte Aquests dies d’afers propis es podran gaudir amb el vistiplau del cap immediat.


Exemple correcte L’immens prestigi de què gaudeixen actualment aquests grups de recerca és ben merescut.

Exemple incorrecte L’immens prestigi que gaudeixen actualment aquests grups de recerca és ben merescut.


En canvi, quan gaudir vol dir ‘fruir’, admet l’ús transitiu, és a dir, amb complement directe.

Exemple correcte Ell sí que gaudeix la vida.


Cal recordar que en català el verb disfrutar és incorrecte i que s’ha de substituir per gaudir, fruir, passar-s’ho bé, etc.

incumbir 

El verb incumbir és sempre intransitiu i, per tant, el complement que l’acompanya ha d’anar introduït per la preposició a.

Exemple correcte Aquest afer no incumbeix al Consell de Govern.

Exemple incorrecte Aquest afer no incumbeix el Consell de Govern.


Segons aquesta precisió, els pronoms febles de tercera persona que substitueixen aquest complement són li per al singular i els per al plural.

Exemple correcte És una qüestió que incumbia al professorat, i li incumbia en gran manera.

Exemple incorrecte És una qüestió que incumbia al professorat, i l’incumbia en gran manera.


Exemple correcte És una qüestió que incumbia a les professores, i els incumbia en gran manera.

Exemple incorrecte És una qüestió que incumbia a les professores, i les incumbia en gran manera.

informar 

El verb informar té significats diferents segons que sigui transitiu (‘posar algú al corrent d’alguna cosa’; ‘dotar de forma’), intransitiu (‘els fiscals i els advocats, parlar en compliment del seu càrrec’) o pronominal (‘procurar-se notícies entorn d’algú o d’alguna cosa’). Cal tenir-ho en compte i evitar l’ús de la forma intransitiva amb complement directe.

Exemple correcte El degà ha informat el rector sobre aquesta qüestió.


Exemple correcte La Comissió ha informat favorablement sobre el projecte.

Exemple incorrecte La Comissió ha informat favorablement el projecte.

interferir 

El verb interferir té significats diferents segons si es fa servir sense pronom (interferir) o com a verb pronominal (interferir-se).

  • Quan s’usa sense pronom significa ‘afectar o produir interferències’, i va seguit d’un complement introduït per la preposició en. És incorrecte, doncs, usar la preposició amb per introduir-lo.

    Exemple correcte El clima interfereix en la vida quotidiana dels habitants d’aquests països.

    Exemple incorrecte El clima interfereix amb la vida quotidiana dels habitants d’aquests països.


    En l’àmbit de la química, però, va seguit d’un complement sense preposició.

    Exemple correcte Un antagonista és un fàrmac que interfereix l’activitat metabòlica d’un enzim, per exemple.


  • Quan s’usa pronominalment, interferir-se significa ‘interposar-se en el camí d’algú o d’alguna cosa’ (tant en sentit real com figurat), i es pot usar sense complement o amb complement de règim.

    Exemple correcte Fins que no es van repartir bé la redacció dels punts de la memòria, s’interferien contínuament.

    Exemple correcte Aquest vicerector tendeix a interferir-se en la gestió del rector.

    Exemple correcte Aquest vicerector tendeix a interferir-se amb el rector.

interposar 

En la llengua general, el verb interposar significa ‘posar una cosa entre dues coses’ i, per tant, és la forma més precisa per referir-se, en l’àmbit jurídic, a l’acció de ‘formalitzar un recurs’, que se situa entre una resolució i el nou tràmit que es genera.

Aquest verb regeix dos complements: el recurs i, opcionalment, contra qui o què s’interposa.

Exemple correcte Han interposat un recurs.
.
Exemple correcte Interposarem un recurs contra el Departament d’Educació.

Exemple correcte L’adjudicatària ha interposat un recurs contra el cens provisional.


La persona o cosa contra la qual s’interposa el recurs, si s’esmenta, va precedida de la preposició contra.

Exemple correcte Han interposat un recurs contra l’acord del Ple.

Exemple inadequat Han interposat un recurs a l’acord del Ple.


Cal tenir en compte que el verb interposar es reserva per als recursos. Per a la resta de documents (demandes, querelles, denúncies, etc.), és preferible de fer servir els verbs formularpresentar.

Exemple correcte Ha presentat una denúncia.

Exemple inadequat Ha interposat una denúncia.

matricular 

En l’àmbit acadèmic, el verb matricular pot portar fins a tres complements: un per indicar la persona inscrita (qui es matricula), un per indicar el lloc on s’inscriu (on es matricula) i, finalment, un altre per indicar el concepte que motiva la inscripció (de què es matricula).

Exemple correcte Ahir el Joan va matricular la nena.

Exemple correcte Ahir el Joan va matricular la nena a l’acadèmia.

Exemple correcte Ahir el Joan va matricular la nena d’un curs d’anglès.

Exemple correcte Ahir el Joan va matricular la nena d’un curs d’anglès a l’acadèmia.


També és possible la forma pronominal matricular-se, que, a diferència de l’anterior, ja duu implícita la persona registrada (qui es matricula) i només pot portar el complement que indica el lloc on es registra (on es matricula) o el que indica el concepte pel qual s’hi registra (de què es matricula).

Exemple correcte La meva germana ja s’ha matriculat.

Exemple correcte La meva germana ja s’ha matriculat a la universitat.

Exemple correcte La meva germana ja s’ha matriculat de tres crèdits.

Exemple correcte La meva germana ja s’ha matriculat de tres crèdits a la universitat.


Els complements que indiquen el lloc on es matricula algú i el concepte de què es matricula s’han d’introduir necessàriament per mitjà d’una preposició. Segons el tipus de complement, es poden fer servir les preposicions a, en i de.

Exemple correcte L’estudiant s’ha matriculat als Serveis Lingüístics.

Exemple correcte L’estudiant s’ha matriculat a la Facultat de Farmàcia.

Exemple correcte L’estudiant s’ha matriculat al/del grau en Farmàcia.

Exemple correcte L’estudiant s’ha matriculat a/en/de l’assignatura de Dret Romà.

Exemple correcte L’estudiant s’ha matriculat al/del curs intensiu d’alemany.

Exemple correcte L’estudiant s’ha matriculat en un / d’un curs de català.

Exemple correcte L’estudiant s’ha matriculat de seixanta crèdits.


Cal posar força atenció a aquestes construccions, atès que el verb matricular exigeix necessàriament que una preposició (a, en o de) introdueixi els complements del tipus assignatura, curs o nombre de crèdits, per exemple.

Exemple correcte Et pots matricular de tres assignatures.

Exemple incorrecte Pots matricular tres assignatures.


Exemple correcte Els estudiants s’han de matricular de més de seixanta crèdits.

Exemple incorrecte Els estudiants han de matricular més de seixanta crèdits.


En aquest sentit, l’exigència de la preposició impedeix que es puguin fer construccions amb les formes de participi (matriculat, matriculada, matriculats i matriculades).

Exemple correcte Demaneu el comprovant del curs de què us heu matriculat.

Exemple incorrecte Demaneu el comprovant del curs matriculat.


Exemple correcte Poden convalidar les assignatures de lliure elecció de què es matriculin.

Exemple incorrecte Poden convalidar les assignatures de lliure elecció matriculades.

preocupar 

El verb preocupar és transitiu en frases com les que es mostren tot seguit. El complement d’aquest verb, doncs, no pot anar introduït per la preposició a.

Exemple correcte Els fets han preocupat la degana de la facultat.

Exemple incorrecte Els fets han preocupat a la degana de la facultat.


Exemple correcte Que no augmentin els sous preocuparà els sindicats.

Exemple incorrecte Que no augmentin els sous preocuparà als sindicats.


Quan el complement del verb preocupar de frases com les anteriors és substituït per un pronom feble de tercera persona, aquest pronom ha de ser el, la, els o les.

Exemple correcte Les conseqüències de la decisió no el preocupen.


Exemple correcte La preocupa suspendre l’examen.


Exemple correcte Els preocupa que no assolim els objectius.


Exemple correcte Això les preocupa.


En aquest sentit, cal remarcar que, en els textos de la Universitat de Barcelona, no és recomanable d’utilitzar el verb preocupar com a intransitiu, encara que aquest sigui un ús generalitzat en altres registres més informals. Per tant, cal anar alerta, sobretot, en la utilització d’alguns pronoms febles:

  • No s’ha de fer servir el pronom li per substituir un complement singular del verb preocupar.

    Exemple incorrecte Les conseqüències de la decisió no li preocupen.


    Exemple incorrecte Li preocupa suspendre l’examen.


  • No s’ha de fer servir el pronom els si es fa referència a un complement femení plural del verb preocupar.

    Exemple correcte Això preocupa les professores del departament. = Això les preocupa.

    Exemple incorrecte Això preocupa les professores del departament. = Això els preocupa.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 4-11-2021
Citació recomanada:
«Règims verbals» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=2106> [consulta: 28 gener 2023].