Dos punts

Tot i que els dos punts no obliguen a fer ús de la majúscula, hi ha tot un seguit d’usos en documents administratius en què pot aparèixer un mot amb majúscula inicial després dels dos punts (vegeu l’apartat Documents administratius).

A banda d’aquest ús en documents amb una estructura tan fixada, hi ha una certa tendència a fer servir els dos punts seguits de majúscula quan s’escriu un títol d’apartat i el text explicatiu corresponent a línia seguida. En aquest cas és preferible fer ús del punt en comptes dels dos punts.

Exemple adequatFinançament. S’ha donat la puntuació més alta als sistemes sanitaris basats en impostos.

Exemple inadequatEdat: Els més grans tenen més processos, símptomes i malalties cròniques.


En aquest apartat de títols a línia seguida podríem incloure també els casos dels peus d’imatge i de figures, els títols de taules i gràfics, etc.

L’ús dels dos punts només té sentit quan el que apareix després manté una certa relació de dependència amb el que hi ha abans, perquè en fa una descripció o una explicació. Aleshores els dos punts són adequats i, per tant, no cal fer ús de la majúscula inicial.

Exemple adequatEnunciat de l’indicador: descriu l’esdeveniment que s’ha de monitorar.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 14-11-2023
Citació recomanada:
«Dos punts» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1296> [consulta: 25 abril 2024].