Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Ordenació de referències bibliogràfiques < Referència bibliogràfica < Referències i citacions bibliogràfiques < Convencions < Llibre d’estil

Ordenació de referències bibliogràfiques


Ordenació de referències bibliogràfiques 

Les referències bibliogràfiques apareixen generalment en forma de llista al final d’un text o d’una part d’aquest (per exemple, al final d’un capítol), seguint un sistema d’ordenació alfabètic, temàtic o numèric.

La tria del sistema d’ordenació de les referències bibliogràfiques depèn sovint de criteris, normatives o recomanacions adoptats segons el tipus de document en què s’insereix la bibliografia i l’àmbit d’especialitat, però és important que sigui coherent i homogeni dins d’un mateix document.
Bibliografia
Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. 4a ed. Gijón: Trea, 2012, p. 99.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.

The Chicago manual of style. 14a ed. Chicago: University of Chicago Press, 1993, p. 235-240.

Ordenació alfabètica 

En l’ordenació alfabètica, les referències bibliogràfiques s’ordenen alfabèticament per la responsabilitat principal, i si no n’hi ha, pel títol. D’aquesta manera es facilita la localització i consulta de la bibliografia.

Exemple correcte Bibliografia

Ajuda’m: guia per a l’acolliment cultural dels estudiants estrangers (2001). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana.
 
Bofarull, Jordi de; Montserrat, Anna (2001). Praxi lingüística: II. Documents administratius. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Servei Lingüístic. (Textos de Normalització Lingüística; 5).

Cyrano de Bergerac (2009). L’altre món. Traducció de Martí de Riquer i Jordi Raventós. Barcelona: Adesiara.

L’illa de l’holandès [pel·lícula cinematogràfica] (2002). Sigfrid Monleón (dir.). Barcelona: Lauren Films (104 min).

Marquet, Lluís (2002). «Sobre el mot ‘solapa’ i derivats». Llengua Nacional, núm. 38, p. 19.

Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (1996). Guia lingüística pràctica 1. Dubtes lingüístics més freqüents. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

  • Quan hi ha més d’una obra d’un mateix autor, les referències s’ordenen cronològicament. Si hi ha més d’una obra d’un mateix any, després de l’any s’hi ha d’afegir les lletres a, b, etc. en cursiva perquè es pugui fer la citació bibliogràfica corresponent.

    Exemple correcte Espinar Vicente, José María (1987). La extranjería en el sistema español de derecho internacional privado. Granada: TAT.

    Espinar Vicente, José María (1988a). Derecho procesal civil internacional. Madrid: La Ley.

    Espinar Vicente, José María (1988b). La nacionalidad. 2a ed. Granada: TAT.


    No es recomana l’ús del guió llarg doblat per substituir la responsabilitat principal perquè dificulta la lectura i el reaprofitament de les referències bibliogràfiques.

    Exemple inadequat Coromines, Joan (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona: Barcino.

    —— (1971). Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor.

  • Si entre les obres d’un autor n’hi ha que han estat escrites en col·laboració, primer s’han de consignar les d’autoria única i després les col·lectives.

    Exemple correcte Wellek, René (1965). Confrontations: studies in the intellectual and literary relations betwen Germany, England, and the United States during the nineteenth century. Princeton (N. J.): Princeton University Press.

    Wellek, René (1972). Grenzziehungen: Beiträge zur Literaturkritik. Stuttgart [etc.]: Kohlhammer.

    Wellek, René; Warren, Austin (1993). Teoría literaria. Madrid: Gredos.

  • En les referències que s’ordenen pel títol, si comença amb una xifra aràbiga, tant si és ordinal com si és cardinal, s’ordena per ordre creixent davant de les referències que comencen amb lletres. I si el títol comença per una xifra romana, s’ordena alfabèticament com si es tractés d’una lletra majúscula.

    Exemple correcte 5 anys de converses a l’Ateneu II (1992). L’Hospitalet [de Llobregat]: Ateneu de Cultura Popular.

    Abella Pons, Francesc R. Indicadors psicopatològics en un grup d’heroïnòmans: estudi del trastorn esquizotípic de la personalitat [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1999. [Tesi doctoral].  <http://www.tesisenred.net/handle/10803/2682/> [Consulta: 15 maig 2017]. ISBN: 84-688-1081-9.

    Fabra, Pompeu (1984). Converses filològiques II. Barcelona: Edhasa, p. 508-509.

    VIII Congrés científic hebreu a Europa: Barcelona, 10-13.X.1988 (1988). [Barcelona]: [s. n.].

    Wellek, René; Warren, Austin (1993). Teoría literaria. 4a ed. Madrid: Gredos.

    XX Concurs literari Sant Jordi: el Vendrell 1993 (1993). El Vendrell: Ajuntament. Àrea de Cultura.


Ordenació temàtica 

L’ordenació temàtica és una altra manera de presentar una llista bibliogràfica. Pot ser que interessi distribuir les referències segons la temàtica, segons que es tracti d’obres generals o especialitzades, obres de lectura obligatòria o opcional (programa d’una assignatura), llibres o articles, entre d’altres. En aquests casos, tot i que la llista se subdivideix en diversos apartats, l’ordenació a l’interior de cadascun acostuma a ser alfabètica.

Exemple correcte Bibliografia

Obligatòria

Alon, Uri. (2007). An Introduction to Systems Biology. Boca Raton (Fla.) [etc.]: Chapman and Hall.

Davidson, Eric H. (2006). The regulatory genome: Gene regulatory networks in development and evolution. Amsterdam; London: Academic Press.


Optativa

Carey, Michael; Smale, Stephen T. (2009). Transcriptional regulation in Eukaryotes. New York: Cold Spring Harbor Laboratory Press.

Ordenació numèrica 

Quan s’utilitza el sistema numèric de citació bibliogràfica, cada referència bibliogràfica va precedida d’un número i la llista ubicada a la part final del document s’ordena numèricament, tot i que pot fer-se de dues maneres diferents:
  • La llista de referències segueix l’ordre en què les obres se citen per primera vegada en el text. Aquesta és pròpiament l’ordenació numèrica per ordre de citació, i normalment no coincideix amb l’ordre alfabètic de les referències.

    Exemple correcte Bibliografia

    1. Navarro Flores, Andrés (1989). Contaminación y evolución geoquímica del agua subterránea del acuífero aluvial del Valle del Congost (Barcelona). [Madrid]: Boletín Geológico y Minero, p. 20.

    2. Landolt, Dieter (1993). Corrosion et chimie de surfaces des métaux. Lausanne: Presses Polytechniques et Universitaires Romandes.

    3. Henstridge, Martin C.; Ward, Kristopher R.; Compton, Richard G. (2014). «The Marcus-Hush model of electrode kinetics at a single nanoparticle». Journal of Electroanalytical Chemistry, 714, p. 14-18.

  • Les referències s’ordenen alfabèticament i després es numeren segons aquest ordre. Això implica que dins de text, les citacions no són correlatives.

    Exemple correcte Referències bibliogràfiques

    1. Apirion, David (1984). Processing of RNA. Boca Raton, Fla.: CRC Press.

    2. Jeanteur, Philippe (ed.) (1997). Cytoplasmic gate of messenger RNA. Berlin: Springer.

    3. Rij, Ronald P. van (2011). Antiviral RNAi: concepts, methods, and applications [en línia]. Totowa (N. J.): Humana Press.
    <http://www.springerprotocols.com/BookToc/doi/10.1007/978-1-61779-037-9> [Consulta: 15 maig 2017].

    Exemple correcte Dins de text:

    En Escherichia coli, el processament de l’rRNA 5S el duu a terme l’RNasa E (6), un enzim essencial (2) que també té un paper important en la degradació de l’mRNA (14) i el processament de l’rRNA 16S i del tRNA.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 14-10-2016
Citació recomanada:
«Ordenació de referències bibliogràfiques» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri_bloc.php?id=358> [consulta: 21 gener 2021].