Èpoques, edats, eres

Els grans períodes, com per exemple èpoques, mil·lennis, edats i eres, s’introdueixen sempre amb una preposició, que pot ser tant a com en.

Exemple adequatHas llegit L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, de Walter Benjamin?

Exemple adequatJordi Bolós va publicar l’any 2000 La vida quotidiana a Catalunya en l’època medieval.

Exemple adequatEs tracta d’un text redactat a/en l’edat mitjana.

Exemple adequatEl gos de les torberes convisqué amb els humans a/en l’edat de la pedra.

Exemple adequatEl moviment alpí que tingué lloc al/en el període terciari va fer emergir els Pirineus.

Exemple adequatA/En l’era cenozoica hi va haver una relativa estabilitat geològica.


Hi ha, però, unes restriccions en l’ús d’aquestes dues preposicions: davant d’article indefinit, davant d’un demostratiu i davant de referències genèriques (com ara les expressions en plural), fem servir sempre en.

Exemple adequatVaig néixer en una època en què no hi havia encara televisió.

Exemple adequatEl professor Edgar Morin respon en una entrevista com era l’Europa en aquella època comparada amb l’actual.

Exemple adequatEl treball de la població es va anar especialitzant en eres posteriors.
Més informació
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, pàg. 2878.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 19-2-2021
Citació recomanada:
«Expressió del temps: Èpoques, edats, eres» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1352> [consulta: 28 març 2024].