Els criteris del CUB en versió reduïda

Guies ràpides del CUB

Disseny de la pàgina 

  • S'usa un únic tipus de lletra per a tot el text.
  • Hi ha diverses opcions per marcar les diferents parts del document i la jerarquització dels apartats:
    • Mides diferents del mateix tipus de lletra.
    • Altres recursos tipogràfics, com ara negretes, cursives o majúscules.
  • El text es justifica i el canvi de paràgraf es marca amb una línia en blanc.
  • L’interlineat acostuma a ser d’1,5.
  • Les pàgines del document es numeren amb xifres aràbigues.
  • La portada i les pàgines en blanc no tenen ni capçalera ni peu.
  • Convé que el text de la capçalera i del peu no ocupi més d’una línia.

Format dels apartats 

  • Els diferents apartats es numeren amb xifres aràbigues, correlativament a partir del número 1.
  • Les xifres representatives de cada nivell s’escriuen sense punt al final.
  • La jerarquia de les diverses parts d’un text també s’indica amb el cos i la classe de lletra utilitzats en els títols.
  • Quant als títols:
    • No porten punt final.
    • Han de contenir tots els articles i preposicions que siguin necessaris.
    • Han de ser descriptius i tan breus com sigui possible.

    Exemple correcte 3 ESTADÍSTICA APLICADA AL LABORATORI
    3.1 Introducció a l’estadística
    3.1.1 El tractament de dades experimentals
    3.1.1.1 Els histogrames
    3.1.1.2 La mitjana i la desviació típica

Enumeracions 

  • Elements de les enumeracions a ratlla seguida:
    • Es poden separar per comes o punts i comes.
    • S’escriuen en minúscula inicial.

    Exemple correcte S’ha elaborat una base de dades que conté cinc tipus d’entrades: a) historiadors; b) revistes i publicacions; c) institucions; d) obres cabdals, i e) conceptes i tendències historiogràfiques.
  • Elements de les enumeracions en paràgraf a part:
    • Si no van numerats, es precedeixen d’un pic o ornament (cercles, quadrats o guions llargs).
    • Si inclouen alguna forma verbal o tenen puntuació interna, s’escriuen amb majúscula inicial i es tanquen amb punt.

    Exemple correcte L’alumnat ha d’assolir els objectius següents:
    • Conèixer la relació entre l’estructura i l’activitat en les famílies de fàrmacs.
    • Aprendre els possibles mecanismes d’acció dels fàrmacs.

Citacions textuals 

  • Les citacions textuals han d’anar acompanyades de la citació bibliogràfica corresponent, que n’indica la font.
  • Són sempre literals, tot i que es permeten alguns canvis:
    • Les majúscules inicials i la puntuació final es poden adaptar al context.
    • Les supressions internes s’indiquen amb punts suspensius entre claudàtors: […].

      Exemple correcte «Leibniz podria haver estat un filòsof més gran i potser un home més gran si hagués hagut de lluitar per la grandesa […]. Mai no va tenir motiu per témer la persecució, com Descartes i Locke» (Tomlin, 1965).

  • Pel que fa a la traducció de citacions en altres llengües:
    • Se solen traduir quan s’insereixen en textos d’àmbit general.
    • S’acostumen a mantenir en la llengua original de la referència consultada en textos d’àmbits d’especialitat.

  • Si les citacions s’integren en el text:
    • Han de mantenir la coherència del temps i les persones verbals del text on s’insereixen.
    • En general porten el punt final fora de les cometes.

      Exemple correcte Riquer descriu el trobador Guillem de Berguedà com «un senyor feudal altiu, desvergonyit i tan violent, que fou capaç d’arribar a les més ultrades denigracions i a l’assassinat».

  • Si les citacions es componen en paràgraf a part:
    • Es poden escriure en rodona, amb el text sagnat i un cos de lletra més petit que el de la resta del text.
    • També es poden escriure entre cometes baixes, sense sagnar i amb el mateix cos de lletra.

      Exemple correcte Aquest fragment pertany a Terres de l’Ebre, d’Arbó:

      Maria tornà a plorar i, plorant, s’abraçà al seu pare i li prometé que obeiria.

      Aquella nit, quan es retirà a la seva habitació, a la Maria va semblar-li com si haguessin passat el darrer forrellat a la porta de la seva presó.

      A partir d’aleshores no li concediren repòs. La mare extremà encara les seves atencions.

      Cal llegir la novel·la per entendre’n el significat.

      Exemple correcte Aquest fragment pertany a Terres de l’Ebre, d’Arbó:

      «Maria tornà a plorar i, plorant, s’abraçà al seu pare i li prometé que obeiria.

      »Aquella nit, quan es retirà a la seva habitació, a la Maria va semblar-li com si haguessin passat el darrer forrellat a la porta de la seva presó.

      »A partir d’aleshores no li concediren repòs. La mare extremà encara les seves atencions.»

      Cal llegir la novel·la per entendre’n el significat.

Taules, gràfics i il·lustracions 

  • Les taules i il·lustracions es presenten inserides en el text tan a prop com sigui possible del fragment que complementen.
  • En documents en què es fan remissions internes, es recomana numerar-les.
  • Els textos que contenen solen tenir una lletra més petita que la resta del document.
  • Els textos no es justifiquen per evitar que els mots quedin massa separats.

Format de les taules 

Exemple correcte Taula amb peu de taula complet

Títol de les taules
  • El títol se situa a sobre de la taula i en permet la identificació.

Cos de les taules
  • Els encapçalaments de les columnes i les files s’escriuen sense punt final i, generalment, amb majúscula inicial.
  • El contingut de les cel·les se sol escriure en rodona.
  • Si el text de la cel·la inclou alguna forma verbal o té puntuació interna, s’escriu amb majúscula inicial i es tanca amb punt.
  • Cal mantenir el mateix criteri de majúscula o minúscula i puntuació final en totes les cel·les d’una mateixa columna.
  • Els textos llargs per defecte s’alineen a l’esquerra; els nombres, per l’última xifra, i els intervals, pel guionet.
  • L’alineació de l’encapçalament i de les dades de cada columna convé que sigui la mateixa per facilitar la lectura de la taula.

Peu de les taules
  • El peu es compon en una lletra més petita que la del cos de la taula.
  • Pot contenir informació de diferents tipus, que s’escriu en paràgrafs independents.

Format de les il·lustracions 

Exemple correcte Il·lustració amb peu complet

Etiquetes i llegendes
  • Les etiquetes i llegendes s’escriuen sense punt final.
  • Si són mots o sintagmes breus, poden anar en minúscula.

Peu de les il·lustracions
  • El peu pot incloure informacions de diferents tipus: títol, aclariments en forma de nota, font, etc.
  • S’ha d’escriure en un sol paràgraf, acabat amb punt, que no sobrepassi el marge dret de la il·lustració.
  • Si només conté un element, que no és una frase completa ni té puntuació interna, no sol portar punt final.
  • Cal mantenir el mateix criteri de puntuació final en tots els peus de les il·lustracions d’un document.

Notes 

  • Les notes han de contenir informació imprescindible i rellevant, i cal no abusar-ne.
  • Es recomana posar-les al peu, si no conté cap altra informació (en aquest cas es posen al final del document).
  • S’escriuen en un cos de lletra més petit que la resta del document.
  • S’escriuen en un paràgraf únic, encara que continguin informacions diverses: remissions internes, consideracions sobre fonts bibliogràfiques, representació de la citació bibliogràfica en nota, etc.

    Exemple correcte 12. Dades fins al 2013. Per a les dades del 2012, vegeu el capítol 4. Més informació metodològica a Carreras (2010).

  • Van precedides del signe de crida corresponent, seguit d’un punt i un espai. Si la crida s’escriu volada, no s’hi posa punt.

    Exemple correcte 13. Més avall tornarem sobre aquest problema.

    Exemple correcte 13 Més avall tornarem sobre aquest problema.

  • Pel que fa als signes de crida dins el text:
    • S’acostumen a escriure volats, just després del text a què es refereixen, i sense espais.
    • Si coincideixen amb un signe de puntuació, s’escriuen rere el signe.
    • Si es fan servir xifres, s’escriuen en rodona
    • Si s’usen lletres, s’escriuen en cursiva.

      Exemple correcte «La figura és de probable geometria irregular»,3 afirma Weinberg.

      Exemple correcte «La figura és de probable geometria irregular»,c afirma Weinberg.

Dedicatòries i epígrafs 

Les dedicatòries són textos molt breus que l’autor col·loca al començament d’un llibre, capítol, poema, etc. i que indiquen a qui dedica el text.

Exemple correcte

A la Núria



Els epígrafs són citacions textuals breus d’un altre autor que es col·loquen al començament d’un document (llibre, capítol, article, etc.) i que són font d’inspiració o es relacionen amb el contingut d’aquest text.

Exemple correcte

No siguis desgraciat abans d’hora,
ja que aquelles desgràcies que vas témer
com a imminents potser mai no han d’arribar
i amb tota seguretat que no han arribat.

Sèneca



Tant els epígrafs com les dedicatòries es componen en el mateix cos que el de la resta del text, comencen en majúscula i s’acostumen a escriure a la part superior de la pàgina, alineats a la dreta.

En el cas de documents que tenen dedicatòria i també epígraf, l’ordre d’aparició és primer la dedicatòria i després l’epígraf en pàgines separades. Solen situar-se després de la portada i abans dels agraïments.

Les pàgines on hi ha la dedicatòria i els epígrafs no porten imprès el número de pàgina, tot i que cal tenir-les en compte en el recompte total.
Aquesta guia ràpida és una versió resumida del criteri «Aspectes formals» del CUB.
Darrera actualització: 21-10-2019
Impressió de la guia
Citació recomanada:
«Aspectes formals» [en línia]. A: Guies ràpides del CUB. Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/guiarapida.php?id=1514> [consulta: 4 desembre 2020].