El passat 31 de desembre del 2016, Carles de Rosselló va publicar un nou apunt al seu blog La BBC, titulat «Espanya i la igualtat de llengües».

En un article a La Vanguardia, Francesc de Carreras recorda que el catalanisme polític de principis dels 80 tenia com a objectiu lingüístic considerar el català llengua oficial, en igualtat de condicions que el castellà. Segons el catedràtic, això es va aconseguir “sobradamente” amb la Constitució i l’Estatut. Des del meu punt de vista, l’arribada de la democràcia va possibilitar, efectivament, que el català fos llengua oficial però indiscutiblement en profunda desigualtat de condicions respecte del castellà.
[…] En la part final del seu article, Carreras afirma que “lo que debería hacerse es replicar con datos y argumentos las mentiras y falsedades a favor de la independencia, (…) y convencer a los catalanes de las muchas ventajas que nos supone pertenecer a España (…)”. Doncs bé, resto expectant que hom m’expliqui quin avantatge suposa per a la llengua catalana romandre en un Estat en què només hi ha 8 canals de televisió en català a Catalunya, 32 en castellà i 231 en castellà a tot Espanya (ho vaig analitzar en aquest apunt).