preocupar

El verb preocupar és transitiu en frases com les que es mostren tot seguit. El complement d’aquest verb, doncs, no pot anar introduït per la preposició a.

Exemple adequatEls fets han preocupat la degana de la facultat.

Exemple no admissibleEls fets han preocupat a la degana de la facultat.


Exemple adequatQue no augmentin els sous preocuparà els sindicats.

Exemple no admissibleQue no augmentin els sous preocuparà als sindicats.


Quan el complement del verb preocupar de frases com les anteriors és substituït per un pronom feble de tercera persona, aquest pronom ha de ser el, la, els o les.

Exemple adequatLes conseqüències de la decisió no el preocupen.


Exemple adequatLa preocupa suspendre l’examen.


Exemple adequatEls preocupa que no assolim els objectius.


Exemple adequatAixò les preocupa.


En aquest sentit, cal remarcar que, en els textos de la Universitat de Barcelona, no és recomanable d’utilitzar el verb preocupar com a intransitiu, encara que aquest sigui un ús generalitzat en altres registres més informals. Per tant, cal anar alerta, sobretot, en la utilització d’alguns pronoms febles:

  • No s’ha de fer servir el pronom li per substituir un complement singular del verb preocupar.

    Exemple no admissibleLes conseqüències de la decisió no li preocupen.


    Exemple no admissibleLi preocupa suspendre l’examen.


  • No s’ha de fer servir el pronom els si es fa referència a un complement femení plural del verb preocupar.

    Exemple adequatAixò preocupa les professores del departament. = Això les preocupa.

    Exemple no admissibleAixò preocupa les professores del departament. = Això els preocupa.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 25-3-2019
Citació recomanada:
«Règims verbals: preocupar» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1184> [consulta: 20 abril 2024].