Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Accent diacrític < Ortografia < Qüestions de llengua < Llibre d’estil

Accent diacrític

Accent diacrític 

Llibre d’estil
>
Qüestions de llengua
>
Ortografia
L’accent diacrític permet de distingir mots que tenen una mateixa forma gràfica però un significat diferent i, per tant, serveix per evitar possibles confusions.

  • Hi ha quinze mots monosíl·labs que, excepcionalment, s’accentuen.

    Exemple correcte
    bé
    déu
    és
    mà
    més
    món
    pèl
    què
    sé
    sí
    sòl
    són
    té
    ús
    vós


  • Els plurals d’aquests mots conserven l’accent si continuen coincidint gràficament amb el plural dels mots que no en porten.

    Exemple correcte béns, déus, pèls, quès, sís, sòls

    Exemple correcte mans, mons


  • Els compostos i derivats d’aquests monosíl·labs no s’accentuen.

    Exemple correcte adeu, marededeu, pregadeu, redeu, semideu
    almon, rodamon
    a contrapel, a l’empel, repel
    entresol, subsol, vertisol


  • Conserven, en canvi, l’accent els compostos que han de portar guionet.

    Exemple correcte déu-vos-guard, déu-n’hi-do, mà-llarg, més-dient, pèl-roig


  • Així doncs, han deixat de dur accent tota una sèrie de mots d’ús habitual.

    Exemple correcte bota (botes), dona (dones), feu, desfeu, refeu, fora, molt (molta, molts, moltes), mora (mores), net (neta, nets, netes), besnet, rebesnet, os (ossa, ossos, osses), soc, vens, venen, ves


D’altra banda, en alguns casos molt puntuals i justificats, s’admet un ús discrecional de l’accent diacrític.

  • En topònims.

    Exemple correcte Jóc, Móra
    carrer del Cós, clot de l’Ós


  • En enunciats aïllats (com ara títols, eslògans, etiquetes, etc.) per evitar ambigüitats que no resol el context comunicatiu.

    Exemple correcte S’han trobat restes d’óssos al bosc.

    Exemple correcte S’han trobat restes d’ossos al bosc.


  • En transcripcions d’usos metalingüístics, medievals o dialectals.
Bibliografia
Ortografia catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2017, p. 96-99. <http://www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf#page=98> [consulta: 13 febrer 2021].

Taula de diacrítics 

Llibre d’estil
>
Qüestions de llengua
>
Ortografia
>
Accent diacrític
Mots amb accent
Mots sense accent
bé [béns]

  • La ciència del bé i del mal.

  • L’economia dels béns comuns.

  • Respirar bé per concentrar-se millor.

  • Ara bé, l’homologació és necessària.
be [bens]

  • Amb be alta o ve baixa?

  • Sacrifiquen les vedelles o els bens.
déu [déus]

  • Si Déu no existís, caldria inventar-lo.

  • Els déus de les tragèdies gregues.
deu [deus]

  • Pseudomones en aigua de deus.

  • Un conveni signat per deu universitats.

  • Li deu diners.

  • Deu ser un privilegi per a la Facultat.
és
  • L’assegurança és obligatòria.
es
  • Com es pot fer l’avaluació continuada?

  • Anirem a es Mercadal.

  • Fa unes es molt elegants.
mà
  • Articulacions de la mà.
ma
  • Ma mare no és d’aquí.
més
  • Per saber-ne més.

  • Ves més enllà.

  • Les sumes s’indiquen amb un més.
mes
  • Al mes de març hi haurà dues sessions.

  • Va dir que ho faria, mes no ho farà.
món
  • Una de les millors universitats del món.
mon
  • Aquesta tesi l’he dedicada a mon pare.
pèl [pèls]

  • Lleu caiguda del pèl corporal.

  • Això fa posar els pèls de punta!
pel [pels]

  • Navegació pel Campus Virtual.

  • Activitat finançada pels centres.
què [quès]

  • Què he de saber?

  • La proporció en què es dona el fenotip.

  • Els quès i els perquès en sociolingüística.
que [ques]

  • que bonic!

  • Les dades que es mostren.

  • En cas que no es pugui fer la trucada.

  • Les subordinades i els ques explicatius.
sé
  • Com sé si tinc el nivell.
se
  • La UB se suma a l’Any Fabra.
sí [sís]

  • Dir que sí o dir que no.

  • El sís de la campanya.
si [sis]

  • No té validesa per si mateix.

  • Els sis condicionals fan veure el dubte.

  • Si optes per aquesta modalitat, millor.

  • Concert en si bemoll.

  • Dins el si de cada universitat.
sòl [sòls]

  • Els efectes de la contaminació del sòl.

  • La fertilitat dels sòls mediterranis.
sol [sols]

  • Curiosa aparició de dos sols al matí.

  • Recitada en clau de sol.

  • És important aprendre a estar sol.

  • El terme que se sol fer servir actualment.
són
  • Què són els màsters universitaris?
son
  • El son és un procés fisiològic.

  • La son és una font d’estrès.

  • Ha vingut son germà a veure’l.
té
  • Quines responsabilitats té l’estudiant?
te
  • Registrar-te com a usuari.

  • Els beneficis de beure te.

  • Taula comença per la lletra te.
ús
  • Reglament d’ús dels mitjans electrònics.
us
  • Ja us podeu inscriure al curs.

  • Fa unes us molt elegants.
vós
  • Es recomana usar el tractament de vós.
vos
  • Animeu-vos a estudiar alemany.


Remarques

Hi ha algunes pistes per recordar en quin mot recau l’accent diacrític:

  • Si un dels mots és àton, el diacrític sempre cau, evidentment, en el que té la vocal tònica.

  • Si hi ha diferència d’obertura vocàlica, porta diacrític el que té la vocal tancada.

  • En el cas de sòl i sol, s’ha optat per accentuar el mot menys freqüent.

Diacrítics antics 

Llibre d’estil
>
Qüestions de llengua
>
Ortografia
>
Accent diacrític
La nova ortografia (2016) de l’Institut d’Estudis Catalans redueix la llista actual de mots diacrítics a quinze.

La taula següent recull les paraules que portaven accent i ja no en porten, per bé que excepcionalment es pot fer servir en casos concrets, quan hi hagi una possible confusió de significat.
adéu, adéus (adéu-siau)
almón
bóta, bótes
cóc, cócs
cóm, cóms
cóp, cóps
cós, cóssos
dóna, dónes
entresòl, entresòls, grata-sòl, grata-sòls, litosòl, litosòls, mol·lisòl, mol·lisòls, paleosòl, paleosòls, regosòl, regosòls, ressòl, ressòls, subsòl, subsòls, vertisòl, vertisòls
féu (contraféu, desféu, estraféu, perféu, reféu, satisféu)
fóra
jóc, jócs
marededéu, marededéus
mèu, mèus (a gatamèus)
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (remòlt, remòlta, remòlts, remòltes)
móra, móres
nét, néta, néts, nétes (besnét, besnéta, besnéts, besnétes, quadrinét, quadrinéta, quadrinéts, quadrinétes, rebesnét, rebesnéta, rebesnéts, rebesnétes, renét, renéta, renéts, renétes)
nós (nòs)
ós, óssa, óssos, ósses
pórca, pórques
pregadéu, pregadéus
redéu
repèl, repèls (a contrapèl, a l’empèl)
rés
rodamón, rodamóns
ròssa, ròsses
séc, sécs
sègle, sègles
semidéu, semidéus
sèu, sèus
sóc, só
submón, submóns
tòt, tòts
vénda, véndes
véns, vénen (revéns, revénen)
vés
véu (benvéu, entrevéu, malvéu, prevéu)
Bibliografia
Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/acbrpu/alma991007872809706708 [consulta: 20 setembre 2021].


Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 16-11-2021
Citació recomanada:
«Accent diacrític» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=3141> [consulta: 27 gener 2022].