El passat divendres 4 de desembre de 2015 F. Xavier Vila va publicar al seu blog Amb certa calma – qüestions de llengua i societat un apunt titulat «L’enquesta de joves de Barcelona 2015: algunes reflexions sociolingüístiques».

En aquest apunt, F. Xavier Vila analitza els aspectes sociolingüístics més rellevants de les dades publicades a l’Enquesta de joves de Barcelona 2015.

En primer lloc, la diferència més notable entre el mapa que dibuixava l’any passat i el de la Barcelona jove del 2015 és que pràcticament tota la ciutat es configura com un espai on els joves de llengua habitual catalana i castellana conviuen en proporcions força similars. […]. La segona conclusió de l’anàlisi per barris és que, des d’un punt de vista territorial, la Barcelona amb escassa presència de català és molt més reduïda —i perifèrica— del que suggerien les dades per districtes. En realitat, la Barcelona jove descatalanitzada es limita a dues àrees clarament definides i geogràficament perifèrica: d’una banda, l’àrea del Raval, Port i Zona Franca; d’una altra, Nou Barris (més l’illot del Carmel) i els barris encarats al Besòs.