{"id":385,"date":"2011-01-28T15:27:26","date_gmt":"2011-01-28T15:27:26","guid":{"rendered":"http:\/\/cuscub.wordpress.com\/?p=352"},"modified":"2011-01-28T15:27:26","modified_gmt":"2011-01-28T15:27:26","slug":"carta-oberta-del-cusc-a-la-nova-directora-de-politica-linguistica-de-la-generalitat-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/carta-oberta-del-cusc-a-la-nova-directora-de-politica-linguistica-de-la-generalitat-de-catalunya\/","title":{"rendered":"Carta oberta del CUSC a la nova directora de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica de la Generalitat de Catalunya"},"content":{"rendered":"

El diari Ara<\/em> publica la carta oberta del CUSC a la nova directora de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica de la Generalitat de Catalunya. Podeu llegir-la en aquest enlla\u00e7<\/a> o tot seguit:<\/p>\n

\n

Les lleng\u00fces dels catalans<\/h2>\n

EMILI BOIX VANESSA BRETXA JOSEFINA CARRERAS<\/em> <\/span><\/p>\n

Carta oberta a la nova directora de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica de la Generalitat de Catalunya, Yvonne Griley.<\/span><\/p>\n

Els catalans fem a vegades el ploramiques amb la llengua i hem de ser conscients que comptem amb cartes socials i pol\u00edtiques amb qu\u00e8 jugar per fer del catal\u00e0 una llengua amb futur, una llengua en qu\u00e8 els ciutadans puguem viure c\u00f2modament, sense patir-hi constantment. Perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible creiem que calen una s\u00e8rie de mesures:<\/p>\n

1. Deixar clar que el catal\u00e0 \u00e9s una llengua mitjana al m\u00f3n i que compta amb prou parlants (entre vuit i nou milions) per poder disposar de mitjans de comunicaci\u00f3, administraci\u00f3 p\u00fablica, reconeixement estatal i europeu i oferta educativa i cultural, tal com tenen comunitats ling\u00fc\u00edstiques semblants, com la sueca, la noruega, la finesa o la danesa, si es remouen dos tipus d’obstacles potents.<\/p>\n

D’una banda, l’Estat hauria de donar suport decidit al catal\u00e0, cosa per ara inversemblant, com es pot comprovar en l’administraci\u00f3 central i perif\u00e8rica de l’Estat i en l’administraci\u00f3 de la just\u00edcia. De l’altra, s’haurien de regular els efectes castellanitzadors dels mercats, els quals, deixats anar, tendeixen a afavorir la llei del m\u00e9s fort. Els catalans hem de comen\u00e7ar convencent-nos nosaltres mateixos que la nostra llengua ja mil\u00b7len\u00e0ria pot ser una llengua de futur, amb una gran creativitat cultural. El poder que representa la Generalitat de Catalunya ha de donar exemple, seguretat i suport als ciutadans.<\/p>\n

2. Treballar amb la resta de territoris amb qu\u00e8 compartim la mateixa llengua cooperativament, pacientment, amb respecte i des de la m\u00e9s absoluta igualtat i fraternitat perqu\u00e8 la llengua \u00e9s de tots, de balears, de valencians, de catalans, d’andorrans i d’aragonesos.<\/p>\n

3. Recon\u00e8ixer el rol del castell\u00e0. Cal deixar clara la legitimitat del catal\u00e0 com a llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds i alhora impulsar un reconeixement del castell\u00e0 com a recurs cultural i com a llengua primera d’una part important del ciutadans. Com diu la legislaci\u00f3 vigent, al final de l’educaci\u00f3 obligat\u00f2ria els estudiants han de dominar tant el catal\u00e0 com el castell\u00e0. Els projectes ling\u00fc\u00edstics de centres educatius, i el bon sentit dels educadors, adaptats a cada cas, permetran assolir aquests objectius. Ara per ara, els d\u00e8ficits en catal\u00e0 s\u00f3n clarament superiors als d\u00e8ficits en castell\u00e0.<\/p>\n

4. Fer efectivament de Catalunya un pa\u00eds pluriling\u00fce. Conv\u00e9 impulsar, si cal amb programes de xoc, l’adquisici\u00f3 de terceres lleng\u00fces (sobretot l’angl\u00e8s). El coneixement de lleng\u00fces no ha de ser un motiu m\u00e9s de fractura social: els m\u00e9s rics en saben, els m\u00e9s pobres, no. Cal impulsar tamb\u00e9 les quartes lleng\u00fces, com aconsella la Uni\u00f3 Europea: el franc\u00e8s, l’alemany, el japon\u00e8s, per\u00f2 tamb\u00e9 lleng\u00fces que ens aporten les immigracions m\u00e9s recents, com el xin\u00e8s, l’\u00e0rab o el roman\u00e8s. Les persones que v\u00e9nen de fora aporten un capital ling\u00fc\u00edstic que hem de valorar de manera especialment positiva.<\/p>\n

5. Conv\u00e9 fer una feina pedag\u00f2gica que mostri que cal defensar la llengua m\u00e9s feble, el catal\u00e0, i alhora impulsar el multiling\u00fcisme. Davant les cal\u00famnies que propaguen alguns mitjans de comunicaci\u00f3 sobre les lleng\u00fces dels catalans, \u00e9s urgent explicar el model de pluriling\u00fcisme de qu\u00e8 ens hem dotat. Cal mostrar per qu\u00e8 s’ha optat per un model de conjunci\u00f3 a l’escola, sense separaci\u00f3 per lleng\u00fces. Cal mostrar persistentment que la promoci\u00f3 necess\u00e0ria i justa del catal\u00e0 \u00e9s ben compatible amb l’obertura positiva cap a moltes altres lleng\u00fces i cultures, tal com ha fet durant segles la cultura catalana. Cal mostrar com centenars de milers de persones han adoptat el catal\u00e0, com a llengua m\u00e9s habitual, sense necessitat d’haver d’abandonar les lleng\u00fces i cultures d’origen.<\/p>\n

6. Cal una acci\u00f3 transversal. La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica afecta tots els departaments del govern, no \u00e9s sols un assumpte cultural de car\u00e0cter lateral. Les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques no haurien de ser linguoc\u00e8ntriques sin\u00f3, sobretot, contribuir a la qualitat de vida dels ciutadans, especialment en moments de profunda crisi: cohesi\u00f3 i progr\u00e9s socials, immigraci\u00f3 i participaci\u00f3 han de ser l’objectiu.<\/p>\n

7. \u00c9s necessari fer visible qu\u00e8 signifiquen en pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica les darreres sent\u00e8ncies homogene\u00eftzadores del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem i com s’hi reacciona. La lli\u00e7\u00f3 principal que se’n pot extreure \u00e9s que al catal\u00e0 li \u00e9s de menester un estat propi o un estat propici.<\/p>\n

8. Finalment, \u00e9s convenient que la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica tingui m\u00e9s lligam i di\u00e0leg amb la recerca del pa\u00eds. La ja llarga experi\u00e8ncia d’investigaci\u00f3 en socioling\u00fc\u00edstica no s’hauria de desaprofitar.<\/p>\n

En definitiva, us encoratgem a tirar endavant unes accions de pol\u00edtica inclusiva que poden conv\u00e8ncer i atreure la gran majoria de la poblaci\u00f3 catalana actual, llevat de minories recalcitrants. Bona sort!<\/p>\n<\/blockquote>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El diari Ara publica la carta oberta del CUSC a la nova directora de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica de la Generalitat de Catalunya. Podeu llegir-la en aquest enlla\u00e7 o tot seguit: Les […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"class_list":["post-385","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-presencia-als-mitjans"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/385","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=385"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/385\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=385"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=385"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=385"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}