Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Apostrofació < Ortografia < Qüestions de llengua < Llibre d’estil

Apostrofació


Apostrofació 

L’apòstrof és un signe gràfic representat per una coma volada [’], que té com a funció marcar l’elisió de vocals corresponents a algunes formes de l’article definit, de la preposició de i d’alguns pronoms febles, d’acord amb la norma general d’apostrofació i tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.

S’apostrofen
Davant de vocal
Darrere de vocal
Article definit el
l’estudiant
l’aula
l’híbrid
l’ICS
Article definit la
l’oposició
l’urna
l’ONU
Preposició de
d’antropologia
d’universitats
d’hora
Pronoms febles
l’aprovaré
m’hostatjo
t’adones
n’anomenes
s’examina
aprova’l
torna’m
adona’t
anomena’n
ajeure’s
torna-me’ls
mira’ns

Des del punt de vista gràfic:
  • Convé donar preferència a l’apòstrof tipogràfic, de presentació més acurada.

    Exemple correcte lorganització
    Exemple inadequat l'organització

  • L’apòstrof no s’ha de confondre amb un accent tancat.

    Exemple correcte lEscola dInfermeria
    Exemple incorrecte l´Escola d´Infermeria

  • No s’ha de deixar mai un espai en blanc després de l’apòstrof.

    Exemple correcte lensenyament
    Exemple incorrecte l’  ensenyament

  • L’apòstrof no pot quedar sol a final de ratlla.

    Exemple correcte Les xifres sintetitzen lactivitat del centre.
    Exemple incorrecte Les xifres sintetitzen l
    activitat del centre.
Bibliografia
«Fitxes sobre l’apòstrof a l’Optimot» [en línia]. A: El blog de l’Optimot. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013. <http://optimot.blog.gencat.cat/2013/10/30/fitxes-sobre-lapostrof-a-loptimot-2/> [consulta: 19 novembre 2013].

Institut d’Estudis Catalans. Ortografia catalana [en línia], p. 105-109. <http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf> [consulta: 18 gener 2019].

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pàg. 253-262.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

Norma general 

D’acord amb la norma general, s’apostrofen:
  • Els articles definits el i la davant de vocal o hac muda.

    Exemple correcte l’estudiant, l’aula, l’oposició, l’híbrid, l’asimetria

    Exemple correcte l’Alguer, l’Enric, l’Havana, l’Índia, l’Hospitalet


    L’article la no s’apostrofa, però, davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple correcte la universitat, la institució, la història

    Exemple correcte la Isabel, la Humberta, la Iessa


    No s’apostrofa tampoc l’article femení davant dels mots una (referit a l’hora), ira, host, ni el topònim neerlandès la Haia.

    Exemple correcte la una del migdia
    el control de la ira
    la host invasora
    la declaració de la Haia


  • Els articles personals en i na davant de vocal o hac muda.

    Exemple correcte n’Oriol, n’Hug, n’Aina, n’Imma


    L’article na no s’apostrofa tampoc davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple correcte na Irene, na Isabel, na Humberta


  • La preposició de davant de vocal o hac muda.

    Exemple correcte d’hora, d’universitats, d’asimetria, d’en Jaume

    Exemple correcte d’Antropologia, Eugeni d’Ors, d’Horta


  • Els pronoms febles davant d’un verb que comenci amb vocal i també en les combinacions de dos o més pronoms, davant o darrere del verb.

    Exemple correcte l’aprovaré, l’escric, n’il·lustra

    Exemple correcte te’n recordes, me’n torno, s’ho pensarà
               
    Exemple correcte menja-t’ho, afegeix-te-n’hi, dona-l’hi


    En aquest darrer cas, de combinació de dos o més pronoms, l’apòstrof se sol escriure tan a la dreta com sigui possible.

    Seguint la mateixa regla que s’aplica en els casos de l’article la, el pronom feble femení la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple correcte la ignoren, la unifiquen, la hipnotitza, la hi portaré

Remarques 

Més enllà de la norma general, hi ha una sèrie de remarques que cal tenir en compte a l’hora d’apostrofar.

Abreviatures 

Les abreviatures s’apostrofen seguint la norma general, de manera que l’article singular (el, la) i la preposició de es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers.

Exemple correcte l’apt. 4 [apartat]
el cap. 8 [capítol]

Exemple correcte l’esc. de pares [escola]
la univ. pública [universitat]

Exemple correcte un llibre d’H. Mas [Hermínia]
una obra de F. Eiximenis [Francesc]

Sigles 

  • Davant de sigles que es llegeixen com a mots, els articles el i la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb les regles d’apostrofació.

    Exemple correcte l’IEC, l’INEFC, l’OGO

    Exemple correcte l’ISO, l’OTAN, l’UCI

    Exemple correcte d’INCAVI, d’IVA, d’UNICEF


    L’article la no s’apostrofa tampoc davant de sigles femenines començades per i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple correcte la INTERPOL, la UNESCO, la UEFA


    Davant de sigles que comencen per i o u semivocàliques, no s’apostrofa.

    Exemple correcte el IEN, la UOC, de IATA


    Tampoc no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de davant sigles que comencen per f + consonant o s + consonant.

    Exemple correcte la FCAC, la SCATERM

    Exemple correcte de FNEC, de SMEG


  • En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb vocal, també se segueix la norma general.

    Exemple correcte l’ATS, l’ONG, l’URL

    Exemple correcte d’HTML, d’IPC, d’UGT


    Cal tenir en compte que l’accent recau sempre sobre la darrera lletra.

    L’article la no s’apostrofa mai, doncs, davant de sigles femenines començades per i o u (precedides o no de la consonant hac) que es lletregen.

    Exemple correcte la UB, la ITS, la ITV


  • En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb consonant, s’apostrofen seguint la norma general quan la inicial del nom de la consonant és una vocal.

    Exemple correcte l’FM, l’RD, l’N-II

    Exemple correcte d’LSD, d’FP, d’RNA

Símbols 

En general, no s’apostrofa davant dels símbols.

Exemple correcte El O, el Es, el Sb i el Au són símbols d’elements químics.
El AgNaSO4 és sulfat de plata i sodi.
Tot seguit cal afegir la Ag a la solució.

Exemple correcte Ha llegat 3 milions de ¤.
La notació sin−1 es pot fer servir en comptes de arcsin.
La pèrdua de pes resulta de l’eliminació de H2O.


Els símbols dels punts cardinals es tracten com si fossin sigles i, si correspon, s’apostrofen.

Exemple correcte vent fluix i variable d’ENE i d’NNE


És preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d’especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal.

Exemple correcte l’α-retinol [l’alfa-retinol]
d’L-dopamina 25 [d’eladopamina].

Lletres 

La qüestió de l’apostrofació davant del nom de les lletres depèn de l’alfabet.
  • No s’apostrofa davant dels noms de les lletres de l’alfabet llatí.

    Exemple correcte la a, la u, la essa, la hac

    Exemple correcte de i, de o, de efa, de ema

  • Pel que fa a les lletres d’altres alfabets —com ara el grec, l’hebreu, l’àrab, el ciríl·lic, etc.—, s’apostrofen l’article femení i la preposició de davant dels noms pol·lisílabs, seguint les regles generals d’apostrofació.

    Exemple correcte l’alfa, l’ípsilon [grec]

    Exemple correcte d’eta, d’òmicron [grec]

    Exemple correcte la iota [grec], de uau [àrab]


    No s’apostrofa davant dels noms monosíl·labs.

    Exemple correcte la e [rus], de ain [àrab, hebreu i arameu]


    En els casos en què el nom de la lletra comença per hac aspirada, tampoc no es fa l’apostrofació.

    Exemple correcte la ha [serbi], de he [hebreu]

En cap cas no s’apostrofa davant dels símbols de les lletres, els quals se solen consignar en cursiva, atès el seu valor metalingüístic.

Exemple correcte La e àtona pretònica en mallorquí.
Ocurrències de s sonora en contacte amb vocal.

Exemple correcte La α usada és equivalent a la de l’equació 1.3.1. [alfa, del grec]
El símbol és un reflex de א en posició inicial. [àlef, de l’hebreu]


En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.
Bibliografia
Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició de davant les lletres i els noms de lletra. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics, 2016. <http://criteria.espais.iec.cat/files/2014/04/3-1-3_Apostrofaci%C3%B3-davant-les-lletres-d-altres-alfabets_01.pdf> [consulta: 4 febrer 2019].

Xifres 

S’apostrofa davant de les xifres que comencen per u o onze, d’acord amb la norma general.

Exemple correcte l’1 de setembre
l’XI Jornada de Matemàtiques a l’Escola
un pressupost d’1.354.700 ¤

Casos particulars 


s + consonant 

L’article masculí el s’apostrofa davant de mots, la major part manlleus no adaptats gràficament, que comencen amb essa seguida de consonant.

Exemple correcte l’snack-bar, l’spin, l’stevensonià, l’scherzo, l’SDEUB


No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la essa recolza en la vocal de l’article o la preposició.

Exemple correcte la Scala de Milà, la schola cantorum, la schwatzita, la SCATERM

Exemple correcte de Stendhal, de statu quo, de Sri Lanka, de Schlegel


Funcionen semblantment els manlleus no normalitzats que comencen per z seguida de consonant.

Exemple correcte l’zloty, l’zwitterió

Exemple correcte la Zwolle, la Zvornik

Exemple correcte de Zhmerynka, de Zleby


Cal tenir en compte que força estrangerismes que comencen amb essa seguida de consonant ja han estat catalanitzats amb la inclusió d’una e al principi del mot. Davant d’aquests manlleus adaptats, s’apliquen les regles generals d’apostrofació.
           
Exemple correcte l’estrès, l’espagueti

Exemple correcte l’esmaixada, l’estandardització

Exemple correcte d’estocs, d’escanejar
Bibliografia
Costa Carreras, Joan. «Proposta d’ús de l’apòstrof davant de mots començats amb una consonant fricativa seguida d’una altra consonant» [en línia]. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 2005, núm. 34. <https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128229> [consulta 31 gener 2019].

f + consonant 

L’article masculí el s’apostrofa davant de mots que comencen amb efa seguida de consonant.

Exemple correcte l’ftalat, l’ftàlic, l’FNEE


No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la efa recolza en la vocal de l’article o la preposició.

Exemple correcte la ftaleïna, la ftiriasi, la Fnac

Exemple correcte de ftalocianina, de ftanita, de FNEC
Bibliografia
Costa Carreras, Joan. «Proposta d’ús de l’apòstrof davant de mots començats amb una consonant fricativa seguida d’una altra consonant» [en línia]. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 2005, núm. 34. <https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128229> [consulta 31 gener 2019].

h aspirada 

No s’apostrofa davant de paraules que comencen amb hac aspirada, la major part de les quals provenen d’altres llengües com ara l’anglès, l’alemany o l’àrab. Sovint es tracta de noms propis o mots derivats que tendeixen a conservar aquest so original o bé d’estrangerismes que no han estat adaptats al català.

Exemple correcte el hitlerià, el hip-hop, el halar, el Halley

Exemple correcte la hawaiana, la homeless, la high-life, la Helen

Exemple correcte de Hegel, de Hollywood, de hard rock, de Hillary Clinton


Els manlleus adaptats al català pel que fa a la pronúncia, és a dir, amb hac muda i no aspirada, s’apostrofen.

Exemple correcte l’hàmster, l’hàndicap

Exemple correcte d’handbol, d’hoquei

Prefix a- 

Amb la nova Ortografia catalana (2016), l’article femení la i la preposició de s’apostrofen davant dels mots formats amb el prefix de negació a-.

Exemple correcte l’anormalitat, l’asèpsia, l’asimetria

Exemple correcte d’anormalitat, d’asèpsia, d’asimetria


En textos estrictament orals, es tendeix a obviar l’apostrofació per desfer possibles ambigüitats.

Semivocals 

No s’apostrofa davant de i o u semivocàliques, precedides o no de la consonant hac.

Exemple correcte el iode, el Iemen, el OneDrive

Exemple correcte la hiena, la Iugoslàvia, la UOC

Exemple correcte de iogurt, de Iolanda, de Utah

Noms propis 

Davant de noms propis que comencen amb vocal o hac, s’apostrofa l’article el o la i la preposició de seguint la norma general.

Exemple correcte l’Illa Diagonal, l’Otto Zutz, l’Agut d’Avinyó, l’Habitat


No es fa mai, però, la contracció de la preposició i l’article, que forma part del nom i s’escriu per tant amb la inicial en majúscula.

Exemple correcte d’El Molino, d’Els Quatre Gats, d’El Corte Inglés

Exemple correcte d’Els Catarres

Valor metalingüístic 

No s’apostrofen l’article ni la preposició de quan precedeixen un mot usat amb valor metalingüístic.

Exemple correcte El eixugat de l’exemple és el participi de eixugar.

Exemple correcte El significat de otitis queda aclarit a partir de l’etimologia.

Exemple correcte L’expressió italiana vendetta s’usa en el sentit de ‘ajustament de comptes’.

Exemple correcte La j de majestat és una lletra fricativa.

Marca tipogràfica 

Davant de mots marcats tipogràficament, ja sigui amb lletra cursiva, negreta o entre cometes —baixes, altes o simples—, l’article singular i la preposició de s’apostrofen segons els criteris generals, excepte que precedeixin un mot amb valor metalingüístic.

Exemple correcte Així doncs, l’observació és el primer estadi de tot procés empíric.

Exemple correcte Els procediments bàsics d’asèpsia garanteixen la puresa dels cultius.

Exemple correcte L’«Art pop» és el capítol 4 de l’obra objecte d’estudi.


Ara bé, cal tenir en compte que no es fa mai la contracció de preposició i article si aquest forma part de l’expressió escrita en cursiva, en negreta o entre cometes.

Exemple correcte la redacció d’El Temps

Exemple correcte el seminari d’«Avaluació de la recerca»

Exemple correcte la citació a l’«Aprenentatge de segones llengües»



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 27-3-2019
Citació recomanada:
«Apostrofació» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=266> [consulta: 24 abril 2019].