Els símbols dels elements químics deriven, generalment, del nom oficial en llatí, i consten d’una o de dues lletres. A diferència de les formes desenvolupades corresponents, que es consignen amb minúscula, s’han d’escriure amb majúscula inicial i en rodona.





Només per als elements de nombre atòmic més gran de 103, els símbols sistemàtics consten de tres lletres.



El nombre d’àtoms s’indica com a subíndex, a la dreta del símbol de l’element químic —s’omet quan és 1. Entre el símbol i la xifra no es deixa cap espai.




El nombre atòmic dels elements es consigna com a subíndex, a l’esquerra del símbol. El nombre màssic, en canvi, s’escriu com a superíndex. En cap cas, entre la xifra i el símbol no es deixen espais.




El nombre màssic dels elements també es pot indicar per mitjà de locucions alternatives que, si bé no són pròpies de textos especialitzats, en què convé recórrer a la notació estàndard com a superíndex a l’esquerra del símbol, són adequades per a textos de caràcter general o divulgatiu.



El nombre de càrrega iònica s’indica com a superíndex a la dreta i, si és igual a 1, es consigna el signe sol. En aquest cas, tampoc no es deixen espais entre el símbol, la xifra o el signe, positiu o negatiu, que correspongui.





Si coincideixen un subíndex i un superíndex a la dreta o a l’esquerra del símbol d’un element, cal compondre els índexs l’un a sota de l’altre. Si això no és possible, com en el cas del llenguatge HTML, els subíndexs s’han de consignar més a prop del símbol.