Concert de l'Orquestra Universitat de Barcelona 13 de març de 2025
El XXXVII Cicle de Música de la Universitat de Barcelona continua amb el concert de l'Orquestra de la Universitat de Barcelona, que du per títol «Música programàtica: L’art de narrar amb música»
Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona
Dijous, 13 de març de 2025
de 20:00 a 21:00. Obertura de portes: 19:30.
No es permetrà l'accés a la sala una vegada iniciat el concert.
Programa
Obertura «Sakuntala», op. 13 - C. GOLDMARK (1830-1915)
Fantasia «Una nit a la Muntanya Pelada» - M. MÚSSORGKI (1839-1881)
«Les Préludes» (Els Preludis) - F. LISZT (1811-1886)
Notes al programa
«Música programàtica: L’art de narrar amb música»
La música programàtica és aquella que s'inspira en altres arts, com la literatura, la pintura o la filosofia, per donar forma i argument a la seva expressió sonora. A diferència de la música absoluta, que no busca referències externes, la música programàtica tradueix en sons històries, paisatges i emocions, creant una experiència sensorial que uneix diverses disciplines artístiques. Aquest concert ens convida a viatjar per mons imaginaris a través de tres obres representatives d’aquest gènere.
El compositor hongarès Carl Goldmark es va inspirar en la llegenda índia de Sakuntala, protagonista d’un drama sànscrit de Kāli Dāsa. L’obra narra la història d’amor tràgic entre la jove Sakuntala i el rei Dushianta, amb una música plena de lirisme i color orquestral. L’obertura reflecteix tant la tendresa de l’amor com els moments de patiment, amb un desenvolupament musical ric en contrastos.
Mússorgski ens transporta a una escena fosca i misteriosa: la reunió de bruixes en una muntanya durant la nit de Sant Joan. Amb una orquestració vibrant i rítmica, la peça evoca els encanteris i danses frenètiques dels esperits, culminant en un esclat sonor abans que el primer raig de sol dissipi la foscor. Aquesta obra, una de les més conegudes del compositor rus, mostra el seu estil directe i evocador.
Considerat un dels primers poemes simfònics, Les Préludes de Liszt es basa en una idea filosòfica: la vida com una successió de proves i transformacions. L’obra parteix d’un tema melòdic que es desenvolupa en diferents atmosferes, des de la serenitat fins a l’esclat triomfal. Amb aquesta peça, Liszt estableix un model de música narrativa que influenciaria generacions posteriors.
