Mantenir la “O” d’obert en els REO en temps d’IA
La irrupció de la intel·ligència artificial en l’àmbit educatiu està transformant la manera com es creen, adapten i comparteixen materials docents. Les eines generatives permeten elaborar activitats, imatges, textos o seqüències didàctiques amb una rapidesa impensable fa només uns anys. Tanmateix, aquest avenç també planteja una pregunta fonamental: continuen sent realment oberts els Recursos Educatius en Obert (REO) creats amb IA?
Aquest és precisament el debat que planteja el CEDEC en el seu article “Mantener la «A» de abierto en los REA en tiempos de IA”, on es reflexiona sobre la necessitat de preservar els principis fundacionals dels REO en un context tecnològic cada vegada més automatitzat.
Quan “obert” no és només una llicència
Tradicionalment, els REO s’han definit per aspectes com la gratuïtat, les llicències lliures i la possibilitat de reutilitzar, adaptar i redistribuir continguts. Però l’arribada de la IA complica aquest escenari.
Moltes eines generatives funcionen com a “caixes negres”: generen contingut, però no sempre permeten entendre com s’ha produït, amb quines fonts s’ha entrenat el model o fins a quin punt es poden modificar els materials resultants. Això pot entrar en contradicció amb l’esperit dels REO, que aposta per la transparència, la reutilització i la construcció col·laborativa del coneixement.
En aquest context, mantenir la “O” d’“Obert” implica anar més enllà de publicar un recurs amb una llicència Creative Commons. També cal garantir que aquest recurs sigui comprensible, editable, accessible i realment adaptable per part de la comunitat educativa.
Transparència, accessibilitat i sobirania digital
El CEDEC destaca diversos aspectes clau que cal preservar en els REO generats o assistits amb IA. Un dels més importants és la transparència: el professorat hauria de poder saber quines eines s’han utilitzat, quins criteris segueixen i quines limitacions tenen.
També és essencial garantir l’accessibilitat. Un recurs no és plenament obert si una part de l’alumnat no hi pot accedir per barreres tècniques, cognitives o de disseny. Aquesta idea connecta amb altres reflexions recents del mateix CEDEC sobre “el candau invisible” dels REO: materials legalment oberts però, en la pràctica, difícils d’utilitzar o adaptar.
A més, apareix una qüestió cada vegada més rellevant: la dependència de plataformes privatives. Si la creació de continguts educatius queda vinculada exclusivament a serveis comercials tancats, la capacitat dels docents per conservar, modificar o compartir materials pot veure’s limitada. En aquest sentit, el programari lliure i les eines obertes continuen jugant un paper estratègic dins l’educació digital.
La IA com a oportunitat educativa
Tot i els riscos, el debat no és tecnofòbic. El mateix CEDEC ha impulsat diversos recursos i guies per integrar la IA de manera crítica i responsable a l’aula. L’objectiu no és rebutjar aquestes tecnologies, sinó aprendre a utilitzar-les des d’una perspectiva ètica, pedagògica i oberta.
La IA pot ajudar el professorat a personalitzar activitats, generar materials adaptats o agilitzar processos de creació. Però perquè aquesta innovació sigui coherent amb els valors dels REO, cal mantenir la capacitat de revisar, modificar i compartir allò que es crea.
En definitiva, la irrupció de la IA obliga a redefinir què entenem per “obert” en educació. Els REO continuen sent una eina clau per democratitzar el coneixement, però només ho seran plenament si la comunitat educativa manté el control sobre els recursos, les eines i els processos de creació.
Referència bibliogràfica
Centro Nacional de Desarrollo Curricular en Sistemas no Propietarios (CEDEC). (2026). *Mantener la «A» de abierto en los REA en tiempos de IA*. CEDEC-INTEF. https://cedec.intef.es/mantener-la-a-de-abierto-en-los-rea-en-tiempos-de-ia/
