Concert de cloenda del XXXVI Cicle de Música a la Universitat Orquestra Universitat de Barcelona 23 de maig
El XXXVI Cicle de Música de la Universitat de Barcelona finalitza amb el concert de l'Orquestra Universitat de Barcelona titulat Dos hereus de Wagner.
Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona
Dijous, 23 de maig de 2024
de 20:00 a 21:00. Obertura de portes: 19:30. No es permetrà l'accés al Paranimf una vegada iniciat el concert
Dansa de gnoms Enric Morera, 1865-1942
Simfonia núm. 9 en mi menor, op. 95 «del Nou Món» Antonin Dvořák, 1841-1904
- Adagio – Allegro molto
- Largo
- Scherzo: Molto Vivace – Poco sostenuto
- Allegro con fuoco
Per al programa de cloenda del XXXVI Cicle de Música a la UB l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB) presenta dues obres de compositors que en el seu temps es van declarar fervents admiradors del compositor alemany Richard Wagner.
Enric Morera (1865-1942) és probablement el músic que reflecteix més fidelment la figura del compositor modernista a Catalunya. Autor d’unes tres-centes obres, la seva producció abasta tots els gèneres i formats: música simfònica, obra lírica, música de cambra, cançó, obra coral, sardanes i textos teòrics. Al mateix temps, és un compositor que manté una coherència amb els seus postulats modernistes al llarg de tota la seva vida.
Després d’una estada de cinc anys d’estudis a Brussel·les, on beu de les influències i els corrents musical més moderns de l’època, Morera irromp amb força a l’escena musical catalana de la darrera dècada del segle XIX i de seguida el corrent modernista l’adopta com el nou valor que ha de regenerar de la música del país. Dansa de gnoms (1892) és la primera peça que el va donar a conèixer com a compositor i que junt amb el poema simfònic Atlàntida (1892), estrenat poc després, el van situar com un referent de la creació musical. És una obra descriptiva que, segons el propi autor, un amic i fundador de l’Associació Musical el va esperonar a escriure per trencar «... la monotonia d’aquells concerts en els que sempre es toca algun minuet o gavota ...». Sens dubte l’obra va aconseguir el fet perquè va caure com una bomba i va obtenir un gran èxit. L’última referència de la seva interpretació és per la celebració del centenari del naixement de Morera i la seva audició descobrirà un Morera insòlit i molt diferent de les seves obres més conegudes, com poden ser les seves populars sardanes.
La coneguda Simfonia del Nou Món d’Antonin Dvořák (1841-1904) és probablement una de les simfonies modernes més populars i interpretades. Dvořák la va escriure durant al seva estada com a director del Conservatori Nacional de Nova York (1892-1895) i responia a un dels objectius que tenia el compositor als Estats Units: conèixer la música del país i incorporar-la a la seva creació com havia fet amb la pròpia música del folklore txec. La novena simfonia va ser un encàrrec de l’Orquestra Filharmònica de Nova York l’any 1893 i va ser estrenada el 15 de desembre del mateix any al Carnegie Hall sota la batuta del director hongarès Anton Seidl. L’obra, amb una unitat de forma i contingut impecable, està dividida en quatre moviments i conté passatges lírics i temperamentals que formen part de la memòria musical moderna.