Ahir, dijous 2 de juny de 2016, el Blog de la Revista de Llengua i Dret publicava un nou apunt titulat “«Benign neglect»? Una sortida de language contestedness”, de Nicola Vaiarello (UB). En aquest apunt, Nicola fa una ressenya del congrès «Contested Languages in the Old World» (CLOW), celebrat a la Universitat de Torí el 5 i 6 de maig.
Per contested languages s’han d’entendre aquelles llengües que són suficientment diferents, des del punt de vista lingüístic, de la llengua principal de l’Estat on es parlen, però que no tenen l’estatus de llengües oficials i freqüentment són classificades com a «dialectes» o «patois».[1] La majoria dels contested languages, entre les quals es poden incloure les llengües regionals d’Itàlia (sicilià, napolità i piemontès) d’Alemanya (bavarès, baix saxó, suabi), d’Espanya (asturià, aragonès) i moltes llengües regionals de França. Són llengües en perill d’extinció. Concretament, la visibilitat d’aquestes llengües en l’esfera pública és extremament reduïda i això no permet crear les condicions per a un reconeixement oficial i, en un cercle viciós, la falta de reconeixement oficial no dóna visibilitat pública a aquestes llengües.
Font: Blog de la Revista de Llengua i Dret (2/6/16)