Invitació
- Estructura i redacció
- Tractament personal
- Temps verbal
- Remarques
- Fraseologia
Definició. Document per mitjà del qual es convida algú a un acte públic.
Una invitació pot ser considerada com a ofici i, per tant, elaborada seguint les pautes establertes per a aquest model de document. És el cas de les invitacions adreçades a un nombre reduït de persones o que, per motius diversos, no se’n vulgui fer un tiratge imprès. En aquest cas cal remetre’s al document esmentat.
En general, però, les invitacions són impreses i la disposició de les diverses parts d’aquest document s’acosta més al model d’un altre, el saluda, tot i que són documents diferents. Les indicacions següents corresponen a aquest segon cas.
Mida. Hi ha una gran diversitat de mides i formats (apaïsats o verticals). Excepcionalment, ISO A4 o bé ISO A5.
Reglamentació. Vegeu la normativa general que regula l’ús de la llengua en els documents que genera la Universitat de Barcelona.
Exemples
Una invitació pot ser considerada com a ofici i, per tant, elaborada seguint les pautes establertes per a aquest model de document. És el cas de les invitacions adreçades a un nombre reduït de persones o que, per motius diversos, no se’n vulgui fer un tiratge imprès. En aquest cas cal remetre’s al document esmentat.
En general, però, les invitacions són impreses i la disposició de les diverses parts d’aquest document s’acosta més al model d’un altre, el saluda, tot i que són documents diferents. Les indicacions següents corresponen a aquest segon cas.
Mida. Hi ha una gran diversitat de mides i formats (apaïsats o verticals). Excepcionalment, ISO A4 o bé ISO A5.
Reglamentació. Vegeu la normativa general que regula l’ús de la llengua en els documents que genera la Universitat de Barcelona.
Exemples
Per a l’estructura i redacció, vegeu el Decret 189/1981, de 2 de juliol, en què s’estableixen les normes de protocol i cerimonial en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, i el Reial decret 2099/1983, de 4 d’agost, d’actes oficials i reglament d’ordenació general de preferències de l’Estat.1. Dades de l’emissor
Les dades de la persona emissora són:
- càrrec o entitat que tramet la invitació.
En el cas d’emissor múltiple de la mateixa Universitat, l’ordre que se segueix és l’estructura jeràrquica dels càrrecs universitaris: rector, vicerector, president de divisió, degà, etc.
Si, al contrari, els que emeten la invitació pertanyen a organismes diferents, se segueix la jerarquització administrativa i es dona preferència a l’organisme on es realitza l’acte, al que l’organitza, etc.
2. Cos
El cos de la invitació conté les parts següents:
- fórmula d’invitació (que pot incloure el nom i els cognoms de l’emissor, i també el seu càrrec)
- identificació de l’acte a què es convida
- data
- hora
- lloc.
També pot incloure, si és necessari o convenient, aquests altres elements:
- nom i cognoms del receptor (en una invitació en què es personalitzin els convidats)
- les personalitats que presidiran l’acte o que hi assistiran (L’acte serà presidit per [...])
- la petició de confirmació d’assistència (Confirmeu, si us plau, que hi assistireu.)
- altres informacions addicionals (Acabat l’acte, se servirà un refrigeri.)
- formes de tractament protocol·lari dels càrrecs.
3. Datació
Per acabar, cal que hi constin el lloc i la data (sols el mes —escrit amb lletres— i l’any —en xifres—, habitualment), separats per una coma i sense cap punt:
Barcelona, desembre de 1998
Emissor:
Receptor:
3a persona del singular/plural.
Receptor:
2a persona del plural (vós; és el tractament preferent i es pot usar sempre que no es faci constar el nom del destinatari)
3a persona del singular/plural.
Els temps verbals que s’hi usen preferentment són el present d’indicatiu i el futur.
- És important mantenir el mateix tractament personal al llarg de tot el document, tant per a l’emissor com per al receptor. Eviteu, doncs, la barreja de formes verbals de 2a i 3a persona (considereu/consideri), com també cal evitar l’alternança dels possessius vostre/seu i dels pronoms febles us/li.
- Els verbs convidar i invitar tenen complement directe i, per tant, mai no han d’anar seguits de la preposició a.
- El verb celebrar s’utilitza en el cas de festivitats, aniversaris, commemoracions i en actes solemnes, però no en el cas de jornades, simposis, conferències, concerts, inauguracions d’exposicions i altres actes socials o culturals ordinaris, en què els verbs adequats són fer-se, ser, tenir lloc.
- En les invitacions no hi ha ni fórmula de salutació, ni fórmula de comiat, i tampoc signatura.
Apartat 1
... es complau a invitar-vos...
... es complauen a convidar-vos...
... té l’honor de convidar-vos...
... us convida a...
... us invita a...
Apartat 2
... a càrrec d...
... farà la presentació...
... l’acte serà presidit per...
... sota la presidència d...
Apartat 3
... que se celebrarà... [sols quan es tracti de festivitats, aniversaris, commemoracions, actes solemnes i cerimònies]
... que tindrà lloc a...
Apartat 4
En acabar l’acte, se servirà un còctel.
Apartat 5
... us demanem que confirmeu l’assistència a l’acte.
... es complau a invitar-vos...
... es complauen a convidar-vos...
... té l’honor de convidar-vos...
... us convida a...
... us invita a...
Apartat 2
... a càrrec d...
... farà la presentació...
... l’acte serà presidit per...
... sota la presidència d...
Apartat 3
... que se celebrarà... [sols quan es tracti de festivitats, aniversaris, commemoracions, actes solemnes i cerimònies]
... que tindrà lloc a...
Apartat 4
En acabar l’acte, se servirà un còctel.
Apartat 5
... us demanem que confirmeu l’assistència a l’acte.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 6-10-2022
Citació recomanada:
«Invitació» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=799> [consulta: 20 abril 2024].
