{"id":7695,"date":"2019-04-09T10:25:44","date_gmt":"2019-04-09T08:25:44","guid":{"rendered":"https:\/\/cuscub.wordpress.com\/?p=7695"},"modified":"2019-04-09T10:25:44","modified_gmt":"2019-04-09T08:25:44","slug":"natxo-sorolla-i-marina-massaguer-exposen-la-recerca-del-cusc-sobre-llengua-i-joves-a-les-matinals-de-politica-linguistica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/natxo-sorolla-i-marina-massaguer-exposen-la-recerca-del-cusc-sobre-llengua-i-joves-a-les-matinals-de-politica-linguistica\/","title":{"rendered":"Natxo Sorolla i Marina Massaguer exposen la recerca del CUSC sobre llengua i joves a les Matinals de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n
Natxo Sorolla<\/strong> i Marina Massaguer<\/strong> van explicar els principals resultats de la recerca sobre joventut i llengua que s’han elaborat des del CUSC, en el marc de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb la DGPL, a la Matinal \u00abLlengua i joves a Catalunya: usos ling\u00fc\u00edstics i arguments per a la promoci\u00f3 de l’\u00fas del catal\u00e0\u00bb<\/strong>. L’esdeveniment va tenir lloc el 5 d’abril<\/strong> a l’Arts Santa M\u00f2nica<\/strong>, davant d’un p\u00fablic de m\u00e9s de 80 persones, format principalment per socioling\u00fcistes i persones vinculades a la promoci\u00f3 de la llengua catalana.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\"\"
Font: CNL BDN-SAB<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
Sorolla va parlar dels\u00a0resultats de l’informe<\/a> “Joventut i \u00fas del catal\u00e0 a Catalunya”, en qu\u00e8 s’analitzen les dades de l’EULP 2013 corresponents a les persones nascudes entre 1989 i 1998. Va distingir entre quatre grans “conglomerats” de joves pel que fa als usos ling\u00fc\u00edstics: usuaris predominants de catal\u00e0 (29,8%), alternadors de catal\u00e0 i castell\u00e0 (26,7%), usuaris predominants de castell\u00e0 (32,1%) i al\u00b7loglots amb poc \u00fas del catal\u00e0 (11,4%). Dintre d’aquests quatre conglomerats, Sorolla va diferenciar nou subperfils de parlants en funci\u00f3 de l’origen ling\u00fc\u00edstic. En l\u00ednies generals, l\u2019an\u00e0lisi mostra que els parlants de les cohorts joves fan un \u00fas del catal\u00e0 similar al del conjunt de la poblaci\u00f3 de Catalunya (a l\u2019entorn de 0,4 sobre un total d\u20191), tot i que es dona un lleuger repunt en l\u2019\u00fas del catal\u00e0 en el cas de la cohort m\u00e9s jove de l\u2019enquesta (de 15 a 24 anys). En comparaci\u00f3 amb les cohorts de m\u00e9s edat, entre els joves es detecten algunes tend\u00e8ncies positives per a l\u2019\u00fas del catal\u00e0 –com ara l\u2019eixamplament del grup amb usos biling\u00fces, l\u2019estabilitzaci\u00f3 del grup amb usos predominants del catal\u00e0 i un cert retroc\u00e9s del grup amb usos predominants del castell\u00e0– per\u00f2 tamb\u00e9 altres de m\u00e9s negatives, com la reducci\u00f3 de la proporci\u00f3 de catalanoparlants predominants d\u2019origen no catalanoparlant i la major pres\u00e8ncia d\u2019alternadors d\u2019origen catalanoparlant. Les dades mostren que, quan hi ha canvis en l’\u00fas ling\u00fc\u00edstic al llarg de la traject\u00f2ria de vida, aquests canvis solen ser favorables a la llengua catalana, tot i que cada vegada agafen m\u00e9s pes les opcions d’alternan\u00e7a entre catal\u00e0 i castell\u00e0.<\/div>\n
<\/div>\n
Entre les conclusions de l’estudi<\/strong> destaca l’ampliaci\u00f3 dels usos biling\u00fces per part de les generacions m\u00e9s joves en comparaci\u00f3 amb les m\u00e9s grans. L’extensi\u00f3 de la compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica en catal\u00e0 i castell\u00e0 entre els joves nascuts a Catalunya, independentment de la seva llengua inicial, ha difuminat el lligam entre l’\u00fas ling\u00fc\u00edstic, per una banda, i l’origen ling\u00fc\u00edstic i la compet\u00e8ncia, per l’altra. Per tant, l’extensi\u00f3 del coneixement de catal\u00e0 no \u00e9s suficient per augmentar l’\u00fas de la llengua, ja que, un cop biling\u00fcitzada bona part de la poblaci\u00f3 jove, agafa molt m\u00e9s pes la llengua d’identificaci\u00f3. D’aquesta manera, existeixen sectors amplis de joves que consideren que tenen un nivell alt de catal\u00e0 per\u00f2 que, com que no el tenen com a llengua d’identificaci\u00f3, en fan un \u00fas molt restringit. De fet, en el cas dels joves nascuts als territoris de parla catalana, la llengua d’identificaci\u00f3 \u00e9s la variable que m\u00e9s pes t\u00e9 a l’hora de determinar l’\u00fas que fa de la llengua, mentre que variables m\u00e9s estructurals com l’origen geogr\u00e0fic, la llengua inicial, la compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica o l’\u00e0mbit territorial de resid\u00e8ncia –encara que \u00f2bviament condicionen l’\u00fas ling\u00fc\u00edstic– queden en un pla m\u00e9s secundari. En el cas dels joves no nascuts ni escolaritzats als territoris de parla catalana, el grau de coneixement continua sent determinant a l’hora d’entendre les dades sobre \u00fas de la llengua.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\"\"
Font: DGPL<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n
\n
Massaguer, per la seva banda, va presentar una s\u00e8rie de l\u00ednies argumentatives<\/a><\/u><\/strong> destinades a promoure l’\u00fas del catal\u00e0 entre els joves. La ponent va remarcar que, en les societats democr\u00e0tiques, perqu\u00e8 la promoci\u00f3 d’una llengua tingui \u00e8xit \u00e9s imprescindible que una part substancial de la poblaci\u00f3 comparteixi un posicionament que li sigui favorable. Actualment a Catalunya hi ha una diversitat de sensibilitats respecte al catal\u00e0 i a la resta de lleng\u00fces que s’hi parlen, que poden anar des de la identificaci\u00f3 fins a un rebuig m\u00e9s o menys dissimulat. Aix\u00ed, els objectius de l’argumentari s\u00f3n: 1) contribuir a posar al dia els discursos a favor de la llengua catalana, 2) oferir un ventall d’arguments prou ampli i flexible perqu\u00e8 es pugui adaptar a diferents perfils de parlants, sensibilitats i situacions, 3) oferir alternatives a alguns discursos actualment en circulaci\u00f3 que, sense ser obertament contraris al catal\u00e0, en dificulten la tria per a la comunicaci\u00f3 entre iguals, i 4) motivar els parlants a utilitzar m\u00e9s catal\u00e0 (amb m\u00e9s persones, en m\u00e9s situacions) de manera gradual. Es va repartir un resum amb 40 arguments<\/a><\/strong> pels quals pot ser desitjable parlar m\u00e9s catal\u00e0, independentment del punt de partida de cadasc\u00fa pel que fa a l’\u00fas de la llengua.<\/div>\n
\n
\n
\n
<\/div>\n
La base de l’argumentari \u00e9s l’apoderament individual perqu\u00e8 cada persona pugui decidir quan i amb qui utilitza la llengua, en funci\u00f3 de les seves necessitats comunicatives i dels seus valors. Evidentment, per poder triar amb llibertat \u00e9s necessari disposar d’un ventall de recursos ling\u00fc\u00edstics que inclogui el catal\u00e0. Massaguer va fer \u00e8mfasi en el fet que, en un context socioling\u00fc\u00edstic general que m\u00e9s aviat tendeix a l’homogene\u00eftzaci\u00f3, l’\u00fanica manera de preservar la diversitat global \u00e9s fomentar les lleng\u00fces locals. Governs i ciutadania comparteixen la responsabilitat d’aquesta protecci\u00f3 de la diversitat ling\u00fc\u00edstica. Per una banda, els governs poden implementar pol\u00edtiques de foment de les lleng\u00fces d’un determinat territori, per\u00f2 aquestes pol\u00edtiques no s\u00f3n suficients si els parlants no es corresponsabilitzen d’aquesta protecci\u00f3. “Tots fem pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica en el nostre dia a dia”, va destacar. \u00c9s per aix\u00f2 que, si els valors d’una persona inclouen la preservaci\u00f3 de la diversitat, \u00e9s coherent que –independentment de quina sigui la seva llengua inicial– tamb\u00e9 faci \u00fas de la llengua que nom\u00e9s es parla en un territori determinat. En aquest sentit, adoptar la llengua del lloc on s’ha decidit viure \u00e9s una mostra de cosmopolitisme i capacitat d’adaptaci\u00f3 a nous contextos. Per altra banda, el fet de parlar una llengua en determinades situacions no vol dir, necess\u00e0riament, assumir una determinada identitat o punt de vista sobre el m\u00f3n, sin\u00f3 que \u00e9s novament el parlant qui decideix si s’identifica, o no, amb una llengua, independentment que si en fa un \u00fas instrumental en determinades situacions (per exemple, en l’\u00e0mbit laboral o d’estudis). Finalment, Massaguer va destacar que les persones que treballen amb joves s\u00f3n clau tant per assegurar que tots els joves tenen acc\u00e9s a la llengua (incloent-hi registres orals i col\u00b7loquials) com per fer arribar de la manera m\u00e9s adequada els arguments a favor de l’\u00fas del catal\u00e0 que es van presentar a la Matinal de Llengua.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n
\n
\"IMG_20190405_111411_256\"
La sala plena de gom a gom<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Natxo Sorolla i Marina Massaguer van explicar els principals resultats de la recerca sobre joventut i llengua que s’han elaborat des del CUSC, en el marc de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[21,23,29],"tags":[],"class_list":["post-7695","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-actes","category-participacio-a-actes","category-uncategorized"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7695","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7695"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7695\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7695"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7695"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/cusc\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7695"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}