El proppassat 7 d’abril de 2016 El Punt Avui publicava l’article «A propòsit de l’hebreu modern», de F. Xavier Vila.
Certament, hi ha investigadors que, com ella, sostenen que potser altres termes com renaixença, revitalització, revival (reviscolament), s’adequarien millor al procés. Tanmateix, em sembla que per al lector corrent de premsa, el terme emprat recull millor la tasca colossal que va representar reimplantar una llengua clàssica començant per un grapat d’infants en una província de l’Imperi Otomà. En qualsevol cas, no crec pas que hi hagi gaires lectors catalans amoïnats per aquestes disquisicions terminològiques. En canvi, tenint en compte la situació del nostre país, intueixo que són molts més els qui haurien trobat si més no interessant de saber que l’hebreu modern s’ha pogut normalitzar en un context d’oficialitat compartida, primer amb l’anglès i l’àrab i posteriorment, després de la independència i fins avui dia, només amb l’àrab.
Font: El Punt Avui (07/04/2016)