{"id":73,"date":"2023-06-24T16:21:15","date_gmt":"2023-06-24T16:21:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/?page_id=73"},"modified":"2023-06-28T17:30:01","modified_gmt":"2023-06-28T16:30:01","slug":"les-serranas","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/les-serranas\/","title":{"rendered":"Les \u201cserranas\u201d"},"content":{"rendered":"\n
<\/div>\n\n\n\n

El Libro de buen amor<\/em>, de Juan Ruiz, Arxipreste d\u2019Hita, \u00e9s una obra indispensable de la literatura castellana medieval. Va ser compost vers 1330-1343, amb un car\u00e0cter narratiu i en vers respectant la \u201ccuaderna v\u00eda\u201d del \u201cmester de clerec\u00eda\u201d i mostra que l\u2019autor coneixia tradicions liter\u00e0ries molt diverses, en llat\u00ed i en llengua vulgar, i les arts lliberals. <\/p>\n\n\n\n

El text es presenta com una autobiografia fict\u00edcia d\u2019un protagonista innominat, relativament jove i \u201cescolar\u201d, que es mou per terres d\u2019Alcal\u00e0, Burgos, Seg\u00f2via y Toledo. La circumst\u00e0ncia que hagi nascut sota el signe de Venus (estrofa 152) justificaria la seva passi\u00f3 per les dones; en conseq\u00fc\u00e8ncia, hi ha una \u00e0mplia desfilada de personatges femenins en els versos de la narraci\u00f3: donzelles, casades i v\u00eddues; senyores i criades; joves, madures i ancianes. Malgrat la seva aparici\u00f3 epis\u00f2dica, algunes s\u00f3n un retrat excel\u00b7lent de les diferents tipologies de la feminitat medieval en ciutats i pobles: la fornera Cruz, Do\u00f1a Endrina o Trotaconventos. I, per damunt de tot, obrint i tancant el conjunt, la Verge Maria.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n
\n
\"\"
Dona salvatge amb un infant. (Nova York, Morgan Library, Ms. 1004, fol. 90r.)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Els quatre episodis protagonitzats per \u201cserranas\u201d i vaqueres se situen entre les estrofes 950 i 1042, gaireb\u00e9 al centre del relat, quan el protagonista inicia un viatge per la serra de Guadarrama en el mes de mar\u00e7. La Chata (951-971) i Gadea de Riofr\u00edo (972-992) forcen el jove a mantenir relacions sexuals. La ing\u00e8nua Menga Llorente (993-1005) \u00e9s enganyada amb falses promeses de matrimoni. I, finalment, Alda (1022-1042) ser\u00e0 caracteritzada per un f\u00edsic monstru\u00f3s sense que aparegui en ella cap rastre d\u2019erotisme.<\/p>\n\n\n\n

La pres\u00e8ncia d\u2019aquestes quatre \u201cserranas\u201d en el Libro de buen amor<\/em> deriva de la tradici\u00f3 de les pastorel\u00b7les occitanes i franceses, que s\u2019haurien dif\u00f3s amb certa extensi\u00f3 per la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica entre els segles XIII i XIV. Tal com en les pastorel\u00b7les, l\u2019escenari \u00e9s un particular locus amoenus<\/em> sense artificis, entre hivern i primavera; i tamb\u00e9 de la mateixa manera, el di\u00e0leg amb els personatges femenins, que deixen sentir la seva veu, dinamitza l\u2019acci\u00f3 narrativa.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, s\u2019ha de recon\u00e8ixer l\u2019originalitat de l\u2019Arxipreste. Al contrari que en la tradici\u00f3 precedent, el protagonista s\u2019ha de confrontar amb dues dones que, lluny de mostrar una feminitat domesticada, gaireb\u00e9 semblen agressores salvatges en un medi rural abrupte i dotades d\u2019una for\u00e7a f\u00edsica (i una sagacitat) que ven\u00e7 l\u2019home protagonista. Podr\u00edem dir, doncs, amb Michael Zink, que la \u201cserrana\u201d representaria l\u2019imaginari mascul\u00ed d\u2019un instint er\u00f2tic sense fre, o tamb\u00e9 es podria valorar, seguint Erich K\u00f6hler, com la dist\u00e0ncia sociocultural entre l\u2019home i la dona s\u2019intensifica hiperb\u00f2licament en el Libro de buen amor<\/em> a trav\u00e9s de l\u2019animalitzaci\u00f3. Tal com narra el final de la serrana que tanca la primera trobada: <\/p>\n\n\n\n

La vaqueriza traviessa<\/p>\n\n\n\n

diz[e]: \u201cLuchemos un rato;<\/p>\n\n\n\n

li\u00e9vate dende apriesa,<\/p>\n\n\n\n

desbu\u00e9lvete de aqu\u00e9s hato.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Por la mu\u00f1eca me priso,<\/p>\n\n\n\n

ove de fazer quanto quiso:<\/p>\n\n\n\n

creet que fiz buen barato. (971)<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Arxipreste d\u2019Hita troba gust en descriure una anti-cortesia molt calculada per aconseguir efectes c\u00f2mics. La par\u00f2dia del model cortes\u00e0 seria el que, en primera inst\u00e0ncia, apreciarien m\u00e9s els clergues i escolars que llegissin o escoltessin aquests quatre episodis, contrapunts amorosos i est\u00e8tics de les trobades anteriors i posteriors. Per\u00f2, als nostres ulls, el Libro de buen amor<\/em> obre la porta a la representaci\u00f3 d\u2019una auto-afirmaci\u00f3 femenina heterodoxa i, potser, tamb\u00e9 al trencament simb\u00f2lic de la masculinitat hegem\u00f2nica, molt allunyades dels par\u00e0metres de la cultura cristiana de la seva \u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n

Rafael M. M\u00e9rida Jim\u00e9nez<\/p>\n\n\n\n

(Universitat de Lleida)<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Font prim\u00e0ria<\/p>\n\n\n\n

Juan Ruiz, Arcipreste Hita, Libro de buen amor<\/em>. Edici\u00f3 d\u2019Alberto Blecua, Madrid: C\u00e1tedra, 1992.<\/p>\n\n\n\n

Fonts secund\u00e0ries<\/p>\n\n\n\n

BURKE, James F., \u00abCharivari and Serranas<\/em>\u00bb, Desire Against the Law. The Juxtaposition of Contraries in Early Medieval Spanish Literature<\/em>, Stanford: University, 1998, p. 183-196, 270-272.<\/p>\n\n\n\n

CASILLAS, Wendy, \u00abEl significado arquet\u00edpico de las serranas en el Libro de buen amor<\/em>\u00bb, La cor\u00f3nica<\/em>, 27 (1998), p. 81-98.<\/p>\n\n\n\n

GIMENO, Rosalie, \u00abWomen in the Book of Good Love<\/em>\u00bb, Women in Hispanic Literature: Icons and Fallen Idols<\/em>, ed. B. Miller, Berkeley: University of California, 1983, p. 84-96.<\/p>\n\n\n\n

KIRBY, Steven D., \u00abJuan Ruiz\u2019s serranas<\/em>: The Archpriest-Pilgrim and Medieval Wild Women\u00bb, Hispanic Studies in Honor of Alan D. Deyermond: A North-American Tribute<\/em>, ed. J. S. Miletich, 1986, Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies, p. 151-169.<\/p>\n\n\n\n

L\u00d3PEZ RODR\u00cdGUEZ, Irene, \u00abLa animalizaci\u00f3n del retrato femenino el Libro de buen amor<\/em>\u00bb, Lemir<\/em>, 13 (2009), p. 53-84.<\/p>\n\n\n\n

L\u00d3PEZ-R\u00cdOS, Santiago, \u00abLas serranas y la figura de la mujer salvaje\u00bb, Salvajes y razas monstruosas en la literatura castellana medieval<\/em>, Madrid: Fundaci\u00f3n Universitaria Espa\u00f1ola (1999), p. 75-88.<\/p>\n\n\n\n

MIAJA DE LA PE\u00d1A, M\u00aa Teresa, \u00abPor amor d\u2019esta due\u00f1a fiz trobas e cantares<\/em>\u00bb: Los personajes femeninos en el \u201cLibro de Buen Amor\u201d<\/em>, M\u00e9xico: Universidad Nacional Aut\u00f3noma de M\u00e9xico, 2002.<\/p>\n\n\n\n

REYNAL, Vicente, Las mujeres del Arcipreste de Hita. Arquetipos femeninos medievales<\/em>, Barcelona: Puvill, 1991, 195 p.<\/p>\n\n\n\n

VASV\u00c1RI, Louise O., \u00abWomen Raping Men: The Sexual-Textual Violence of the Anti-Pastourelle<\/em>\u00bb, Entra mayo y sale abril. Medieval Spanish Literary and Folklore Studies in Memory of Harriet Goldberg<\/em>, ed. J. T. Snow, Newark: Juan de la Cuesta, 2005, p. 375-395.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Libro de buen amor, de Juan Ruiz, Arxipreste d\u2019Hita, \u00e9s una obra indispensable de la literatura castellana medieval. Va ser compost vers 1330-1343, amb un car\u00e0cter narratiu i en vers respectant la \u201ccuaderna v\u00eda\u201d del \u201cmester de clerec\u00eda\u201d i mostra que l\u2019autor coneixia tradicions liter\u00e0ries molt diverses, en llat\u00ed i en llengua vulgar, i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":["post-73","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":291,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73\/revisions\/291"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/donesmedievals\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}