L’apòstrof és un signe gràfic representat per una coma volada [’], que té com a funció marcar l’elisió de vocals d’algunes formes de l’article definit singular (el, la), de la preposició de i d’alguns pronoms febles, d’acord amb la norma general d’apostrofació i tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.



Des del punt de vista gràfic:

• Convé donar preferència a l’apòstrof tipogràfic, de presentació més acurada.
  
  

  l’organització

  l'organització

  
  
  
• L’apòstrof no s’ha de confondre amb un accent tancat.
  
  

  l’Escola d’Infermeria

  l´Escola d´Infermeria

  
  
  
• No s’ha de deixar mai un espai en blanc després de l’apòstrof.
  
  

  l’ensenyament

  l’  ensenyament

  
  
  
• L’apòstrof no pot quedar sol a final de ratlla.
  
  

  Les xifres sintetitzen l’activitat del centre.

  Les xifres sintetitzen l’ activitat del centre.

• Els articles definits el i la s’apostrofen davant de vocal o hac muda.
  
  

  l’estudiant, l’aula, l’oposició, l’híbrid, l’asimetria

  
  

  l’Alguer, l’Hospitalet, l’Enric, l’Havana, l’Índia, l’Úrsula

  
  
  L’article la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).
  
  

  la institució, la universitat, la història

  
  

  la Isabel, la Urgell, la Humberta

  
  
  No s’apostrofa tampoc davant dels mots una (referit a l’hora), ira i host, ni en el topònim la Haia.
  
  

  la una del migdia el control de la ira la host invasora la declaració de la Haia

  
  
  
• Els articles personals en i na s’apostrofen davant de vocal o hac muda.
  
  

  n’Oriol, n’Hug, n’Aina, n’Imma

  
  
  L’article na no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).
  
  

  na Isabel, na Urgell, na Humberta

  
  
  
• La preposició de s’apostrofa davant de vocal o hac muda.
  
  

  d’hora, d’universitats, d’asimetria, d’en Jaume

  
  

  d’Antropologia, Eugeni d’Ors, d’Horta

  
  
  
• Els pronoms febles s’apostrofen davant dels verbs que comencen amb vocal i també en les combinacions de dos pronoms o més, davant o darrere del verb.
  
  

  l’aprovaré, l’escric, n’il·lustra

  
  

  te’n recordes, me’n torno, s’ho pensarà

             
  

  menja-t’ho, dona-l’hi, afegeix-te-n’hi

  
  
  En el cas de combinació de dos pronoms o més, l’apòstrof se sol escriure tan a la dreta com sigui possible.
  
  Seguint la mateixa regla que s’aplica en els casos de l’article la, el pronom feble femení la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).
  
  

  la ignoren, la unifiquen, la hipnotitza, la hi portaré

Més enllà de la norma general, hi ha una sèrie de remarques que cal tenir en compte a l’hora d’apostrofar:

L’article masculí el s’apostrofa davant de mots que comencen amb essa seguida de consonant, la major part manlleus no adaptats gràficament.



No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la essa recolza en la vocal de l’article o la preposició.




Funcionen de manera semblant els manlleus no normalitzats que comencen per z seguida de consonant.





Cal tenir en compte que força estrangerismes que comencen amb essa seguida de consonant ja han estat catalanitzats amb la inclusió d’una e al principi del mot. Davant d’aquests manlleus adaptats, s’aplica la norma general d’apostrofació.
           

L’article masculí el s’apostrofa davant de mots que comencen amb efa seguida de consonant.



No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la efa recolza en la vocal de l’article o la preposició.

L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant de paraules que comencen amb hac aspirada, la major part de les quals provenen d’altres llengües com ara l’anglès, l’alemany o l’àrab. Sovint es tracta de noms propis o mots derivats que tendeixen a conservar aquest so original o bé d’estrangerismes que no han estat adaptats al català.





Els manlleus adaptats al català pel que fa a la pronúncia, és a dir, amb hac muda i no aspirada, s’apostrofen.

L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant de i o u semivocàliques, precedides o no de la consonant hac.

L’article femení la i la preposició de s’apostrofen davant dels mots formats amb el prefix de negació a- seguint la norma general.




En textos estrictament orals, es tendeix a obviar l’apostrofació per desfer possibles ambigüitats.

Davant de mots marcats tipogràficament, ja sigui amb lletra cursiva, negreta o entre cometes —baixes, altes o simples—, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen seguint la norma general, excepte si precedeixen un mot amb valor metalingüístic o exemplificador.





Ara bé, cal tenir en compte que no es fa mai la contracció de preposició i article masculí si aquest forma part de l’expressió escrita en cursiva, en negreta o entre cometes.

L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen quan precedeixen un mot usat amb valor metalingüístic.

A l’hora d’apostrofar, hi ha una sèrie de casos particulars que cal tenir en compte per aplicar la norma general de manera adequada:

Les abreviatures s’apostrofen seguint la norma general, de manera que l’article el o la i la preposició de es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers.

• Davant de sigles que es llegeixen com a mots, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb la norma general.
  
  

  l’IEC, l’INEFC, l’OGO

  
  

  l’ISO, l’OTAN, l’UCI

  
  

  d’INCAVI, d’IVA, d’UNICEF

  
  
  Per tant, l’article la no s’apostrofa davant de sigles femenines començades per i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).
  
  

  la INTERPOL, la UNESCO, la UFEC

  
  
  Davant de sigles que comencen per i o u semivocàliques, no s’apostrofen ni l’article el o la ni la preposició de.
  
  

  el IEN, la UOC, de IATA

  
  
  Tampoc no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de davant sigles que comencen per f + consonant o s + consonant.
  
  

  la FCAC, la SCATERM

  
  

  de FNEC, de SMEG

  
  
  
• En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb vocal, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb la norma general, tenint en compte que l’accent recau sempre sobre la darrera lletra.
  
  

  l’ATS, l’ONG, l’URL

  
  

  d’IPC, d’OCR, d’UGT

  
  
  Per tant, l’article la no s’apostrofa davant de sigles femenines que es lletregen començades per i o u.
  
  

  la ITV, la UB

  
  
  
• En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb consonant, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen seguint la norma general quan la inicial del nom de la consonant és una vocal.
  
  

  l’FM, l’RD, l’N-340

  
  

  d’LSD, d’FP, d’RNA

En general, l’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols ni les fórmules.




Els símbols dels punts cardinals, però, es tracten com si fossin sigles i, si correspon, s’apostrofen.



És preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d’especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal.



Davant del símbol de l’arrova o del coixinet que precedeixen les mencions i etiquetes de les xarxes socials, s’apostrofa seguint la norma general.

L’apostrofació davant del nom de les lletres depèn de l’alfabet.

• L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant dels noms de les lletres de l’alfabet llatí (i, per tant, les dels alfabets de les llengües romàniques).
  
  

  la a, la u, la essa, la hac

  
  

  de i, de o, de efa, de ema

  
  
  
• Pel que fa a les lletres d’altres alfabets —com ara el grec, l’hebreu, l’àrab, el ciríl·lic, etc.—, s’apostrofen l’article femení i la preposició de davant dels noms polisíl·labs, seguint la norma general d’apostrofació.
  
  

  l’alfa [grec], l’àlef [hebreu], l’àlif [àrab]

  
  

  d’eta, d’ípsilon, d’òmicron [grec]

  
  

  la iota [grec], de uau [àrab]

  
  
  No s’apostrofen, en canvi, davant dels noms monosíl·labs.
  
  

  la e [rus], de ain [àrab, hebreu i arameu]

  
  
  En els casos en què el nom de la lletra comença per hac aspirada, tampoc no es fa l’apostrofació.
  
  

  la ha [serbi], de he [hebreu]

En cap cas no s’apostrofa davant dels símbols de les lletres, els quals se solen consignar en cursiva, atès el seu valor metalingüístic o exemplificador.




En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.

L’article el o la i la preposició de s’apostrofen davant de les xifres que comencen per u o onze, d’acord amb la norma general.



En el cas dels ordinals, només s’apostrofa davant de onzè o onzena.

Davant de noms propis que comencen amb vocal o hac, s’apostrofen l’article el o la i la preposició de seguint la norma general.




Quan l’article forma part del nom propi, i s’escriu per tant amb majúscula inicial, no es fa la contracció habitual i la preposició de s’apostrofa.



El mateix passa quan l’article forma part d’un nom propi estranger no catalanitzat, que s’escriu, per tant, amb majúscula inicial: no es fa la contracció habitual i la preposició de s’apostrofa.



Si el nom propi consta d’una sola lletra, s’apostrofa d’acord amb el criteri d’apostrofació de les lletres.