Projecte

 

A nivell nacional i internacional, tant les institucions com els operadors jurídics recorren al concepte de “dignitat humana” com a un estàndard normatiu clau en la formulació i aplicació de normes, especialment en l’àmbit judicial. Tanmateix, aquest ús generalitzat del concepte sovint presenta fallades significatives, la qual cosa afecta la qualitat de les decisions preses. Donada la rellevància normativa de la dignitat humana, considerada per alguns com “el concepte més bàsic del dret” (Atienza, 2022), és crucial analitzar i corregir aquests defectes. L’expansió de l’ús de la dignitat en el discurs públic, impulsada per la seva consagració en el dret constitucional i internacional, reforça la necessitat d’aquest estudi detallat.

Aquest projecte de recerca cerca aprofundir en el concepte de “dignitat humana” dins del dret contemporani. Durant 4 anys, un equip d’experts de diverses universitats abordarà temes clau com l’avortament, la reproducció assistida, la immigració i la prostitució, tots ells vinculats a la dignitat com a estàndard normatiu. La naturalesa interdisciplinària del concepte, que abasta aspectes morals, polítics i jurídics, requereix una col·laboració internacional sòlida per assolir avenços significatius. A més d’abordar problemes socials crítics, el projecte enfortirà la presència global dels equips espanyols implicats, preparant el camí per a futurs desafiaments.

La justificació del projecte parteix de la constatació d’una sèrie de defectes argumentatius en la fonamentació de determinades decisions de gran transcendència social i política per part d’operadors jurídics i institucions nacionals i internacionals. Són decisions que apel·len al concepte de dignitat humana com a estàndard normatiu amb un pes rellevant o fins i tot diriment, en assumptes tan diversos i controvertits com l’avortament, l’eutanàsia, les noves formes de reproducció, la prostitució, l’abast dels drets dels estrangers o l’establiment d’un mínim vital garantit. Tanmateix, el recurs tan habitual i tan divers a un concepte suposadament unívoc de dignitat adoleix (així s’ha denunciat) de vicis argumentatius com la vacuïtat, la redundància o la contradictorietat, o de certs biaixos ideològics encoberts. Això succeeix en tots els nivells del discurs públic.

Des de diferents perspectives, aquestes denúncies destaquen una insuficient articulació del contingut del concepte, que condueix a la seva invocació en sentits oposats en funció de la temàtica, o fins i tot per part de les dues postures en un mateix debat (casos de l’avortament i de la prostitució). El concepte de dignitat, així configurat, és inapropiat per suportar el pes normatiu que se li assigna. El seu ús comporta un frau a la ciutadania i als principis de l’Estat de Dret, en tant que fonamenta decisions rellevants en arguments invàlids que oculten opcions morals o ideològiques no declarades.

És, per tant, imperatiu eradicar aquests mals usos del concepte de dignitat i reconsiderar el contingut i la funció d’aquest estàndard normatiu. La hipòtesi del projecte és que aquests mals usos tenen una causa o arrel profunda: l’exclusió de l’àmbit de la raó pública de les concepcions substantives del bé; i que només un estudi transversal pot posar en relleu aquesta causa i dotar-nos d’eines per revertir la situació.

La novetat d’aquesta hipòtesi es desprèn de l’estat de la qüestió esbossat en els paràgrafs anteriors. D’una banda, bona part dels escrits doctrinals que tracten la dignitat perpetuen els mals usos, en lloc de superar-los. De l’altra, aquells que denuncien manifestacions del problema ho fan predominantment amb un abast sectorial, en estudis centrats en àrees del dret, temàtiques o jurisdiccions concretes. Correspon a la filosofia del dret desenvolupar una anàlisi genèrica i transversal que ajudi a traçar una concepció enriquida o alternativa de la dignitat amb una major solidesa teòrica i fertilitat pràctica.

Els objectius generals del projecte són:

1. Comprovar l’abast del fenomen del mal ús argumentatiu del concepte de dignitat a través de l’estudi dels diferents plans del discurs pràctic.
2. Indagar les causes d’aquest mal ús, tant en el pla de la fonamentació teòrico-doctrinal que li serveix de base com en el de la història de les idees, a la llum, sobretot, de determinats trets característics de la modernitat i l’hegemonia d’una certa línia de pensament liberal, i demostrar, si escau, els errors filosòfics d’una concepció de la raó pública, i en concret de la dignitat, mancada de reflexió sobre les idees de la vida bona.
3. Traçar, si escau, les línies d’una concepció o de concepcions de la dignitat aptes per a un ús jurídic argumentativament transparent.