250 anys del naixement d’André-Marie Ampère

André-Marie Ampère (20 de gener de 1775 – 10 de juny de 1836), científic polifacètic i considerat un dels més brillants de la seva època, és reconegut, sobretot, per ser una figura clau en la comprensió de la relació entre l'electricitat i el magnetisme. De fet, l’actual unitat d’intensitat de corrent elèctric del Sistema Internacional, l’ampere, porta el seu nom en honor a la seva figura i als seus descobriments en el camp de l'electromagnetisme.

Nascut a Poleymieux-au-Mont-d'Or, prop de Lió, en el context de la Il·lustració francesa, Ampère va ser educat segons les idees de L’Emili, o de l’educació de Rousseau. De ben jove, ja va demostrar una gran capacitat i interès per les matemàtiques i les ciències, amb una fixació especial per les obres d'Euler, Daniel Bernoulli i René Descartes, aquest últim una gran font d'inspiració per entendre i valorar la noblesa de dedicar-se a les ciències.

De família i convicció profundament catòlica, la Revolució Francesa va marcar la seva vida familiar i personal. El 1793, el seu pare va ser guillotinat per oposar-se al setge de Lió, un fet que va influir profundament en el seu desenvolupament intel·lectual i el seu caràcter, contrari al fanatisme i al militarisme.

En aquest context, Ampère va començar com a professor privat de matemàtiques, química i idiomes. Amb el pas dels anys, va ensenyar a escoles i universitats com l’École Polytechnique de París, guanyant a poc a poc popularitat i prestigi gràcies al seu potencial intel·lectual. El 1814, mentre treballava amb la teoria de probabilitats i en la integració de les equacions diferencials parcials, va ser elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de França.

A partir de 1820, inspirat per l’experiment de Hans Christian Ørsted que demostrava la relació entre magnetisme i electricitat, Ampère va iniciar una investigació revolucionària que establiria les bases de l’electrodinàmica. Aquesta recerca culmina amb la coneguda llei d'Ampère (1826), que estableix, a grans trets, que el camp magnètic al voltant d’un camí tancat és directament proporcional al corrent elèctric que hi flueix. Aquest descobriment no només va revolucionar la comprensió dels fenòmens electromagnètics, sinó que també va establir les bases de tecnologies modernes com els motors elèctrics i els generadors.

El llegat científic i intel·lectual d’Ampère, però, va anar més enllà. Va inventar el galvanòmetre i el primer telègraf elèctric, i va introduir els termes “corrent elèctric” i “tensió elèctrica”. També va suggerir l’existència de "molècules electrodinàmiques", que avui podem associar als electrons (descoberts el 1897). Les seves investigacions i la seva obra magna, Teoria matemàtica dels fenòmens electrodinàmics, deduïda únicament de l'experiència (1826), van inspirar generacions posteriors de científics a continuar explorant els misteris de l’electricitat i el magnetisme.

Des del setembre de 2022, al vestíbul principal de la Facultat de Física es pot visitar l’exposició «La història de l’electromagnetisme», que mostra una selecció d'aparells que permeten fer un recorregut representatiu per la història d'aquesta branca científica. S’hi poden veure reproduccions dels aparells utilitzats en les primeres experiències sobre electricitat estàtica, dispositius amb corrent elèctric, instruments de mesura del segle XIX, generadors d’ones electromagnètiques i tubs de raigs catòdics i raigs X. Abasten un lapse temporal de gairebé dos segles (XVIII-XIX).

Tots els aparells que s'hi exhibeixen pertanyen a la Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física, una de les col·leccions patrimonials més rellevants i millor documentades de la Universitat de Barcelona. L’exposició representa un gran testimoni de l’evolució de la física durant els segles XVIII, XIX i XX, i és també un homenatge totes aquelles figures que, com André-Marie Ampère, van transformar el nostre coneixement del món físic.