

 
{"id":236,"date":"2010-12-27T09:25:49","date_gmt":"2010-12-27T09:25:49","guid":{"rendered":"http:\/\/cuscub.wordpress.com\/?p=236"},"modified":"2010-12-27T09:25:49","modified_gmt":"2010-12-27T09:25:49","slug":"f-xavier-vila-dret-a-decidir-primer-round","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/f-xavier-vila-dret-a-decidir-primer-round\/","title":{"rendered":"F. Xavier Vila: \u00abDret a decidir: primer &#8216;round&#8217;\u00bb"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align:justify;\">El diari <em>Ara<\/em> publica l&#8217;article de F. Xavier Vila \u00abDret a decidir: primer &#8216;round&#8217;\u00bb, sobre la sent\u00e8nciadel Tribunal Suprem sobre el model educatiu catal\u00e0 d&#8217;immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n<p style=\"text-align:justify;\">L&#8217;article, que podeu llegir tot seguit o clicant <a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/ara_mes\/debat\/Dret-decidir-round_0_395960401.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">aqu\u00ed<\/a>, s&#8217;ha publicat el 24 de desembre de 2011.<\/p>\n<blockquote>\n<h2 style=\"text-align:justify;\">Dret a decidir: primer &#8216;round&#8217;<\/h2>\n<div style=\"text-align:justify;\">\n<address> F. XAVIER VILA I MORENO <\/address>\n<\/div>\n<div>\n<p style=\"text-align:justify;\">El model ling\u00fc\u00edstic escolar de Catalunya \u00e9s el resultat d&#8217;un pacte nacional assolit als anys 80. Gr\u00e0cies a aquest pacte, el pa\u00eds va apostar per una escola inclusiva en qu\u00e8 tot l&#8217;alumnat an\u00e9s dominant el catal\u00e0 i el castell\u00e0, i que alhora afavor\u00eds la cohesi\u00f3 social en un moment en qu\u00e8 molts patien per un possible esquin\u00e7ament comunitari. Com en altres camps, el pacte va limitar la capacitat d&#8217;escollir dels pares a canvi de garantir la igualtat de coneixements i per tant d&#8217;oportunitats. El pacte tamb\u00e9 establia que el catal\u00e0 esdevingu\u00e9s la llengua priorit\u00e0ria almenys en una instituci\u00f3 social significativa, condici\u00f3 necess\u00e0ria per permetre&#8217;n la recuperaci\u00f3 despr\u00e9s de segles de pol\u00edtiques oficials ling\u00fcicides.<\/p>\n<p style=\"text-align:justify;\">El model de conjunci\u00f3 \u00e9s un model raonablement reeixit. Els seus resultats educatius s\u00f3n, fins i tot, una mica superiors a la mitjana de l&#8217;Estat, \u00e9s el model ling\u00fc\u00edstic escolar que m\u00e9s i millor garanteix la biling\u00fcitzaci\u00f3 generalitzada de l&#8217;alumnat de tot Europa, i constitueix un dic fonamental contra la tend\u00e8ncia a la segregaci\u00f3 que afecta bona part de les societats occidentals. \u00d2bviament, el model t\u00e9 d\u00e8ficits. Sense anar m\u00e9s lluny, encara permet que alguns alumnes surtin de l&#8217;escola sabent poc catal\u00e0, no dota de prou coneixement d&#8217;angl\u00e8s, i no aprofita b\u00e9 el bagatge idiom\u00e0tic de les noves immigracions. Per\u00f2 insistim-hi, el model resisteix b\u00e9 la comparaci\u00f3 amb altres propostes.<\/p>\n<p style=\"text-align:justify;\">Ara aquest pacte nacional es troba en perill. Empesos per una opini\u00f3 publica(da) cada cop m\u00e9s xovinista, les altes inst\u00e0ncies judicials espanyoles van bastint un model ling\u00fc\u00edstic m\u00e9s i m\u00e9s encotillador. En aquest model, explicitat en la interpretaci\u00f3 lliure de la carta magna publicada pel Tribunal Constitucional el juny passat, les societats amb lleng\u00fces pr\u00f2pies diferents del castell\u00e0 s\u00f3n pr\u00e0cticament terra conquerida on els hispan\u00f2fons -i nom\u00e9s ells- tenen dret a viure en monoling\u00fce. Les sent\u00e8ncies del Tribunal Suprem fetes p\u00fabliques aquesta setmana s\u00f3n un esgla\u00f3 m\u00e9s en aquest proc\u00e9s. D&#8217;entrada, perqu\u00e8 exigeixen que el castell\u00e0 sigui reintrodu\u00eft com a llengua vehicular &#8220;de forma proporcional i equitativa en relaci\u00f3 amb el catal\u00e0 en tots els cursos del cicle d&#8217;educaci\u00f3 obligat\u00f2ria&#8221;, la qual cosa, a banda de trinxar l&#8217;autonomia del govern catal\u00e0, obre la porta tant a f\u00f3rmules biling\u00fces com a l\u00ednies en castell\u00e0. Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s a m\u00e9s, d&#8217;acord amb aquestes sent\u00e8ncies, els pares recurrents tenen el dret a exigir a una escola concertada -una empresa privada!- que els atengui en aquest idioma oralment i per escrit. Ras i curt, els magistrats reconeixen el dret a ignorar el catal\u00e0 en l&#8217;\u00fanica instituci\u00f3 que fins ara demana que tothom faci l&#8217;esfor\u00e7 d&#8217;entendre&#8217;l. Certament, les sent\u00e8ncies no afecten tot el sistema educatiu, i de manera immediata nom\u00e9s complicaran la gesti\u00f3 d&#8217;uns quants centres. Per\u00f2 creen jurisprud\u00e8ncia i tot fa pensar que nom\u00e9s serviran per crispar l&#8217;ambient als centres escolars.<\/p>\n<p style=\"text-align:justify;\">Molta, molta feina se li gira al nou Govern. Artur Mas arriba al poder cavalcant sobre l&#8217;esl\u00f2gan del dret a decidir, i abans de prendre possessi\u00f3 ja l&#8217;han bufetejat per recordar-li que, de moment, qui mana \u00e9s Madrid. Aspira a construir un gran consens entorn de les reivindicacions econ\u00f2miques i Espanya li llan\u00e7a un torpede en la l\u00ednia de flotaci\u00f3 de la unitat civil que \u00e9s la llengua. Proposa avan\u00e7ar cap al triling\u00fcisme i el volen obligar a respectar el monoling\u00fcisme castell\u00e0 m\u00e9s ranci. Pret\u00e9n perseguir l&#8217;excel\u00b7l\u00e8ncia i li imposen el dret a la ignor\u00e0ncia. Caldr\u00e0 doncs que desplegui totes les capacitats de lideratge per fer front a l&#8217;envestida. I li caldr\u00e0 no sols un pla, sin\u00f3 un relat per posar el pa\u00eds darrere seu.<\/p>\n<p style=\"text-align:justify;\">Podr\u00e0 aconseguir-ho si explica que el repte de les sent\u00e8ncies no \u00e9s ben b\u00e9 -o principalment- el de la llengua, sin\u00f3 el del dret dels catalans a decidir democr\u00e0ticament sobre les seves vides sense interfer\u00e8ncies alienes. En qualsevol cas, per\u00f2, les noves autoritats hauran de liderar alhora la batalla legal i pol\u00edtica, la batalla de la persuasi\u00f3 de propis i aliens, i la batalla de la millora i la consolidaci\u00f3 del model ling\u00fc\u00edstic escolar. En tots tres terrenys coixejaran m\u00e9s que no voldrien, perqu\u00e8 en tots tres hi ha m\u00e9s feina per fer que no pas feta. Despr\u00e9s de 30 anys d&#8217;autogovern, a Catalunya encara no hi ha un institut que investigui i proposi solucions per als problemes del pa\u00eds en el camp de la socioling\u00fc\u00edstica, del dret ling\u00fc\u00edstic, de la integraci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dels nouvinguts o de l&#8217;ensenyament de lleng\u00fces. I els reptes d&#8217;envergadura no se solucionen a base d&#8217;improvisacions miraculoses d&#8217;\u00faltim moment.<\/p>\n<p style=\"text-align:justify;\">Ho deia fa poc Jordi Pujol: el moment \u00e9s delicat, i cal entomar els reptes amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i visi\u00f3 de pa\u00eds. A Mas li han avan\u00e7at dos anys la concreci\u00f3 del seu dret a decidir, per\u00f2 ara ja \u00e9s inevitable. De la seva resposta a l&#8217;envit del Constitucional i del Suprem en dependr\u00e0, molt probablement, la seva credibilitat a l&#8217;hora de plantar cara a Madrid en temes econ\u00f2mics i la seva superviv\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n<\/div>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El diari Ara publica l&#8217;article de F. Xavier Vila \u00abDret a decidir: primer &#8216;round&#8217;\u00bb, sobre la sent\u00e8nciadel Tribunal Suprem sobre el model educatiu catal\u00e0 d&#8217;immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. L&#8217;article, que podeu llegir [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"class_list":["post-236","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-presencia-als-mitjans"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=236"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=236"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=236"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=236"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}