Magnituds físiques

Els símbols de les magnituds físiques són, en general, una sola lletra de l’alfabet grec o llatí, majúscula o minúscula, que s’ha de consignar en cursiva.

Exemple adequatθ [temperatura Celsius]
Δ [excés de massa]

Exemple adequatC [capacitat calorífica]
V [volum]

Exemple adequatm [massa]
p [pressió]


Els símbols es poden modificar mitjançant subíndexs o superíndexs, de significat específic. Quan els subíndexs i superíndexs siguin, per si mateixos, símbols de magnituds físiques o de nombres, s’escriuen en cursiva; la resta s’escriuen en rodona.

Exemple adequatCp [capacitat calorífica a pressió constant]
CV [capacitat calorífica a volum constant]

Exemple adequatCB [capacitat calorífica de la substància B]
Vm [volum molar]


Els noms i els símbols de les magnituds físiques, tant bàsiques com derivades, són recomanacions de la IUPAP i l’ISO. És possible, doncs, emprar altres símbols, sempre que se’n defineixi la notació i que aquesta s’ajusti a les regles generals. Ara bé, la comunicació científica serà més fàcil si se segueixen els estàndards internacionals.
Més informació
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física. [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, p. 22. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF#page=22> [Consulta: 13 febrer 2014].

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 10-5-2023
Citació recomanada:
«Magnituds físiques» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1251> [consulta: 29 març 2024].