Planificar la docència amb IAG
Descarregar resum - infografia (elaborat amb Gemini) per imprimir
Introducció: la IAG com a aliat docent
Imagina que tens al costat un assistent que mai no es cansa, que en qüestió de segons pot generar deu propostes de resultats d’aprenentatge, estructurar un pla docent complet o dissenyar activitats adaptades al teu alumnat. No parlem de ciència ficció, sinó d’una realitat molt present: la intel·ligència artificial generativa (IAG) aplicada a la docència universitària.
La planificació docent és una de les tasques que més temps i energia consumeix al professorat universitari, i al mateix temps és una de les que més impacte té en la qualitat de l’aprenentatge. Decidir què han d’aprendre els estudiants, com s’estructuraran els continguts, quines activitats es duran a terme i com s’avaluarà tot plegat és un procés complex que requereix decisions pedagògiques interconnectades.
En aquesta entrada de blog explorem com la IAG pot convertir-se en un recurs valuós per a diverses dimensions de la planificació: des del disseny general d’una assignatura fins a la preparació setmanal de sessions i la creació de materials didàctics. Cadascuna d’aquestes capes té les seves pròpies necessitats i la IAG ofereix eines adequades per a totes.
📌 Premissa fonamental La IAG NO substitueix el criteri professional del docent. Actua com un accelerador que genera esborranys, explora alternatives i allibera temps per a les decisions estratègiques. La validació pedagògica, la contextualització i la revisió crítica sempre recauen en tu. |
A continuació recorrerem les tres grans àrees on la IAG pot ser d’ajuda real: planificar una assignatura completa, preparar sessions de classe i generar materials de suport. Per a cada àrea trobaràs una explicació conceptual, exemples de prompts llestos per usar, supòsits pràctics i recursos per aprofundir.
1. Planificar una assignatura amb la IAG
Planificar una assignatura universitària implica prendre múltiples decisions pedagògiques interconnectades: definir què aprendran els estudiants, com s'estructuraran els continguts al llarg del semestre, quina metodologia i avaluació són les més adients, i com es distribuirà el temps disponible. La IAG pot convertir-se en un aliat valuós per al disseny curricular, actuant com un assistent que ajuda a generar propostes, explorar alternatives i estructurar l’assignatura de manera coherent i alineada.
1.1 El disseny curricular i l’alineació constructiva
El concepte d’alineació constructiva (Biggs & Tang, 2011) estableix que els resultats d’aprenentatge, les activitats d’ensenyament i els sistemes d’avaluació han d’estar alineats i reforçar-se mútuament. Quan aquest principi es compleix, l’alumnat té clar què ha d’aprendre i com se’l valorarà, cosa que incrementa la motivació i el rendiment.
La IAG pot ajudar-te en les dues fases clau del disseny curricular:
Definir resultats d’aprenentatge (RA): formular amb precisió què haurà de saber fer l’estudiantat en acabar l’assignatura.
Definir el pla docent: estructurar els continguts, activitats, materials i avaluació en un marc coherent.
Quatre avantatges clau de la IAG en el disseny curricular
Avantatge | Descripció | Exemple pràctic |
|---|---|---|
Accelera la generació d’idees | En segons, tens múltiples propostes de resultats d'aprenentatge (RA) o estructures temàtiques. | Demana vuit resultats d'aprenentatge (RA) per a una assignatura de Dret Laboral |
Ofereix perspectives diverses | Suggereix enfocaments metodològics que potser no havies considerat. | La IAG et proposa incloure metodologia d’ABP a una assignatura teòrica. |
Facilita l’alineació constructiva | Verifica que els resultats d'aprenentatge (RA), continguts i avaluació estiguin coherentment connectats. | Detecta si un resultat d'aprenentatge (RA) queda sense cobrir per cap activitat d’avaluació. |
Permet iterar amb rapidesa | Pots refinar les propostes amb nous prompts fins a obtenir el que busques. | Demanes una versió "més pràctica i menys memorística" i la generes al moment. |
1.2 Definir resultats d’aprenentatge (RA)
Els resultats d’aprenentatge (RA) són el cor de qualsevol assignatura: defineixen què hauran de saber fer els teus estudiants quan l’acabin. Formular-los bé no és trivial. La IAG pot assistir-te en aquesta tasca, però l’heu de proporcionar el context necessari perquè els RA resultants siguin rellevants i avaluables.
Un bon RA ha de complir quatre condicions:
Específic i contextualitzat: fa referència a la matèria concreta.
Mesurable/avaluable: es pot observar i valorar en una producció de l’estudiant.
Alineat amb competències: connecta amb les competències del títol o la matèria.
Formulat amb un verb d’acció adequat: 'analitzar', 'dissenyar', 'argumentar', 'aplicar'…
📋 Model de prompt per definir resultats d’aprenentatge (RA) Actua com un expert en disseny curricular universitari. Per a una assignatura de [TEMA] de [NIVELL: grau/màster], amb [XX] crèdits ECTS, proposa [X] resultats d'aprenentatge específics i mesurables. Assegura't que: - Cobreixin diferents nivells cognitius de la taxonomia de Bloom (des de comprensió fins a creació) - S'alineïn amb les competències [XXXX] - Siguin avaluables en el marc de l'assignatura - Utilitzin un sol verb d'acció per cada resultat [Pots afegir aquí especificitats de la teva assignatura] |
💻 Supòsit pràctic: Ciències Polítiques, assignatura de Relacions Internacionals Una professora de Ciències Polítiques vol renovar l'assignatura de Relacions Internacionals de 3r curs (6 ECTS). Utilitza el prompt anterior especificant: - Tema: Relacions Internacionals en el context post-Guerra Freda - Nivell: 3r curs de Grau en Ciències Polítiques - Competències: pensament crític, anàlisi de fonts primàries, comunicació acadèmica La IAG li proposa 8 RA. La professora selecciona 5, n'adapta la redacció per ajustar-los al seu nivell d'exigència real i els utilitza com a punt de partida per estructurar el pla docent. El resultat: 45 minuts vs les 3 hores habituals. |
1.3 Definir el pla docent d’una assignatura
Un cop tens clars els resultats d’aprenentatge (RA), el pla docent és l'arquitectura que els sosté. Inclou la distribució de continguts, les metodologies d'ensenyament, les activitats d'aprenentatge, el sistema d'avaluació i els materials de referència. Construir-lo requereix moltes decisions que han d'estar ben articulades entre elles.
La clau d’un bon prompt per al pla docent és proporcionar el màxim context possible: l’enfocament pedagògic que vols seguir, el tipus d’alumnat, les restriccions de temps i recursos. Com més context, més pertinents seran les propostes.
📋 Model de prompt inicial per al pla docent Soc un professor universitari de la Facultat de [XXX] i estic planificant una assignatura [XXX] de [XXX] curs del grau en [XXX]. Proporciona'm la definició dels resultats d'aprenentatge, coneixements, habilitats i competències, que es pretén que desenvolupin des d'un enfocament pedagògic [XXX: per exemple, ABP, aula inversa, aprenentatge-servei...]. Estableix una estructura per a l'assignatura que inclogui: - Una visió general del contingut que s'impartirà - Les activitats d'aprenentatge que es duran a terme - Les avaluacions que es faran - Possibles lectures i altres materials que puguem utilitzar [Un cop obtinguis els resultats, ves refinant la resposta, proposant variants o adaptacions d'activitats] |
Recorda que la IAG et donarà un punt de partida valuós que hauràs de revisar: verificar que els continguts siguin epistemològicament correctes, ajustar el nivell d’exigència, adaptar les activitats al teu estil docent i al teu alumnat concret, i integrar els recursos específics de la teva àrea.
💡 Lectures recomanades per aprofundir: Disseny curricular → El text fonamental sobre alineació constructiva. Imprescindible. Fink, D. (2013). Creating Significant Learning Experiences. Jossey-Bass. → Un enfocament pràctic i motivador per dissenyar assignatures amb impacte real. UNESCO (2023). Guidance for generative AI in education and research. Disponible a: https://www.unesco.org/en/digital-education/artificial-intelligence Lo, C.K. (2023). "What Is the Impact of ChatGPT on Education? A Rapid Review of the Literature." Education Sciences, 13(4), 410. |
2. Planificar sessions de classe amb la IAG
Si el disseny curricular és l’arquitectura de l’edifici, la planificació de sessions de classe és la feina d’interior: la que es repeteix setmana rere setmana i consumeix una gran part de l’energia del professorat. Preparar una sessió implica prendre desenes de microdecisions pedagògiques.
2.1 Les microdecisions pedagògiques de cada sessió
Quan planifiques una sessió has de respondre un munt de preguntes:
Com començaràs per captar l’atenció i activar coneixements previs?
Quines preguntes faràs per verificar què recorden de la sessió anterior?
Quines activitats proposaries perquè els estudiants processin activament la informació?
Com distribuiràs els 60, 90 o 120 minuts disponibles de manera realista?
Quins materials necessitaràs (presentació, texts, vídeos, exercicis...)?
Com sabers si t’estan entenent? Quines activitats de verificació de la comprensió faràs?
Com connectaràs aquesta sessió amb l’anterior i prepararàs la següent?
La IAG pot proporcionar-te una estructura sòlida sobre la qual treballar, suggerir activitats coherents amb els teus objectius i estalviar-te temps en les parts més mecàniques de la preparació. Però hi ha uns límits importants que cal tenir presents abans de començar.
2.2 El que la IAG no sap (i tu sí)
La IAG NO coneix... | Per tant, tu has de... |
|---|---|
Els teus estudiants concrets | Personalitzar les activitats en funció del grup: si són participatius, si dominen els prerequisits, si prefereixen treball individual o en grup. |
La teva disciplina com tu | Validar que les activitats siguin epistemològicament correctes i pedagògicament adequades per al nivell del curs. |
El teu estil docent | Filtrar les propostes que et resultin artificials i quedar-te les que s’ajustin a la manera com tu et sents còmode ensenyant. |
El context institucional | Adaptar les propostes a les restriccions reals: aula, equipament, temps, política del departament. |
Utilitza la IAG com un esborrany que després faràs teu, no com un guió que has de seguir literalment.
2.3 Tres estratègies de prompting per preparar sessions
Aquí teniu tres enfocaments de prompting, cadascun amb avantatges específics. Et recomanem provar els tres i descobrir quin s’adapta millor al teu estil i necessitats.
Estratègia 1: El prompt estructurat
El prompt estructurat et permet obtenir una planificació completa de la sessió en una sola interacció. Consisteix a proporcionar tota la informació necessària en un sol missatge molt ben organitzat i demanar-li que generi tots els components de la planificació.
📋 Model de prompt estructurat per a sessions de classe Planifica una sessió de classe sobre [TEMA] per a [ASSIGNATURA] amb estudiants de [NIVELL]. Sessió de [DURADA] minuts, modalitat [PRESENCIAL/EN LÍNIA]. Objectius: L'estudiantat ha de poder: - [Objectiu 1: usa un verb d'acció de la taxonomia de Bloom] Genera: 1. Estructura temporal detallada amb minutatge Considera que: [AFEGEIX RESTRICCIONS O PREFERÈNCIES ESPECÍFIQUES] |
💻 Supòsit pràctic: Enginyeria Industrial, sessió de termodinàmica Un professor d'Enginyeria Industrial ha de fer una sessió de 90 minuts sobre el segon principi de la termodinàmica. Utilitza el prompt estructurat especificant: - Tema: Segon principi de la termodinàmica i entropia - Assignatura: Termodinàmica (2n curs, Grau en Enginyeria Industrial) - Durada: 90 minuts, presencial - Objectius: comprendre el concepte d'entropia i aplicar-lo a processos reals industrials - Restriccions: disponibilitat d'una pissarra, sense projector funcional avui
La IAG li proposa: 10 min d'activació (pregunta sobre experiència quotidiana amb escalfor), 30 min d'explicació amb analogia del remeno de cartes, 25 min de resolució de problemes en parelles, 15 min de posada en comú, 10 min de síntesi i connexió amb la propera sessió. El professor l'adapta eliminant una activitat i afegint un cas industrial real de la seva experiència professional. |
Estratègia 2: El reverse prompting
El reverse prompting (o prompting invers) és una tècnica molt potent quan no tens del tot clar què necessites o vols que la IAG et guiï. En lloc de proporcionar-li tota la informació de cop, li demanes que et faci les preguntes necessàries per conèixer el context, i un cop t’ha entrevistat genera la planificació. Resulta especialment útil quan comences a treballar amb la IAG i no domines encara l’art del prompting.
📋 Model de reverse prompting per a sessions de classe Soc un professor de la Facultat [XXXX] i m'agrada fer classes actives i amenes. Fes-me una pregunta cada cop: 1) Pregunta'm el nivell de l'alumnat i la matèria. No diguis res més i espera la meva resposta. 2) Quan t'hagi respost, pregunta'm els continguts o el tema que vull treballar. 3) Pregunta'm els criteris d'avaluació amb què vull treballar. 4) Pregunta'm el nombre de sessions de [XX] minuts que es dedicaran. 5) Pregunta'm la metodologia que vull aplicar (ABP, aula inversa, estudi de cas, etc.)
En acabar aquestes preguntes i amb aquesta informació, elabora una planificació detallada per a aquest tema, incloent-hi: 1) Una explicació clara del concepte, amb exemples concrets i diverses analogies 2) Activitats i exercicis de classe per ensenyar i aprendre, fomentant el treball en equip 3) Preguntes de reflexió i pensament crític adequades al nivell 4) Temporització realista. Assegura que els temps siguin possibles. |
El reverse prompting té un avantatge especial: et força a articular el teu propi context docent de manera clara. Sovint aquest procés d’articulació ja et dona informació valuosa sobre el que realment necessites.
Estratègia 3: El metaprompting
El metaprompting és potser l’estratègia més sofisticada, i una de les més potents. En lloc de demanar-li a la IAG que planifiqui una sessió directament, li demanes que generi el millor prompt possible per fer-ho. És molt útil quan tens una tasca recurrent i vols crear una plantilla reutilitzable de prompt que puguis usar cada cop que preparis una sessió nova.
📋 Model de metaprompt per a sessions de classe Actua com un expert en disseny instruccional i prompting per a la docència universitària. Necessito que em generis un prompt optimitzat per planificar sessions de classe amb IAG. Context de la meva assignatura: - Disciplina: [indica la teva àrea] - Nivell: [grau/màster, curs] - Crèdits ECTS: [nombre] - Format: [presencial/híbrid/en línia] - Durada de cada sessió: [minuts] - Mida del grup: [nombre d'estudiants] Tipus de sessió que vull planificar: [ ] Classe magistral participativa [ ] Seminari/discussió [ ] Sessió pràctica/laboratori [ ] Treball en grups [ ] Classe invertida [ ] Sessió de resolució de problemes El prompt que em generis ha d'incloure instruccions per obtenir: 1. Objectius específics de la sessió 2. Estructura temporal detallada (amb minutatge) 3. Activitats d'aprenentatge concretes 4. Materials necessaris 5. Estratègies d'avaluació formativa 6. Punts de verificació de la comprensió 7. Connexions amb sessions anteriors i posteriors Genera el prompt de manera que sigui reutilitzable, específic per a la meva disciplina i generi resultats accionables. Presenta'l en un bloc de codi per copiar directament. |
💡 Quan usar cada estratègia? → PROMPT ESTRUCTURAT: quan saps exactament el que necessites i vols una resposta immediata. → REVERSE PROMPTING: quan comences amb la IAG, quan el tema és complex o quan vols que et guiï el procés. → METAPROMPTING: quan tens una necessitat recurrent i vols crear una plantilla reutilitzable per tot el semestre. |
📚 Lectures recomanades: Planificació de sessions i prompting White, J. et al. (2023). "A Prompt Pattern Catalog to Enhance Prompt Engineering with ChatGPT." arXiv:2302.11382. → Catàleg de patrons de prompting amb exemples. Molt útil per millorar els teus prompts. → Pràctic i orientat a docents universitaris. Recursos en línia: - Learn Prompting (en anglès): https://learnprompting.org - Anthropic Prompting Guide: https://docs.anthropic.com/en/docs/build-with-claude/prompt-engineering/overview |
3. Planificar materials didàctics amb la IAG
Més enllà de la preparació de les sessions, la docència universitària requereix un ecosistema complet de materials de suport que faciliten l’aprenentatge, l’avaluació i l’acompanyament de l’alumnat: guies, activitats, recursos de síntesi, instruments d’avaluació, elements de contextualització...
Aquests materials sovint consumeixen hores de treball i la IAG ens pot assistir per desenvolupar-los amb més rapidesa i agilitat tot mantenint l’enfocament pedagògic adequat. Recorda sempre: la IAG genera esborranys; tu finalitzes i personalitzes.
3.1 Bancs de preguntes i qüestionaris
Les preguntes són eines pedagògiques versàtils que serveixen per a múltiples propòsits: verificar la comprensió, estimular la reflexió, preparar per a avaluacions, fomentar l’estudi autònom o dinamitzar discussions a classe. Crear bones preguntes —especialment amb prou quantitat i varietat— és una tasca exigent que requereix temps i expertesa pedagògica.
La IAG pot generar preguntes en grans quantitats, però necessita guiatge per assegurar qualitat i alineació amb els teus objectius d’aprenentatge.
Tipus de pregunta | Ús recomanat i notes per al prompt |
|---|---|
Test (opció múltiple) | Ideal per verificar comprensió i preparar exàmens. Demana SEMPRE que les opcions errònies siguin plausibles i evita resposta òbviament incorrecta. |
Resposta curta | Per definicions i conceptualització. Demana què inclou una bona resposta per poder avaluar-la. |
Preguntes de desenvolupament | Per capacitats d’anàlisi i síntesi. Demana criteri de puntuació juntament amb la pregunta. |
Preguntes d'aplicació | Vinculen teoria i pràctica. Proporciona un context real o professional de la teva disciplina. |
Preguntes d'autoavaluació | Per a l’estudi individual. Demana també retroalimentació per a cada resposta possible. |
📋 Prompt per generar preguntes de tipus test Actua com un expert en avaluació educativa universitària. Genera [X] preguntes de tipus test sobre [TEMA] per a [ASSIGNATURA] de [NIVELL]. Per a cadascuna: - Una pregunta clara i sense ambigüitats - 4 opcions de resposta (A, B, C, D) - Les 3 opcions incorrectes han de ser plausibles i representar errors habituals - Indica quina és la resposta correcta i per què - Indica quin nivell de la taxonomia de Bloom avalua (recordar/comprendre/aplicar/analitzar) Cobreix els següents subtemes: [llista de subtemes] |
💻 Supòsit pràctic: Psicologia, preparació d'examen parcial Una professora de Psicologia de 2n curs vol preparar material d'estudi per a l'examen parcial sobre teories de la personalitat. Utilitza un prompt per generar: - 15 preguntes de test sobre Freud, Jung i Adler (5 per autor) - 5 preguntes de resposta curta sobre conceptes clau - 2 preguntes de comparació entre teories Resultat: en 10 minuts té un qüestionari complet d'autoestudi que puja al campus virtual. L'alumnat el pot usar per repassar de manera autònoma. Ella revisa i corregeix 3 preguntes que no eren del tot precises des del punt de vista teòric. |
3.2 Guies per a l’estudiant
Les guies de l’estudiant són un dels materials més infrautilitzats de la docència universitària, i dels que més impacte té quan estan ben fetes. Una bona guia comunica expectatives amb precisió, redueix les preguntes repetitives, facilita l’autonomia de l’alumnat assegura equitat (tothom té la mateixa informació).
La IAG pot ajudar-te a crear guies completes, clares i ben estructurades, assegurant que no t’oblides de cap element important.
Tipus de guia | Contingut recomanat |
|---|---|
Guia completa per a un treball | Objectius, descripció de la tasca, criteris d'avaluació, format de lliurament, dates, FAQ freqüents. |
Guia d'estudi per a un examen | Continguts que entren, pes de cada bloc, consells d'estudi, exemples de preguntes tipus, recursos recomanats. |
Guia per a activitats en línia | Instruccions de participació, criteri de qualitat de les aportacions, normes de netiqueta, com es valorarà. |
📋 Prompt per crear una guia completa d'un treball Genera una guia d'instruccions completa per al treball següent. TREBALL: descripció [per exemple "assaig argumentatiu de 2000 paraules sobre un dilema ètic en la pràctica professional"] CONTEXT: assignatura: [nom]; nivell: [curs i grau/màster]; pes en l'avaluació: [%]; data d'entrega: [data]; format: [individual/grup, digital/paper...] La guia ha d'incloure, en aquest ordre: 1. PROPÒSIT I OBJECTIUS: Què es pretén amb aquest treball (competències, aprenentatges) i Com s'insereix en el conjunt de l'assignatura; 2. DESCRIPCIÓ DE LA TASCA: Què cal fer exactament, pas a pas, i el producte final esperat amb característiques concretes; 3. REQUISITS FORMALS: extensió (amb marges de flexibilitat si n'hi ha); format (tipus de lletra, interlineat, marges...); estructura obligatòria (seccions, apartats...); i sistema de citació (APA, MLA, Chicago…); 4. CRITERIS DE QUALITAT: què es valorarà especialment, què constitueix un treball excel·lent vs. acceptable i errors a evitar; 5. RECURSOS I SUPORT: bibliografia recomanada o obligatòria, on trobar fonts fiables, recursos d'aprenentatge (tutorials, exemples…) i horari de tutories o canals de consulta.; 6. PROCÉS I FITES: [si és aplicable] entregues parcials amb dates; recomanacions de planificació temporal, i què fer si hi ha dificultats o imprevistos.7. LLIURAMENT: com, on i quan s'ha de lliurar, format de l'arxiu (si és digital), què passa si es lliura tard, i confirmació de recepció; 8. AVALUACIÓ: referència a la rúbrica (annexa o enllaç), quan rebran feedback i possibilitat de revisió o reclamació. Redacta amb un to clar, directe i respectuós. Usa format visual (encapçalaments, llistes, negretes) per facilitar la lectura. |
3.3 Simulacions i escenaris pràctics
L’aprenentatge basat en simulacions permet a l’estudiant experimentar situacions realistes en un entorn segur, prendre decisions i observar-ne les conseqüències sense els riscos del món real. Aquest tipus d’activitats són especialment valuoses en disciplines professionals (medicina, enginyeria, gestió, educació, dret...), però també poden enriquir l’aprenentatge en àmbits més teòrics.
La IAG pot accelerar significativament la creació d’escenaris creïbles, amb la complexitat suficient per ser desafiants, amb múltiples perspectives i solucions possibles i amb preguntes guia per a l’anàlisi posterior.
📋 Prompt per generar un cas pràctic Actua com un expert en [ÀREA PROFESSIONAL/DISCIPLINA]. Crea un cas pràctic realista per treballar [COMPETÈNCIA/CONCEPTE] amb estudiants de [NIVELL]. El cas ha d'incloure: - Context detallat i creïble (ubicació, moment, antecedents) - Personatges rellevants amb interessos i perspectives diferents - Dades quantitatives i qualitatives pertinents - Un problema o dilema central que requereixi anàlisi - Informació suficient però no excessiva (evita sobrecàrrega) - Elements que requereixin aplicar teoria a la pràctica Longitud: [X] paraules aproximadament Format: narratiu, en tercera persona Públic: estudiants universitaris de [PERFIL] |
💻 Supòsit pràctic: Dret, cas d'empresa en situació de dificultats financeres Un professor de Dret Mercantil de 4t curs vol un cas pràctic sobre procediments concursals. Prompt: "Crea un cas d'una empresa familiar del sector tèxtil que, degut a la caiguda de vendes post-pandèmia i l'augment de costos energètics, es troba en una situació de possible insolvència. Inclou dades financeres simplificades, informació sobre els deutors principals, els creditors i la plantilla. El cas ha de permetre treballar les opcions de refinançament preconcursal i el procediment concursal ordinari." Resultat: un cas de 3 pàgines amb context empresarial, dades financeres, parts implicades i 6 preguntes d'anàlisi. El professor l'adapta afegint jurisprudència recent i un parell de detalls del context legal actual. |
3.4 Discussions i debats
La discussió i el debat són estratègies pedagògiques fonamentals en l’educació universitària. Les activitats dialògiques permeten a l’alumnat construir coneixement col·lectivament, confrontar idees, argumentar posicions, escoltar perspectives diferents i desenvolupar pensament crític.
La clau per a discussions riques està, en gran part, en la qualitat dels materials que les desencadenen i les sostenen. La IAG pot ser un aliat per generar aquests materials, proposar-te enfocaments diversos, identificar tensions productives i formular preguntes que realment activin el pensament.
Material per a discussions | Com demanar-ho a la IAG |
|---|---|
Dilemes i casos per al debat | Especifica la disciplina, el nivell cognitiu desitjat i si vols un dilema ètic, professional o conceptual. |
Preguntes per al debat | Demana preguntes "sense resposta correcta única" que generin controvèrsia productiva i defensables des de múltiples posicions. |
Estructura del debat | Demana un protocol complet: rols, temps, dinàmica, com tancar i com avaluar. |
Posicions contrastades | Demana argumentaris des de perspectives oposades perquè l'alumnat hagi de defensar posicions assignades. |
💻 Supòsit pràctic: Filosofia, debat sobre intel·ligència artificial i consciència Una professora de Filosofia de la Ment vol organitzar un debat sobre si les IAs poden tenir consciència. Utilitza la IAG per generar: - Un text breu (500 paraules) presentant les posicions principals (funcionalisme, dualisme, conductisme) - 8 preguntes de debat ordenades de menys a més complexa - Un protocol de debat socràtic per a grups de 5 estudiants - Una rúbrica per avaluar la qualitat de les intervencions En 20 minuts té tot el material. L'adapta incorporant referències a filòsofs que treballa al curs i ajusta el nivell de complexitat filosòfica. |
3.5 Glossaris i llistes de conceptes clau
Cada disciplina té el seu propi vocabulari especialitzat. Dominar-lo és un prerequisit per a l’aprenentatge profund: quan els estudiants no entenen la terminologia bàsica, no només tenen dificultats per seguir les explicacions, sinó que tampoc poden expressar les seves idees amb precisió.
La IAG pot ajudar-te a generar glossaris complets, guies de referència ràpida i fins i tot glossaris multilingües per a grups internacionals o de mòbils estrangers.
📋 Prompt per generar un glossari especialitzat Actua com un expert docent universitari en [DISCIPLINA/ÀREA]. Crea un glossari per a una assignatura de [NOM ASSIGNATURA] dirigida a estudiants de [NIVELL: 1r grau, 2n grau, màster...]. LLISTA DE TERMES a definir: [ENGANXA AQUÍ LA TEVA LLISTA DE TERMES, UN PER LÍNIA] per a cada terme, proporciona: 1. TERME (en negreta); 2. DEFINICIÓ: Clara i precisa (2-4 línies), utilitzant vocabulari accessible per al nivell indicat, evitant definicions circulars (no usar el mateix terme) i si el terme té múltiples sentits, indica el que sigui rellevant per a aquest context; 3. EXEMPLE o CONTEXT D'ÚS (1-2 línies): situació pràctica on s'aplica el concepte, frase que il·lustri l'ús correcte del terme i cas concret del camp disciplinari; 4. TERMES RELACIONATS (si n'hi ha): conceptes vinculats que apareixen al glossari i diferències importants amb termes similars; 5. [OPCIONAL] NOTA o CONSELL: error comú en l'ús del terme, matís important per tenir en compte i consell per recordar-lo o aplicar-lo. FORMAT: organitza alfabèticament. TO: clar, didàctic, respectuós amb la intel·ligència de l'alumnat (ni infantil ni excessivament acadèmic). COHERÈNCIA: Assegura't que si un terme apareix en la definició d'un altre,també estigui definit al glossari o sigui prou bàsic per donar-lo per suposat. |
3.6 Rúbriques d’avaluació
Les rúbriques són eines d’avaluació que expliciten els criteris de qualitat i els diferents nivells de rendiment per a una tasca o producte d’aprenentatge. Són fonamentals per a una avaluació formativa justa i transparent, i per ajudar l’alumnat a comprendre què s’espera d’ell.
Crear bones rúbriques és un procés laboriós: cal identificar les dimensions rellevants de la tasca, definir criteris mesurables, descriure nivells de qualitat diferenciats, assegurar progressió lògica entre nivells i utilitzar un llenguatge clar i no ambigu. La IAG pot generar esborranys de rúbriques que després t’estalvien temps, però requeriran la teva revisió experta.
📋 Prompt per generar un esborrany de rúbrica Actua com un expert en avaluació educativa universitària. Crea una rúbrica analítica per avaluar [TIPUS DE TASCA] en el context de [ASSIGNATURA/ÀREA]. Tasca específica: [DESCRIPCIÓ COMPLETA] La rúbrica ha de tenir: entre 4-6 dimensions/criteris clau, 4 nivells de rendiment: excel·lent, notable, acceptable, insuficient, descriptors concrets i observables per a cada nivell, progressió clara entre nivells i llenguatge comprensible per a l'alumnat Criteris prioritaris a incloure: [criteri 1: exemple: rigor conceptual], [criteri 2: exemple: qualitat de l'argumentació], [criteri 3: exemple: ús adequat de fonts] i [proposa tu altres criteris rellevants] FORMAT: taula amb files (criteris) i columnes (nivells) Assegura't que: - Els descriptors siguin específics, no genèrics - Es pugui distingir clarament entre nivells - No hi hagi salts massa bruscos ni solapaments - El nivell acceptable representi l'aprovat mínim |
💻 Supòsit pràctic: Comunicació, rúbrica per a presentacions orals Una professora de Comunicació Audiovisual vol una rúbrica estandaritzada per avaluar les presentacions orals dels treballs finals de grau. Prompt: "Crea una rúbrica analítica per avaluar presentacions orals de 10 minuts de treballs finals de grau en Comunicació Audiovisual. Dimensions: estructura i coherència del discurs, qualitat dels continguts, recursos visuals, comunicació no verbal, gestió del temps i resposta a preguntes." La IAG genera una rúbrica completa en format taula. La professora revisa els descriptors, ajusta el vocabulari a la seva disciplina i afegeix un criteri sobre l'ús de tecnologia de gravació o muntatge que la IAG havia omès. La comparteix amb l'alumnat al principi de curs: les notes de les presentacions pugen de manera notable. |
📚 Lectura recomanada: Avaluació i materials didàctics Boud, D. (2000). "Sustainable Assessment: Rethinking Assessment for the Learning Society." Studies in Continuing Education, 22(2), 151–167. |
4. Resum i bones pràctiques
En aquesta entrada de blog hem explorat tres grans àrees on la IAG pot transformar la teva pràctica docent de manera significativa: la planificació d’assignatures, la preparació de sessions i la creació de materials. Abans de tancar, recollim les claus més importants.
4.1 El cicle de treball amb la IAG
Fase | Què fas tu | Què fa la IAG |
|---|---|---|
1. Contextualitza | Defineix clarament el teu context docent, els teus objectius i les teves restriccions. | Espera i processa la informació que li dones. |
2. Prompteja | Construeix un prompt clar, específic i ben contextualitzat. | Genera una proposta inicial (esborrany). |
3. Revisa | Llegeix críticament. Identifica errors factuals, buits pedagògics o desajustos amb el context real. | Pot respondre preguntes de seguiment. |
4. Refina | Fes follow-up prompts per millorar aspectes concrets: "Fes més curta la part X", "Afegeix un exemple de Y". | Genera versions millorades. |
5. Adapta | Aplica el teu criteri expert: ajusta el nivell, personalitza per al teu alumnat, afegeix el teu context específic. | — |
6. Implementa | Usa el material a l'aula i recull retroalimentació per millorar el pròxim cop. | — |
4.2 Decàleg de bones pràctiques
Bona pràctica | Per què és important |
|---|---|
Dona context ric als prompts | Com més sàpiga la IAG sobre el teu context, més pertinents seran les propostes. |
Verifica sempre el contingut | La IAG pot generar informació incorrecta. La teva expertesa disciplinària és imprescindible. |
Itera i refina | El primer resultat gairebé mai és el definitiu. El valor està en el diàleg iteratiu. |
Usa la IAG com a esborrany | Parteix del que et dona i personalitza-ho. Fes-lo teu. |
Guarda els prompts que funcionen | Construeix la teva biblioteca de prompts reutilitzables per assignatura. |
Sigues transparent amb l'alumnat | Comunica quan i com uses la IAG. Promou un ús reflexiu i crític. |
No deleguis la revisió pedagògica | El criteri sobre què és educativament adequat per al teu alumnat és teu, no de la IAG. |
Experimenta i comparteix | Comparteix les teves experiències amb col·legues. L'aprenentatge col·lectiu és el més potent. |
Considera l'impacte en l'alumnat | Tot material i activitat que generes amb IAG ha de passar el filtre de la utilitat per a l'aprenentatge. |
Revisa periòdicament | La tecnologia evoluciona. El que funciona avui potser millora demà. Mantén-te actualitzat. |
Entrada de blog basada en els continguts formatius de l'Institut de Desenvolupament Professional (IDP) de la Universitat de Barcelona ,específicament en les píndoles formatives sobre Competència docent en Intel·ligència Artificial Generativa, creades per Joan-Tomàs Pujolà.
Material elaborat amb finalitats docents i divulgatives. Els recursos externs enllaçats pertanyen als seus respectius autors.
