Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Apostrofació < Ortografia < Qüestions de llengua < Llibre d’estil

Apostrofació


Apostrofació 

L’apòstrof és un signe gràfic representat per una coma volada [’], que té com a funció marcar l’elisió de vocals d’algunes formes de l’article definit singular (el, la), de la preposició de i d’alguns pronoms febles, d’acord amb la norma general d’apostrofació i tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.

S’apostrofa
No s’apostrofa
Article el
l’estudiant, l’indret, l’ungla, l’híbrid

Noms propis: l’Enric, l’Hospitalet
Sigles: l’ICS, l’1
el iogurt, el uombat, el hiat
el hawaià, el Hilton
Article la
l’asimetria, l’illa, l’urna, l’heura
l’Úrsula, l’Índia, l’ONU
la idea, la universitat, la història
la Isabel, la Ilíada, la UGT
la una, la ira, la host, la Haia
la hawaiana, la Helen
Preposició de
d’antropologia, d’universitats, d’hora
d’Organyà, d’ADN, d’11
de iode, de Utah, de Huelva
de Hegel, de Hollywood
Pronoms febles
l’aprovaré, te’n recordes
aprova’l, torna-me’ls
la ignora, la hi pren, la humilia


Des del punt de vista gràfic:

  • Convé donar preferència a l’apòstrof tipogràfic, de presentació més acurada.

    Exemple correcte l’organització
    Exemple inadequat l'organització


  • L’apòstrof no s’ha de confondre amb un accent tancat.

    Exemple correcte l’Escola d’Infermeria
    Exemple incorrecte Escola Infermeria


  • No s’ha de deixar mai un espai en blanc després de l’apòstrof.

    Exemple correcte l’ensenyament
    Exemple incorrecte l’  ensenyament


  • L’apòstrof no pot quedar sol a final de ratlla.

    Exemple correcte Les xifres sintetitzen l’activitat del centre.
    Exemple incorrecte Les xifres sintetitzen l’
    activitat del centre.
Més informació
Institut d’Estudis Catalans. Ortografia catalana [en línia], p. 105-109. <http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf#page=107> [consulta: 18 gener 2019].

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, pàg. 253-262.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

Norma general 

  • Els articles definits el i la s’apostrofen davant de vocal o hac muda.

    Exemple correcte l’estudiant, l’aula, l’oposició, l’híbrid, l’asimetria

    Exemple correcte l’Alguer, l’Hospitalet, l’Enric, l’Havana, l’Índia, l’Úrsula


    L’article la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple correcte la institució, la universitat, la història

    Exemple correcte la Isabel, la Urgell, la Humberta


    No s’apostrofa tampoc davant dels mots una (referit a l’hora), ira i host, ni en el topònim la Haia.

    Exemple correcte la una del migdia
    el control de la ira
    la host invasora
    la declaració de la Haia


  • Els articles personals en i na s’apostrofen davant de vocal o hac muda.

    Exemple correcte n’Oriol, n’Hug, n’Aina, n’Imma


    L’article na no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple correcte na Isabel, na Urgell, na Humberta


  • La preposició de s’apostrofa davant de vocal o hac muda.

    Exemple correcte d’hora, d’universitats, d’asimetria, d’en Jaume

    Exemple correcte d’Antropologia, Eugeni d’Ors, d’Horta


  • Els pronoms febles s’apostrofen davant dels verbs que comencen amb vocal i també en les combinacions de dos pronoms o més, davant o darrere del verb.

    Exemple correcte l’aprovaré, l’escric, n’il·lustra

    Exemple correcte te’n recordes, me’n torno, s’ho pensarà
               
    Exemple correcte menja-t’ho, dona-l’hi, afegeix-te-n’hi


    En el cas de combinació de dos pronoms o més, l’apòstrof se sol escriure tan a la dreta com sigui possible.

    Seguint la mateixa regla que s’aplica en els casos de l’article la, el pronom feble femení la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple correcte la ignoren, la unifiquen, la hipnotitza, la hi portaré

Remarques 

Més enllà de la norma general, hi ha una sèrie de remarques que cal tenir en compte a l’hora d’apostrofar:


s (o z) + consonant 

L’article masculí el s’apostrofa davant de mots que comencen amb essa seguida de consonant, la major part manlleus no adaptats gràficament.

Exemple correcte l’snack-bar, l’spin, l’stevensonià, l’scherzo, l’SDEUB


No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la essa recolza en la vocal de l’article o la preposició.

Exemple correcte la Scala de Milà, la schola cantorum, la schwatzita, la SCATERM

Exemple correcte de Stendhal, de statu quo, de Sri Lanka, de Schlegel


Funcionen de manera semblant els manlleus no normalitzats que comencen per z seguida de consonant.

Exemple correcte l’zloty, l’zwitterió

Exemple correcte la Zwolle, la Zvornik

Exemple correcte de Zhmerynka, de Zleby


Cal tenir en compte que força estrangerismes que comencen amb essa seguida de consonant ja han estat catalanitzats amb la inclusió d’una e al principi del mot. Davant d’aquests manlleus adaptats, s’aplica la norma general d’apostrofació.
           
Exemple correcte l’estrès, l’espagueti

Exemple correcte l’esmaixada, l’estandardització

Exemple correcte d’estocs, d’escanejar
Més informació
Costa Carreras, Joan. «Proposta d’ús de l’apòstrof davant de mots començats amb una consonant fricativa seguida d’una altra consonant» [en línia]. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 2005, núm. 34. <https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128229> [consulta 31 gener 2019].

f + consonant 

L’article masculí el s’apostrofa davant de mots que comencen amb efa seguida de consonant.

Exemple correcte l’ftalat, l’ftàlic, l’FNEE


No s’apostrofen, però, l’article femení la ni la preposició de, ja que la efa recolza en la vocal de l’article o la preposició.

Exemple correcte la ftaleïna, la ftiriasi, la Fnac

Exemple correcte de ftalocianina, de ftanita, de FNEC
Més informació
Costa Carreras, Joan. «Proposta d’ús de l’apòstrof davant de mots començats amb una consonant fricativa seguida d’una altra consonant» [en línia]. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 2005, núm. 34. <https://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128229> [consulta 31 gener 2019].

h aspirada 

L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant de paraules que comencen amb hac aspirada, la major part de les quals provenen d’altres llengües com ara l’anglès, l’alemany o l’àrab. Sovint es tracta de noms propis o mots derivats que tendeixen a conservar aquest so original o bé d’estrangerismes que no han estat adaptats al català.

Exemple correcte el hitlerià, el hip-hop, el halar, el Halley

Exemple correcte la hawaiana, la homeless, la high-life, la Helen

Exemple correcte de Hegel, de Hollywood, de hard rock, de Hillary


Els manlleus adaptats al català pel que fa a la pronúncia, és a dir, amb hac muda i no aspirada, s’apostrofen.

Exemple correcte l’haixix, l’harakiri

Exemple correcte d’handbol, d’hoquei

Semivocals 

L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant de i o u semivocàliques, precedides o no de la consonant hac.

Exemple correcte el iode, el hiat, el OneDrive [wəndrīv]

Exemple correcte la iarda, la hiena, la UOC

Exemple correcte de iogurt, de Iolanda, de Utah

Prefix a- 

L’article femení la i la preposició de s’apostrofen davant dels mots formats amb el prefix de negació a- seguint la norma general.

Exemple correcte l’anormalitat, l’asèpsia, l’asimetria

Exemple correcte d’anormalitat, d’asèpsia, d’asimetria


En textos estrictament orals, es tendeix a obviar l’apostrofació per desfer possibles ambigüitats.

Marca tipogràfica 

Davant de mots marcats tipogràficament, ja sigui amb lletra cursiva, negreta o entre cometes —baixes, altes o simples—, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen seguint la norma general, excepte si precedeixen un mot amb valor metalingüístic o exemplificador.

Exemple correcte Amb la crisi s’ha posat en qüestió l’statu quo actual.

Exemple correcte Els procediments bàsics de l’asèpsia garanteixen la puresa dels cultius.

Exemple correcte La directora va qualificar la intervenció d’«extraordinària».


Ara bé, cal tenir en compte que no es fa mai la contracció de preposició i article masculí si aquest forma part de l’expressió escrita en cursiva, en negreta o entre cometes.

Exemple correcte la redacció d’El Temps

Exemple correcte els blocs clàssics d’el saber, el saber fer i el saber ser i estar

Exemple correcte el comissari d’«Els ibers, prínceps d’Occident»

Valor metalingüístic 

L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen quan precedeixen un mot usat amb valor metalingüístic.

Exemple correcte El eixugat de l’exemple és el participi de eixugar.

Exemple correcte L’estudi se centra en la e àtona pretònica en mallorquí.

Exemple correcte L’expressió italiana vendetta s’usa en el sentit de ‘ajustament de comptes’.

Casos particulars 

A l’hora d’apostrofar, hi ha una sèrie de casos particulars que cal tenir en compte per aplicar la norma general de manera adequada:


Abreviatures 

Les abreviatures s’apostrofen seguint la norma general, de manera que l’article el o la i la preposició de es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers.

Exemple correcte l’apt. 4 [apartat]
el cap. 8 [capítol]

Exemple correcte l’ed. rev. [edició revisada]
la u. m. [unitat monetària]

Exemple correcte un llibre d’H. Mas [Hermínia]
una obra de F. Eiximenis [Francesc]

Sigles 

  • Davant de sigles que es llegeixen com a mots, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb la norma general.

    Exemple correcte l’IEC, l’INEFC, l’OGO

    Exemple correcte l’ISO, l’OTAN, l’UCI

    Exemple correcte d’INCAVI, d’IVA, d’UNICEF


    Per tant, l’article la no s’apostrofa davant de sigles femenines començades per i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple correcte la INTERPOL, la UNESCO, la UFEC


    Davant de sigles que comencen per i o u semivocàliques, no s’apostrofen ni l’article el o la ni la preposició de.

    Exemple correcte el IEN, la UOC, de IATA


    Tampoc no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de davant sigles que comencen per f + consonant o s + consonant.

    Exemple correcte la FCAC, la SCATERM

    Exemple correcte de FNEC, de SMEG


  • En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb vocal, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb la norma general, tenint en compte que l’accent recau sempre sobre la darrera lletra.

    Exemple correcte l’ATS, l’ONG, l’URL

    Exemple correcte d’IPC, d’OCR, d’UGT


    Per tant, l’article la no s’apostrofa davant de sigles femenines que es lletregen començades per i o u.

    Exemple correcte la ITV, la UB


  • En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb consonant, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen seguint la norma general quan la inicial del nom de la consonant és una vocal.

    Exemple correcte l’FM, l’RD, l’N-340

    Exemple correcte d’LSD, d’FP, d’RNA

Símbols 

En general, l’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols ni les fórmules.

Exemple correcte El O, el Es, el Sb i el Au són símbols d’elements químics.
Tot seguit cal afegir la Ag a la solució.
El H2O es desplaça a 110 °C.

Exemple correcte Ha llegat 3 milions de €.
La notació sin−1 es pot fer servir en comptes de arcsin.
El pH de les dissolucions s’ajusta afegint H2SO4.


Els símbols dels punts cardinals, però, es tracten com si fossin sigles i, si correspon, s’apostrofen.

Exemple correcte pista forestal orientada a l’E
vent fluix i variable d’ENE i d’NNE


És preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d’especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal.

Exemple correcte l’α-retinol [l’alfa-retinol]
d’L-dopamina 25 [d’eladopamina].


Davant del símbol de l’arrova o del coixinet que precedeixen les mencions i etiquetes de les xarxes socials, s’apostrofa seguint la norma general.

Exemple correcte Us interessa l’#arqueologia? No us perdeu el nou número de la revista «Estrat Crític».

Exemple correcte L’@IEC comunica que ja es pot consultar en línia la nova «Gramàtica essencial de la llengua catalana».

Exemple correcte Avui hem participat en les sessions de benvinguda dels estudiants internacionals a les facultats d’@EducacioUB.

Lletres 

L’apostrofació davant del nom de les lletres depèn de l’alfabet.

  • L’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant dels noms de les lletres de l’alfabet llatí (i, per tant, les dels alfabets de les llengües romàniques).

    Exemple correcte la a, la u, la essa, la hac

    Exemple correcte de i, de o, de efa, de ema


  • Pel que fa a les lletres d’altres alfabets —com ara el grec, l’hebreu, l’àrab, el ciríl·lic, etc.—, s’apostrofen l’article femení i la preposició de davant dels noms polisíl·labs, seguint la norma general d’apostrofació.

    Exemple correcte l’alfa [grec], l’àlef [hebreu], l’àlif [àrab]

    Exemple correcte d’eta, d’ípsilon, d’òmicron [grec]

    Exemple correcte la iota [grec], de uau [àrab]


    No s’apostrofen, en canvi, davant dels noms monosíl·labs.

    Exemple correcte la e [rus], de ain [àrab, hebreu i arameu]


    En els casos en què el nom de la lletra comença per hac aspirada, tampoc no es fa l’apostrofació.

    Exemple correcte la ha [serbi], de he [hebreu]


En cap cas no s’apostrofa davant dels símbols de les lletres, els quals se solen consignar en cursiva, atès el seu valor metalingüístic o exemplificador.

Exemple correcte La e àtona pretònica en mallorquí.
Ocurrències de s sonora en contacte amb vocal.

Exemple correcte La α usada és equivalent a la de l’equació 1.3.1. [alfa, del grec]
El símbol és un reflex de א en posició inicial. [àlef, de l’hebreu]


En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.
Més informació
Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició ‘de’ davant les lletres i els noms de lletra. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics, 2016. <http://criteria.espais.iec.cat/files/2014/04/3-1-3_Apostrofaci%C3%B3-davant-les-lletres-d-altres-alfabets_01.pdf> [consulta: 4 febrer 2019].

Xifres 

L’article el o la i la preposició de s’apostrofen davant de les xifres que comencen per u o onze, d’acord amb la norma general.

Exemple correcte l’11 de juny
un pressupost d’1.354.700


En el cas dels ordinals, només s’apostrofa davant de onzè o onzena.

Exemple correcte l’XI Jornada de Matemàtiques a l’Escola
l’11a clàusula del contracte

Exemple correcte el I Congrés de Medicina
Exemple incorrecte l’I Congrés de Medicina

Noms propis 

Davant de noms propis que comencen amb vocal o hac, s’apostrofen l’article el o la i la preposició de seguint la norma general.

Exemple correcte l’Illa Diagonal, l’Otto Zutz, l’Agut d’Avinyó, l’Habitat

Exemple correcte Tenir nocions bàsiques d’SPSS [programari estadístic].


Quan l’article forma part del nom propi, i s’escriu per tant amb majúscula inicial, no es fa la contracció habitual i la preposició de s’apostrofa.

Exemple correcte d’Els Catarres, d’Els Quatre Gats, d’El Temps


El mateix passa quan l’article forma part d’un nom propi estranger no catalanitzat, que s’escriu, per tant, amb majúscula inicial: no es fa la contracció habitual i la preposició de s’apostrofa.

Exemple correcte d’El Greco, d’El Roto, d’El Callao, d’El Salvador


Si el nom propi consta d’una sola lletra, s’apostrofa d’acord amb el criteri d’apostrofació de les lletres.

Exemple correcte Traduïu l’organigrama en la darrera versió de R [aplicació informàtica].



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 15-7-2022
Citació recomanada:
«Apostrofació» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=266> [consulta: 8 febrer 2023].