El 25 d’agost, Montserrat Sendra, estudiant del màster de Formació del Professorat, va publicar un article a Núvol on exposava, arran de la seva experiència, una visió crítica sobre la formació lingüística que reben els futurs docents d’ESO, del Batxillerat, de formació professional i de les escoles d’idiomes.
La possibilitat d’accedir al màster tenint en compte només la nota de tall de cadascuna de les especialitats i, doncs, segons la mitjana obtinguda al llarg de la carrera, té, segons Sendra, diverses conseqüències que exposarà al llarg de l’article: mancances ortogràfiques, mancances en l’expressió oral i mancances en el coneixement de la llengua i la literatura que aquests docents hauran d’ensenyar.
Recordem que el debat sobre el màster per a professorat de llengua catalana és encara molt viu. Francesc Feliu en parlà ja el 12 d’octubre del 2016 a Vilaweb, on assegurava: “Tal com està plantejat ara el màster i amb els mecanismes d’accés que s’han decidit, es permet que algú que no hagi cursat mai ni una sola assignatura de llengua ni de literatura catalanes a la universitat pugui fer aquest màster (on no s’imparteixen continguts de llengua i literatura catalanes) i exercir de professor de català a l’ensenyament públic secundari”. A propòsit d’aquesta qüestió, us deixem també amb una presentació de Núria Alturo i Albert Soler, “La formació del professorat d’ensenyament secundari: competències, incompetències i negligències”, on s’exposa el marc normatiu, polític i acadèmic del sistema actual de formació del professorat de secundària, batxillerat i cicles formatius en relació amb l’especialitat de llengua i literatura catalana.