Ferran Amores Chaves analitza el fenomen de la conflictivitat laboral en el barri industrial del Poblenou durant el període 1969-1978. Utilitza com a font fonamental una publicació periòdica del barri, “Quatre Cantons”.
L’objecte del present treball és l’estudi de la conflictivitat laboral viscuda en les empreses situades al Poblenou, un dels barris de Barcelona més altament industrialitzats. La cronologia s’ajusta a la dècada dels anys setanta (de 1969 a 1978), coincidint amb un dels períodes més convulsos i ràpidament canviants de la recent història espanyola (tant econòmicament com política), en què la classe obrera experimentà grans canvis.
Prenent com a font gairebé única una de les revistes de barri més prestigioses de Barcelona com ho fou Quatre Cantons (1973-1978), he pogut elaborar un primer esbós de la lluita político-laboral de la classe obrera del Poblenou. Quatre Cantons fou una revista de barri mensual, no clandestina, sostinguda per subscripcions i anuncis, i de venta als quioscos. La tasca periodística i l’esforç militant dels seus redactors es tradueix en una elevada presència d’informació laboral referent a les empreses del barri. L’existència de fins a 35 vinyetes satíriques relatives al món del treball han estat una font d’informació no per heterodoxa, menys útil. Complementen la font principal documents dispersos sorgits del mateix moviment obrer o d’entitats del barri, en forma de notes, fulles, etc., i quatre entrevistes a treballadors que foren protagonistes d’alguns dels fets narrats en el treball.
La utilització d’una revista de barri com a font principal per l’estudi de la conflictivitat obrera en el barri de Poblenou en la dècada dels setanta, s’ha revelat satisfactòria per esbossar una primera aproximació a la lluita obrera. Partint del fet que manquen estudis sobre la lluita obrera de la Barcelona dels setanta, que molts barris obrers de la ciutat publicaren revistes properes a Quatre Cantons (tant en contingut com en la cronologia) i que no es pot entendre la Barcelona-ciutat (tot) sense atendre primer als seus barris (parts), es proposa com a mètode aproximatiu a la conflictivitat obrera barcelonina el buidat sistemàtic d’altres revistes de barris obrers que, com en el cas de Quatre Cantons i Poblenou, permetessin acumular informació i adquirir elements vàlids per establir comparacions o generalitzacions de les parts (barris) entre elles i vers el tot (Barcelona).
