Ahir la “Revista de Llengua i Dret” va publicar al seu blog un article de Cristina Illamola titulat «El castellà a Catalunya» que tracta sobre la competència del castellà per part dels alumnes catalans. L’article posa en qüestió l’ús de les proves autonòmiques del Ministeri d’Educació com a eina de mesura de la competència lingüística dels alumnes, ja que es comptabilitza a través de l’error ortogràfic, i el fet que no es tingui en compte la realitat lingüística diferent que viuen els alumnes a Catalunya en relació a altres punts de l’estat espanyol. També explica com el projecte RESOL, dut a terme des del CUSC, mesura aquesta competència lingüística en castellà tenint en compte els paràmetres sociolingüístics i obtenint resultats ben diferents als que va obtenir el Ministeri d’Educació.
[…] Mitjançant el projecte RESOL, una anàlisi de tipus longitudinal (aquells que analitzen un mateix grup d’individus al llarg del temps de forma repetida), es pretén investigar com afecta el canvi d’etapa educativa en les pràctiques lingüístiques dels adolescents; és a dir, com i en quina mesura es fan servir el català i el castellà més enllà de l’escola (perquè les aules ja les tenim força mesurades amb el sistema educatiu de conjunció). […] les dades analitzades demostren que els parlants més joves no només tenen una competència molt alta en castellà, sinó que s’aproximen a la varietat de castellà general, principalment difosa pels diferents mitjans de comunicació. A més a més, els resultats provenen d’analitzar dos fenòmens molt concrets, part de la medul·la de la gramàtica de les dues llengües, perquè per avaluar el domini que els parlants tenen d’una llengua cal anar més enllà de qüestions lèxiques (calcs, manlleus…).