XIV CICLE DE DANSA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
L'edició d'enguany reflexiona sobre la dansa i la diàspora com a expressions culturals, identitàries i polítiques en contextos de migració i desplaçament.
Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007.
Del 30 d'abril al 21 de maig de 2025.
De 19:00 a 20:30
Amb el lema Dansa i diàspora, el cicle d’enguany proposa una reflexió sobre el paper de la dansa com a vehicle de memòria col·lectiva, identitat i resistència en contextos de migració i desplaçament.
La diàspora, entesa com a experiència vital i política, transforma la dansa en una eina d’expressió híbrida i universal que vincula les arrels i l’adaptació als nous entorns. A cada sessió, artistes convidats presentaran propostes que exploren aquestes tensions i possibilitats des del moviment, la paraula i l’espai.
Comissària: Dra. Magda Polo Pujadas, professora catedràtica del departament d’Història de l’Art.
30 d’abril de 2025 – Vanessa Vargas: «El que hi ha al mig, o què passa mentre ballem»
A través d’un diàleg entre la memòria i la dansa, Vanessa Vargas presenta una peça que explora la materialitat i la immaterialitat dels records fragmentats. L’obra entrellaça vivències de migració i exili amb una reflexió sobre la frontera entre el personal i el col·lectiu, el tangible i l’intangible, generant un espai escènic ple de significació emocional.
20 de maig de 2025 – Joaquín Collado: «Uno-sin-terminar»
Joaquín Collado proposa una peça que desafia la idea de cos com a entitat fixa. La proposta convida l’espectador a pensar el cos com un element desproveït d’identitat, lliure de referents, que existeix només en el moviment. L’espai escènic, concebut com a elàstic, permet que el cos torni —o no— a algun lloc, posant en qüestió la idea de lloc fix o destí.
21 de maig de 2025 – Thaïs dos Santos: «Site-specific performance: inhabiting places, creating a Third Space»
En aquesta proposta site-specific, Thaïs dos Santos indaga en com la dansa pot intervenir en espais amb un passat colonial per generar nous sentits. El «tercer espai» que proposa esdevé un territori simbòlic per repensar la colonialitat del saber i de l’ésser, la noció d’hospitalitat i els desplaçaments contemporanis, situant el cos com a eix de transformació i crítica.
