En la llengua general, el verb interposar significa ‘posar una cosa entre dues coses’ i, per tant, és la forma més precisa per referir-se, en l’àmbit jurídic, a l’acció de ‘formalitzar un recurs’, que se situa entre una resolució i el nou tràmit que es genera.
Aquest verb regeix dos complements: el recurs i, opcionalment, contra qui o què s’interposa.
.
La persona o cosa contra la qual s’interposa el recurs, si s’esmenta, va precedida de la preposició contra.
Cal tenir en compte que el verb interposar es reserva per als recursos. Per a la resta de documents (demandes, querelles, denúncies, etc.), és preferible de fer servir els verbs formular o presentar.
Aquest verb regeix dos complements: el recurs i, opcionalment, contra qui o què s’interposa.
 | Han interposat un recurs. |
| Interposarem un recurs contra el Departament d’Educació. |
| L’adjudicatària ha interposat un recurs contra el cens provisional. |
La persona o cosa contra la qual s’interposa el recurs, si s’esmenta, va precedida de la preposició contra.
| Han interposat un recurs contra l’acord del Ple. |
 | Han interposat un recurs a l’acord del Ple. |
Cal tenir en compte que el verb interposar es reserva per als recursos. Per a la resta de documents (demandes, querelles, denúncies, etc.), és preferible de fer servir els verbs formular o presentar.
| Ha presentat una denúncia. |
| Ha interposat una denúncia. |
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 29-3-2022
Citació recomanada:
«Règims verbals: interposar» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3431> [consulta: 23 abril 2024].
