mateix i propi

L’adjectiu propi ha d’expressar necessàriament una idea de possessió, de pertinença.

Exemple adequatCada ensenyament fixa el seu propi calendari acadèmic.

Exemple adequatSe’n deriven les obligacions pròpies d’un contracte laboral.


És incorrecte, doncs, fer-lo servir per indicar identitat o per donar èmfasi.

Exemple no admissibleEls components de la comissió els determina el propi centre.

Exemple no admissibleLa pròpia rectora va reconèixer la falta de recursos.


En els casos en què no hi ha una veritable relació de pertinença, es pot emprar l’adjectiu mateix per donar èmfasi. Sovint, però, el més senzill és prescindir-ne.

Exemple adequatEls components de la comissió els determina el mateix centre.
Exemple adequatEls components de la comissió els determina el centre.
Exemple adequatLa mateixa rectora va reconèixer la falta de recursos.
Exemple adequatLa rectora va reconèixer la falta de recursos.


Amb aquesta funció de reforç, mateix també pot anar posposat al nom que acompanya i llavors és invariable.

Exemple adequatEls components de la comissió els determina el centre mateix.

Exemple adequatLa rectora mateix va reconèixer la falta de recursos.
Més informació
Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016p. 562.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 11-2-2021
Citació recomanada:
«mateix i propi» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=542> [consulta: 29 març 2024].