{"id":526,"date":"2011-05-06T10:53:03","date_gmt":"2011-05-06T08:53:03","guid":{"rendered":"http:\/\/cuscub.wordpress.com\/?p=526"},"modified":"2011-05-06T10:53:03","modified_gmt":"2011-05-06T08:53:03","slug":"lluis-payrato-i-la-funcio-crea-lorgan-o-com-a-minim-lestil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/lluis-payrato-i-la-funcio-crea-lorgan-o-com-a-minim-lestil\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Payrat\u00f3: \u00abI la funci\u00f3 cre\u00e0 l’\u00f2rgan (o com a m\u00ednim l’estil)\u00bb"},"content":{"rendered":"

El diari El Peri\u00f2dico <\/em>publica l’article de Llu\u00eds Payrat\u00f3 \u00abI la funci\u00f3 cre\u00e0 l’\u00f2rgan (o com a m\u00ednim l’estil)\u00bb, amb motiu del n\u00famero 5.000 d’El Peri\u00f3dico<\/em> en catal\u00e0.<\/p>\n

L’article, que podeu llegir tot seguit o clicant aqu\u00ed<\/a>, s’ha publicat l’1 de maig de 2011.<\/p>\n

\n

I la funci\u00f3 cre\u00e0 l’\u00f2rgan (o com a m\u00ednim l’estil)<\/h3>\n

En un pa\u00eds en qu\u00e8 el catal\u00e0 sovint s’ha conf\u00f3s (i encara es confon) amb el bon <\/em>catal\u00e0 (o el catal\u00e0 correcte,<\/em> o genu\u00ed, <\/em>o pur,<\/em> etc.), l’aparici\u00f3 d’un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 que fa servir una nova varietat de la llengua, sigui quina sigui, \u00e9s indefectiblement<\/em> (quin tros de paraula!) positiu. I punt. Despr\u00e9s, aix\u00f2 s\u00ed, calen algunes explicacions… i amb molt de gust. Per comen\u00e7ar, a tall de comparaci\u00f3, \u00e9s si fa no fa com all\u00f2 d’aquella coneguda actriu (el sabeu, aquell?), que quan era bona, era bona, per\u00f2 que quan era dolenta… era molt millor! S\u00ed, en efecte, no hi ha res com ser bo per se,<\/em> per\u00f2 si la comparaci\u00f3 \u00e9s possible, si el contrast resulta inevitable, encara esdev\u00e9 millor. El catal\u00e0 bo (imaginem d’entrada que \u00e9s una hip\u00f2tesi de partida) tamb\u00e9 \u00e9s bo per se,<\/em> per\u00f2 si a m\u00e9s a m\u00e9s est\u00e0 diversificat, encara es torna millor: molt millor per a tots i per a la llengua. Una llengua potent i poderosa (normal?<\/em>) \u00e9s una llengua diversificada, amb una variaci\u00f3 funcional i estil\u00edstica (ara no calen pas matisos) visible no solament als ulls de l’analista: hauria de ser una variaci\u00f3 que fos conscient en boca i orelles de parlants i de lectors corrents.<\/p>\n

\n
\n
\"I<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

El catal\u00e0 no \u00e9s diferent nom\u00e9s segons el lloc geogr\u00e0fic on es parla (que \u00e9s el que pensa molta gent); \u00e9s diferent segons el lloc (contextual) on es fa servir, i suposo que convindrem que s’ha d’utilitzar tant com sigui possible, en tants contextos com calgui i es pugui, i amb tants estils com qui el fa servir cregui convenient: al capdavall, al darrere d’una llengua, d’una parla, sempre hi ha una persona, un estil (dit sigui com si fos un anunci…). Nom\u00e9s el purista profund i el mestretites superficial no entenen que una llengua -i les seves varietats- es puguin i s’hagin de valorar sovint amb criteris altres que el de la correcci\u00f3 (i per aix\u00f2 alg\u00fa ja ha argumentat amb ra\u00f3 que el purisme extrem no fa gaires favors a les lleng\u00fces minoritzades i a la seva promoci\u00f3).<\/p>\n

SUMA DE VARIETATS<\/strong><\/p>\n

Que els dolents de les novel\u00b7les o pel\u00b7l\u00edcules -o qui sigui, fins i tot els bons- parlin com escriuen els gram\u00e0tics, nom\u00e9s agrada a algunes ments de via estreta, que barregen la pedagogia amb la versemblan\u00e7a, i de postres el nacionalisme amb l’estil patri\u00f2tic de guixeta <\/em>i nogensmenys.<\/em> El catal\u00e0 d’un diari, per descomptat, no \u00e9s el d’una classe ni el d’una confer\u00e8ncia, tampoc el d’un manual o una monografia t\u00e8cnica. De fet, si comencem per on toca, caldria dir que el catal\u00e0 d’un diari \u00e9s un conjunt de molts estils, de molts catalans, de varietats m\u00e9s aviat institucionals o b\u00e9 firmades, de cr\u00f2niques esportives, informes meteorol\u00f2gics i esqueles: de tot i for\u00e7a, controlat en diferents graus depenent de les funcions de cada text. I a partir d’aquesta diversitat interna -per\u00f2 no incoherent- es construeix un model que contrastar\u00e0 amb el d’altres diaris i amb el d’altres mitjans, escrits i orals, virtuals o de paper. L’ess\u00e8ncia funcional de la llengua prov\u00e9, per una banda, de la tradici\u00f3, entesa com si fos una mena de gen\u00e8tica cultural,<\/em> amb perd\u00f3 per l’aparent contradicci\u00f3 in terminis;<\/em> per\u00f2 per una altra, prov\u00e9 de l’adaptaci\u00f3 constant al medi, constant i immediata; ja se sap que en els mitjans moderns el temps corre tant que vola i sembla que no existeixi.<\/p>\n

El diari i la seva llengua s\u00f3n adaptaci\u00f3 i tria cont\u00ednues, adaptaci\u00f3 al medi period\u00edstic i comunicatiu, i tria de possibilitats i recursos expressius. Una adaptaci\u00f3 i una tria que creen l’estil, el contrast i la difer\u00e8ncia (entre registres) respecte d’un fons unitari, la llengua. Segur que tamb\u00e9 ho deu haver dit alg\u00fa: som diferents perqu\u00e8 ens podem retrobar en alguna mena d’igualtat o unitat, la llengua es diferencia -i ens diferencia- per\u00f2 alhora \u00e9s la mateixa. La feina que s’ha fet en aquest diari ha contribu\u00eft, com a m\u00ednim cinc mil vegades, a recordar-nos-ho, a recorda’ns-ho.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El diari El Peri\u00f2dico publica l’article de Llu\u00eds Payrat\u00f3 \u00abI la funci\u00f3 cre\u00e0 l’\u00f2rgan (o com a m\u00ednim l’estil)\u00bb, amb motiu del n\u00famero 5.000 d’El Peri\u00f3dico en catal\u00e0. L’article, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"class_list":["post-526","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-presencia-als-mitjans"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/526","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=526"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/526\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=526"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=526"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=526"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}