Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Revisió < Producció de textos < Llibre d’estil

Revisió


Revisió 

Després de la redacció d’un text o document, i abans de considerar que ja s’ha enllestit, la revisió és la darrera fase per aconseguir un text definitiu de qualitat. Cal considerar com a esborranys provisionals els primers textos de la fase de redacció i no confondre’ls amb el text definitiu.

Revisar vol dir, d’una banda, fer una última lectura sencera del text final per comprovar que:
  • S’ajusta a les propietats textuals de coherència, cohesió, precisió i claredat, que ja s’han d’haver tingut en compte en el moment de la redacció.
  • S’adequa a les característiques que li són pròpies, d’acord amb el tipus de document, l’objectiu proposat, a qui s’adreça, la situació comunicativa en què es dona, la funció, etc.
  • Conté tots els continguts i apartats que ha de tenir.

I, de l’altra, també vol dir fer les esmenes i canvis que siguin necessaris per millorar-ne la llegibilitat; i per assegurar-ne la correcció gramatical i d’estil, i l’adequació dels aspectes formals.

Exposició del contingut i llegibilitat 

Abans de donar per acabat el text, cal rellegir-lo i assegurar-se que s’entén, i que conté tots els continguts i parts pertinents.

En el cas de textos llargs i complexos, un recurs útil per assegurar la claredat o bona llegibilitat del text és demanar-ne una lectura a una altra persona; en estar menys familiaritzada amb el document, pot ajudar a detectar on hi ha qüestions mal expressades, relacions d’idees no prou evidents o argumentacions que no estan justificades amb claredat. En alguns documents acadèmics, com ara els treballs finals de grau o màster, o en les tesis, aquesta funció l’acostumen a fer els tutors o directors en el transcurs del seguiment del treball.

Així, per aconseguir textos llegibles, es recomana:
  • Revisar que l’exposició segueix un desenvolupament lògic i que cada informació és en la part del document que li correspon.
  • Seguir els consells que es detallen a l’apartat «Redacció», com ara considerar la llargada de les frases i paràgrafs, seguir l’ordre natural dels constituents de la frase, usar connectors per relacionar les idees i triar frases afirmatives, entre d’altres aspectes.

Finalment, cal assegurar també una llegibilitat tipogràfica, basada en l’adequació dels aspectes formals.

Correcció lingüística 

La correcció gramatical i d’estil és un aspecte imprescindible de la revisió d’un text. En la fase de revisió, cal assegurar-se que el text és correcte pel que fa a la gramàtica (ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, etc.) i coherent amb les tries estilístiques que s’han anat prenent al llarg de la redacció del document.

El contingut d’un text no pot destriar-se de la manera com s’expressa o vehicula lingüísticament. Per tant, un text amb incorreccions o errors gramaticals —més enllà de les dificultats de comprensió que pugui generar— és una pèssima carta de presentació. Així doncs, cal ser conscient de la importància de la correcció i la qualitat lingüística i posar els recursos necessaris per dur-la a terme.

Es pot consultar el document L’eina de substitució del Word, elaborat pels Serveis Lingüístics de la UB, si interessa aprofundir en l’ús d’aquest recurs per fer cerques i substitucions durant el procés de correcció del text.

Adequació dels aspectes formals 

En la fase de revisió, un cop fetes totes les esmenes necessàries per aconseguir la llegibilitat i correcció lingüística del text, s’han de revisar tots els aspectes formals i relacionats amb convencions per assegurar-se que els criteris s’han aplicat de manera sistemàtica i homogènia al llarg de tot el document, especialment quan és llarg i complex, com ara els treballs acadèmics.

És el moment de fer una revisió visual i gràfica de cada pàgina, en particular, i del document, en general, per detectar possibles incoherències formals i alguns errors habituals fruit de la paginació o de la incorporació d’esmenes d’última hora.

Remarques
  • S’ha de comprovar que la tipografia, i especialment el cos de lletra, dels títols dels diferents apartats i de les diferents parts del text és la correcta, i que el criteri s’ha aplicat de manera homogènia al llarg de tot el document.

  • Cal evitar que quedi una única frase al final o al començament de pàgina (com a mínim n’han de quedar dues). En aquests casos, cal forçar un salt de pàgina.

  • S’ha de comprovar que la numeració final del document i dels índexs és coincident.

  • Si en el document hi ha pàgines que no han de dur encapçalament ni número de pàgina, comprovar que sigui així.

  • Si en el text s’hi han d’incloure pàgines en blanc, comprovar que hi són, que no estan numerades, però que s’han tingut en compte en la paginació.

  • S’ha de comprovar que la numeració de les remissions (d’apartats, notes, taules i il·lustracions, etc.) sigui correcta; especialment si hem fet canvis en el darrer moment, ja sigui incorporant o esborrant algun element.

  • Cal comprovar que totes les citacions bibliogràfiques tenen la referència bibliogràfica completa corresponent, si és el cas.

  • Convé assegurar-se que les taules i il·lustracions s’ubiquen en el lloc que els correspon i que estan ben identificades, si cal.

  • S’ha de comprovar que la separació de mots a final de ratlla és correcta i que no queden en línies diferents elements que no es poden separar.
Es recomana consultar l’apartat «Aspectes formals» i «Convencions» per als diversos aspectes que s’han de tenir en compte.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 4-7-2017
Citació recomanada:
«Revisió» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri_bloc.php?id=582> [consulta: 30 novembre 2020].