Aquesta investigació pretén estudiar detalladament el moviment veïnal a Nou Barris durant els últims anys del franquisme. L’any 1977, el moviment associatiu veïnal s’havia convertit en una peça clau en la coordinació i representació de les entitats i grups que defensaven la democràcia i en part decisòria fonamental per la vida pública i política de la ciutat. No obstant això, el seu plantejament inicial havia estat molt diferent. Entendre com aquest moviment es transformà i passà de ser una plataforma en defensa del barri a un moviment reivindicatiu que intentava incidir sobre la societat per canviar-la és el principal objectiu del treball.
De fet, el tema de la transformació interna d’aquest moviment social, molt important des del punt de vista sociològic, adquireix un gran relleu històric degut al context en què es produeix: una dura crisi urbana i social -incrementada a Barcelona amb la immigració procedent de diferents punts d’Espanya- i una forta crisi política -amb la pèrdua de l’hegemonia de la dictadura franquista en els seus últims anys, que intentava contrarestar amb un augment de la coerció.
