XV Cicle de Dansa de la Universitat de Barcelona: "Escoltar el cos, moure el so"
Durant el mes de maig tindran lloc les tres sessions del XV Cicle de dansa de la Universitat de Barcelona, comissariat per la Dra. Marga Polo, catedràtica del Departament d'Història de l'Art.
Aula Ramón y Cajal de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Aforament limitat.
Dimecres 6 de maig
Dimecres 13 de maig
Dimecres 20 de maig
de 19:00 a 20:30
«Escoltar el cos, moure el so» explora la relació activa i no jeràrquica que els ballarins contemporanis estableixen amb la música, entesa no com a acompanyament, sinó com a matèria viva de treball. S’hi analitza com el cos escolta, interpreta i transforma el so a través del moviment, la respiració i el gest. La música esdevé un espai temporal compartit, susceptible de ser seguida, resistida o reconfigurada des de la pràctica coreogràfica.
El cicle aborda també els processos d’improvisació, dessincronització i silenci com a estratègies creatives. Es fa una atenció especial a les pràctiques actuals en què els ballarins dialoguen directament amb compositors, músics o sistemes sonors. En conjunt, es proposa una reflexió crítica sobre com escoltar amb el cos redefineix la creació escènica contemporània.
Dates:
6-5-2026: «El so que es mou a l’uníson», Toni Costa
Quan dues veus-cossos vibren i es mouen en la mateixa freqüència, del divers en neix el mateix. A partir d’aquest punt germinal d’interacció, emergeixen tota la resta de vinculacions imaginables entre so i moviment: en cànon, oposició o contrapunt, simbiosi, disputa o coexistència.
13-5-2026 «El so que escolta el cos», Hug Vilamala
Quan la música es posa al servei de la dansa, el pianista s’allunya de l’instrument per començar a escoltar el cos. L’enfocament de la relació entre música i la dansa des de la pràctica de les arts escèniques, explorant la improvisació, és clau en l’escolta activa i la influència del gest, el pes i el temps corporal en la interpretació musical.
20-5-2026 «El so que balla l’emoció», Anna Francesch
Quan les tecles comencen a fer ballar els dits, la música ens convida a viure un flux de creació instantània per viatjar des del cos a l’emoció individual i compartida. L’electrònica, la veu i el cos del músic, que també és ballarí, ens guien per fer néixer espais on ni el músic ni el ballarí no podrien arribar sols.
