Dijous 13 de juny, a les 17 h, Katell Chantreau (Universitat de Rennes 2) presentarà els resultats de la seva tesi doctoral sobre la transmissió intergeneracional del bretó en un seminari titulat «Transmetre una llengua minoritària autòctona als fills: el cas del bretó».
La presentació, en francès, es podrà seguir a través de Zoom (enllaç) i l’organitza l’equip investigador del projecte «Alta minorització i reproducció lingüística al sud-oest europeu» (AMRELSE), co-dirigit per Emili Boix Fuster i Avel·lí Flors Mas.
Trobareu a continuació un resum de la tesi i un perfil biogràfic de la ponent.
Tothom hi és benvingut!
—
Resum de la tesi:
Des del punt de vista dels pares, aquesta tesi en ciències de l’educació estudia la transmissió familiar del bretó, en un context de revitalització lingüística que segueix el trencament quasi total de la transmissió intergeneracional de la llengua als anys cinquanta.
Una enquesta de camp, amb pares bretons que tenien entre 23 i 48 anys l’any 2018, constitueix la base d’aquesta investigació i va permetre recollir nombroses dades quantitatives i qualitatives, fruit de 50 entrevistes semiestructurades i de dos qüestionaris (450 persones enquestades en un cas i 306 persones enquestades en l’altre).
Els resultats destaquen la diversitat d’estratègies familiars de transmissió de la llengua bretona, pel que fa a la comunicació entre pares i fills i amb l’entorn, que van des de pràctiques de transmissió fortes i molt proactives fins a pràctiques de transmissió dèbils o fins i tot inexistents. També destaca el seu caràcter dinàmic, sovint en el sentit d’un debilitament de la transmissió a mesura que l’infant va creixent. L’anàlisi de les opcions lingüístiques dels pares revela la influència de nombrosos factors relacionats amb l’entorn (família, escola, treball, etc.), el context de la interacció (cònjuge, fill, presència d’un tercer) i dels progenitors mateixos (socialització lingüística, gènere, percepció de competència, etc.), que es combinen en una configuració singular que permet o no la transmissió lingüística. Els pares transmissors assenyalen les qüestions educatives, personals, familiars, culturals i polítiques que comporta aquesta opció. La tesi acaba amb una sèrie de recomanacions per a una potencial futura política lingüística a favor de la transmissió familiar del bretó.
Paraules clau: transmissió, família, educació, llengua minoritària autòctona, bretó, revitalització lingüística
Sobre la ponent: després d’estudiar història i bretó, Katell Chantreau va treballar a UBAPAR (una xarxa d’educació popular a Bretanya), com a dinamitzadora i formadora, per desenvolupar activitats juvenils en bretó i en galó. A nivell personal, participa en diferents col·lectius vinculats a la transmissió del bretó i a la creació en bretó. L’any 2022 va defensar una tesi doctoral en ciències de l’educació i la formació a la Universitat de Rennes 2 al voltant de la transmissió familiar del bretó.
—
Résumé de la thèse:
En partant du point de vue des parents, cette thèse en sciences de l’éducation étudie la transmission familiale du breton, dans un contexte de revitalisation linguistique qui fait suite à la rupture quasi totale de la transmission intergénérationnelle dans les années 1950.
Une enquête de terrain, auprès de parents bretonnants âgés de 23 à 48 ans en 2018, constitue la base de cette recherche et a permis de récolter de nombreuses données quantitatives et qualitatives, issues de 50 entretiens semi-directifs et de deux questionnaires (450 répondants pour l’un et 306 pour l’autre).
Elle met en lumière la diversité des stratégies familiales de transmission de la langue bretonne, en terme de communication parent-enfant et d’environnement, allant de pratiques de transmission forte, très volontaristes, à des pratiques de transmission faible, voire inexistante. Elle souligne par ailleurs leur caractère dynamique, souvent dans le sens d’un affaiblissement de la transmission au fur et à mesure que l’enfant grandit. L’analyse des choix linguistiques des parents fait apparaître l’influence de nombreux facteurs qui relèvent de l’environnement (famille, école, travail…), du contexte de l’interaction (conjoint, enfant, présence d’un tiers) et du parent locuteur lui-même (socialisation langagière, genre, sentiment de compétence…), qui se combinent entre eux dans une configuration singulière permettant ou non la transmission linguistique. Les parents transmetteurs font état des enjeux à la fois éducatifs, personnels, familiaux, culturels et politiques, qu’elle porte en elle. La thèse se termine par une série de préconisations pour une potentielle future politique linguistique en faveur de la transmission familiale du breton.
Mots clés: transmission, famille, éducation, langue minoritaire autochtone, breton, revitalisation linguistique
Éléments biographiques: Après des études d’histoire et de breton, Katell Chantreau a travaillé au sein de l’UBAPAR (un réseau d’éducation populaire en Bretagne), comme animatrice et formatrice, pour développer l’animation jeunesse en breton et en gallo. À titre personnel, elle s’est investie dans différents collectifs en lien avec la transmission du breton et la création en breton. En 2022, elle a soutenu à l’université de Rennes 2 une thèse de doctorat en sciences de l’éducation et de la formation intitulée sur la transmission familiale du breton.