Pels companys, per les xarxes socials i pels mitjans de comunicació, on era molt coneguda, hem rebut la notícia, amb dolor i enyorança profundes, que la nostra col·lega, M. Carme Junyent, ens ha deixat.

Més endavant hi haurà moments més assossegats en què podrem valorar com es mereix la feinada científica i activista de M. Carme Junyent. Ara, en aquestes hores de tristor, sobretot volem recordar que va ser una dona lluitadora i tenaç en favor de la diversitat lingüística, començant per les llengües amenaçades i sobretot començant per la seva i la nostra, la llengua catalana.

Junyent va saber ser sempre un esperit independent que defensava i argumentava les seves conviccions amb valentia i fins i tot amb contundència, anant contra corrent de l’opinió de la majoria si calia. Era una antropòloga lingüista global (especialista, per exemple, en llengües africanes) però alhora era una persona molt lligada emotivament a les seves arrels: sobretot les de la seva mare, Aurèlia Figueres, i les de la seva Masquefa i Anoia natals.

Junyent no era sociolingüista (solia presentar-se sempre com a lingüista) però en la seva obra i des del GELA, que va fundar i coordinar amb entusiasme i empatia, ens va ajudar a comprendre i defensar la riquesa infinita de les llengües, l’objectiu que compartia amb tots els membres del CUSC. Junyent era, no volem oblidar-ho, una comunicadora excel·lent que sabia fer conèixer amb amenitat, sensibilitat i claredat la seva saviesa a tota mena de públics.

En el seu darrer escrit, ja molt malalta, ens deia que “nosaltres com a catalanoparlants tenim la responsabilitat de garantir que tots puguem ser atesos en la nostra llengua”. Confiem que un dia aquesta responsabilitat pugui ser seguida per la majoria de catalanoparlants.

Gràcies de tot cor, M. Carme.

Consell de Direcció del CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona