{"id":326,"date":"2023-07-03T18:05:32","date_gmt":"2023-07-03T17:05:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/?page_id=326"},"modified":"2023-07-03T18:05:32","modified_gmt":"2023-07-03T17:05:32","slug":"macabru","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/macabru\/","title":{"rendered":"Macabru"},"content":{"rendered":"\n
<\/div>\n\n\n\n

No sabem moltes coses de la vida de Marcabru. Conservem dues redaccions biogr\u00e0fiques (Vida<\/em>) que van ser escrites amb molta posterioritat al seu temps i que s\u00f3n poc fiables en tant que no es basen en cap documentaci\u00f3 segura, sin\u00f3 en dades que moltes vegades s\u2019extreuen del contingut dels poemes del mateix trobador. La primera Vida<\/em> ens diu que era natural deGascunya -cosa que podria ser certa ja que en els seus versos es poden detectar alguns gasconismes- i que era fill d\u2019una paubra femna que ac nom Marcabruna<\/em>, nom matern del que no tenim cap certesa documental, per\u00f2 que el mateix trobador fa saber en el vers 67 de Dirai vos senes duptansa,<\/em> una de les seves composicions. La segona Vida<\/em>, una mica m\u00e9s extensa, diu, sense cap fonament, que va ser exp\u00f2sit, que va conviure amb el trobador Cercamon, que es va fer joglar amb el nom de Panperdut fins que va esdevenir trobador i el va canviar pel de Marcabru, i que era tan maldient que el van matar els castellans de Guyena.<\/p>\n\n\n\n

Totes aquests dades, irreals, incertes o dif\u00edcilment comprovables, fan pensar que era un trobador de baixa condici\u00f3 social que va aprendre l\u2019ofici de compondre i que, gr\u00e0cies al seu art, va poder viure en diferents corts. Sabem que va estar sota la protecci\u00f3 de diversos senyors: el m\u00e9s antic va ser Guillem VIII de Poitiers i X d\u2019Aquit\u00e0nia, fill del primer trobador conegut, Guilhem de Peitieu. A la mort del comte, el trobador va intentar guanyar-se la protecci\u00f3 d\u2019Elionor d\u2019Aquit\u00e0nia, la seva filla, casada amb Lluis VII de Fran\u00e7a, per\u00f2 no li va anar massa b\u00e9, ja que el monarca franc\u00e8s no mostrava cap inter\u00e8s en les campanyes dels regnes hisp\u00e0nics en les que Marcabru se sentia comprom\u00e8s; per aix\u00f2 es va despla\u00e7ar a diferents corts del sud: a la d\u2019Alfons VII de Castella i Lle\u00f3, a la d\u2019Alfons Enriquez de Portugal, a la d\u2019Alfons Jordan de Tolosa i a la de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Sembla que va ser en la cort d\u2019aquest senyor on Marcabru va compondre un dels poemes m\u00e9s famosos de la l\u00edrica trobadoresca occitana, el conegut com Vers del lavador<\/em>: Pax in nomine Domini<\/em>, que pot ser considerat el model literari de la canso de crozada<\/em>, un cant exhortatiu de la participaci\u00f3 en les campanyes en contra dels musulmans promogudes des dels regnes hisp\u00e0nics en el moment en qu\u00e8 l\u2019Esgl\u00e9sia volia aconseguir l\u2019equiparaci\u00f3 d\u2019aquests conflictes amb els que tenien lloc a Jerusalem. Marcabru va crear amb aquest poema un dels g\u00e8neres m\u00e9s interessants de la l\u00edrica occitana per la seva vinculaci\u00f3 amb la realitat religiosa del moment; el va elaborar a partir dels continguts de la \u201cpredicaci\u00f3 de la creu\u201d, transformant els sermons i les proclames en poemes cantats. <\/p>\n\n\n\n

La situaci\u00f3 de Marcabru com a trobador \u00e9s completament diferent de la d\u2019altres que el van precedir, com Guilhem de Peitieu i Jaufre Rudel. \u00c9s un trobador d\u2019ofici, moralista, que utilitza un llenguatge molt directe, amb paraules poc po\u00e8tiques i termes contundents i que jutja severament la societat del seu temps, sobretot les classes elevades, a les quals retreu la seva immoralitat; tamb\u00e9 critica els trobadors de tend\u00e8ncia cortesana i els seus cants d\u2019amor. Profundament influ\u00eft pel pensament cistercenc, els seus versos s\u00f3n passionals, violents i van destinats, amb molta intransig\u00e8ncia, a la den\u00fancia de la corrupci\u00f3, la decad\u00e8ncia moral del seu temps i la degeneraci\u00f3 de tots els estaments. Era un bon coneixedor de la ret\u00f2rica declamat\u00f2ria, per aix\u00f2, els seus poemes tenen to de sermoneig i els seus seguidors el veien com un predicador.<\/p>\n\n\n\n

Conservem 42 composicions de Marcabru; la majoria s\u00f3n sirventesos plens d\u2019ironia i sarcasme, s\u00e0tires contra l\u2019amor i les dones, den\u00fancies de la decad\u00e8ncia de les virtuts nobles que viu en el seu entorn, temes que es repeteixen en la majoria de les seves composicions i que elabora amb jocs de paraules de doble sentit i termes populars del seu temps que no es troben en els repertoris l\u00e8xics i que dificulten la seva comprensi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Marcabru \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019autor de la primera pastorel\u00b7la de la l\u00edrica occitana: l\u2019autrier jost\u2019una sebissa<\/em>. La pastorel\u00b7la \u00e9s una composici\u00f3 que relata la trobada d\u2019un cavaller i una pastora. Mentre ella t\u00e9 cura del bestiar, el cavaller inicia un di\u00e0leg amb la pastora i la requereix d\u2019amor. El di\u00e0leg sol ser viu i ple d\u2019ironia i contraposa dos estaments socials: l\u2019aristocr\u00e0tic, representat pel cavaller, i el r\u00fastic, representat per la pastora, que sol ser aguda i enginyosa i s\u2019expressa amb un llenguatge cort\u00e8s que no li correspon mentre el cavaller va perdent la paci\u00e8ncia i es va allunyant de la cortesia. La pastora accepta o rebutja el joc del galanteig i ho fa amb raons i arguments utilitzats en els espais de la vida cortesana, cosa que confereix una certa comicitat al g\u00e8nere. Sembla que la pastorel\u00b7la es cantava en els entorns cortesans i que la posada en escena solia ser a c\u00e0rrec d\u2019un joglar que feia els dos papers, el del cavaller i el de la pastora. <\/p>\n\n\n\n

Conservem unes 25 pastorel\u00b7les occitanes; el g\u00e8nere \u00e9s molt m\u00e9s present en la l\u00edrica francesa medieval, en la que el nombre de poemes conservats es quintuplica; l\u2019originalitat de la pastorel\u00b7la occitana, per\u00f2, consisteix en el di\u00e0leg sobre temes d\u2019\u00e8tica cortesa.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Anna M. Mussons<\/p>\n\n\n\n

(IRCVM \u2013 Universitat de Barcelona)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No sabem moltes coses de la vida de Marcabru. Conservem dues redaccions biogr\u00e0fiques (Vida) que van ser escrites amb molta posterioritat al seu temps i que s\u00f3n poc fiables en tant que no es basen en cap documentaci\u00f3 segura, sin\u00f3 en dades que moltes vegades s\u2019extreuen del contingut dels poemes del mateix trobador. La primera […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":["post-326","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/326","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=326"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/326\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":327,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/326\/revisions\/327"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=326"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}