Tot i que en les referències bibliogràfiques, tant de llibres i publicacions periòdiques com de recursos electrònics, algunes de les dades de la descripció física són optatives i no s’acostumen a incloure (per exemple, el nombre de pàgines o volums, el tipus de suport o el material d’acompanyament), fer-ho pot facilitar la cerca i localització del document que es descriu.


Paginació

• En un llibre o una monografia, el nombre de pàgines, si es vol indicar, se situa després de l’any de publicació, seguit d’una coma, el nombre de fulls en xifres aràbigues i l’abreviatura de pàgina, p. Cal recordar que l’abreviatura és igual tant per al singular com per al plural.  
  
  

  Billelabeitia, Miren M. Esquemas de Euskera: gramática y usos lingüísticos. [Madrid]: Centro de Lingüística Aplicada Atenea; Eusko Jaurlaritza. HABE, 2001, 71 p.

  
  Quan el document no està paginat es dona el nombre de pàgines o fulls entre claudàtors.
  
  
• En les referències de publicacions periòdiques, en canvi, si es vol fer constar el nombre de pàgines s’indica darrere del número de fascicle.
  
  

  Llengua nacional. Associació Llengua Nacional. Barcelona, estiu 2003, núm. 34, 52 p.

  
  
• En una part o contribució d’una monografia, les pàgines s’indiquen després de l’any de publicació, precedides de l’abreviatura p.
  
  

  Perpinyà, Remei. «Els arxius administratius i la gestió de documents». A: Fuentes, M. Eulàlia (dir.). Anuari de Biblioteconomia. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1999, p. 167-177.

  
  En el cas que hi consti el número de capítol, les pàgines s’indiquen a continuació.
  
  

  Costa, Àlex; Rovira, Cristina. «Fonts estadístiques i economia catalana». A: Baró, Joan (ed.). El paper de la informació econòmica en la societat actual. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2000, cap. 4, p. 57-86.

  
  
  
• En els articles de publicacions periòdiques, les pàgines s’indiquen després de l’any de publicació, precedides de l’abreviatura p. i separades per un guió en cas que n’hi hagi més d’una. Qualsevol altra dada que calgui consignar (número de volum, de sèrie, etc.) s’avantposa a la paginació.
  
  

  Díaz Rojo, José Antonio. «La especificidad de los términos científicos». Terminologie et traduction, 2001, núm. 3, p. 144-159.

  
  Quan un article té doble paginació (una per al número concret i una altra de referent al volum o any a què pertany la publicació periòdica), cal posar la segona entre claudàtors.
  
  

  Segarra, Mila. «Sobre ortografia i pronunciació en català antic». L’Avenç,1982, núm. 49, p. 22-26 [334-338].

  
  En el cas que un article tingui paginació discontínua, és a dir, que comença per una o algunes pàgines, s’interromp i no continua fins a algunes pàginas més enllà, cal posar el número de pàgina inicial, un guió, el número de pàgina fins on arriba la primera part de l’article, una coma i el número de pàgina on es torna a reprendre l’article. En el cas que aquest continuï amb més d’una pàgina, es posa guió i el número de pàgina final.
  
  

  Birnbaum, Harold. «Nein, Danke!». Language International: the magazine for the language professions, oct. 2000, vol. 12, núm. 5, p. 14-15, 22.

Nombre de volums

• En llibres o monografies que consten de més d’un volum, aquesta informació sol posar-se a continuació del títol. S’hi fa constar el nombre de volums en xifres aràbigues seguit de l’abreviatura de volum, vol.
  
  

  Catàleg de llibres de text i manuals universitaris en català. 2 vol. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, 2001.

  
  En canvi, quan es vol fer referència a un volum o un número concret, s’escriu primer l’abreviatura vol. seguida del número de volum després de la data de publicació. Per als casos que es vulgui fer constar el subtítol del volum, vegeu l’apartat del títol.
  
  

  Solà, Joan et al. (dir.) Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2.

Numeració

• En les publicacions periòdiques, quan es vol donar informació sobre un fascicle concret, es pot fer de diverses maneres, segons si es vol esmentar o no les dades completes de la publicació.
  
  
  • L’esquema per a la referència completa és el següent:
    
    

    Títol de la publicació. Responsabilitat principal, data, volum, núm. Lloc de publicació, any- .

    
    

    Llengua i ús: revista tècnica de normalització lingüística. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística, 3r quadrimestre de 2001, núm. 22. Barcelona, 1994- .

    
    
  • En canvi, si únicament es vol referenciar un fascicle sense esmentar les dades relatives a la publicació, l’esquema és:
    
    

    Títol de la publicació, volum, data, núm. de fascicle.

    
    

    Llengua i ús, 3r quadrimestre de 2001, núm. 22.

Material d’acompanyament

• El material d’acompanyament és un material subsidiari que s’ha concebut amb el material principal i s’ha d’usar juntament amb aquest. Sovint es presenta en un suport diferent del document principal. Es pot fer constar al final de la descripció física precedit d’un espai, un signe més i un altre espai.
  
  

  Barwise, Jon. The Language of first-order logic: including the Macintosh TM program Tarski’s World. 2a ed. rev. i ampl. Menlo Park: Center for the Study of Language and Information, 1991, 297 p.; + 1 disquet. (CSLI Lecture Notes; 23).

  
  

  La terminología en España. Terminómetro, núm. especial, 2, 1996; + 1 disquet.

  
  

  Espinal, M. Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes. Bellaterra; Barcelona; València: Universitat Autònoma de Barcelona; Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Universitat de València, 2004, + disc compacte.