SocUB és l’aplicació institucional de la Universitat de Barcelona perquè la comunitat universitària tingui sempre a l’abast la informació i els serveis més necessaris. Entre altres funcions, permet rebre notificacions institucionals diverses.

Atès que la plataforma és multiidioma, es poden rebre les notificacions en català, castellà o anglès, segons l’idioma que s’hagi seleccionat. Cal tenir present, però, que les notificacions de centre i de les unitats o serveis que imparteixen docència no estan diferenciades per llengua. Això vol dir que tothom rep el mateix missatge, independent de l’idioma en què es tingui la plataforma.

Com que es poden enviar notificacions de diversos tipus i emissors, convé limitar-ne el volum i assegurar-se que siguin realment útils.

Les notificacions han de ser:

• Rellevants: informació important i de valor, especialment relacionada amb qüestions institucionals o acadèmiques (canvis en els procediments o en els terminis administratius).
  
  
• Urgents: informació que ha de ser comunicada amb immediatesa, especialment relacionada amb qüestions de logística (tancaments imprevistos o situacions d’emergència).
  
  
• Pràctiques: informació sobre alguna acció que han de fer els destinataris (portar documentació a secretaria o sol·licitar una cita prèvia).

Pel que fa a la redacció, amb vista a garantir una certa coherència i estil institucionals, s’estableixen una sèrie de recomanacions, d’una banda, sobre el títol de la notificació i, de l’altra sobre el cos.

Atès que la plataforma SocUB és multiidioma, l’estudiant rep les notificacions en català, castellà o anglès, segons l’idioma que hagi seleccionat. El missatge s’ha d’enviar, doncs, en les tres llengües en paral·lel.





Les notificacions de centre o les d’unitats i serveis que imparteixen docència a l’alumnat, però, no estan diferenciades per llengua. Tots aquests estudiants reben exactament el mateix missatge, independentment de l’idioma en què tinguin la plataforma. En aquest cas, la informació s’ha de proporcionar, com a mínim, en català i queda a criteri de l’emissor si, dins del cos del missatge, s’hi inclouen les altres llengües.

En cas que la notificació inclogui el text en altres llengües, les traduccions han de ser paral·leles i cal vetllar, especialment, per l’extensió, que convé que no superi les cent paraules.

El títol és el text que apareix tant a la notificació automàtica que rep l’estudiant com a la pàgina d’alertes de l’aplicació, on hi ha la llista de totes les notificacions (llegides i no llegides).

Avís de notificació del sistema Android i del sistema iOS, i resum de les alertes rebudes.

A l’hora de crear el títol, cal respectar l’estructura NOM DEL CANAL O TEMA | Descripció del missatge.





Cal deixar, doncs, un únic espai en blanc al davant i al darrere de la barra; compondre en majúscules el nom complet del canal o tema; conservar la majúscula inicial d’aquests dos elements i dels noms propis que puguin contenir, i obviar els punts finals.

En relació amb l’extensió, és aconsellable que tingui trenta caràcters, aproximadament, perquè ocupi una sola línia. En tot cas, a partir dels cinquanta-sis caràcters el text queda tallat i no es mostra.

El nom del canal o tema depèn tant de l’emissor com del contingut de la notificació. Al costat de «Facultat», que precedeix les comunicacions dels centres que arriben únicament als estudiants que hi estan matriculats, la resta de noms no són una llista tancada. Estan pensats per contextualitzar les notificacions, especificar el contingut de què tracten i ajudar a discernir la urgència o pertinència del missatge.

La descripció del missatge ha de ser breu, clara i precisa. Permet fer-se una idea ràpida del contingut, i de la importància i la urgència de llegir-lo. Per això, és important triar bé les paraules que es fan servir i evitar títols massa genèrics o imprecisos.

El contingut del missatge s’ha de redactar de manera breu, clara i entenedora, amb la informació estrictament necessària per a l’estudiant. En aquest sentit, les notificacions no han de superar les cent paraules i la informació addicional, si n’hi ha, ha d’anar degudament enllaçada.

La distribució en paràgrafs del cos del missatge facilita la lectura i deixar una ratlla en blanc entre paràgrafs afavoreix la llegibilitat.



Des del punt de vista gràfic, l’editor permet fer servir la negreta (per destacar alguna paraula clau), la cursiva (per als estrangerismes i els títols d’obres) o les llistes (per presentar la informació ben estructurada). És convenient, però, mantenir l’estil Normal i la lletra Sans Serif que ve per defecte. En tot cas, convé fer servir les opcions de format adequadament i amb mesura.

La informació addicional s’enllaça degudament en el nucli del text i no es consigna en un paràgraf a banda al peu de l’escrit. Convé limitar els enllaços a contingut important i pertinent, com ara la notícia relacionada, la pàgina web vinculada, etc.

S’enllacen paraules o expressions clau, informativament rellevants i tan concises com sigui possible. Per tant, no queden enllaçats articles o preposicions previs, ni signes de puntuació posteriors.





Per afegir enllaços, se selecciona el text concret que es vol enllaçar i es fa clic al botó d’enllaç (🔗).

Aquest botó obre la finestra Add link, que permet escriure l’URL corresponent. A mesura que s’escriu, apareixen dues opcions de les quals cal seleccionar-ne sempre una:

• Open URL, que obre l’enllaç a la mateixa aplicació SocUB. Aquesta opció es recomana en cas que la pàgina de destinació estigui adaptada a dispositius mòbils.
  
  
• Open URL (in external browser), que obre l’enllaç en una finestra del navegador del mòbil. Aquesta opció es recomana en cas que la pàgina de destinació no estigui adaptada a dispositius mòbils.

Tots els missatges han d’anar signats. La signatura identifica l’autoria institucional de cada notificació i es compon en una sola línia. Si l’emissor és un centre o una unitat, convé especificar-la després d’un punt.





Pel que fa als tractaments personals, per a l’emissor es recomanen les formes impersonals (tercera persona del singular) pròpies dels avisos clàssics i de la comunicació formal. En canvi, per al destinatari s’opta per la segona persona del singular (tu), que permet un discurs molt directe, especialment adequat per a l’alumnat.



Per acabar, abans de demanar la correcció de la notificació als tècnics de referència, és important revisar-la des del punt de vista tant conceptual (d’ordenació de les idees i precisió del text) com ortogràfica. Els verificadors són una eina de gran ajuda per detectar errors ortogràfics i mecanogràfics, i convé tenir-los actius sempre que es redacta.